dimecres, 19 de desembre del 2018

The Truce at Bakura (V)

Anterior


5 Embolicada per a regal

La Leia va recordar vagament haver-se agenollat sobre el pit de Wilek Nereus...
El fet que pogués recordar alguna cosa era un bon senyal. Significava que els soldats de Nereus l'havien atordit en lloc de matar-la.
Llavors, on es trobava ara?
Va romandre tombada i immòbil uns instants més, escoltant amb atenció. L'habitació estava en silenci; semblava estar sola. L'aire era fred, i una superfície dura congelava el seu costat dret, sobre el qual jeia en el terra, en posició fetal; sens dubte, la van llançar allà sense major cerimònia, en lloc de dipositar-la suaument. Feia falta valor per tractar a una princesa com si fos una vulgar maleta...
En aquest instant, va tornar el pensament que li havia turmentat durant dies: Com podia fer-se dir princesa? El seu pare va ser Vader, no el virrei planetari d’Alderaan. No fa molt, havia pensat que una mala bèstia contrabandista estava per sota d'ella.
I on estava ell? Sabia que l'havien fet presonera? Havia d'aconseguir contactar amb l'exterior. Havia de tractar de contactar amb Luke...
Una porta es va obrir amb un xiuxiueig, lliscant-se en la seva guia repulsora.
—Bon dia —va dir una veu suau i familiar—. El governador Nereus desitja parlar amb Sa Altesa.
La Leia va entreobrir un ull. El Capità Conn Doruggan s'encorbava com una au de presa en l'estret llindar. Per tots costats, va veure murs grisos i llisos. Observant la vora de la porta, no va veure manilles ni panells de reconeixement en la seva superfície interior. Cel·la de retenció, va pensar. La presència de Doruggan —i la citació de Nereus— suggeria la secció d'oficines imperials del complex Bakur.
Va prémer els punys, va deixar caure les cames per la vora d'un nu catre metàl·lic, i es va posar dempeus. Va mantenir els peus separats: De vegades, recuperar-se d'un tret atordidor la deixava una mica marejada.
—Bon dia, Capità Doruggan.
L’alderaanià es dreçà. Va ajuntar les mans davant de la seva túnica color caqui.
—Abans que li porti a parlar amb ell, no voldria reconsiderar les seves prioritats? No hi ha necessitat alguna de sofrir. Òbviament, Leia, ha triat el bàndol perdedor en aquesta guerra, i...
—No, Capità Doruggan —li va interrompre—. És vostè qui ha triat el bàndol perdedor. Mentre el seu Imperi contínua asfixiant sistemes estel·lars, està perdent suports a tot arreu. Prefereixo lluitar per la justícia que viure com un opressor. —Va endurir el to de la seva veu—. O com un dels seus lacais.
Doruggan va arrufar el nas com si la Leia li hagués propinat una bufetada.
—Molt bé. Vingui amb mi.
Per quan va arribar a l'oficina de Nereus, la Leia se sentia estable però irritada. Havia deixat que la separessin del seu grup com a un nerf del seu ramat. No volia permetre's mostrar feblesa. Va caminar amb pas ferm fins al groguenc escriptori de Nereus i plantà ambdues mans sobre ell.
—Què ha fet amb el primer ministre Captison i el senador degà Belden?
El governador Wilek Nereus estava tranquil·lament assegut, passant-se un petit cub transparent d'una a una altra de les seves mans enfundades en guants negres.
—Crec que la seva pregunta hauria de centrar-se més en el seu propi futur que en el d'ells.
—Més tard. On està Captison?
—Fora de perill en una cel·la de retenció.
—I Belden?
Nereus va arrufar els llavis i va alçar una cella.
—Per desgràcia, el sistema circulatori del vell era feble. Ell...
—L’ha assassinat?
Ell va negar amb el cap.
—Tot el contrari, Sa Altesa. El meu oficial mèdic va fer tot el possible per mantenir a l'home amb vida.
Un interrogatori?
—Com pot tractar d'aquesta forma a un respectat senad...?
—El senador degà Belden era prou gran com per comprendre els perills de la traïció. Sabia els riscos que estava assumint.
»Igual que vostè. En desafiar les meves ordres, Sa Altesa, ha de considerar-se la meva presonera.
—De moment —va dir ella. Luke no hauria de trigar molt a descobrir el que li havia passat. Luke? Hola, Luke...
—Per molts i llargs moments —va dir ell amb un somriure—. Serà ben tractada, però romandrà com la meva convidada.
»Pot ser que l'Emperador Palpatine estigui mort, però cap vacant política dura massa. Ni tan sols en un imperi. Aviat hi haurà un nou Emperador. Estic preparant un gest de bona voluntat.
Darrere de les defenses de la Leia, va cobrar vida una humiliant imatge mental. Es trobava dempeus davant el següent dèspota galàctic, un home que no renunciava a res que pogués incrementar el seu poder. Li encantaria poder donar exemple amb líders rebels capturats.
No amb aquesta líder rebel. Tenia reforços. Simplement necessitava contactar amb Luke i Han. Havia de guanyar temps amb aquest home.
—Expliqui's, governador Nereus.
—Crec que ja ho entén, Sa Altesa. Tal vegada desitgi que se li estalviï la incomoditat i la vergonya de romandre captiva. Vol que se li indueixi en una hibernació mèdica?
Qualsevol cosa excepte això! Luke podria trobar-la per la sensació de la seva ment... si és que estava escoltant. I si ella romania conscient. Va deixar caure els braços als costats.
—Ha d'estar vostè bromejant. —Que senti el seu desdeny. Que caigui fulminat sota ell. Luke? Em vindria bé una mica d'ajuda.
Nereus es va encongir d'espatlles. Va deixar el cub transparent sobre el seu escriptori. Diverses motes blanques brillaven prop del seu centre.
—Senyor —va dir Conn Doruggan al costat de la Leia—, si desitja que la posi sota custòdia temporal...
La Leia li va fer callar amb una mirada fulminant.
—Vull que estigui còmoda, Sa Altesa. —Nereus va ajuntar els palmells de les seves mans en un gest que fingia benigne respecte—. L'enviaré amb una altra persona.
Conn Doruggan es va quadrar, fent espetegar els talons.
Nereus va assenyalar-la amb un dit enguantat.
—Atordeixi-la, capità.
La Leia empal·lidí. Doruggan va tirar mà del seu blàster.
—Això no serà necessari —va protestar ella, inclinant-se cap a ell. Estava massa lluny per derrocar-lo d'un cop—. No tractaré d'escapar al meu arrest...
El blàster de Doruggan va sortir de la seva funda.
—Governador —va dir la Leia amb veu cada vegada més aguda—, haig de protestar. No hi ha raó per a...
La llum blanc-blavosa la va encegar...

***

Lentament, va ser conscient que li feien mal les extremitats. Jeia de nou arraulida sobre el seu costat. Aquesta vegada, la superfície que l'acollia era suau com una ploma.
Es va mantenir immòbil. Luke? Va tractar d'estendre's en la Força. Luke? De què servia tenir un germà Jedi si estava massa ocupat per cuidar de tu?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada