L'Eixam (XV)

Anterior

CAPÍTOL 15

Els escarabats drog es van escampar com una taca fosca al llarg de la paret de la sala. En ser l'única persona alta a la sala, Thrawn va arrencar un coixí d'un seient i helo va empènyer contra la reixeta de ventilació. Però no va servir de res... els escarabats van continuar obrint-se camí per sota i al voltant del suau coixí.

Darrere d’en Thrawn, Zak, Tash i Sh’shak tractaven de lluitar contra els insectes. Sh’shak es movia amb una combinació de velocitat encegadora i gràcia perfecta, aixafant escarabats en l'aire.

Tash va trobar un porta-papers en una taula i el va usar com a escut i arma, batent als insectes i apartant-los del seu camí.

Zak va intentar dir alguna cosa, però quan va obrir la boca per parlar, un escarabat va volar directe a la seva boca i es va aferrar a la seva llengua. Ennuegant-se, va escopir a la bestiola. Va tirar de la seva túnica per sobre del cap per mantenir als insectes fora del seu pèl i ulls, però quan ho va fer, més van aterrar sobre el seu estómac exposat i van començar a grimpar pel seu cos.

—Agghhh! —va cridar, apartant-los. Els escarabats es retorçaven per la petita sala tan densament que simplement oscil·lant els braços colpejaria a una mitja dotzena, atordint-los i derrocant-los. Girà els braços i va calcigar-los amb els peus, amb l'esperança de matar a tants com fos possible.

—No podem quedar-nos aquí! —va cridar Sh’shak—. Serem soterrats vius!

—Estic d'acord —grunyí Thrawn—. Aquesta llançadora s'ha tornat un parany mortal.

—Què hi ha de la vostra nau? —va preguntar Sh’shak als Arranda mentre colpejava a més escarabats en l'aire.

—El mateix problema —va respondre Zak, tractant de no obrir la boca massa—. Les reixetes de ventilació estaran obertes. I hem de fer unes quantes reparacions més.

Thrawn va agafar un segon coixí i el va tractar de ficar en la reixeta de ventilació.

—Això ens deixa únicament el taller d’en Vroon.

—Mala idea! —va dir Tash. Es va estremir en sentir a un gran escarabat corretejar pel seu clatell. Se les hi va manegar per agafar-lo abans que baixés per l'esquena—. No hi ha transpariacer en les finestres.

—Però les parets són de pedra —va contrarestar Thrawn—. I penso que el sostre de fusta aguantaria per un temps. Hi ha bancs de treball i taules que podríem utilitzar per segellar les obertures de les finestres.

Zak va matar a un altre escarabat, però era com bastonejar l'oceà... més escarabats omplien l'espai lliure.

—No pot ser pitjor que estar aquí!

Es van retirar de tornada cap a l’escotilla com un grup. En l'exterior, encara podien sentir milers i milers d'escarabats xocant contra el casc mentre s'arremolinaven al voltant de la llançadora.

Zak va enxampar a Sh’shak i Thrawn parlant de guerrer a guerrer.

—Ho saps —va observar Sh’shak—, les probabilitats de supervivència no són bones.

Thrawn va assentir.

—No obstant això, prefereixo morir en l'intent. Anem.

Atès que no hi havia energia, Thrawn va utilitzar un interruptor de control manual per baixar la rampa. Una vegada a baix, no podria elevar-se de nou fins que la nau fos reparada.

—No hi ha volta enrere —va dir. Després es va submergir en la tempesta d'insectes.

Sh’shak li va seguir, i després Zak i Tash. Prenent una respiració profunda per no haver d'obrir la boca per respirar almenys durant uns segons, Zak va descendir per la rampa, esperant trobar-se amb una paret arremolinada d'escarabats.

Per a la seva sorpresa, no va sentir res. Els escarabats havien centrat la seva atenció en la llançadora, i com la rampa estava situada en la part inferior de la nau, en realitat estaven corrent sota l'eixam. Momentàniament lliure dels cops i esgarrapades de les bestioles, Zak va córrer tan ràpid que gairebé va atrapar a Sh’shak i Thrawn. Tash anava només mig pas per darrera.

Però el moviment de quatre figures en terra va cridar l'atenció de l'eixam famolenc. Uns centenars d'escarabats drog reunits eren prou agressius com per atacar a un humà. Ara uns quants milions bonien per damunt, llestos per atacar qualsevol cosa que es mogués. El núvol es va precipitar com una gegantesca llança brunzidora cap als quatre corredors.

—No... anem... a aconseguir-ho —va panteixar Zak.

—Espera! —va cridar Tash—. Mira!

Un altre núvol fosc va aparèixer. Aquest estava davant d'ells i acostant-se ràpidament. Per un segon Zak va creure veure encara més escarabats, però després es va adonar que aquest núvol era diferent. Dins del núvol podia veure l’aleteig de centenars d'ales, i en lloc de bonir furiosament, aquesta ombra fosca xisclava mentre es movia a través del cel.

Era un esbart de shreevs.

Venien per centenars, xisclant i abalançant-se cap a l'eixam d'escarabats. Els dos núvols foscos van xocar, i els shreevs van trencar el mur d'escarabats com un ariet. L'eixam d'escarabats es va estremir, i de sobte es va dissoldre. Petits núvols viraren cap a un i un altre costat, fugint dels shreevs que tractaven de menjar-los-hi.

Un dels shreevs es va separar de l'esbart principal i es va precipitar cap a Zak i Tash. A l'últim moment possible, el shreev va detenir la seva caiguda en picat i va aterrar en el terra. Llavors davant els seus ulls el cos del shreev va tremolar i es va expandir fins que es va convertir en la figura de l'oncle Hoole.

 Següent