Capítol 4
Zak es va
tirar cap enrere en la cadira, atordit.
Hola, Zak? Era això una espècie de broma? Com era
possible que un programa d'ensenyament d'un creuer estel·lar sabés el seu nom?
No podia.
Algú li estava gastant una broma. D'alguna manera, algú havia d'haver usat el
seu equip, introduint oracions com a broma.
—Qui és?
—va dir Zak mentre escrivia la mateixa frase.
Va haver-hi
una pausa abans que la resposta parpellegés en la pantalla.
JO SÓC GIS.
—On estàs?
—va teclejar Zak.
ESTIC AQUÍ.
—En la meva
cabina?
SÍ. ESTIC
ONSEVULLA QUE ESTIGUIN LES FUNCIONS DE LA NAU.
Zak es va
colpejar el front, sorprès per la seva lentitud. Va escriure:
—Ets la
intel·ligència artificial que opera les funcions de la nau. GIS. G. I. S.
L'equip va
escriure en resposta:
S. Í.
Zak es
rigué. Una computadora amb sentit de l'humor.
La
computadora va continuar:
EL CAPITÀ
HA AUTORITZAT EL TEU ACCÉS A ALGUNS DELS MEUS SISTEMES, PER LA QUAL COSA HE
ESTAT ESPERANT QUE EL TEU TERMINAL ENTRÉS EN LÍNIA. NO FUNCIONAVA BÉ?
—El vaig
desmuntar —va admetre Zak—. Ho sento.
NO HI HA
HAGUT CAP DANY. DE VEGADES, UN SISTEMA HA DE SER INTERROMPUT ABANS DE SER
MILLORAT.
—Parles bé
per ser una computadora —va dir Zak. No podia deixar de parlar en veu alta quan
escrivia. Se sentia com si estigués tenint una conversa real. La computadora va
respondre:
VAIG SER
DISSENYAT PER IMITAR ELS PATRONS DEL PARLA DE 6.2 MILIONS DE FORMES DE VIDA
DIFERENTS. I M'HE ADAPTAT SOBRE LA MARXA.
Va haver-hi
una pausa.
HE ESTAT
INFORMAT QUE T'AGRADARIA SABER MÉS SOBRE LES MEVES FUNCIONS. EL TRENTA PER CENT
DELS MEUS PROGRAMES SÓN RESTRINGITS. PERÒ TINC 3263 ARXIUS EDUCATIUS SOBRE COM
DISSENYAR COMPUTADORES, COM CONSTRUIR-LES, I COM CREAR ELS TEUS PROPIS JOCS.
—Jocs? —va
respondre Zak. Li agradaven els jocs de computadora.
EN EFECTE.
T'AGRADARIA JUGAR A UN JOC?
—Per
descomptat —després, a l'últim moment va afegir—. Mentre que no sigui el
dejarik.
A
l'instant, una llista de jocs va aparèixer en la pantalla, seguida per les
paraules:
ET
SUGGEREIXO QUE TRIÏS EL JOC «CAÇA TIE».
Zak ho va
fer. Un moment més tard, es va trobar mirant una imatge generada per ordinador
de l'espai profund. A poc a poc, va aparèixer una petita nau. Era un caça TIE
imperial que semblava haver estat danyat.
—És un joc
de combat? —va preguntar Zak—. Què se suposa que haig de fer?
Hi havia un
petit requadre en la part inferior de la pantalla, i en ell van aparèixer
paraules:
ETS UN
PILOT IMPERIAL DE CAÇA TIE. LA TEVA NAU HA ESTAT DANYADA I NECESSITES RECUPERAR
ENERGIA ABANS QUE LES FORCES REBELS ARRIBIN.
Zak va
arrufar el gest. No li agradava jugar com a imperial. Però un joc era un joc.
HAS DE
TROBAR EL CODI D'ACCÉS QUE REPARARÀ LA TEVA NAU. PERÒ HAS DE FER-HO ABANS QUE
L'ENEMIC ARRIBI!
Al costat
del caça TIE, una sèrie de codis va aparèixer. Les celles arrufades van
romandre en la cara d’en Zak. Aquest no era un joc molt emocionant. Sospirant,
va triar un codi i el va teclejar. No va funcionar. Una mica més interessat, va
teclejar un altre, i un altre, fins que finalment, un d'ells va funcionar. Una
nova línia de text va aparèixer en la pantalla:
MESURES DE
SEGURETAT DE PRIMER NIVELL RETIRADES.
—Brutal —es
va dir Zak a si mateix. Després va escriure—. D’acord, i ara què?
No va
haver-hi resposta.
—GIS? —va
teclejar Zak.
ZAK. SEMBLA
QUE HI HA UN PETIT PROBLEMA EN UNA ALTRA PART DE LA NAU. NECESSITO DEDICAR TOTS
ELS MEUS RECURSOS EN AIXÒ. DISCULPA.
La pantalla
de la computadora va parpellejar i es va enfosquir.
—Quina
computadora —va dir Zak a ningú en particular.
Es va posar
dempeus i va sortir fora, on Tash i Dash Rendar encara estaven parlant.
—Tash,
m'acaba de passar una cosa del més estrany —va dir Zak—. Estava amb la
computadora, i ha començat a parlar amb mi.
—La majoria
de les computadores parlen més del que és bo per a elles —va dir Dash.
—No com
aquesta —va respondre Zak—. Aquesta és més com un ésser viu que res que hagi
vist abans, ni tan sols un droide. Es diu GIS.
Els ulls
d’en Dash es van engrandir.
—GIS? Quina
classe de nom és aquest?
La resposta
de Zak va ser ofegada per una explosió sobtada de soroll. Les alarmes sonaven,
omplint els passadissos d'udols estridents. Els tres humans es van posar les
mans sobre les oïdes, però el so les va travessar i va punyir els seus
cervells.
Més alta
encara que les sirenes d'alarma, una veu computeritzada va ressonar pels
altaveus de la nau:
—Evacuïn la
nau! Això no és un simulacre. Evacuïn la nau!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada