5 Motí en el Rand Eclíptic
Voren Na’al va escoltar la següent història en el saló de
tripulació de la fragata mèdica rebel. L'estava explicant Hobbie a un Luke
Skywalker tremendament curiós i nostàlgic, durant un intercanvi d'històries
sobre el seu difunt amic mutu, Biggs Darklighter. Es transcriu aquí la història
amb el permís d'ambdues parts involucrades, per honrar la memòria de Biggs
Darklighter.
Oficialment, la nostra
missió al Sistema Bestine era lliurar una remesa de mineral de rubíndum —una
substància fonamental per a la construcció de motors d’hipervelocitat— a les
recentment construïdes Drassanes de l'Armada Imperial d'aquest sistema.
Extraoficialment, Biggs i jo teníem la nostra pròpia missió. El meu vell amic
Lindy estava destinat a Bestine, i en la seva última holotransmissió m'havia
parlat dels seus nous amics... membres de l'Aliança Rebel. Tots dos estàvem
ansiosos sobre el que pensàvem que havíem de fer. Quan arribéssim a Bestine,
anàvem a escapar de la nau, trobar a Lindy, i unir-nos a la rebel·lió. Almenys,
aquest era el pla.
Al principi, tot semblava
anar bé. Gairebé massa bé. El capità, en un cop de pura sort per a nosaltres,
ens va ordenar a Biggs i a mi abandonar el Rand
Eclíptic i contactar amb el personal de la drassana que anava a prendre
possessió de la remesa de mineral. El Capità Heliesk era un oficial
extremadament eficient que usualment seguia els procediments amb detall. Ens
preocupava que enviés tant al primer oficial com a l'oficial executiu de la nau
en una missió com aquesta. Era contrari a la seva política habitual que almenys
un de nosaltres romangués a bord en tot moment, i ens preguntàvem si sospitava
alguna cosa.
Encara que estàvem
nerviosos, tractàvem de veure el costat bo de la situació. No hauríem d'escapar
de la nau després de tot, i atès que les nostres ordres eren buscar i trobar a
algú, podíem utilitzar «oficialment» el nostre temps buscant a Lindy.
La nostra sorprenent sort va
continuar, i Lindy ens va trobar gairebé immediatament. Ens va conduir a un
hangar buit on ens va presentar a diversos dels seus amics. Tots ells
treballaven en secret per a la rebel·lió, traient de contraban peces de naus estel·lars
i matèries primeres fora del sistema perquè les usessin els rebels en la
construcció de les seves naus. Estava esperant l'arribada d'un nou contacte rebel,
al que només coneixia com a «Foc Estel·lar».
D'acord amb Lindy, aquest
contacte ens ajudaria a prendre una nau i unir-nos a l'Aliança Rebel. La
situació no era prometedora, però l'etern optimisme d’en Biggs va aconseguir
evitar que em tirés enrere amb tot l'assumpte. Però quan la porta principal de
l'hangar es va obrir i una esquadra de soldats d'assalt imperials va entrar en
l'estructura voltada, vaig desitjar per la Força haver-ho fet.
Els soldats d'assalt aviat
ens van envoltar i, com temíem, estaven liderats pel Capità Heliesk. Somreia
confiat mentre s'acostava a nosaltres. Va haver-hi una llarga i dolorosa pausa
mentre mirava directament als rostres de cadascun dels homes capturats, per
acabar finalment amb nosaltres. El silenci va ser trencat abruptament quan ens
va parlar a Biggs i a mi.
—Bon treball. Porteu aquesta
escòria rebel de tornada a la nau. Tanqueu-los en la cel·la foc estel·lar.
Llavors em picà l’ullet i va
deixar caure un cilindre de rang en el suós palmell de la meva mà.
El cilindre de rang servia
com a clau per a les estances del capità, i una vegada que l'escorta de soldats
ens va abandonar, vam anar directament cap a allà. El Capità Heliesk no estava
molt lluny de nosaltres.
—Nois —va dir amb un
somriure—, aneu a apoderar-vos de la nau.
El seu pla era senzill.
L'Aliança necessitava el nostre carregament, però atès que seguia sent un
valuós espia amb una considerable autoritat dins de l'Imperi, el capità no
podia permetre's ser descobert com a simpatitzant de l'Aliança. La solució perfecta
era un motí. Biggs i jo fingiríem una revolta i prendríem el pont. A partir
d'aquí, podríem usar l'amenaça d'activar l'autodestrucció de la nau per obligar
a la resta de la tripulació a marxar-se. Però el problema era el que podria
passar una vegada abandonéssim Bestine. Era una Drassana de l'Armada Imperial,
i segurament hi havia una quantitat considerable de caces TIE que podrien
sortir en la nostra persecució.
El primer pas del pla va
sortir bé, i la tripulació no va tenir cap altra opció que abandonar la nau.
Amb l'ajuda de Lindy i els seus amics, vam poder manejar el pont i treure del
planeta al Rand Eclíptic i el seu
valuós carregament.
El següent pas era més
espinós. L'Imperi tenia un nombrós complement de caces TIE estacionat a
Bestine, i van sortir darrere nostre gairebé immediatament. Hi havia massa
d'ells per contenir-los amb el feble armament del Rand Eclíptic, però només necessitàvem resistir el temps necessari
per fer els càlculs per al salt a la velocitat de la llum. Biggs tenia aquesta lluentor
familiar en els ulls.
Orientant el celler
d'estribord de la nau cap a l'eixam de caces que s'acostava, va deixar anar la
meitat del carregament de mineral directament en la trajectòria de les naus.
Això va crear un camp d'asteroides a petita escala. Només uns pocs caces van
aconseguir esquivar el letal mineral que surava a l'espai. Explosions disperses
i enderrocs donant tombs van omplir l'espai darrere de nosaltres. Els pocs
caces que van aconseguir travessar van ser incapaços d'impedir que saltéssim a l’hiperespai
per començar una nova vida amb l'Aliança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada