4
Si tots visquessin segons el codi Jedi
Luke estava tombat en el catre del Falcó, amb la mirada perduda en un
panell metàl·lic reblat. La Leia descansava el cap en la seva espatlla, i
estava banyat en una energia terapèutica de tacte net, càlid i familiar. Una
vegada que es va calmar l'esforç per respirar i l'oxigen va refrescar els
músculs adolorits, va tancar els ulls i va tractar de netejar el seu esperit.
Com
és que gairebé fracasso de nou? La foscor li havia
temptat amb increïble subtilesa. Insistia que podia ser usada per fer el bé...
Sí. Així és com començaria. Molta gent
necessitava la seva força. El Costat Fosc proporcionaria poder molt fàcilment.
Sacrificant-se al Costat Fosc, aconseguiria moltes coses.
Però tot el que aconseguís estaria
tacat, i la corrupció d'una vida era una tragèdia. En paraules de Yoda: Convertir-se en Jedi requereix la més
profunda concentració. La ment més equilibrada. Luke sabia ara que veure la
maldat i negar-se a enfrontar-se a ella trencava el seu codi gairebé amb tanta
seguretat com recórrer a la maldat.
Així que havia de triar el camí més
equilibrat. I si tothom visqués d'aquesta
manera?, va murmurar. Si tots els éssers intel·ligents acceptessin els
reptes en lloc de servir-se a si mateixos... el que sovint significava calcigar
als altres...
Les imatges van inundar la seva ment:
Antics amos d'esclaus oferirien festins als seus serfs alliberats. Estafadors i
lladres ajudarien a les seves antigues víctimes. Les armes de destrucció
massiva serien desmantellades per construir noves colònies pacífiques i
pròsperes.
Fins i tot un Emperador podria
governar justament, si tot l'univers servís al bé... si ell també servia al bé.
La gent acudiria a aquesta cort des de mons pròspers per aprendre de la seva
saviesa i gaudir de la seva glòria justament obtinguda. Luke va trobar aquesta
visió sorprenentment atractiva. Si tan sols...
Va fer retrocedir un gran pas la seva
imaginació: Si només la majoria dels
éssers es comprometés amb el bé, derrotar al mal no trigaria tant temps.
Luke va bellugar el cap, i va sentir
un dolor palpitant en el lloc on el Ssi-ruu li havia copejat. Visions belles,
però mai serien reals en aquesta galàxia. L'Equilibri Còsmic de la Gaeriel
tampoc les faria realitat, perquè només la gent bona acceptaria renunciar als
seus drets o als seus poders. Els malvats s'apropiaven de tot: poder, drets, i
gent. Sempre existirien malvats: entre els humans i els jawes, els habitants de
les sorres i els hutts, els gotals i...
Luke va canviar el seu focus interior
i va convertir la trista lletania en un salm purificador. I també bones
persones de qualsevol espècie, encara que potser no tantes. Calamarians i ithorians,
whíphids i...
Va deixar de cremar-li la gola. La
necessitat de tossir es va esvair.
On hauria contret aquells repugnants
paràsits?
Es va incorporar.
—Descansaré més tard —va insistir—, de
debò.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada