L'Eixam (VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

Un escarabat va saltar a la seva mà i va començar a grimpar per la seva màniga. Un altre va aterrar just en la punta del seu nas, amb les ales encara esteses.

—Socors! —va cridar Zak. Va apartar els llençols, enviant una pluja d'escarabats dispersant-se per l'habitació. Zak va poder sentir les dures closques dels escarabats espetegar contra el terra, i sentia les seves arpes esgarrapant la seva pell. Es va donar manotades en braços i pit per sota de la camisa.

La porta de la cambra de Zak es va obrir. Tash i Hoole estaven en la porta.

—Escarabats! —va cridar Zak—. Estan pertot arreu! —va veure un escarabat córrer pel terra i el va trepitjar... va oblidar que no portava sabates. Va sentir un crack! quan la seva closca va ser aixafada, i llavors Zak va sentir material tou estenent-se per la part inferior del seu peu.

La Tash no sabia si riure o cridar de terror. Les bestioles retorçant-se li recordaven l'horrible imatge de l'imperial assassinat, però la visió de Zak ballant al voltant de la seva cabina gratant-se era hilarant.

—Zak, se suposa que no hem de matar a cap escarabat drog!

—Digues-li-ho a ells! —va cridar, arrencant-se l'últim escarabat de l'interior del coll de la seva camisa. El va tirar contra la paret. L'escarabat va copejar pesadament la paret i va caure al terra de la cabina. Atordit, es va tornar primer en un sentit, i després en un altre. Al moment en què començava a escapolir-se, Zak el va aixafar amb l'extrem de la seva taula d’skimboard.

Quan tots els escarabats van estar morts, Zak es va estremir fortament amb disgust i es va asseure.

—Això no mola —va esbufegar.

—Com han arribat aquí? —va preguntar Tash, evitant acuradament els cossos dels escarabats morts mentre entrava a l'habitació.

—Més important encara —va afegir Hoole—, per què han vingut aquí? Aquestes criatures no tenen cap motiu pel qual pujar a bord de la nau —ho va considerar—. Curiós. El primer que farem demà al matí serà anar a veure a Vroon. Tal vegada ell ens pugui dir alguna cosa. Mentrestant, sempre que no estiguis en cap perill real, suggereixo que tots descansem una mica.

Cap perill real, va pensar Zak. Tracta de dir-te això a tu mateix quan tinguis petites cuques arremolinant-se sota els teus llençols.

Tash va ajudar a Zak a escombrar les restes dels escarabats drog de la seva cabina i a canviar els llençols. Però una vegada va estar de tornada en el llit, Zak no va poder dormir.

—Els ho hauria d'haver dit a tots el primer dia —va dir en veu alta—. Els ho hauria d'haver dit que vaig trencar la llei matant a un shreev. Va ser un accident. Com això dels motors. Ho hauria d'haver dit —es va gratar el cap amb fúria... encara sentia com si tingués bestioles corretejant a través d'ell—. Però, com explicar-ho ara? Hauria d'admetre que vaig tractar d'ocultar-ho!

Zak finalment es va dormir, els seus somnis van alternar entre imatges de l'eixam d'escarabats i la cara decebuda de l'oncle Hoole una vegada que s'assabentés d’això del shreev. Zak no sabia què era pitjor.

Zak va dormir fins a tard l'endemà. Per a quan va sortir a trompades del llit, fregant-se les galtes per despertar-se, Tash i Hoole ja estaven vestits i llestos.

—Dóna't pressa, si us plau —va insistir l'oncle Hoole—. M'agradaria parlar amb Vroon sobre els insectes, i després marxar-nos tan aviat com sigui possible.

Zak va semblar esperançat.

—Els motors estan arreglats?

—Gairebé —va contestar el seu oncle—. Amb una hora o dues més de treball haurien d'estar-ho.

Tan aviat com Zak va estar vestit van sortir de la Mortalla junts i es van dirigir cap al taller d’en Vroon.

A excepció de la llançadora de Thrawn, els imperials s'havien marxat, però l'evidència de la seva presència estava a tot arreu. Profunds solcs de l'espessa herba havien estat arrencats, i parcel·les senceres de flors havien estat calcigades.

—Això és exactament el que havia temut —va dir Hoole, un deix de tristesa es va arrossegar en la seva veu—. Aquest jardí té centenars, tal vegada milers d'anys. En un dia, l'Imperi ha destruït part d'ell. Imagineu el que passaria si els imperials prenguessin permanentment el control del planeta. Per això, una memòria completa del Jardí Sikadian ha de ser feta i preservada.

—Oncle Hoole. Estava pensant en una cosa —va dir la Tash—. Creus que hi ha alguna connexió entre l'Imperi i aquests escarabats? Vam estar aquí un dia sencer sense cap problema. Però en l'instant en què l'Imperi es va presentar, les bestioles van semblar escampar-se pertot arreu. Zak va trobar un en el seu menjar just quan van arribar, estaven per tot el cos de l'imperial mort, i després van irrompre en la cabina d’en Zak. Tal vegada sigui un complot imperial.

No, no ho és, va pensar Zak. Només sóc jo.

Però encara no s'atrevia a dir-ho en veu alta.

Van arribar al taller de Vroon. La porta estava entreoberta, per la qual cosa Hoole la va tustar lleugerament. No va haver-hi resposta.

—Hola! —va cridar Hoole, però ningú va respondre.

Hoole va empènyer la porta, i després va saltar cap a enrere, sorprès.

Zak va poder veure l'interior del taller pels costats de la vora del braç d’en Hoole. Va veure als bancs de treball i les taules. Va veure la planta cablejada per a la seva lectura digital. I va veure a Vroon assegut en el terra.

Enterrat sota un eixam d'escarabats.

Següent