Capítol 13
Els droides
amb forma de cranc corrien per tot el cos del capità. Les seves potes de metall
li punxaven en la pell. Les seves pinces de reparació esquinçaven les seves
robes i es clavaven en la seva carn. Un d'ells estava aferrant-se a la seva
cara, cobrint-li la boca i atacant els seus ulls.
El Capità
Hajj va deixar anar una mà dels cables i es va llevar els petits droides del
cos. Però eren ràpids, i diversos d'ells van córrer a la seva esquena, fora del
seu abast, bastonejant-li i pessigant-li sense pietat.
Dash va
començar a lliscar-hi cap avall pels cables.
—Aguanta,
capità, ja vaig.
Un dels
droides de manteniment va passar de l'esquena de Hajj a les espatlles, mirant
directament cap a la seva cara. Un petit filtre es va alçar en la seva esquena,
i va disparar un doll de líquid en la cara del capità. El líquid va xiuxiuar en
xocar contra la seva pell.
Hajj va
cridar. Instintivament, es va gratar la cara cremada amb ambdues mans, deixant
anar els cables.
El Capità
Hajj va caure pel tub de cablejat, deixant darrere d'ell només el ressò dels
seus crits de dolor.
Els droides
cranc es van tornar cap a Dash, Zak, i Tash, i van començar a grimpar pels
cables.
—Hora de
moure's! —va ordenar Dash—. Pugeu, pugeu, pugeu! —Zak va grimpar pel manoll de
cables com si fos un arbre—. Vigileu amb aquests dolls que disparen! —va cridar
Dash—. És fluït de neteja. Crema com l'àcid!
—Quant
queda? —va cridar Tash.
—No ho sé
—va dir Zak, però en aquest moment la seva mà va tocar l'extrem del tub. Tots
els cables giraven i desapareixien a través d'una reixeta de metall. A través
de la reixeta, Zak podia veure una sala plena d'equip tècnic—. Ja estem.
—Obre la
reixeta d'una puntada! —va dir Dash.
Agafant-se
als cables amb força, Zak va elevar el peu i li va fúmer una coça a la reixeta.
No es va moure. Donà puntades una vegada i una altra. A la quarta puntada, la
reixeta es va obrir i va ficar les cames a través d'ella, ficant-se a
l'habitació. Tash li va seguir de cap.
Dash anava
just darrere d'ella, serrant les dents i murmurant alguna cosa que Zak mai
havia sentit abans. Era o un llenguatge diferent o una maledicció o ambdues
coses. Arrossegant-se a la sala de comunicacions, el pilot immediatament es va
tornar i es va posar dret. Un droide cranc havia tancat la pinça en la seva
bota i estava pessigant-li un dit del peu. Dash va recollir el petit droide i
el va llançar contra la paret on es va trencar en mil trossos.
Zak va
posar la reixeta en el seu lloc mentre la resta dels droides cranc intentava
passar a través. Només quan el forat va estar segellat va deixar escapar un
sospir d'alleujament.
—El Capità
Hajj —va dir Tash, la seva veu gairebé un murmuri—. Era un home valent.
—No hi ha
temps per a això —va dir Dash amb fredor—. Estem aquí. Fem el que cal fer.
Definitivament
estaven en la secció de comunicacions. A prop hi havia un passadís obert que
conduïa a una altra filera de turboascensors... era la forma en què havien
arribat a la sala de comunicacions si els seus plans no haguessin estat
sabotejats. Quan Zak es va endinsar a la sala, els seus ulls es van posar en
les piles d'equipament tècnic.
Zak
recordava màquines de la mateixa forma que molta gent recordava cares, i va
reconèixer el divers equip com a receptors d’HoloNet, transmissors de
comunicacions, i una varietat de dispositius de traducció que havien d'haver
servit a les centenars d'espècies que viatjaven a bord de l'Estrella de l’Imperi.
—On està el
transmissor? —va dir Dash—. Això és el que necessitem per enviar un senyal de
socors.
—I hem de
trobar-lo ràpid, abans que Malik trobi una cosa més que llançar contra
nosaltres —va convenir Tash.
—Aquí! —va
suposar Zak.
En l'altre
extrem de la sala hi havia dues portes. Una estava oberta i conduïa a un
passadís. L'altra estava tancada.
—El
transmissor ha d'estar aquí.
Uns pocs
passos allargats van portar a Dash a la porta. Quan es va aproximar, la porta
es va obrir automàticament, i més enllà van poder veure diverses cadires buides
col·locades davant una estació transmissora. Dash va passar per la porta
oberta.
Mentre ho
feia, la pesada porta es va tancar de cop amb la força d'un coet, aixafant a
Dash contra el marc de la porta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada