6
Somiant despert
En Han va mantenir a Chewie al seu
costat mentre avançaven furtivament pels passadissos de la nau Flauta. La Leia anava corrent davant
d'ells. Ella insistia que sabia on estava Luke. Probablement ho sabés.
Entre les atentes mirades d'alguns
llangardaixos aïllats, va admirar la fluïda carrera de la dona. L'estimava. Ja
mai n’hi hauria una altra.
I ell era la primera relació seriosa
de la Leia, encara que no és que ella li ho hagués arribat a dir expressament.
De vegades, hi ha coses que un home simplement sap.
Ella va girar una cantonada del
passadís.
—Leia! —la va cridar amb un fort
murmuri—. No tan ràpid!
Era la primera vegada que sentia que
anava de debò. Compromès. Moriria amb ella abans de ser-li infidel.
Uh. Qui ho anava a dir, després de la
vida que havia portat...
Com podria evitar arruïnar-ho tot, de
la mateixa manera que fastiguejava les coses una vegada i una altra?
(Encara que no volia preguntar-ho a
ella. Preguntar-ho al Luke? Ni parlar. El nen ni tan sols havia tingut...)
Chewbacca va disparar en la foscor.
Han va parpellejar. No volia que la
Leia sofrís perquè ell oblidava parar esment. Un pensament curiós: protegir-se
a si mateix per mantenir-la feliç.
—Què ha estat això? —va murmurar, enganxant-se
al costat del seu pelut copilot.
El cap de la Leia va reaparèixer en la
cantonada del passadís.
—Anem —els va reprendre.
—Ei —va dir ell amb un somriure tort—.
T'estem guardant el cul. Vés a buscar al noi.
El silenciós i furiós rubor de la Leia
va recompensar al Han. Sense respondre, ella va donar mitja volta i va sortir
corrent per un passadís.
Chewbacca li va dir alguna cosa al Han
entre suaus rugits.
—Sí. —Amb un somriure, Han va agitar
el seu blàster—. A mi tampoc m'agrada. Anem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada