Espora (X)

Anterior

Capítol 10

Zak era a punt de ser engolit pel llimac espacial.

Tash va sentir la sensació de formigueig abandonar el seu cos. Els asteroides que havien semblat fàcils d'esquivar un moment abans s'arremolinaven al seu voltant de nou. Va tirar dels controls bruscament per evitar una roca i gairebé s'estavella contra una altra.

—Oncle Hoole, ajuda! —va cridar.

—Mantingues la calma, Tash —va respondre amb veu ferma el shi’ido—. Vaig a distreure al llimac espacial mentre tu intentes recollir a Zak.

—No... no puc!

Va haver-hi una pausa. Llavors Hoole va dir:

—Sí, pots. Fa un moment estaves volant per aquest camp d'asteroides com si estiguessis de tornada en Alderaan fent una carrera d'obstacles al pati d'esbarjo. Pots fer-ho.

Tash va sentir els palmells de les seves mans començar a suar, però atès que estaven atrapades dins dels guants, no tenia manera d'assecar-les-hi. Hoole tenia raó. Podia fer-ho. Havia de fer-ho.

No hi havia temps per tenir por. El llimac espacial va arremetre des del seu forat en direcció a Zak.

La Mosca Estel·lar d’en Hoole va inclinar el morro cap al llimac espacial i va disparar els seus propulsors, capbussant-se cap a la criatura. Els seus làsers van disparar, enviant dos feixos d'energia roent a la pell del cuc gegant. Era com punxar a un bantha amb una agulla, però els trets van distreure al llimac prou com per desviar-lo a un costat, a la recerca del que l'havia atacat. Unes mandíbules que podrien aixafar a un caminant imperial es van tancar just quan Hoole s'apartava del seu camí.

Sprranng!

Tash va sentir alguna cosa rebotar en un costat de la seva Mosca Estel·lar, i va agrair pea la Força que només hagués estat un mini-asteroide. Una cosa més gran l'hauria aixafat. Prenent una respiració profunda, va pressionar els propulsors a plena potència i va sortir disparada cap al seu germà.

Un asteroide va semblar aparèixer del no-res. Virà la nau en un estret gir i va lliscar al voltant seu.

Dos asteroides se li van acostar just per on l'altre. Tash va afluixar els propulsors mentre les roques xocaven al davant.

Però els dos asteroides destrossats es van convertir en un centenar de roques més petites. No hi havia manera d'evitar-les. Tash va tancar els ulls amb força i va moure la palanca de control, volant totalment per instint.

Quan va obrir els ulls, ja havia passat a través dels enderrocs intacta.

Zak estava just enfront d'ella ara. Estava prou a prop com per veure-li agitar els braços amb impotència en el buit. Podia veure els seus ulls espantats. Estaven tan oberts com els de un rodià. Però no la miraven. Miraven a la boca del llimac espacial. Tan ampla i profunda com un forat negre, s'estenia mentre Zak queia llançat cap a ella.

—Activant raig tractor —va dir Tash, prement el botó correcte sense si més no pensar-ho.

Un feix de blanca llum pàl·lida es va estendre des de la seva Mosca Estel·lar i va tocar a Zak. A l'instant, el seu germà va detenir la seva caiguda a través de l'espai.

Les mandíbules del llimac espacial es van tancar a menys d'una dotzena de metres d’en Zak. Si el raig tractor no l’hagués atrapat, Zak segurament hauria acabat a l'interior de la seva boca.

La Mosca Estel·lar d’en Hoole va aparèixer a la vista, amb els blàsters disparant. Rajos d'energia van copejar el cap del llimac espacial. Aquest es va retorçar furiosament per un moment, després es va retirar a la seva cova.

Tash va trobar el comandament de control que retreia el raig tractor, acostant a Zak cap a la seva nau.

—Zak, em copies? —va preguntar pel comunicador.

—S... sí —va respondre una veu feble i tremolosa—. Però crec que ja he tingut suficient passeig espacial per un dia.

Utilitzant el raig tractor, Tash va acostar al seu germà més cap a la nau fins que va poder tocar el casc.

Ràpidament, va obrir la part superior de la seva Mosca Estel·lar i va tirar d'ell cap a dins.

—Hi ha lloc? —va preguntar ell.

—Crec que sí —va respondre ella—. Hi ha una mica d'espai per darrere del seient. Arrauleix-te aquí enrere. I dóna't pressa. Vull sortir d'aquí abans que un altre asteroide se'ns presenti.

Van arribar a la instal·lació minera en qüestió de minuts, amb Hoole volant just darrera. Quan van aterrar, es van sorprendre en veure que les Mosques Estel·lars que Jerec i els seus homes havien utilitzat per arribar a l'asteroide no estaven. Els imperials havien abandonat l'asteroide i havien tornat al seu destructor estel·lar.

Un baluern greu en la roca sota els seus peus els hi va dir per què.

—L'asteroide s'ha tornat inestable després de l'explosió —va dir Hodge mentre entraven a la sala principal. Ell i el seu company, encara amb els seus vestits espacials, estaven ficant alguns articles personals en paquets de viatge. Fandomar estava asseguda en un racó, ajustant-se amb nerviosisme el seu casc espacial. Hodge va continuar—. Estarem fora de perill durant uns minuts, però hem d'evacuar immediatament.

—Podem llevar-nos els vestits espacials ara? —va preguntar Zak.

—No! —gairebé va cridar Fandomar.

—L'explosió ha espatllat el control ambiental —va explicar Hodge—. No hi ha aire.

—Què ha causat l'explosió? —va preguntar Hoole. Va fer un cop d'ull a Fandomar—. Jerec semblava pensar que era un sabotatge.

Hodge es va encongir d'espatlles.

—És difícil dir-ho. Pot haver estat una avaria o sabotatge.

Tash no va poder evitar preguntar:

—Fandomar... on estaves durant l'explosió?

—Jo... estava... —va balbotejar la ithoriana—. Estava... sola.

Tash va empassar. Per descomptat no era una bona coartada.

Hodge, no obstant això, no semblava preocupat sobre qui podria haver desencadenat l'explosió.

—Tot el que m'importa ara és sortir d'aquesta roca i arribar a Ithor. Fandomar ens portarà.

Els sis supervivents es van apressar a pujar a bord del vaixell de càrrega de Fandomar mentre la ithoriana segellava l’escotilla.

—No us lleveu els vestits espacials —va advertir—. Me les he arreglat per reparar el dany fet pel llimac espacial, però l'explosió ha causat una pèrdua del control ambiental. No hi ha aire. Els vostres vestits hauran d'aguantar fins que arribem a Ithor.

—Genial —va gemegar Zak, deixant-se caure en una cadira—. Mai vaig a sortir d'aquest vestit.

—Tash, Zak, us importa venir amb mi, si us plau? —va preguntar Hoole.

Els dos Arranda van seguir al seu oncle fora de la cabina. Darrere de la sala del pilot hi havia un petit celler de càrrega, després un altre més gran més enllà. Hoole va passar a través d’ambdós cellers de càrrega, tancant les portes fermament darrere d'ell. Quan van arribar a la part posterior de la nau, Hoole va parlar pel seu comunicador.

—Fandomar? Fandomar, em copies?

Quan no va haver-hi resposta, va assentir.

—Bé. Les portes de càrrega bloquegen el senyal, així que no pot sentir-nos —va mirar als seus nebots—. Tash, Zak, em temo que hem de considerar una possibilitat desagradable —va fer una pausa—. Fandomar pot ser una assassina.

—No! —va respondre Tash—. No pot ser. És massa amable.

Hoole va assentir.

—Sé el que sembla. Però ella és l'única sense una coartada per al moment en què el miner va ser assassinat.

Tash va negar amb el cap.

—Hodge i l'altre miner també estaven fora de vista.

Zak es va encongir d'espatlles.

—Sí, però, per què matarien al seu propi company? Especialment amb els imperials pels voltants.

Hoole va estar d'acord amb Zak.

—I Fandomar era l'única persona no present quan va ocórrer l'explosió. Va haver d'escapolir-se tan aviat com vam tornar a la instal·lació minera.

—Però, per què anava a matar a ningú? I a fer explotar l'estació minera? —va preguntar Tash.

—No ho sé —li va respondre el seu oncle—. Tot això està connectat d'alguna manera a la tomba de l'asteroide. Alguna cosa estava tancada en el fons d'aquest túnel. No estic segur de què era, però tinc almenys un parell de pistes.

Tash i Zak van escoltar atentament mentre el seu oncle baixava la veu encara més.

—L'escrit a l'interior de la càmera estava una mica més clar que el rètol de la base de l'estàtua. Vaig llegir la paraula Espora.

—Espora? —va preguntar Zak—. Què és això? Una persona?

—No estic segur —va admetre el shi’ido—. Però també hi havia dates escrites a la sala interior. Estaven gairebé esborrades, però crec que coincidien amb les dates que Tash va esmentar. Les dates en les quals tots els registres ithorians faltaven.

Zak va arrufar les celles.

—M'està començant a doldre el cap. Així que tenim una època misteriosa en la història que els ithorians no van voler registrar, i alguna cosa anomenada Espora enterrada en un asteroide. Després tenim a un imperial que vol aquesta Espora, un miner assassinat, i una explosió que ens treu a tots de l'asteroide.

—Sense oblidar —va afegir Hoole—, que Fandomar es va oferir a volar la llançadora del planeta a l'asteroide. Això significa que podia mantenir un ull sobre els miners...

—Per veure si descobrien la tomba! —va acabar Zak—. Per descomptat! Ella sap el que és Espora i ho vol per a si mateixa.

Tash va fer espetegar la llengua en senyal de frustració.

—Ella és una ithoriana. Què hi ha de la Llei de la Vida?

—Hem de recordar que el marit de la Fandomar ja va desobeir la llei ithoriana —va respondre Hoole—. Li va donar secrets a l'Imperi. Fandomar pot ser igualment impredictible.

Tash no estava d'acord.

—Simplement no ho crec —va dir obstinada.

—Ajuda! —va cridar de sobte una veu prou fort com perquè els seus comunicadors ho captessin.

Tash, Zak i Hoole van córrer cap a la part davantera de la nau a temps de veure que una de les escotilles de la nau havia estat oberta. Els estels brillaven sobre la foscor de més enllà.

Fandomar estava enfront de la porta, empenyent a un dels miners cap al buit.

 Següent