Tercer
interludi: Kashyyyk, en el trajecte de tornada del Sector Corporatiu...
Han Solo
estava immòbil al centre de la sala d'estar de la Mallatobuck, a la seva casa
de Kashyyyk, i contemplava com el seu millor amic bressolava amb immensa
tendresa al seu nadó.
Havien
arribat al món natal d’en Chewie feia tan sols una hora, decidits a fer una
escala en el seu trajecte de tornada del Sector Corporatiu. La seva nau estava
fora de perill en la coberta d'atracada secreta de la branca de wroshyr.
Aquesta vegada, i en benefici d’en Han, els wookiees van proporcionar al
corellià una sèrie d’escaletes fetes amb lianes per dur a terme l'ascensió a
través dels arbres wroshyr. El corellià ja sabia el que era un quulaar, i
s'havia negat categòricament a fer l'ascensió dins d'un. Han es va adonar que
ocorria alguna cosa estranya res més arribar. Tots els wookiees amb els quals
es trobaven li llançaven malicioses mirades de gairell a Chewie i
intercanviaven cops de colzes. Però Chewbacca tenia tantes ganes de veure a la
seva bella esposa que havia semblat no assabentar-se d'això. Després de tot, el
wookiee portava gairebé un any sense veure la Malla...
I quan van
entrar a la casa de la Malla, se la van trobar dempeus a la sala sostenint un
paquetet embolicat en una manta. Chewbacca s'havia quedat paralitzat en el
llindar, amb una expressió d’incrèdula alegria il·luminant el seu pelut rostre.
Han va
assestar una palmellada gairebé digna d'un wookiee sobre l'esquena del seu
amic.
—Ei,
Chewie, felicitats! Ets pare!
Després de
dedicar uns quants minuts a admirar al nadó (que fins i tot Han va haver
d'admetre era increïblement graciós), el corellià va anar a la cuina de la
Malla per permetre que Chewie pogués gaudir d'una estona tot sol amb la seva
família. Va fer un cop d'ull al contingut de la unitat refrigeradora i va
trobar unes quantes coses que mastegar, alegrant-se que Malla li hagués dit que
es comportés com si estigués a casa seva.
Mentre
romania assegut en la cuina escoltant com Chewie i Malla discutien noms per al
seu fill a l'habitació contigua, els pensaments d’en Han van tornar al Sector
Corporatiu i l'Hegemonia de Tion, i a totes les aventures que havia viscut
allà. No tornava a casa convertit en un home ric, per descomptat..., però va
acabar arribant a la conclusió que tampoc li havien anat tan malament les
coses.
I no tenia
cap dubte que havia conegut a un gran nombre d'individus memorables, alguns
encantadors i la majoria no tant. També estaven les belles dames, per
descomptat: Fessa, Fiolla, Hasti...
Els records
li van fer somriure.
I tampoc
calia oblidar als dolents, els que havien intentat buidar-li les butxaques o,
pitjor encara, els qui van intentar esborrar-li del mapa. El seu nombre era
realment considerable: Ploovo Dos-Per-Un, Hirken, Zlarb, Magg, Doll... i
Gallandro, per descomptat. Gallandro era un tipus realment dur. Veure-li
enfrontar-se a Boba Fett en un combat lliurat amb el mateix armament resultaria
realment divertit. Gallandro probablement seria capaç de desenfundar més de
pressa que el caçador de recompenses..., però l'armadura d’en Fett li
proporcionaria certa protecció.
En Han no
tenia molt clar quin dels dos guanyaria. Especular era perdre el temps, després
de tot, ja que Gallandro havia quedat reduït a un munt de carn i ossos
calcinats a Dellast, en les voltes del «tresor» de Xim.
Trobar-se
amb Roa i Badure havia resultat molt divertit. Hauria de recordar-se de dir-li
a Mako que Badure li enviava les seves salutacions.
Han es va
sorprendre en adonar-se que realment trobava a faltar a Bollux i Max Blau. Mai
havia imaginat que els androides poguessin arribar a tenir tanta personalitat.
Esperava que Skynx els estigués tractant bé...
El corellià
va acariciar la recentment guarida cicatriu de ganivet del seu mentó. No havia
tingut temps de buscar les atencions mèdiques necessàries, i la ferida li havia
deixat una cicatriu clarament visible. Han es va preguntar si hauria de fer que
la hi traguessin.
No era Lando
qui sempre estava insistint que les dones eren incapaces de resistir-se a un
home que tingués cert aspecte de brivall? Aquesta era la raó per la qual el
jugador s'havia deixat créixer el bigoti, afirmant que li donava un aire de
pirata. Han va decidir conservar la cicatriu, almenys de moment. Després de
tot, era un tema de conversa... o ho seria. Es va imaginar a si mateix en
alguns dels seus locals nocturns favorits de Nar Shaddaa, explicant-li la
història a alguna bella dama d'expressió totalment fascinada...
Propera parada, Nar Shaddaa —va pensar Han—. Em pregunto si Jabba m'haurà trobat a
faltar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada