CAPÍTOL 11
Lando estava enfront de la finestreta del pont del Recorda Alderaan, mirant com els
esquadrons de creuers de combat Ala-A escombraven als últims interceptors rondadors
que havien estat atacant als Barra-E. Va assentir, els mandalorians estaven
demostrant ser tan bons com assegurava la seva reputació, i es va girar cap al
comandant del Recorda Alderaan.
—Ben fet, capità —va dir—. Retira tots els caces i inicia
l'operació de cerca i rescat. I assegura't que quan lord Mandalore aterri rebi
els meus compliments i agraïment, a més de la petició urgent per la meva banda
d'honrar a la seva companyia quan consideri oportú.
El capità va assentir.
—Com ordeni, general.
Lando es va girar cap a l'oficial de comunicacions.
—Busca'm un canal segur per comunicar-me amb el comandant
Antilles de l'Esquadró Murri.
—Hum, el subespai està ple d'interferències, general...
—D'acord —va dir Lando amb un somriure agradable que no
obstant això no semblava gens amistós—. Ara que hem arreglat això, busca'm un
canal segur amb el Capità Antilles.
L'oficial de comunicacions va empassar saliva i es va
girar cap a la seva consola.
—Sí, senyor.
—I quan el tinguis —va dir Lando secament en una decisió
impensable—, digues-li que li espero en la coberta set de l'hangar de caces.
—Sí, senyor.
—Digues-li que estic esperant. Recorda-li que no m'agrada
esperar. I informa a lord Mandalore sobre quina és la nostra ubicació —es va
donar la volta i es va encaminar al turboascensor. Va assenyalar amb el dit a
C-3PO, que estava escoltant discretament al costat d'una consola d'enginyeria—.
Tu. Vine amb mi.
—Jo? De debò? Però, però, General Calrissian...
—Ara —va dir Lando en passar.
—És una mica brusc, no? —de totes maneres C-3PO va entrar
en el turboascensor darrere d'ell—. Si us plau, General Calrissian, sembla, si
em permet que ho esmenti, està vostè lleugerament agitat...
—No veig per què anava a estar-ho —Lando va marcar la
destinació en el panell del turboascensor i la porta es va tancar.
El turboascensor amb prou feines s'havia engegat quan tot
el compartiment va semblar donar una bandada d'un o dos metres cap a un costat,
prou fort perquè Lando hagués d'agafar-se a C-3PO, que tenia els peus fixats
magnèticament al terra, com li agradava fer quan estava en una superfície
mòbil.
—Què ha estat això? Semblava un impacte... però un
impacte prou potent per moure tota la nau deuria d’haver-nos polvoritzat.
—La veritat és que no sabria dir-li, general, però...
—Era un pregunta retòrica, 3PO —Lando es va netejar la
pols i va fer una ganyota quan va descobrir un puntet d'oli de maquinària en un
puny—. No és necessari que la responguis.
—Oh, sí... Ho entenc perfectament. Jo mateix estic
programat amb diverses frases conversacionals de contingut nul, utilitzades
només per emfatitzar...
—D’acord, d’acord —Lando va treure el comunicador i se’l
va acostar a la boca—. Aquí Calrissian. Què ha passat?
—No ho sabem, general. Ho estem investigant.
C-3PO seguia parlotejant.
—No vaig comprendre la seva intenció retòrica, general,
perquè puc aconseguir aquesta informació per a vostè.
Lando va baixar el comunicador.
—Pots?
—Oh, per descomptat. La nau ho sabrà.
—Ho sabrà?
—Per descomptat, general. Els dissenys mon calamari són
bastant intel·ligents... molt més capaços que qualsevol cervell orgànic —C-3PO
va emetre una breu descàrrega d'estàtica que va sonar com una tos
justificativa—. Sense ànim d'ofendre, per descomptat...
—Per descomptat —Lando va assenyalar amb el cap el panell
comunicador del turboascensor—. Si us plau.
L’androide de protocol es va acostar al panell i el seu
vocabulador va emetre un grinyol agut sobre un soroll blanc. El panell
comunicador va respondre amb un soroll que a oïdes d’en Lando va sonar igual
que l'anterior.
—Què? —C-3PO es va portar una mà a la ranura del
vocabulador—. Oh, això és espantós! Ai mare!
—Què ha dit? —va preguntar Lando—. Què ha estat aquesta
sacsejada?
—La sacsejada? No ho sé.
—Llavors, quin és el problema?
—La nau ha fet un suggeriment indecorós —va dir melindrós.
Lando va parpellejar.
—Bromeges?
—Això volgués —va sospirar l’androide. Es va inclinar per
murmurar-li en l'oïda —. Ja sap com són els mariners...
—Per descomptat —Lando no deixava de ser, al cap i a la
fi, Lando—. Flirteja amb ella.
—General, de debò?
—Si vols que una noia t'expliqui els seus secrets, has
d'estar disposat almenys a regalar-li les oïdes.
—Bé, jo mai...
—Ho sé... però hauries.
C-3PO seguia emetent estàtica quan les portes del
turboascensor es van obrir en la coberta set. Lando va sortir a l'hangar de
caces sense mirar enrere.
Els hangars dels Mon Calamari eren tan meravellosament
funcionals com qualsevol altre element de les seves naus. Els caces entraven a
l'hangar en un suau corrent continu, assistits per una xarxa de captura
reforçada amb escuts de força que els recollia i els conduïa, segons
convingués, a l’amarrador designat o a l'enorme camp de transferència que
transportava les naus danyades a l'hangar de reparacions del creuer de combat.
No es veia gens ni mica del caos amb prou feines controlat que caracteritzava
els hangars de caces de naus de guerra més convencionals; fins i tot el baluern
dels motors dels caces entrants era atenuat per amortidors sònics de fase.
Arraulit entre les fileres d'Ales-A hi havia, inesperadament,
un caça Ala-X i un bombarder Ala-B; i enfront d'ells, en posició de ferms,
estaven el Comandant Wedge Antilles i el Tinent primer Tycho Celchu.
—Heu arribat molt ràpid —va dir Lando després de rebre
les seves salutacions.
—Sí, senyor —Wedge, encara ferms, no sonava ni molt menys
com un esvalotador insubordinat a un diàmetre atòmic de la degradació i el
calabós—. Recordo que el general odia que li facin esperar, general.
—No creguis que vas a sortir d'aquesta amb bones
paraules, Wedge... —una altra bandada va sacsejar la nau cap a un costat i va
desequilibrar a Lando; aquesta vegada va haver d'agafar-se a l'espatlla d’en
Wedge, que era gairebé tan sòlid com C-3PO—. Maleïda sigui! Què és això?
—La nau m'informa —va comunicar tranquil·lament C-3PO en
arribar per darrere—, que és un tall de gravetat d'origen desconegut que
interfereix amb els motors de la nau a més de fer-ho amb els seus compensadors
de gravetat i inèrcia, per no esmentar el substancial estrès físic sobre la
seva estructura... oh, oh, vaja. Oh, vaja. Això és terriblement perillós,
veritat?
—Diria que sí —va dir Wedge.
—Però no estic llest per a la demolició!
Wedge va continuar com si l’androide no hagués dit res.
—Les anomenem bombes de gravetat, senyor. L'origen
puntual són els projectors de gravetat, més ràpids que un Ala-A llançant-se
directament a un forat negre. Són balístiques, no tenen petjada de transmissió,
per la qual cosa no es poden detectar fins que ja estàs al seu ràdio d'efecte.
Són bastant perilloses per si soles, alguna cosa semblada es va carregar en la
falsa llançadora que va destruir el Justícia,
però el pitjor és que creen un infern combinat amb les estacions de gravetat
que Shadowspawn va escampar entre els asteroides. No hi ha una sola computadora
de navegació en tota la flota que pugui predir l'òrbita de pràcticament res en
tot el sistema... per això tenim als Barra-E escombrant els camps; intentem
obrir una finestra de salt abans que l'estel entri en estat supercrític.
—Entenc —Lando va descobrir que estava més interessat en
el problema tàctic que allò presentava que a castigar a l'Esquadró Murri. En
particular perquè semblava que anava a necessitar-los—. I com va?
—Podria anar millor —va dir Wedge—. Tenim els planetoides
en el punt de mira per mantenir l'autosuficiència del procés, però encara hi ha
qui sap quants TIE aquí fora disparant-nos quan ens movem. La nostra millor
estimació és que s'obriran finestres periòdiques d’aquí a divuit o vint hores.
—No està malament.
—Estaria millor si l'estel no anés a començar a
erupcionar massivament en menys de tres... encara que no sabem exactament quan,
ni quant massivament, en realitat no hi ha manera fiable de predir-ho... I
aquestes bombes de gravetat encara podrien fastiguejar-ho tot.
—Aquestes bombes de gravetat —va dir Lando lentament—,
deuen venir d'algun lloc. Si no, totes haurien esclatat o impactat amb alguna
cosa a hores d'ara, veritat?
Tycho va assentir.
—El General Solo diu que ha vist una gran instal·lació al
planeta, senyor. En la boca d'un volcà, crec; aquesta va ser l'última
comunicació que vam rebre d'ell i la Princesa Leia abans de perdre el contacte.
—Han i Leia estan al planeta fora de contacte? —Lando va
sacsejar el cap amb incredulitat—. Què estan fent allà?
—Hum... van anar a rescatar al General Skywalker, senyor.
—I què fa Luke..? Ah, és igual. No vull saber-ho.
—El senyor Luke està en perill? —C-3PO semblava
horroritzat—. Oh, General Calrissian, no pot abandonar-lo.., i què hi ha d’R2?
—Ningú abandonarà a ningú —va dir Lando—. Estem rebent
escàners de rebot de l'atmosfera: metalls pesats i un intens camp magnètic. Què
sabeu d'ella?
Wedge es va encongir d'espatlles.
—És suficientment respirable, si no li importa tossir.
Però està tan carregada que res del que tenim la penetrarà massa bé... Si es
vol veure el que hi ha, l'única manera és baixar a fer un cop d'ull.
—Si els nostres escàners no la penetren, deu bloquejar
qualsevol tipus de radiació, veritat?
—Bé, sí, però... —Wedge va arrufar les celles—. General
Calrissian, haig de dir-li que no m'agrada la direcció que està prenent aquesta
conversa. No coneixem realment les seves defenses... General, ni tan sols sabem
quantes tropes tenen!
—Bé.
—Bé?
—Com sol dir un vell amic... —Lando va somriure
àmpliament—. No em diguis quines possibilitats tenim.
***
A Han Solo mai li havia agradat massa trobar-se enfront
de l'extrem perillós d'un blàster. Trobar-se enfront de l'extrem perillós del
seu propi blàster no millorava gens les coses. Fer-ho mentre estava dempeus en
el celler de càrrega de la seva pròpia nau...
Va decidir no pensar en això. Perdre els nervis no anava
a ajudar-li en aquella situació.
—Bé —va dir, deixant que el KYD pengés sobre un dit. Li
va llançar una mirada de posa't darrere
de mi per sobre de l'espatlla a la Leia, perquè un bon grapat de mindoresos
en el celler de càrrega havien tret de sobte un bon grapat de blàsters dels
buits de les seves armadures de lava. Chewbacca seguia prostrat sobre un genoll
entre dos homes ferits als quals havia estat tractant, però les enormes mans
del wookiee s'estaven convertint en enormes punys de wookiee, mentre que les
seves enormes gargamelles de wookiee s'obrien al voltant dels seus enormes
ullals de wookiee, i Han va dir:
—Tranquil... tranquil, Chewie. No és necessari fer les
coses per les dolentes. Anem a fer això per les bones, em segueixes?
Chewie es va relaxar lentament i va baixar el cap, encara
que no ho va fer fins que Han va veure un centelleig d'acord en un brillant ull
blau.
—Al terra —Aeona Cantor va col·locar la seva altra mà en
l'arma per aprimar fermament el DL-44 d’en Han directament al seu nas—. Ara.
Han va sospirar.
—No és el millor moment per robar-me la nau, senyoreta.
Ella es va encongir d'espatlles.
—Hi ha un bon moment?
—Què creus que vas a fer amb ella? —Han li va llançar una
mirada compassiva—. On creus que vas a anar? Shadowspawn té tot aquest sistema
tan carregat d'estacions de gravetat que trigaràs dos dies a fer el salt.
—No us he dit que al terra?
—Escolta'm —Han va fer un pas cap a ella—. Aquests
asteroides començaran a caure a l'estel. Si treus aquesta nau de l'atmosfera,
acabarem tots fregits.
—Això no és problema teu —va apuntar el BlasTech a l'ull
dret d’en Han—. El teu problema és tirar-te al terra abans que et voli el
cervell i quedi escampat sobre la princesa Bonica de cara.
—La princesa què? —La Leia va intervenir amb aquell to
instantàniament perillós que Han coneixia de sobres. Ell va allargar un braç
per mantenir-la darrere seu, però ella es va ajupir per evitar-ho sense detenir
el pas—. Vols baixar el blàster i repetir això?
—Però què passa amb vosaltres? —va dir Aeona—. Al terra!
Ara!
—Tinc una idea millor —Han va ficar els polzes dins del
seu cinturó—. I si en comptes d'això em retornes el meu blàster mentre el meu
soci us demostra què volem dir amb per les bones?
La demostració de Chewbacca va ser molt directa. Les
seves enormes mans peludes van sortir disparades, van aferrar els bescolls dels
dos tipus que tenia enfront d'ell i va fer xocar els seus caps bruscament, la
qual cosa va produir un soroll molt semblat a una nou tok molt gran i buida
aterrant en una roca també molt gran. Els dos homes van quedar noquejats.
Chewbacca no. En realitat es va aixecar, aferrant a les seves víctimes, que
penjaven dels seus punys davant d'ell, convertits en un escut bastant efectiu.
—De moment segueixen vius. Aquesta és la traducció de per
les bones en shyriiwook —li va informar amablement Han a Aeona—. I abans que se
t'ocorri disparar, has de saber que s'excita una mica quan la gent comença a
disparar... i llavors els caps de la gent comencen a sortir volant dels seus
colls. És un veritable desastre. Ara, vols retornar-me el meu blàster o vols
que comencem un partit de bórglebol amb els cranis dels teus amics?
El blàster no es va moure ni un mil·límetre a les mans
d'ella.
—Pot ser que prefereixi disparar-te, simplement.
Han es va encongir d'espatlles.
—Tu mateixa.
Ella va prémer el gallet i el clic sec que va emetre li
va provocar un grunyit que Han va interpretar clarament com algun tipus
d'obscenitat. Han va donar la volta a la seva mà esquerra per mostrar la cel·la
d'energia del BlasTech que tenia guardada.
—Creus que vaig a donar-li a algú una arma carregada? A
tu?
Les següents paraules comprensibles d'elles van ser un
crit estrident de «Agafeu-los!» mentre li llançava el blàster al cap d’en Han i
arremetia amb les mans esteses com si volgués arrencar-li la cara amb les
ungles.
Han va recollir el blàster en l'aire, va obrir el
compartiment del carregador i va col·locar la cel·la d'energia en el seu lloc
abans que ella donés tres passos, encara que això no es va deure tant als seus
superbs reflexos com al fet que quan Aeona va donar el segon pas, la Leia havia
saltat cap endavant i li havia fet una traveta, fent-la caure de cara al terra,
després s'havia assegut en la seva esquena i havia començat a colpejar el seu
cap contra la coberta.
En aquell moment, un absurd nombre de descàrregues de blàster
van començar a volar pel celler de càrrega més o menys aleatòriament, ja que la
majoria de soldats irregulars amb els seus petits blàsters desenfundats van
obrir foc alhora, omplint l'aire amb una tempesta vermella letal de plasma.
La principal raó que aquelles descàrregues volessin
aleatòriament, en comptes de detonar en els cossos d’en Han, Leia i Chewbacca,
per exemple, era que el wookiee, amb la seva habitual idea poc subtil del
combat, senzillament havia llançat als dos homes inconscients cap a la massa,
arremetent després darrere d'ells amb la convicció personal, adquirida després
d'anys en companyia d’en Han Solo, que quan et veus atrapat desarmat en un
tiroteig, el lloc més segur és just enmig dels dolents.
Allò només es devia parcialment al fet que no poguessin
disparar-te sense córrer el risc de donar als seus amics. Encara que
principalment es devia al fet que, com van descobrir els mindoresos amb
considerable consternació, una vegada a prop, no hi ha res com un wookiee
desarmat.
Han va preparar el seu blàster i va llançar una
descàrrega a un parell de mindoresos que van tenir la brillant idea d'apuntar
alt, pensant d’encertar a Chewie per sobre dels caps dels seus amics. Un es va
ajupir i va escapar corrent, però l'altre va rebre la descàrrega d’en Han en
ple pit; l'impacte li va fer trontollar cap enrere, però el núvol expansiu de
fum vermellós i negre que sortia de la seva armadura li va recordar a Han el
que la Leia havia dit sobre aquelles maleïdes armadures de lava.
Ara que ho pensava, l'aire en el celler s'estava
espessint amb fum i pols, irritant-li els ulls i la gola, mentre les armadures
dels mindoresos absorbien les descàrregues rebotades en mampares, coberta i
sostre, per la qual cosa va recordar a les tres persones d'aquell celler que no
portaven una dura armadura de lava local. Una estimació del que podia durar la
seva sort, la de la Leia i la de Chewie abans que alguna d'aquelles
descàrregues perdudes volés una o dues peces irreemplaçables de les seves
respectives anatomies li va fer prendre una decisió instantània.
Es va donar la volta i va disparar una descàrrega de blàster
a l'alliberador de la rampa de càrrega. El panell va explotar entre espurnes i
fum, i la rampa va començar a descendir. Leia seguia de genolls sobre l'esquena
d’Aeona aferrant-la per la seva llarga cabellera pèl-roja i subjectant-la
contra la coberta.
—Ep! —Han va saltar fins a ella i la va aferrar per
l'espatlla. Havia de cridar entre el tiroteig i els ensordidors udols de guerra
de Chewbacca—. S’ha acabat l'esbarjo! Hem de marxar!
La Leia li va mirar amb una ganyota feroç, els ulls
encesos i les galtes enrojolades, i Han va tornar a pensar, per desena o
centèsima o potser mil·lèsima vegada, que la princesa d’Alderaan no estava mai
més maca que quan atonyinava a algú.
Ella es va posar dreta d'un salt.
—On està R2? No podem deixar-lo aquí!
—Jo aniré a buscar al droide! Tu vés-te’n!
—Un segon...
La Leia es va prostrar sobre un genoll i va recollir el
KYD-21 d’Aeona de la coberta, on Han l'havia deixat caure. Han la va cobrir amb
una ràfega de foc marginalment dirigit, aixecant cada vegada més fum d'armadura
dels irregulars que podia veure entre la creixent boirina, mentre ella rebuscava
en les butxaques de la dona semi inconscient fins trobar la cel·la d'energia.
