Aranyes Cerebrals (XVII)

Anterior

Capítol 17

Hoole jeia inconscient en l’aerotrineu. Era la «altra víctima» que Jabba havia esmentat. Zak va gemegar. Per primera vegada, es va adonar que podria haver fracassat. Acabaria atrapat dins d'un flascó fins a la fi dels temps.

—Ja estan aquí —va dir Grimpen—. Li trucaré de nou després de l'operació. Grimpen fora —va apagar la videopantalla.

Grimpen va assentir cap a Karkas.

—Has tingut algun problema?

Karkas, darrere de la cara de la Tash, va somriure.

—No massa. El cos d'aquesta noia és més feble que un cadell de nerf. Però el shi’ido no esperava que la seva pròpia neboda perdés el cap i li copegés —Karkas es rigué amb el riure clar de la Tash—. Ho enxampes? Perdés el cap[1]!

—Molt graciós —va dir Grimpen secament—. Estàs llest?

Karkas va esbufegar.

—No puc esperar a sortir d'aquest estúpid cos —el criminal va mirar maliciosament la figura inconscient d’en Hoole—. Aquest serà molt millor. I el millor de tot, ningú sospitarà mai que Karkas l'assassí s'amaga dins d'un shi’ido.

Zak es va estremir. Anaven a realitzar una altra transferència cerebral, posant el cervell d’en Karkas dins del cos d’en Hoole. Significava això que Karkas tindria el poder de canviaformes d’en Hoole? L'habilitat dels shi’ido provenia del cos o de la ment? Hoole mai li ho havia dit.

—Agafa’l, vigila al noi —va dir Grimpen. Va empènyer a Zak cap a Karkas. L'assassí va agafar a Zak amb la mà de la Tash, traient un blàster amb l'altra.

Per un segon, Zak va considerar lluitar. Karkas era un assassí que havia aterrit a la galàxia, però ara estava atrapat en el cos d'una noia de tretze anys. Zak no era tan alt com la Tash, però era fort, i era més atlètic que la Tash. Estava segur de poder colpejar-la.

Però tan aviat com Karkas li va subjectar, Zak va abandonar la idea. La mà en el seu braç era la mà de la Tash, però no del tot. Eren els seus dits, però l'agafada que sentia no era com la d'ella. Era forta i determinada. Zak va saber que si feia algun moviment brusc, Karkas el mataria sense pensar-s’ho.

A més, fins i tot si podia lluitar i alliberar-se, encara hauria de bregar amb Grimpen i els dos guàrdies gamorreans.

El monjo va posicionar l’aerotrineu al costat de la taula. Amb l'ajuda dels gamorreans de Jabba, va ficar a Hoole sobre la taula d'operacions i després el va lligar de peus i mans amb les corretges de cuir.

—Mai s'és massa previngut —va observar mentre sortejava a través de la safata plena d'instruments—. Crec que ho faré a la vella usança —va dir, recollint casualment el xerrac per a cranis.

—No! —va cridar Zak.

Grimpen només va somriure. Va baixar la serra fins que les seves esmolades dents van descansar sobre el front d’en Hoole.

Els ulls d’en Hoole es van obrir.

Un dels gamorreans va esbufegar.

—Està despert! —va cridar Karkas.

—No et preocupis —li va assegurar Grimpen—. He tingut a diversos pacients que s'han despertat durant la transferència cerebral. Està fermament lligat.

Karkas es va llançar cap endavant, apuntant amb el blàster.

—No, idiota. És un shi-aaah!

El seu advertiment es va convertir en un crit de sorpresa quan Zak li va fer ensopegar. El cos de la Tash es va desplomar en el terra de pedra de la Gran Sala de la Il·luminació.

Sobre la taula, Hoole va tirar dels seus lligams una vegada, després va tancar els ulls. Tot el seu cos va canviar i es va esfondrar sobre si mateix, transformant-se en la forma d'una serp d'aigua circarpousiana. La serp reptà desfent-se fàcilment de les corretges i es va deixar caure en el terra mentre els gamorreans xisclaven i retrocedien sorpresos. No obstant això, es van recuperar ràpidament, i tots dos guàrdies brandaren les seves destrals. Però Hoole va canviar de forma de nou, aquesta vegada convertint-se en un alt i prim durosià. Les destrals van passar inofensivament a cada costat d'ell i van colpejar el terra amb una pluja d'espurnes.

A pocs metres de distància, Zak es va pujar damunt de l'esquena d’en Karkas, lluitant per fer-se amb el control del blàster. Se les hi va manegar per subjectar amb força la mà que sostenia el blàster, però no sabia què fer a continuació. Estava lluitant amb la seva pròpia germana!

Karkas va arremetre amb un salvatge cop de colze que va fer retrocedir el cap d’en Zak. Per un moment el blàster va quedar lliure, i Karkas va anivellar l'arma cap a Hoole.

—No! —va cridar Zak. Va llançar un cop de puny tan fort com va poder, colpejant el costat de la cara de la Tash. El cop va fer que el tret del blàster es desviés, estavellant-se contra la paret i trencant un prestatge ple de pots amb cervells. Productes químics de color groc-verdós i cervells grisos es filtraren descendint per les parets fins al terra.

Prop de la prestatgeria trencada, Hoole va canviar de nou. Es va convertir en un vornskr, botant cap endavant sobre quatre potes, amb la cua verinosa assotant a les seves esquenes. El vornskr es va abalançar sobre un gamorreà, amb les gargamelles obertes. Al mateix temps, la seva cua va arremetre contra l'altre guàrdia, fent-li un tall en el musell.

El primer guàrdia contraatacà amb el destral, però el vornskr la va esquivar fàcilment, després va partir el mànec del destral per la meitat amb una mossegada.

Desarmat, el gamorreà va fugir aterrit. El vornskr es va tornar de nou cap al seu primer oponent, però el guàrdia, atordit pel verí, ja havia caigut al terra.

Zak també estava encara en el terra. En aquest moment estava llançant cops. Era el rostre de la Tash el que estava picant, però els seus cops atordien el cervell d’en Karkas. L'assassí es va desmaiar i el blàster va caure de la seva mà.

El cor d’en Zak encara estava accelerat per la baralla amb Karkas. Es va posar dempeus, apuntant a Grimpen amb el blàster.

—No et moguis o t'il·luminaré d'una forma completament nova.

Grimpen es va mantenir tan quiet com una pedra.

Hoole, de nou amb la seva pròpia forma, es va acostar situant-se al costat d’en Zak.

—M'alegro molt que despertessis —va dir Zak.

Hoole va assentir.

—Realment mai he estat inconscient. Només vaig deixar creure a Karkas que m'havia vençut. No podia fer un moviment amb l'exèrcit personal de Jabba pertot arreu al meu voltant.

—Vols dir que sabies que no era la Tash? —va dir Zak, sorprès.

—Només a l'últim moment —va confessar el shi’ido—. Vaig prendre el meu propi consell quan em vaig adonar de com d'extremadament rar que estava actuant. No vaig poder trobar a la veritable Tash en ella, així que em va fer sospitar. Per descomptat, no vaig saber tota la història fins que Karkas em va portar aquí sota —va mirar amb orgull a Zak—. Tu, no obstant això, et vas assabentar pel teu compte. Excel·lent treball.

—Gràcies, oncle Hoole —va dir Zak—. Per un moment, vaig pensar que estaves mort. Sembla que ens has salvat de nou —va assenyalar a Grimpen—. Però ara, què?

—Suggereixo que... —va començar a dir Hoole, però es va detenir.

Els monjos B’omarr s'estaven ficant a l'interior de la sala silenciosament. Els primers monjos es van desplaçar ràpidament cap a les prestatgeries danyades, recollint els cervells que havien quedat solts fora els seus flascons. Amb cura, els monjos van recollir els cervells col·locant-los en profunds recipients, i després van abocar líquid sobre ells. Però a mesura que més monjos entraven en la càmera, a poc a poc es van tornar cap als intrusos. Primer uns pocs, a continuació una dotzena, després vint, llavors tants que Zak va perdre el compte. Els monjos de túniques marrons van formar un cercle al voltant de Zak, Hoole i Grimpen.

Estaven envoltats.

Següent

---

[1] En l'original es fa un joc de paraules difícilment traduïble amb l'expressió brained, que col·loquialment en anglès significa copejar durament a algú en el cap. (N. Del T.)