La Nau del Judici Final (X)

Anterior

Capítol 10

Zak va sentir el seu estómac volar fins a la seva gola i gairebé sortir-se-li per la boca. Un segon el turboascensor estava sòlidament i fermament sota els seus peus. El següent estava caient com una pedra en un forat negre.

—Caiguda lliure! —va cridar Dash. Amb prou feines van poder sentir-li. El turboascensor en caiguda emetia un gemec com una bomba llançada.

Al principi Zak estava convençut que el seu cervell havia deixat el seu cos juntament amb el seu cor i estómac. No podia pensar. No podia moure's. No podia sentir res excepte el grinyol de l'ascensor caient pel seu tub.

Llavors es va adonar que algú estava cridant-li a cau d'orella, tractant d'aconseguir els controls. Era el Capità Hajj.

—Accionament manual! —estava cridant el capità—. Fre d'emergència!

Zak va assentir i va allargar la mà. Va obrir una petita caixa marcada com a EMERGÈNCIA i va accionar l'interruptor de l'interior. No va passar res.

—Maledicció! —va sentir el grunyit del capità.

Llavors un fort parell de mans van apartar tant al capità com a Zak. Dash Rendar va treure el seu blàster amb fredor de la funda. Subjectant-lo pel canó, el va estampar contra la caixa de control d'emergència, deixant al descobert un niu de cables. Deixant el blàster, rebuscà entre l'embull de cables fins que va trobar-ne dos que van semblar agradar-li. Els va unir.

Van saltar espurnes.

Zak va escoltar un fort tump! quan els potents frens d'emergència del turboascensor es van accionar.

El turboascensor va desaccelerar.

En qüestió de segons, anaven a la velocitat normal del turboascensor. Un moment després, van parar completament.

Tothom a l'ascensor va exhalar al mateix temps. Zak va posar una mà sobre el seu pit, amb l'esperança de mantenir el seu frenètic cor en el seu lloc.

El Capità Hajj va recuperar el componiment i va posar una mà sobre l'espatlla de Dash.

—Bon treball.

Skriiii!

El costat dret del turboascensor va descendir de sobte, fent que tots els passatgers trontollessin.

—Els frens d'emergència estan fallant! —va exclamar el Capità Hajj.

—Hora d'acabar amb aquest viatge —va suggerir Zak precipitadament. Dash, el Capità Hajj, i els dos tripulants van ficar els dits entre les portes del turboascensor i van empènyer per obrir. Van veure que el turboascensor s'havia detingut entre dos pisos. En lloc d'estar al nivell dels seus peus, el pis més proper estava en realitat al nivell de les espatlles d’en Zak.

Dash i Hajj van forçar les portes. Llavors els homes més alts els van donar un impuls a Zak i Tash, i els dos Arranda es van lliscar fins a la seguretat d'un passadís. Van mantenir les portes obertes mentre un a un els altres els van seguir. El Capità Hajj va ser l'últim a sortir. Dash Rendar va tirar d'ell traient-lo just quan el turboascensor tornava a garranyigar. El capità amb prou feines havia escapat quan el turboascensor va caure. El van sentir estavellar-se contra la part inferior del tub un moment després.

El Capità Hajj no es va molestar a mirar enrere. Ja estava dirigint-se a l'altre turboascensor, el que havien pres els membres de la seva tripulació. Va comprovar l'indicador lluminós per veure on estava l'ascensor. Si l'ascensor havia funcionat correctament, la llum hauria de mostrar el pis vint.

En canvi, l'indicador lluminós mostrava que l'altre turboascensor també havia anat a baix en comptes d’amunt. L'indicador assenyalava el nivell més baix. Hajj i els seus tripulants van treballar junts per forçar les portes. Una vegada van obrir, el capità va mirar cap avall.

—Hola! —va cridar, la seva veu va ressonar en el tub. L'única resposta va ser una fina columna de fum que s'elevava des de sota.

—Si s'han copejat contra el fons... —va murmurar un dels tripulants supervivents.

—Estan morts —va dir Hajj ombrívol —. I això converteix a qui ha fet això en un assassí.

Tash va sacsejar el cap.

—Però, qui està fent això? Si es tracta de pirates tractant de robar la nau, per què no senzillament vénen darrere de nosaltres amb blàsters? Per què col·locar paranys?

—Ha d'haver estat algú que entengui de computadores —va dir el Capità Hajj, pensant en veu alta.

Zak gairebé va deixar anar «és Dash!», però Rendar encara sostenia el seu blàster, i després de veure la forma en què havia disparat als droides... La frase de Tash, acció a través de la inacció, va acudir a la ment de Zak. Va decidir esperar.

—Què fem ara? —va preguntar Tash—. Encara hem d'arribar a la sala de comunicacions, o on sigui.

—Jo no vaig a entrar en un altre turboascensor, això segur —va dir Dash.

—Estic d'acord —grunyí el capità—. Però hi ha una altra manera. Cada conjunt de turboascensors inclou una passarel·la, en cas que els turboascensors deixin de funcionar.

—Una passarel·la? —va preguntar Tash—. Vols dir una escala?

El Capità Hajj es va encongir d'espatlles.

—No exactament.

—No exactament! —va repetir Tash, observant amb incredulitat. Estava dempeus just fora de la passarel·la dels turboascensors. Bàsicament, es tractava d'un eix al costat dels turboascensors que recorria tota l'altura de la nau. Encastada en la paret de l'eix hi havia una escaleta que s'elevava tan lluny com l'ull podia veure, i per sota la mateixa distància impossible.

—Quant amunt està? —va preguntar Zak.

El Capità Hajj va comprovar el pis en el qual estaven.

—Hem d'arribar a la coberta vint. Hem caigut fins a la coberta tres.

—Disset plantes! —Zak es va quedar sense alè—. Això és com pujar una escala fins al pis disset d'un edifici.

—Exacte —va dir el capità—, i al més aviat possible comencem, abans ho tindrem fet.

Grimpant per l’escaleta, van seguir les regles del muntanyisme. Els escaladors més forts anaven primer i els més febles darrere. Així, si un dels escaladors febles s'escorria, no aterraria sobre ningú quan caigués.

Zak i Tash eren els últims de la fila.

Zak no sabia per quant temps havien pujat ni la distància recorreguda. Però sí sabia que les seves mans estaven en carn viva pels rugosos esglaons de metall de l'escala, i els seus peus estaven patint rampes.

Va decidir apartar la seva ment dels dolors. Dash estava pujant just per sobre d'ell. Després d'una estona, Zak va preguntar, com si fora per passar l'estona:

—En fi, Dash, què estaves fent exactament a bord de l'Estrella de l’Imperi?

—Us ho vaig dir —va dir Dash, mentre es concentrava a pujar—. Sospitava de les alarmes, així que...

—No, no. Vull dir abans d'això —va interrompre Zak—. Per què estaves aquí per començar?

Una pausa.

Finalment, Dash va dir:

—Vacances, com qualsevol altra persona, suposo.

—Vacances de què? —va preguntar Zak, tractant de sonar casual—. Vull dir, a què et dediques per guanyar-te la vida?

La veu d’en Dash va sonar tibant. Era evident que no li agradaven aquest tipus d'interrogatoris.

—Sóc amo d'un petit vaixell de càrrega. Transporto càrrega d'un lloc a un altre. La gent em paga.

Zak va voler dir «això sona a contrabandista».

Però no ho va fer. Va ser distret per un soroll que venia de damunt.

Clink. Clank. Clink.

Es va fer més fort.

Clank. Clank. Clink.

Tots van aixecar la vista.

Alguna cosa gran i pesada es precipitava per la passarel·la cap a ells.

—Alguna cosa cau! —va cridar Dash. Es va estrènyer fortament contra l'escala i els Arranda van seguir el seu exemple.

Un dels tripulants del Capità Hajj no va ser tan afortunat. Estirant el coll encara per veure el que hi havia per damunt, va rebre tota la força de l'impacte d'un motor d'aerolliscador just en la cara. El pes del motor el va arrencar de l'escala i el va enviar en caiguda lliure per la llarga passarel·la, desapareixent de la vista sense fer soroll.

—En nom de tots els estels, què era això?! —va jurar Dash.

—Fos el que fos, no era l'últim! —va cridar Zak—. Vigileu!

Tots van tractar de fondre's amb la paret mentre un altre objecte pesat (una gran caixa d'eines) es precipitava passant al costat de l'orella de la Tash. Algú els havia marcat com a dianes.

Següent