—Ara em toca a mi!
Agenollada, va començar a disparar cap a les vores de la
melé, enmig de la qual un alegre i embogit wookiee estava ara balancejant a un
mindorès pels turmells, utilitzant-lo com un bat humà per batre a uns altres en
totes direccions.
—Vés a buscar a Chewie!
Han li va llançar una mirada agraïda i va carregar cap al
gruix de la batalla. Leia va començar a recular cap a la rampa oberta, sense
deixar de disparar. Han va baixar les espatlles i va avançar, empenyent, donant
puntades i colpejant a un parell de tipus amb el seu blàster fins que va estar
tan prop de Chewbacca que va haver d'ajupir-se per evitar que el derroqués amb
el seu bat de mindorès inconscient. Va aferrar pel braç al wookiee, i l'embogit
Chewbacca va rugir i el va intentar apartar. Han no s’ho va prendre com alguna
cosa personal; va seguir subjectant-li el braç mentre cridava:
—Chewie, sóc jo! Codi negre, Chewie... Em sents? Codi
negre!
Chewbacca li va mirar i va parpellejar, i Han va buscar
comprensió en aquells ulls blaus. Al següent parpelleig, els ulls van mostrar
que comprenien la situació, que de fet havia empitjorat ja que Chewbacca havia
derrocat a tants homes que quants menys mindoresos quedaven, menys hi havia que
s'interposessin en el seu camí; i en aquell moment dos espavilats s'havien recordat
de la pila d'armes del dipòsit número sis i estaven en el procés de treure
carabines blàster, la qual cosa significava que aquella situació, tan lletja ja
com un mico-llangardaix borratxo, era a punt d'escalar al nivell de gamorreà
nu.
—Harrmroufgh!
—va dir Chewbacca i Han li va deixar anar el braç. El wookiee va aixecar al
mindorès inconscient per sobre del seu cap i el va llançar als dos tipus del
dipòsit, després udolà a Han el seu complet acord amb la idea d'aplicar el codi
negre i fotre el camp d'allà quan encara podien. Va col·locar un enorme braç
pelut al voltant del pit d’en Han, el va aixecar del terra i es va llançar cap
a la rampa com si Han fos una pilota de bórgleball i estigués corrent per
marcar el gol definitiu del partit.
—R2! —va cridar Han, disparant encara per sobre de
l'espatlla del wookiee—. On està aquest maleït droide?
Un segon després, Han va veure a l’astromecànic, al
costat del panell d'alliberament de la rampa que Han havia rebentat, amb un
braç manipulador i una presa de dades connectades entre les espurnes i el fum
que escopien els sistemes electrònics destruïts.
—Ei, grassonet! —va cridar Han—. No és moment per a
reparacions!
La sonora resposta d’R2-D2 va sonar manifestament
sarcàstica, i quan Chewie va portar a Han fins a la rampa, el petit droide va
retirar les seves eines i els va seguir rabent tan ràpidament com li permetien
les seves bandes locomotores.
La Leia estava agenollada a la base de la rampa,
disparant cap al celler sense preocupar-se per apuntar, convençuda que els
rebots de les descàrregues causarien suficient tumult per mantenir els caps
dels mindoresos abaixats.
—Deixa'm anar i vés a buscar a R2! —va cridar Han i Chewbacca
va obeir amb una celeritat tan inesperada que Han va aterrar durament sobre
aquella porció ja castigada de la seva anatomia. Va córrer cap a la Leia,
afegint els seus trets als d'ella mentre Chewbacca pujava prou per la rampa per
agafar al droide. R2 va xerrotejar quan Chewie el va aixecar; després el
wookiee es va donar la volta i va baixar corrent cap a la cova entre una brunzidora
tempesta de descàrregues d'energia; algunes de les quals eren ara les amples i
perllongades dels rifles blàster.
—Retrocediu! —va dir Han a la Leia—. Segueix a Chewie...
Jo els retindré aquí! —no gaire temps,
va pensar, però podria permetre que ella escapés.
—No penso deixar-te! —va dir la Leia sense deixar de
disparar—. O ens anem plegats o ens quedem!
—Oh, per l'amor de... Què ha estat d'allò de tu ets el
capità, capità?
—Les coses canvien —va dir la Leia just abans que una
descàrrega aleatòria li donés en l'espatlla i la derroqués, fent-la rodar fins
al terra de la cova, la qual cosa va solucionar el problema, perquè Han va
saltar al costat d'ella, la va agafar en braços i, malgrat la seva irritable
insistència de «Estic bé, Han! Només és
una esgarrapada!», la va portar a la carrera cap a la boca del túnel en el
qual esperaven Chewbacca i R2-D2.
—Què us passa, idiotes? —els va cridar Han—. Seguiu
corrent!
Chewie va replicar amb un aspre «Hrrowrrh», i llavors Han es va adonar que el droide havia estès la
seva petita antena parabòlica per una trapa de la seva cúpula i estava fent uns
sorollets que no sonaven com els seus habituals intents de comunicació humana
sinó com la resposta d'un protocol d'encriptació electrònic d'alta velocitat.
En comptes del que esperava veure —una marea d'irregulars
fortament armats sortint per la rampa de càrrega disparant els seus rifles—, va
veure una estreta obertura de la qual sortia fum, llum artificial i alguna
ocasional descàrrega de blàster mal dirigida, amb la rampa de càrrega tancada i
en el seu lloc.
Han va mirar sorprès a R2-D2.
—Tu has fet això?
L’astromecànic es va sacsejar en les seves locomotores.
—Bii-buup!
—No està malament, grassonet. Pots apagar els motors?
Desconnectar els controls? Alguna cosa més?
La resposta del droide va ser: Tiriipiip luu tuuuiii wrp!, que Han va interpretar com quelcom del
tipus: Puc, si em deixes que m'ho
treballi una mica...
—Han? —va dir la Leia—. Han, tot anirà bé. Recuperarem el
Falcó.
Ell no la va sentir. No podia sentir-la. Només podia
quedar-se allà plantat amb ella en braços, mirant.
Mirant com algú activava els repulsors del Falcó i encenia els propulsors subllum.
Mirant com la seva nau s'elevava lentament del terra de la cova i girava cap a
la sortida. Mirant com un centelleig dels subllums treia a la seva nau de la
cova.
Mirant mentre la seva nau es marxava, obrint-li el pit,
arrencant-li el cor i emportant-se’l amb ella.
Va deixar la Leia dempeus en el terra. Ella es va acostar
al seu pit i li va envoltar el coll amb un braç.
—Han?
Ell no va reaccionar. Seguia allà plantat, mirant
l'entrada buida de la cova.
Chewbacca es va acostar i va posar una mà sobre
l'espatlla de la Leia.
—Rowoowr —va
dir amb suavitat.
Ella va assentir i va deixar anar a Han, després va
seguir a Chewie i R2-D2, endinsant-se una mica més pel túnel.
Han es va quedar allà una bona estona, amb un puny gèlid
clavat en el pit, allà on hauria d'estar el seu cor.
Finalment, va respirar profund i va llançar un sospir
molt, molt llarg.
—Bé, això podria haver sortit millor —va dir i es va
donar la volta per seguir als seus amics.
***
Els caces estel·lars omplien l'espai que envoltava al Recorda Alderaan, volant a tota
velocitat, fent tirabuixons i donant voltes tan ràpid que en la llum visible es
convertien en mers deixants de moviment; fins i tot els sensors del creuer
només aconseguien distingir amics d'enemics amb retard, i més per probabilitats
i proporcionalitats que amb certesa. La batalla semblava intensificar-se per un
ordre de magnitud a cada segon llum que el creuer s'acostava al planeta cap al
qual es dirigia.
Lando estava enfront de les finestretes davanteres del
pont, amb les mans creuades a la seva esquena i la cara completament inexpressiva.
Només el ràpid moviment dels seus ulls dels caces estel·lars als creuers, una
vegada i una altra, delatava el nivell de la seva concentració. Fenn Shysa
vagava per la coberta darrere d'ell, cada vegada més ràpid, posant-se
progressivament més nerviós a mesura que els caces estel·lars explotaven un
darrere l'altre, tants en aquelles altures, que les restes soltes havien
sobrecarregat els escuts de partícules de l’Alderaan
i ara martellejaven el casc i marcaven amb esgarrapades les finestretes de
transpariacer.
Finalment, Shysa no va poder suportar-ho més.
—Lando... General Calrissian, no podem quedar-nos aquí
parats!
—Jo estic parat —va dir Lando—. Tu estàs caminant.
—Haig d'ajudar als meus homes. Hauríem d'estar aquí fora!
—Pots unir-te a la batalla si creus que és el millor; sóc
l'últim home de la galàxia que creuria poder donar ordres a lord Mandalore.
Però els mandos no són els teus homes. Ara mateix no, en qualsevol cas.
Treballen per a mi.
—Però... però... —mancat de paraules, Shysa només va
poder assenyalar expressivament amb la mà la batalla de l'exterior—. Ja estem
tallats... Van a acorralar-nos contra el planeta...
Lando es va girar cap a ell amb un sorprenent i ampli
somriure en els llavis.
—Tu creus?
—General —l'oficial de comunicacions va interrompre,
mirant la seva pantalla—. Tenim verificació visual. Una massa substancial
d'asteroides es dirigeix cap a l'estel. Entrada coronal en... tres minuts,
senyor!
Lando va assentir.
—Erupcions actives?
—Ja han començat, senyor. Les anàlisis dels sensors
indiquen que estem a uns dotze minuts d'un pic d'intensitat prou alt per
anul·lar tots els sistemes deflectors del sistema. Després potser tindrem una
hora, probablement menys, abans d'acabar tots cuinats...
—Bé, ja ho heu sentit —va dir Lando en general—. Envia un
senyal a totes les naus: abandoneu el combat i dirigiu-vos al costat nocturn de
Mindor, després llanceu càpsules d’escapament. Digues-li als Murris que
prenguin dos esquadrons més i cobreixin a les càpsules...
—Lando, has d'ajudar als meus homes! Serà una massacre!
—No, no ho serà.
—Tres esquadrons mai cobriran a tantes càpsules, i
aquests rondadors no fan presoners!
—No importa —va dir Lando secament—. Deixa'ls que
destrueixin les càpsules. Així estaran ocupats.
—Què?
—Només anem a llançar càpsules, ho entens? Càpsules
buides —Lando va sacsejar el cap—. Creus que vaig a deixar amb el cul a l'aire
a les meves forces a mig camí del planeta? No aquest general, amic meu.
—Llavors... —Fenn va mirar per les finestretes
davanteres, sobtadament pensatiu—. Sí, ho entenc. Des del costat nocturn, tens
el planeta com a escut contra les erupcions estel·lars... després entrem en
l'atmosfera a baix nivell... però si planeges portar les naus capitals prop de
la base que tenen en el volcà, primer hauràs d'eliminar la seva artilleria
terrestre; els turbolàsers, els canons... i especialment aquesta arma de
gravetat. Com penses fer-ho?
—Pot ser un problema —Lando seguia somrient—. No sabràs
on puc trobar, diguem, cinc-cents o sis-cents supercomandos mandalorians,
veritat?
Fenn va parpellejar, va tornar a parpellejar i després es
va adonar que també començava a somriure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada