La Nau del Judici Final (XI)

Anterior

Capítol 11

El Capità Hajj i el tripulant supervivent van mirar horroritzats cap avall.

—Comran! —van cridar mirant a l'home que havia caigut—. Comran! —però no va haver-hi resposta. Ni tan sols podien estar segurs que hagués arribat al fons.

El capità va començar a baixar passant al costat de Dash, Zak, i Tash, però Dash el va detenir.

—Capità, s'ha anat.

—No vaig a perdre a més homes! —va etzibar Hajj.

—Ja l’has perdut! —va replicar Dash—. I hem de sortir d'aquesta passarel·la abans que acabem tots com ell. Aquests nens són els teus passatgers, recordes? On està l’escotilla més propera? Cap amunt o cap avall?

El Capità Hajj va fer una última mirada cap avall, després va parlar.

—Cap amunt. A només una dotzena de metres. Donem-nos pressa.

Dos trossos pesats més de metall van caure des de dalt. Un d'ells va fallar a colpejar-los, però l'altre va tallar al capità en l'espatlla, esquinçant el seu uniforme i obrint-li una ferida en el braç.

Van seguir pujant fins que van aconseguir l’escotilla. Llavors es van apressar a sortir de l'eix a la seguretat del passadís.

Ho van fer al moment precís. Just mentre Tash entrava al passadís, alguna cosa enorme, prou gran com per abastar tota la passarel·la, va retrunyir passant per l'eix. Va gratar les parets mentre queia. Se’ls hauria emportat a tots per davant. El soroll que va fer quan finalment va colpejar la part inferior de la nau va ser com dos planetes col·lidint.

—Hi ha algú aquí —va dir Tash ombrívol —. Observant-nos. Esperant una oportunitat per...

—Matar-nos —va acabar el Capità Hajj—. Hi ha un assassí. Però, qui?

—Jo sé qui —va intervenir Zak. Va assenyalar amb el dit cap al pilot—. Dash Rendar.

—Què? —va etzibar el Capità Hajj.

—Què?! —va cridar Tash.

—De què estàs parlant? —va replicar Dash amb calma.

—Ho sé tot sobre tu —va dir Zak, sense deixar d'assenyalar acusadorament a Dash—. Sé que ets buscat per contraban i pirateria. Ets un lladre. Has tractat de robar aquesta nau!

Dash rigué.

—Qui t'ha dit això?

—GIS —va respondre Zak—. Ell sabia que et vas registrar amb un nom fals per no ser detectat per les autoritats.

El Capità Hajj va fer un pas endavant, allargant la mà cap al seu blàster.

Però Dash va mantenir les seves mans obertes, mostrant que no tenia intenció d'aconseguir la seva pròpia arma.

—Només hi ha un problema amb la teva teoria, Zak —va dir el pilot—. Si jo sóc el que està darrere de tot això, llavors, qui era el que estava llançant equipament sobre els nostres caps fa un moment?

Zak havia estat tan concentrat en Rendar en els últims minuts que no ho havia considerat tot. Finalment va dir:

—Però GIS em va dir que ho havies fet.

—GIS t'ha mentit —va insistir Dash.

Zak va arrufar les celles.

—Les computadores no menteixen. Analitzen informació i aconsegueixen solucions lògiques per als problemes. GIS pensa que estàs darrere d'això, Dash Rendar. A més —va afegir—, podries tenir un còmplice.

—El noi té raó —va dir el Capità Hajj—. És molt estrany que, a excepció de la meva tripulació, tu siguis l'únic adult que s'ha quedat. Jo diria que això et fa el nostre principal sospitós —el capità va alçar el seu blàster—. Lliura la teva arma.

—Capità —va dir Dash—. Si hi ha més problemes, necessitareu tota l'ajuda que pugueu aconseguir.

Hajj no va dir una paraula. Només va tendir una mà i va reafirmar el seu dit sobre el gallet del seu blàster.

—Pot ser que sigui així. Però entretant, prefereixo ser qui tingui totes les armes.

La mirada de Dash es va tornar freda. Zak podia dir que estava avaluant les seves possibilitats, preguntant-se si podria treure el seu blàster i disparar abans que el Capità Hajj ho convertís en gelatina socarrada.

Al final, Dash va treure l'arma de la seva funda i la va posar suaument a la mà del capità.

—Estàs prenent la decisió equivocada, capità.

—Ja ho veurem —va respondre Hajj. Va assentir cap al tripulant supervivent—. Queda't enrere. Mantingues un ull sobre ell. I ara que això està resolt —va continuar—, encara necessitem una ruta per arribar a la sala de comunicacions. Zak, creus que podràs accedir a GIS de nou?

—Sense problemes.

Els va portar només uns pocs minuts trobar un altre terminal d'assistència al passatger, i moments després d'això Zak havia passat a través del joc informàtic i estava en contacte amb GIS.

—GIS, necessitem un altre camí per arribar a la sala de comunicacions. Els turboascensors no funcionen. No podem utilitzar la passarel·la.

VENIU A LA SALA DE CONTROL. POSEU ELS MEUS SISTEMES EN FUNCIONAMENT.

—Digues-li que no —va etzibar el capità—. Maleïdes computadores. Prendrem les nostres pròpies decisions.

Zak va escriure una resposta més educada.

—Gràcies, però encara ens dirigim a la sala de comunicacions. Algun suggeriment? —GIS va fer una pausa, considerant-ho.

NOMBRE DE POSSIBILITATS: 1. LA SALA DE COMUNICACIONS REP TOTA LA INFORMACIÓ DE SENSORS DE LES ANTENES DE LA NAU. EL CABLEJAT VA DES DE LES ANTENES A LA SALA DE COMUNICACIONS. AQUEST CABLEJAT RECORRE LA NAU A TRAVÉS DE TUBS DE GRAN GRANDÀRIA. SERIA POSSIBLE AVANÇAR PER AQUESTS TUBS. TOTS ELLS CONDUEIXEN DIRECTAMENT A LA SALA DE COMUNICACIONS. NO OBSTANT AIXÒ, HI HA UN 50 PER CENT DE POSSIBILITATS QUE ELS TUBS SIGUIN INTRANSITABLES.

—Per descomptat! —va dir Hajj, colpejant-se el front—. Anirem una mica atapeïts, però podem aconseguir-ho. És gairebé com una drecera! Digues-li a aquesta computadora que no està tan malament després de tot.

Zak va escriure el comentari del capità.

GRÀCIES, va dir GIS. I ZAK...

—Sí? —va respondre.

VIGILA.

Zak va trotar per atrapar als altres, just quan el Capità Hajj estava dient:

—Sé exactament per on van els tubs de cablejat. Hi ha una gran plataforma d'observació al final d'aquest passadís. Una de les antenes es troba a prop, així que podrem accedir al cablejat des d'allà.

Hajj els va conduir a una plataforma d'observació similar a la qual Tash i Zak havien visitat intentant escapar de la nau. Era una mica més luxosa (probablement atenia a passatgers que pagaven un extra per un bitllet de primera classe), amb terra emmoquetat i panells lluminosos de cristall. Però servia al mateix propòsit. Era àmplia, i una paret sencera estava feta de transpariacer, permetent als passatgers observar els estels, o qualsevol planeta que l'Estrella de l’Imperi orbités. En aquest moment, anaven a la deriva a través de l'espai buit, i els estels omplien la visió a través de la paret transparent. Res en l'escena li resultava inusual a Zak, però Dash Rendar es va detenir.

—Què passa? —li va preguntar Tash.

—Les estrelles —va dir Dash—. Estan totes malament. Vull dir, la nostra posició no és la mateixa que quan les alarmes es van disparar. Hem estat en moviment.

Zak sabia que els pilots utilitzaven els estels per a la navegació, i que Dash probablement era un expert, però de totes maneres va dir:

—No pot ser. No hauríem sentit alguna cosa?

Dash va negar amb el cap.

—No necessàriament. En una nau tan gran no sempre sents el moviment. Està dissenyada d'aquesta manera, perquè els passatgers no es maregin pel moviment. Alguna vegada heu estat en un asteroide?

Tots dos, Zak i Tash, van assentir, i tots dos van arrufar les celles. Havien tingut una mala experiència en un asteroide recentment.

—Aquesta nau és com estar en un asteroide. S'està movent, però és tan gran que no se sent el moviment. Estem... —va tractar de calcular—. Jo diria que ens hem desviat almenys diversos anys llum del nostre curs original.

—Tres punt sis anys llum, per ser exactes —va dir una veu familiar.

Zak va aixecar la mirada per veure a un androide daurat arrossegant els peus cap a ells. Al principi tothom es va tibar. Hajj i el seu tripulant van aixecar els seus blàsters. Però aquest androide no carregava cap a ells violentament, ni tampoc portava armes. Zak el va reconèixer com el mateix androide que li havia portat a la sala de control informàtic.

—Quatredé!

—En efecte, senyor —va respondre l’androide—. I haig de dir que és un plaer veure cares conegudes. En realitat, qualsevol cara. Tenia por que la nau estigués completament deserta.

El Capità Hajj es va posar cara a cara amb l’androide.

—Què has estat fent des que les alarmes es van apagar?

—Vagar, senyor —va respondre l’androide—. Sóc un androide porter, després de tot, programat per ajudar als passatgers. I no n’hi havia cap, així que no tenia res a fer —els fotoreceptors de l’androide es van centrar en els dos blàsters de Hajj, el propi del capità i el que havia pres de Dash—. Haig d'afegir, senyor, que posseeixo una programació secundària referida a la seguretat de la nau. Em permet servir a la nau?

El Capità Hajj grunyí.

—Molt bé. Millor un androide programat per servir a la nau que un contrabandista que ni tan sols conec. Pren —li va lliurar un blàster a Quatredé, després va assenyalar amb el dit a Dash—. Mantingues els ulls sobre ell.

—Sí, senyor —va dir Quatredé.

Però en lloc d'alinear-se darrere de Dash, Quatredé immediatament es va dirigir cap a la paret de transpariacer de la plataforma d'observació.

—Ei! —va cridar el capità—. Què estàs fent?

—Bé, estic servint a la nau, senyor —va respondre Quatredé.

Va aixecar el blàster i va obrir un forat en la paret.

Següent