La Nau del Judici Final (I)

Anterior

Capítol 1

Zak i Tash Arranda estaven jugant a holojocs en el saló de la seva nau espacial, la Mortalla, quan de sobte van sortir de l’hiperespai.

Zak va sentir la hipervelocitat de la nau detenir-se i va mirar per un petit finestral a temps de veure que es dirigien a tota velocitat cap a un enorme creuer estel·lar. Era mil vegades més gran que la Mortalla... tan gran que bloquejava els estels.

—Anem a xocar! —li va cridar a la seva germana. Espantada, ella es va subjectar en la seva cadira.

Però no va haver-hi cap col·lisió. La Mortalla va desaccelerar i es va lliscar d'una banda de la gegantesca nau. Tash va redreçar la seva polida trena rossa.

—Moltes gràcies, Zak —va dir—. La propera vegada que em senti amb ganes d'un espasme cardíac, sabré a qui demanar-li-ho.

Zak es va encongir d'espatlles.

—Bé, semblava que anàvem a xocar.

—No amb l'oncle Hoole pilotant. Anem a la cabina.

Quan Zak i Tash van arribar a la sala de control de la Mortalla, la nau ja s'havia detingut per complet. El seu oncle Hoole estava assegut en el seient del pilot i parlava per la unitat de comunicacions.

—Mortalla en posició, esperant ordres per atracar.

Zak va vèncer a la seva germana de tretze anys d'edat aconseguint abans el seient del copilot per mig pas (el que ella fos un any més gran no significava que fos més ràpida!) i es va deixar caure en ell.

—Què passa, oncle Hoole? Està la nau bé?

—Quin creuer és aquest? —va afegir Tash.

Hoole va tornar la seva severa cara grisa cap a ells.

—A la nau no li passa res —va respondre amb el seu to pla habitual—. No obstant això, per arribar a Dantooine hem de passar a través d'alguns sectors imperials densament poblats. Vaig veure aquest creuer en els sensors i em va donar una idea.

Els dos Arranda i el seu oncle havien d'evitar l'Imperi costi el que costi. I el planeta Dantooine estava gairebé tan allunyat de l'Imperi com era possible. Uns mesos abans, havien ensopegat amb un experiment imperial per crear una nova superarma vivent. Havien ajudat a destruir l'experiment, però havien cridat l'atenció de la mà dreta de l'Emperador, el Senyor Fosc conegut com Darth Vader. Ara estaven buscats per crims contra l'Imperi, i estaven intentant localitzar un lloc segur on amagar-se.

Tash i Zak sentien com si haguessin estat a la fugida per sempre. Gairebé un any abans, els seus pares i tots els seus amics havien mort quan l'Imperi va destruir el seu planeta natal, Alderaan. Ara Hoole era el seu tutor. Des de la distància, podies creure que eren part de la mateixa família, però a prop, fins i tot un estrany podia veure que no tenien una relació de sang amb Hoole. De fet, ni tan sols eren de la mateixa espècie. Zak i Tash eren humans, i Hoole era un shi’ido. Era més alt que la majoria dels humans i la seva pell era d'un color gris clar. Però la diferència més important entre els humans i l'oncle Hoole era l'habilitat shi’ido de canviar de forma. Hoole podia transformar-se en qualsevol criatura vivent de la galàxia.

—Aquest és el creuer de luxe Estrella de l'Imperi —els hi va dir —. Acabo de reservar habitacions per a un viatge de dues setmanes.

Els ulls de la Tash es van il·luminar.

—Per a nosaltres? Genial!

Però Zak no estava tan excitat. Mirà pel finestral principal de la Mortalla i va fer el seu primer bon cop d'ull al creuer estel·lar. Tenia la forma d'un ou de gairebé dos quilòmetres de llarg i estava pintat d'un blau brillant. Quaranta files de finestrals rodons esquitxaven l'eslora de la nau, amb llum sorgint de cadascun d'ells. També brillaven llums en el pont situat en la part superior de la nau. La nau semblava moure's lentament, com una llàgrima gegantina degotant a través de l'espai.

—Sí, genial —va rondinar Zak—. Una altra aventura.

Següent