Camí de destrucció (VIII)

Anterior

8

En Des mai va tenir una visió clara de l'home que havia ordenat la transferència. Per quan l'havien tret del pou, la figura amb capa s'havia esvaït. Li van donar menjar i aigua, el van deixar netejar-se i refrescar-se. Encara que estava lliure de les manilles, encara va estar sota una forta guàrdia mentre abordava una petita nau de transport que es dirigia a Korriban.

Ningú li va parlar durant el viatge, i Des no sabia què estava passant. Almenys no el van emmanillar més. Va escollir prendre-s'ho com un bon senyal.

Van arribar a mig dia. Hi havia esperat que toquessin terra a Dreshdae, l'única ciutat del fosc i oblidat món. En el seu lloc la nau va aterrar en un aeroport estel·lar construït a la part superior d'un antic temple amb vistes a una vall desolada. Un vent gelat bufava per la plataforma d'aterratge mentre desembarcava, però no li molestava. Després de l'aire estancat del pou, qualsevol brisa se sentia bé. Va sentir un calfred baixant-li per l'esquena mentre el seu peu tocava la superfície de Korriban. Havia escoltat que aquest havia estat una vegada un lloc de gran poder, tot i que ara només romanien les més simples ombres. Hi havia un rerefons de malícia aquí; ho havia sentit en quan el transport havia entrat a l'atmosfera del planeta ombrívol.

Des del seu punt de vista privilegiat podia entreveure altres temples dispersos per la superfície deserta del món. Fins i tot en aquesta distància podia percebre la roca erosionada i la pedra enfonsada de les un cop grans entrades. Més enllà de la vall, la ciutat de Dreshdae era una simple taca a l'horitzó.

S'havia trobat a la plataforma d'aterratge amb una figura encaputxada. Va poder dir a l'instant que no era la mateixa que havia anat a ell en el pou. Aquesta persona no tenia ni la mida ni el port impressionant del seu alliberador; fins i tot a través del camp de contenció Des havia estat capaç de percebre la seva presència de comandament.

Aquesta figura, que en Des pensava ara que era femenina, va fer un moviment perquè el seguís. Silenciosament ella el va portar sota una caiguda d'escales de pedra i cap a dins del propi temple. Van creuar un replà i van descendir un altre grup d'escales, llavors van repetir el patró, obrint-se pas nivell a nivell baixant des de la cúspide del temple cap a sota terra. Hi havia portes i passadissos que portaven cap a fora en cada replà, i en Des podia sentir fragments de so i conversa fent ressò des d'ells, encara que mai podia haver dit del tot què s'estava dient.

Ella no va parlar, i en Des sabia que era millor no trencar el silenci ell mateix. Tècnicament, era encara un presoner. Per tot el que sabia, ella l'estava portant a la seva cort marcial. No anava a empitjorar les coses fent preguntes estúpides.

Quan van arribar al fons de l'edifici, ella el va portar a una arcada de pedra amb una altra caiguda encara d'escales. Aquestes eren diferents, però: eren estretes i fosques, i s'enfonsaven cap avall fins que s'esvaïen de la vista a les entranyes profundes del sòl. Sense dir ni una paraula la seva guia li va donar una torxa que havia agafat d'una brida de la paret i llavors va caminar al seu costat.

Preguntant-se què estava passant, en Des es va obrir pas acuradament sota la inclinada escala. No podia dir quant més profund arribava; era difícil mantenir qualsevol perspectiva en els estrets confins de l'escala. Després de diversos minuts va arribar al fons, només per trobar un llarg passadís estenent-se davant seu. Al final del passadís va trobar una única habitació.

L'habitació estava fosca i plena d'ombres. Només un parell de torxes espeternegaven a la paret de pedra, les seves flames apagant-se, tot just capaces de perforar la penombra.

En Des es va aturar al llindar, deixant que els seus ulls s'ajustessin. Només podia entreveure una ombrívola figura a l'interior. Li va cridar amb un gest.

-Vine cap endavant.

Va sentir un calfred, encara que l'habitació no estava per a res freda. El mateix aire era elèctric, ple d'un poder que podia realment percebre. Estava sorprès de no haver sentit por. Va reconèixer el que sentia com el calfred d'anticipació.

Mentre en Des es movia més a les profunditats de l'habitació els tres característics de la figura coberta es van tornar clares, revelant-li que era un twi'lek. Fins i tot sota la túnica àmplia que portava, en Des podia veure que era gros i fornit. Era de prop de dos metres d'alt, fàcilment el twi'lek més gran que en Des havia vist mai...

... Encara que no tan gran com el propi Des.

Els seus lekku queien pel seu ampli pit i s'embolicaven cap enrere al voltant del seu coll i espatlles musculades; els seus ulls brillaven de color taronja sota el seu nas, reflectint les torxes intermitents. Ell va somriure, revelant les dents esmolades, punxegudes comuns a la seva espècie.

-Sóc Lord Kopecz dels Sith -va dir ell. En aquest moment, Des va saber sense cap dubte que aquest era el de la capa que havia anat a ell en el pou, i ell li va donar una lleu inclinació de cap en reconeixement.

-Vaig a ser el teu inquisidor -va explicar en Lord Kopecz, la seva veu sense mostrar cap emoció-. Només jo determinaré el teu destí. La resta s'ha assegurat que el meu judici sigui el final.

En Des va assentir de nou.

El twi'lek va fixar els seus ulls ardents taronges en ell.

-No ets cap amic dels Jedi o de la seva República.

No era una pregunta, però en Des es va sentir impulsat a contestar de totes maneres.

-Què han fet ells mai per mi?

-Exactament -va dir en Kopecz amb un cruel somriure-. Entenc que has lluitat moltes batalles contra les forces de la República. Els teus companys soldats parlen molt bé de tu. Els Sith necessitem homes com tu si volem guanyar aquesta guerra. -Ell es va detenir-. Eres un soldat model... fins que vas desobeir una ordre directa.

-L'ordre era un error -va dir en Des. La seva gola s'havia tornat tan seca i atapeïda que tenia problemes a fer sortir les paraules.

-Per què vas rebutjar atacar l'assentament durant el dia? Ets un covard?

-Un covard no hauria completat la missió -va contestar en Des bruscament, ferit per l'acusació.

En Kopecz va inclinar el seu cap a un costat i va esperar.

-Atacar a la llum del dia era un error tàctic -va continuar en Des, tractant de pressionar el seu punt-. Ulabore havia d'haver enviat de tornada aquesta informació al comandament, però tenia massa por. Ulabore va ser el covard, no jo. Ell preferia arriscar-se a morir en mans de la República abans d'enfrontar-se a la Germanor de la Foscor. Jo prefereixo no desaprofitar la meva vida sense necessitat.

-Puc veure-ho pel teu registre del servei -va dir en Kopecz-. Kashyyyk, Trandosha, Phaseera... si aquests informes són precisos, has realitzat gestes increïbles durant el teu temps amb els Caminants de la Penombra. Gestes que alguns clamarien impossibles.

En Des es va enfadar per la insinuació.

-Els informes són necessaris -va contestar ell.

-No tinc cap dubte que ho són. -Kopecz o no s'havia adonat o no li importava el to de la resposta d'en Des-. Saps per què t'he portat a Korriban?

En Des estava començant a adonar-se que això no era realment una cort marcial després de tot. Era algun tipus de prova, encara que per què encara no estava segur.

-Pressento que he estat escollit per alguna cosa.

En Kopecz li va fer un altre somriure sinistre.

-Bé. La teva ment treballa ràpid. Què saps de la Força?

-No gaire -va admetre en Des encongint-se d'espatlles-. És una cosa en el que els Jedi creuen: algun gran poder que se suposa que simplement està surant allà fora en algun lloc en l'univers.

-I què saps dels Jedi?

-Sé que es creuen a si mateixos guardians de la República -va contestar en Des, sense intentar ocultar el seu menyspreu-. Sé que ostenten una gran influència en el Senat. Sé que molts creuen que tenen poders místics.

-I de la Germandat de la Foscor?

En Des considerà les seves paraules més acuradament aquesta vegada.

-Són els líders del nostre exèrcit i jurats enemics dels Jedi. Molts creuen que vostès, com ells, tenen habilitats especials.

-Però tu no?

En Des va vacil·lar, lluitant per trobar la resposta que creia que Kopecz volia escoltar. Al final no va poder imaginar què estava buscant el seu inquisidor, així que simplement va dir la veritat.

-Crec que la majoria de les històries són enormement exagerades.

En Kopecz va assentir.

-Una creença bastant comú. Aquells que no entenen els camins de la Força es refereixen en aquests relats com mites o llegendes. Però la Força és real, i aquells que la dominen tenen un poder que ni tan sols pots imaginar.

»Has vist moltes batalles però no has experimentat la guerra real. Mentre que les tropes competeixen pel control de mons i llunes, els Mestres Jedi i Sith busquen destruir-se els uns als altres. Estem sent portats cap a una confrontació inevitable i definitiva. La facció que sobrevisqui, Sith o Jedi, ha de determinar el destí de la galàxia durant els següents mil anys.

La veritable victòria en aquesta guerra no arribarà a través d'exèrcits, sinó a través de la Germandat de la Foscor. La nostra major arma és la Força, i aquells individus que tenen el poder de controlar-la. Individus com tu.

Ell es va aturar per deixar que les seves paraules penetressin abans de continuar.

-Ets especial, Des. Tens molts talents destacables. Aquests talents són manifestacions de la Força, i t'han servit bé com a soldat. Però només has rascat la superfície del teu do. La Força és real; existeix en tot el nostre voltant. Pots percebre el seu poder en aquesta habitació. Pots percebre'l?

En Des vacil·là només un moment abans d'assentir.

-Ho sento. Calent. Com un foc esperant explotar.

-El Poder del Costat Fosc. La calor de la passió i l'emoció. Puc sentir-lo en tu, també. Cremant sota la superfície. Cremant com la teva ràbia. Et fa fort.

En Kopecz tancà els seus ulls i inclinà el cap enrere, com si gaudís de la calor. Les puntes de les cues del seu cap es van retorçar lleugerament. L'únic so va ser el lleu cruixir de les flames de les torxes. Una perla de suor va rodar per la coroneta del cuir cabellut nu d'en Des i cap a la part del darrere del seu coll. No la va netejar, encara que es va bressolar en els seus peus incòmode mentre s'obria pas entre els seus omòplats. El lleuger moviment va semblar treure al twi'lek del seu tràngol.

No va tornar a parlar durant diversos segons, però va estudiar-lo intensament amb la seva mirada perforadora.

-Has tocat la Força en el passat, però les teves habilitats són una mota insignificant al costat del poder d'un veritable Mestre Sith -va dir finalment-. Hi ha un gran potencial en tu. Si et quedes aquí a Korriban, podem ensenyar-te a alliberar-lo.

En Des estava sense paraules.

-Ja no seràs més un soldat en les línies del front -va continuar en Kopecz-. Si acceptes la meva oferta, aquesta part de la teva vida s'haurà acabat. Seràs entrenat en els camins del Costat Fosc. Et convertiràs en un de la Germandat de la Foscor. I no tornaràs als Caminants de la Penombra.

En Des va sentir el seu cor martellejant, el seu cap surant. Fins on podia recordar, havia sabut que era especial a causa dels seus talents únics. I ara li estaven dient que les seves habilitats no eren res en comparació al que podria aconseguir realment.

Tot i així, part d'ell es resistia a la idea de deixar la seva unitat sense tan sols tenir una oportunitat de dir adéu. Considerava a Adanar, Lucia, i als altres com a més que només companys soldats; eren els seus amics. Podia realment abandonar-los així, fins i tot per l'oportunitat d'unir-se als Mestres Sith?

Ell va recordar una de les últimes coses que en Groshik li havia dit: No comptis amb què els altres t'ajudin. Al final cada un de nosaltres està sol en això. Els supervivents són aquells que saben com tenir cura de si mateixos.

Tot el que havia tingut, ho havia donat a la seva unitat. Hi havia salvat les seves vides massa vegades com per comptar-les. I al final, quan els sicaris havien anat per emportar-se'l, havien estat impotents per salvar-lo. Haurien tractat de fer-ho si els hagués deixat, però haurien fracassat. En Des es va adonar de la realitat: la seva unitat -els seus amics- no podien fer res per ell ara.

Només podia confiar en si mateix, com sempre. Hauria estat un imbècil per rebutjar aquesta oportunitat.

-Em sento honrat, Mestre Kopecz, i amb agraïment accepto la seva oferta.

-El camí dels Sith no és per a dèbils -va advertir el gran twi'lek-. Aquells que flaquegin seran... deixats enrere. -Hi va haver alguna cosa ominosa en el seu to.

-No em deixaran enrere -va contestaren Des, sense immutar-se.

-Això està per veure -va assenyalar Kopecz. Llavors va afegir-: Això és un nou començament per a tu, Des. Una nova vida. Molts dels estudiants que vénen aquí prenen un nou nom per a ells mateixos. Deixen la seva antiga vida enrere.

Des no tenia cap desig d'aferrar-se a cap part de la seva antiga vida. Un pare abusiu, la brutalitat de treballar en les mines d'Àpatros; havia estat buscant una nova vida tant de temps com podia recordar. Els Caminants de la Penombra li havien ofert una fugida, però havia estat una temporal. Ara tenia l'oportunitat de deixar enrere el seu passat per sempre. Tot el que havia de fer era abraçar a la Germanor de la Foscor i els seus ensenyaments. I tot i així, per motius que no podia explicar, sentia la freda adherència de la por acostant-se a ell. La por li va fer vacil·lar.

-Desitges escollir un nou nom per a tu mateix, Des? -va preguntar Kopecz, possiblement percebent la seva reluctància-. Vols renéixer?

En Des va assentir.

Kopecz va somriure un cop més.

-I per quin nom hauríem de dir-te?

La por no li detindria; agafaria la por, la transformaria, i la faria seva. Prendria el que una vegada li va fer feble i l'utilitzaria per fer-se a si mateix més fort.

-El meu nom és Bane. Bane dels Sith.

* * *

Lord Qordis, exaltat Mestre de l'Acadèmia Sith de Korriban, es gratava lleument el mentó amb els seus llargs dits, com urpes.

-Aquest estudiant que m'has portat... aquest Bane... mai ha estat entrenat en els camins de la Força?

En Kopecz negà amb el cap i va retorçar els seus lekku lleugerament molest.

-Com et vaig dir abans, Qordis, va créixer a Àpatros, un món controlat per la Companyia MBE.

-Tot i així vas aconseguir trobar aquest jove home i portar-lo aquí a l'Acadèmia. Sembla gairebé massa convenient.

El fornit twi'lek va grunyir.

-Això no és un ardit contra tu, Qordis. Ja no és el nostre camí. Som una Germanor ara, recordes? Sospites massa.

En Qordis va riure.

-No sospito; només sóc previngut. M'ha ajudat a mantenir la meva posició aquí entre tants joves Sith poderosos i ambiciosos.

-És tan poderós com qualsevol d'ells -va insistir en Kopecz.

-Però també és més gran. Preferim trobar als nostres estudiants quan són més joves i més... mal·leables.

-Ara sones com un Jedi -es va mofar en Kopecz-. Ells busquen pupils més i més joves, esperant-los trobar purs i innocents. Arribarà el moment en què rebutgis a qualsevol que no sigui un nen. Hem de ser ràpids per agafar en aquells que deixen enrere. A més -va continuar ell-, Bane és massa fort per simplement deixar-lo passar, fins i tot pels Jedi. Tenim sort d'haver-lo trobat abans que ells.

-Sí, sort -va fer ressò en Qordis, la seva veu plena de sarcasme-. La seva arribada aquí sembla ser un increïble gir de molts esdeveniments fortuïts. Força sort certament.

-Alguns ho veurien així -va admetre en Kopecz-. Uns altres ho veurien com una cosa més. El destí, potser.

Hi va haver un silenci mentre que Qordis considerava les paraules del seu fa temps rival.

-Els altres acòlits han estat entrenant per molts anys. Ell estarà molt per darrere -va dir al final.

-Ell hi arribarà fins a ells, si se li dóna l'ocasió -va insistir en Kopecz.

-I em pregunto... li donaran els altres aquesta ocasió? No si són llestos. Em temo que simplement estiguem desaprofitant a un dels millors soldats d'en Lord Kaan.

-Tots dos sabem que els Jedi no seran derrotats per soldats -va deixar anar Kopecz-. Feliçment canviaria a mil dels nostres millors soldats fins i tot per un Mestre Sith.

En Qordis semblava agafat per sorpresa per la seva reacció passional.

-Ell és així de fort, no? Aquest Bane?

En Kopecz va assentir.

-Crec que podria ser al qui hem estat buscant. Podria ser el Sith'ari.

-Abans que pugui reclamar aquest títol -va dir en Qordis amb un somriure maliciós-, haurà de sobreviure al seu entrenament.

Següent