Espora (VII)

Anterior

Capítol 7

Per la mirada en el rostre del miner, allò que l’havia matat l'havia omplert de sorpresa i terror.

A Tash li recordava la mirada en la cara de l'estàtua ithoriana.

—Però si està mort, com és que encara... està aquí dempeus? —va murmurar.

—Gravibotes —va dir Jerec. Va assenyalar als peus del miner. Els mini rajos tractors de les botes gravitatòries de la víctima seguien funcionant. Havien subjectat els seus peus a la superfície de l'asteroide mentre que la resta del seu cos tractava d'allunyar-se surant.

Prenent el comandament de la situació, Jerec es va acostar al cos.

—Així que aquest és l'home que vas enviar perquè s'assegurés que el camí era segur —es va burlar—. Sembla que és segur. Almenys respecte als llimacs espacials.

—Que li ha passat? —va preguntar Tash.

Jerec va estendre la mà darrere del cap del miner i va tirar de la mànega que connectava amb el tanc d'aire del seu vestit. Es va separar en dues parts.

—No hi ha aire —va dir l'imperial.

—Quin terrible accident —va murmurar Fandomar.

Jerec va esbufegar.

—Això no ha estat un accident. Mira aquesta mànega d'aire. Ha estat tallada amb alguna cosa esmolada. Una vibrofulla o un bufador làser —Jerec va aixecar la mirada. Fins i tot a través de la bena, semblava observar-los—. Aquest home ha estat assassinat.

—Però no hi ha ningú en l'asteroide, excepte nosaltres —va dir Hoole—. I tots estàvem al centre miner.

—Tal vegada sí —va dir Jerec—. Tal vegada no. Jo, òbviament, hauria d'haver portat més guàrdies amb mi. Tots vosaltres estàveu fora de la meva vista durant almenys part de la nostra espera. Així que tret que algú més s'hagi colat en l'asteroide, estic segur que un de vosaltres és un assassí.

Tash es va estremir quan la cara cadavèrica d’en Jerec es va tornar en la seva direcció. Podia sentir el seu escombratge d'energia del Costat Fosc sobre ella com un escàner. Després va passar a Zak i Hoole.

Tash es va preguntar qui podria haver comès un acte tan horrible. Si no era el propi Jerec (que era possible, pensava ella, ja que els imperials havien fet coses pitjors), llavors qui? Òbviament no havien estat ni Zak ni l'oncle Hoole. Hodge i l'altre miner no eren possibles sospitosos. Per què anaven matar al seu propi amic, especialment amb tants testimonis al voltant? Això deixava una única opció.

Fandomar.

Tash va llançar una mirada a la ithoriana. Certament havia estat actuant de forma estranya des que havien descobert l'advertiment i la tomba. Tash va recordar com Fandomar havia cridat «no!» quan Hodge va tractar d'obrir-se pas a través de la porta segellada. Va semblar saber el que ocorreria a continuació. I una vegada van quedar atrapats, no va fer res per ajudar a trobar una sortida.

Després estava la connexió entre el seu marit i l'Imperi.

El que estigués ocorrent, va pensar Tash, tot estava connectat amb aquesta estranya habitació, o tomba, o el que fora, en la part inferior del túnel.

Però la Tash no podia creure que Fandomar hagués matat al miner. Fandomar semblava molt dedicada a la Llei de la Vida ithoriana. No només havia salvat a Zak de l'arbre vesuvague, sinó que també havia defensat les accions del propi arbre quan Tash va pensar que havia de ser destruït.

A més, Tash no percebia la mateixa sensació de perill en Fandomar que la que pressentia en Jerec. No sabia si era la seva sensibilitat en la Força o simplement sentit comú, però Tash podia dir que Fandomar simplement no era el tipus de ser que podria assassinar.

Aquests pensaments s'amuntegaven en el seu cap mentre avançaven a través del túnel. Jerec no va esperar a una vara lluminosa... tal vegada ell no en necessitava una. Va caminar per davant dels altres, murmurant, i aviat es va perdre de vista.

Al final del túnel, Tash va poder veure osques en el terra on la barrera de roca havia caigut. Més enllà estava l'estàtua estranya, i més enllà d'això, la tomba. No hi havia senyals d’en Jerec.

Però la porta estava oberta.

Amb cautela, es van acostar a la porta. Hodge semblava frustrat, com un home mirant a algú robar el seu tresor. Fandomar no es va moure en absolut. Hoole va avançar, amb Zak i Tash just darrere d'ell.

En el silenci de l'espai, Tash va creure sentir el seu propi cor bategant amb més força que el motor d'una nau. Les paraules d’en Hoole corrien per la seva ment: Aquesta tomba no estava destinada a ser oberta.

Però algú (Jerec?) la hi havia obert.

Hoole va arribar fins a la porta entreoberta. Acuradament, es va inclinar cap a l'interior per tractar de fer un millor cop d'ull. De sobte, abans que Tash i Zak si més no poguessin parpellejar, alguna cosa va agafar a Hoole i va tirar d'ell cap a l'habitació!

Tash es va llançar cap endavant sense pensar, lliscant-se a través de la porta per ajudar al seu oncle.

No va aconseguir veure bé l'habitació de més enllà. Estava massa sorpresa pel que veia enfront d'ella.

Jerec havia aferrat la part davantera del vestit d’en Hoole i li havia aixecat del terra amb una mà. Tash es va adonar que l'imperial havia de ser immensament fort per vèncer la força de les gravibotes amb només un braç.

—On està? —va demandar Jerec iradament.

El rostre serè d’en Hoole estava directament enfocat en el de Jerec.

—No sé de què parla. Li ho vaig dir, estem aquí per casualitat. No tinc informació.

Jerec semblava estar tractant de controlar la seva ira. Finalment, va deixar anar a Hoole. El rostre d’en Hoole es mantenia en calma, però Tash va creure detectar una ira ardent en els ulls del seu oncle.

—Si m'assabento que has estat involucrat en això, t'escorxaré viu —grunyí Jerec.

Hoole es va redreçar la part davantera del seu vestit espacial.

—Tal vegada si m'explica el que succeeix, pugui ser-li d'utilitat.

Jerec grunyí i va assenyalar cap al centre de l'habitació. Per primera vegada, Tash va mirar al seu voltant. Estava en una petita càmera circular. L'habitació estava buida excepte per un pedestal al mateix centre.

—Quan he arribat aquí m'he trobat la porta de la tomba oberta —grunyí Jerec—. I estava completament buida!

 Següent