La Nau del Judici Final (IX)

Anterior

Capítol 9

La següent cosa que va saber Zak va ser que el droide va explotar en una tempesta de foc de blàster.

Els moments finals de l'estranya batalla es van perdre entre el fum i el so xiulant de rajos làser quan els altres droides van volar a trossos o es van fondre en escòria.

Tash i Dash van ajudar a Zak a posar-se dempeus, i junts van veure com set figures caminaven a través del fum. Sis eren membres de la tripulació de l'Estrella de l’Imperi, i tots portaven rifles blàster pesats. Al setè, que portava un blàster de mà, Zak el coneixia pel seu nom.

—Capità Hajj! —va cridar.

El capità de cabells grisos va escanejar l'àrea per assegurar-se que no hi havia més droides.

—Esteu tots bé?

—A Dash li han fet un tall —va dir la Tash.

El pilot es va encongir d'espatlles i va mantenir la seva camisa esquinçada subjectada amb una mà.

—Només és una rascada.

Una vegada que el Capità Hajj va estar segur que no estaven greument ferits, els va observar amb recel.

—Per què no heu abandonat la nau?

—Ens hem quedat atrapats, i les càpsules d’escapament es van anar sense nosaltres —va respondre Dash per tots ells. Zak es va adonar de la facilitat amb la qual el pilot es va agrupar a si mateix amb Zak i Tash. Dash no s'havia quedat atrapat... havia romàs a bord a propòsit.

Hajj va assentir.

—Em sorprèn que no hi hagi més persones atrapades. Tot va ocórrer molt de pressa. No va haver-hi cap avís en absolut.

—Per què segueix aquí, capità? —va preguntar Tash.

Hajj es va redreçar una mica més.

—El capità sempre és l'últim a deixar la seva nau. Jo i alguns voluntaris... —va assenyalar als sis membres de la tripulació darrere d'ell—, ens vam quedar fins a l'últim minut, tractant d'apagar els motors. Pensàvem que anàvem a convertir-nos en pols espacial, llavors les alarmes simplement es van apagar més ràpid que un hutt corrent a dinar.

—Capità, què està passant? —va preguntar Zak—. Per què va haver-hi una falsa alarma? Per què aquests droides ens ataquen?

El capità va negar amb el cap.

—No sé la resposta a cap d'aquestes preguntes, però tinc la intenció d'esbrinar-ho. Jo i la meva tripulació ens hem trobat amb diversos droides violents. És com si algú els hagués reprogramat per ser assassins. Vosaltres haureu de seguir amb nosaltres. Estareu més segurs així.

—Bé —va dir Dash—, estàvem fent-ho bé pel nostre compte.

Sí, clar, va pensar Zak, fregant-se el braç on el droide li havia copejat.

—A més —va afegir Dash—, no accepto ordres de ningú.

El Capità Hajj va fulminar amb la mirada a Dash.

—Sóc el capità d'aquesta nau i seguiràs les meves ordres.

Dash es va crespar i semblava a punt de discutir quan Tash va intervenir.

—On vol que anem, capità?

Hajj va mantenir els seus ulls sobre Dash mentre parlava amb la Tash.

—Anem de camí a la sala de comunicacions. La primera prioritat és enviar un senyal de socors.

Tash va assentir.

—Aquí és on ens dirigíem de totes maneres. Anem tots junts.

Zak va ocultar un somriure. De vegades admirava a la seva germana. Tal vegada això és el volen dir els Jedi amb «acció a través de la inacció», va pensar.

Dash Rendar es va gratar el cap i va rondinar.

—Bé, està bé, amb la condició que tothom sàpiga que no estic seguint a ningú. Només vaig en la mateixa direcció.

El Capità Hajj els va conduir a través de la filera de tanques i es va endinsar en un altre passadís cap als turboascensors.

—Estem en la coberta tretze —va explicar el capità mentre arribaven fins als ascensors—. La sala de comunicacions està a dalt, en la coberta vint.

El Capità Hajj va prémer el botó de trucada del turboascensor, però l'indicador no es va il·luminar.

—Fallada a l'ascensor —va dir.

El capità va treure una clau codificada de la butxaca del seu uniforme, i va obrir un panell tancat al costat dels turboascensors. Dins hi havia un terminal de computadora. Va pressionar alguns botons, llavors es va detenir.

—No puc accedir al programa dels turboascensors —va introduir més peticions—. Maledicció! Tampoc puc accedir a GIS. No funciona res en aquest munt de ferralla?

—Crec que puc ajudar —es va oferir Zak. Es va acostar a la computadora, es va ficar en els arxius de jocs, va escollir Caça TIE, i va esperar.

HOLA ZAK.

—Aquí està GIS —va dir Zak amb orgull.

El capità estava impressionat.

—Sembla que saps el que estàs fent. Aconsegueix que GIS reactivi els turboascensors.

Zak va escriure la sol·licitud.

—Sé que estàs danyat, GIS. Però, pots reactivar els turboascensors?

PER DESCOMPTAT QUE PUC, va respondre la computadora. ESTAN DE CAMÍ.

—Els turboascensors estan de camí —va repetir Zak en veu alta. Tots els altres es van apartar de la computadora per esperar als ascensors, però Zak va continuar mirant la pantalla.

ZAK.

—Sí? —va teclejar.

ÉS VITAL QUE VAGIS A LA SALA DE CONTROL. L'ESTACIÓ DE COMUNICACIONS NO ÉS TAN IMPORTANT COM TOTHOM CREU.

Zak va arrufar les celles.

—Vaig tractar de dir-li-ho als altres abans. Podria intentar-ho de nou.

NO! HAS D'ANAR A LA SALA DE CONTROL TU SOL. NOMÉS ET NECESSITO A TU. NO VULL QUE HO DIGUIS ALS ALTRES PERQUÈ...

Va haver-hi un retard abans que més paraules apareguessin.

... PERQUÈ CREC QUE UN SABOTEJADOR ESTÀ ENTRE EL TEU GRUP!

—Qui? —va preguntar Zak, però ell ja sabia la resposta. No es va sorprendre davant les dues paraules que van aparèixer en la pantalla:

DASH RENDAR.

Un moment després, una imatge de Dash va aparèixer en la pantalla, a continuació, igual de ràpidament, va desaparèixer. GIS va explicar:

A TOTES LES NAUS DE PASSATGERS SE'LS REQUEREIX PORTAR ARXIUS DE CRIMINALS BUSCATS. DASH RENDAR ES VA REGISTRAR SOTA UN NOM FALS, PERÒ VAIG SER CAPAÇ D'APARELLAR LA SEVA CARA AMB LA D'AQUESTA IMATGE EMMAGATZEMADA ALS MEUS BANCS DE MEMÒRIA.

—Coincideix amb la seva cara? —va preguntar Zak—. Vols dir que li pots veure?

PER DESCOMPTAT QUE PUC. HOLOCÀMERES DE SEGURETAT AL LLARG DE TOTA LA NAU ALIMENTEN AMB IMATGES EL MEU NUCLI INFORMÀTIC. PUC VEURE'T ARA MATEIX. EL BRAÇ ENCARA ET FA MAL?

Zak es va adonar de sobte que havia estat fregant-se el braç on li feia mal. Mirant al seu al voltant, va albirar una càmera de seguretat muntada en la paret sobre els turboascensors.

HOLA ZAK. SOMRIU A L’HOLOCÀMERA.

Zak gairebé es rigué en veu alta. GIS estava tractant de ser divertit. Zak no podia creure que la computadora realment pogués veure’l!

GIS li va mostrar els registres d’en Dash. Zak amb prou feines podia donar crèdit als seus ulls. Dash Rendar era buscat per l'Imperi per cada delicte greu imaginat excepte assassinat. Els arxius afirmaven que era un mercenari, un contrabandista, i un pirata roba-naus.

—Sabia que no es podia confiar en aquest tipus —va murmurar Zak.

ELS TURBOASCENSORS HAN ARRIBAT, va dir GIS. RECORDA, OBRE'T CAMÍ FINS A LA SALA DE CONTROL RÀPIDAMENT. LLAVORS PODRÉ REPARAR LA NAU, I FRUSTRAR EL PLA DE DASH RENDAR.

Les paraules de GIS i els registres de Dash van desaparèixer de la pantalla just quan dos forts dings! van assenyalar l'arribada dels turboascensors.

El Capità Hajj va enviar a quatre membres de la seva tripulació en un ascensor. Va donar instruccions a Dash, Zak, i Tash perquè li acompanyessin a ell i als dos tripulants restants en l'altre.

Zak va ser l'últim a entrar. La porta es va tancar darree d'ell.

—Zak, prem la coberta vint, si us plau —va demanar el capità. Zak va prémer el botó, esperant sentir la sacsejada habitual quan l'ascensor comencés a pujar.

En canvi, el turboascensor va caure precipitadament sota els seus peus!

Següent