Cavaller Errant (XXV)

Anterior

CAPÍTOL 25

Syned tremola!

En Narsk es va agafar l'engranatge d'aterratge i es va sostenir. Va mirar fora a través del camp magnètic cap a l'infern de més enllà. El mercenari havia complert correctament. Amb una venjança. L'emissor de raig tractor nord era un record. I fins i tot mentre la pluja mortal de l'artilleria explotant s'alçava i s'expandia, queia sobre si mateixa, creant una altra caldera en el gel on havia estat el camp d'aterratge.

Mentre el gel de la superfície per sota distribuïa l'energia cinètica, l'Estació d'Embarcació 7 rodava amunt i avall com si estigués en una font descargolada. A dalt, trossos enormes de gel queien del sostre, per poc fallant a la wookiee estirada. Al voltant de la llançadora agitant, els tècnics corrien cap a les parets, lluny d'en Quillan i la seva mortal cadira borgonya.

En Narsk va saltar des de darrere de l'engranatge d'aterratge i va córrer cap a l'adolescent. Mig visible en la pluja de gel, el bothan forçà el seu braç a sota de l'espatlla del noi babau i li va llançar.

-Aguanta, noi. Això és pel teu propi bé!

* * *

Més al sud a través dels túnels, l'explosió va sacsejar la Perspectiva de Reflex, tirant a l'Arkàdia i als seus franctiradors a terra. Des de sota de la balconada, la Kerra la va veure: reverberant a través de l'esquelet glacial de Calimondretta, l'ona de xoc va estripar els pilars de gel que suspenien la segona planta fins a fer-los trossos.

Ella es va amagar en l'únic refugi que podia veure, el llindar del vestíbul a través del qual havia entrat, ple de cossos. Alhora, davant d'ella, tota la segona planta de la gruta es va llançar i va cedir, sacsejada per les explosions secundàries mentre baixava.

La Kerra escudà la seva cara contra l'allau de runa gelada. Aquests eren els detonadors termals, va pensar ella. Però cap detonador termal podria agitar tota una ciutat!

* * *

-Noi, això ha estat bonic-, va dir Rusher alegrement.

-No ho sé, -va respondre en Dackett pel comunicador-. Novallo em traurà el meu altre braç per això.

En Rusher li havia dit la veritat al bothan: havia estat una idea dement. Tots els armaments del Diligència estaven desplegats a terra de la Sala del Patriota al voltant d'ell; clarament no les armes suficients com per consumir totes les municions estalviades en els grups de quatre càmeres amb forma de garres de la nau. Ni l'equip de terra d'en Rusher ni la nau tenien forma de disparar-les.

Però Vichary Telk una vegada havia estat una nau per a si mateixa, abans que se li soldessin les beines de càrrega. Partir un dels dos compartiments de càrrega que servien de peus al Diligència havia estat una simple qüestió de segellar els accessos i col·locar els raigs explosius que sostenien el sistema hidràulic al seu lloc. L'enginyera hi havia, certament, inventat algunes noves paraules en escoltar el pla d'en Rusher en l'intercanvi segur del comunicador. Però el pla havia funcionat, fent un impacte sorprenent.

-Ets maco, bothan... qui sigui que siguis!

Ara el Diligència semblava atrofiat, amb la meitat dels seus peus amputats. La nau mai aterraria de nou en aquestes condicions.

-Perdent el control lateral, Brig! -va cridar en Dackett pel comunicador.

-Aguanta, -va dir en Rusher. Obrint un paquet del seu cinturó, va mirar al sensor de balisa. Res-. Dack, tens alguna cosa en els nostres errants allà dalt?

-Negatiu. Les marques no són prou fortes per penetrar al gel!

Aquí va aquesta maniobra, va pensar en Rusher. Beadle havia lliurat quelcom més que només el vestit de sigil i el sabre làser. Havien unit una marca de freqüència de comunicador com la que tots els seus soldats portaven a la base de l'arma de la Jedi. Però ni Beadle ni el sabre làser es mostraven en el seu registre.

Canviant de la cadena segura al que utilitzava per contactar al Control de Calimondretta, en Rusher va lliscar sota del reptador de gel i va realitzar la seva crida.

-Lord Arkàdia, aquí el teu repartidor-, va dir ell-. Dóna'm a la Jedi... o esquinçaré la teva ciutat i deixar-vos a tots morir!

* * *

A l'hangar ràpidament desintegrant-se, els tècnics de l'Arkàdia van escoltar mentre el brigadier repetia el seu missatge. O tractaven d'escoltar, mentre les explosions seguien venint des del sud. Els intrusos a la Sala del Patriota estaven disparant de nou, fent les seves millors impressions dels miners que originalment van foradar els túnels de Calimondretta.

Abruptament, un mecànic humà musculat es va girar per veure una sorprenent vista en la boira gèlida: un ninot de neu bípede, empenyent a Quillan i la seva cadira flotant dalt de la rampa cap a la llançadora.

-Ei!

Massa per això, va pensar en Narsk, colpejant un control de canell i desactivant el vestit de sigil. De sobte apareixent a la pluja de cristalls de gel, en Narsk cridà responent a través de la seva màscara al mecànic.

-Sabotejadors! -va implorar ell, empenyent la cadira més amunt-. De pressa, hem de completar la missió!

-No crec que haguem de fer res sense que se'ns demani...

En Narsk va encarar al mecànic, el vestit i la màscara servint-li per fer-li semblar amenaçador i misteriós.

-Mira al voltant! No coneixes la teva feina? -Ell va llançar la seva mà enguantada cap a la llançadora-. Ara ajudeu-me a carregar-lo amunt!

Atordit, el mecànic va córrer cap a la part superior de la rampa, empenyent a Quillan i al seu transport dins de l'escotilla. En veure al treballador assegurar-lo a la secció de passatgers, en Narsk va córrer sota la rampa, dirigint-se al compartiment ocult del que tant havia intentat escapar just moments abans.

Sense l'escala, Narsk, asprament, prenent adherència de la secció de cua i tirant de si mateix cap amunt. Esforçant-se, es va reorientar a si mateix i va recolzar el seu cos, com una serp, cap a la càmera. Arribant a l'alimentació d'oxigen com un tub del compartiment, el va canalitzar sota la seva màscara. El vehicle es va sacsejar al seu voltant, començant a lliscar cap a la sortida. Al droide pilot li havien donat el senyal d'endavant.

Arribant al control per reciclar el compartiment fins a tancar-lo, en Narsk va veure caos a terra allunyant-se de l'Estació d'Embarcació 7. La guàrdia wookiee i dos dels tècnics estaven allà, cridant a l'aparentment paralitzat mecànic. Després d'un segon l'home es va adonar del seu error i va començar a cridar a Narsk.

-Espera un minut! Tens la cadira flotant equivocada! -El mecànic va córrer passant la cadira amb el parany per a ximples, encara aparcada a terra de l'hangar, el seu color ric enfosquit per la gebrada-. Ràpid! Alceu el camp magnètic! Ordeneu al droide que aturi la nau!

Sentint a la mandrosa llançadora elevar-se del terra, en Narsk va trobar el control remot que l'Arkàdia li havia donat i va pressionar el botó.

L'última cosa que va veure abans que el seu compartiment ocult ciclés per tancar-se va ser la cadira borgonya fent una espiral en l'aire, cavalcant un volcà de gas blau. I els crits que gelaven els ossos van ser l'última cosa que va escoltar, abans que el so dels motors accelerant a cada costat d'ell, clamés la seva oïda per sempre.

* * *

La Kerra estava sense alè, esprintant els llargs metres pujant al passadís. El guia de l'Arkàdia li havia portat per aquí abans, de camí al museu. Era l'únic camí fora de la gruta ara; el col·lapse del segon nivell hi havia arruïnat la ruta per pujar a la sala del Patriota. I mentre que hi havia vist a l'Arkàdia a la terrassa abans, no l'havia vist caure. La Kerra no anava a prendre riscos. No més dels que estava prenent, en qualsevol cas.

Tot i que les bombes ja no funcionaven, les algues encara il·luminaven el camí, fluorescents en els seus tubs. Fins i tot abans en les ruïnes de la Perspectiva de Reflex, les canonades gegants havien aguantat, encara que diverses ara estaven inclinades en angles perillosos. La societat de l'Arkàdia era realment formidable en els seus èxits. Ella representava una gran amenaça per a tothom al seu voltant, i els Jedi i la República ni tan sols sabien que ella existia. La Kerra havia de canviar això, havia de detenir-la.

Però ella ja tenia una feina. Havia de treure els refugiats.

Arribant a l'avantsala, la Kerra es va enfonsar cap a la porta opulenta del museu. Colpejant per obrir-la, va trobar el que esperava dins: el museu de l'Arkàdia, en la seva vasta majestuositat circular. Diversos dels seus preuats artefactes havien caigut a terra, sacsejats pels tremolors en el gel.

La Kerra va buscar sortides. Les estrelles brillaven a través de la claraboia a vint metres per sobre, massa alta per arribar-hi, fins i tot saltant del piló del centre de l'habitació. Però hi havia altres sis entrades. Una d'elles havia de tenir...

Arkàdia.

La Lord Sith era a l'entrada a l'esquerra, el seu objecte ornamentat en ambdues mans, la seva cara tacada de fum, la seva, un cop orgullosa armadura, esgarrapada i socarrimada.

-No sé el que has fet o com ho has fet, -va dir l'Arkàdia, activant el control transformant el seu objecte en un sabre làser de doble fulla-. Però això s'acaba aquí.

* * *

En Rusher va maleir. Havien passat minuts, sense resposta. Hi havia aguantat el foc sobre la ciutat, però la ciutat no tenia res a dir-li. Només l'Equip Zhaboka encara estava disparant; Rusher els havien enviat a ells i les seves armes més portàtils fora cap a la tundra perquè apuntessin als vehicles de terra que s'aproximessin sobre el que quedava de la làmina de gel.

Certament algú podia escoltar-lo; escoltava la xerrameca en pànic pel canal del comunicador. Però res d'això semblava anar dirigit cap a ell. Si l'Arkàdia hi era fora, probablement estava ocupada.

I si la Kerra hi era fora, allà és on estava l'Arkàdia, també.

-Pareu de disparar! Pareu de disparar!

En Rusher va mirar al nord, cap a on el túnel que portava al glacial, s'havia col·lapsat entre el seu foc i la seva bomba improvisada. Una figura en vestit espacial s'enfilava de manera estranya a través de l'estret forat entre la porta aixafada i diversos penyals de gel.

-Lubboon! -En Rusher va córrer per la cruixent terra de la terminal. Dos dels seus soldats apartaven els trossos, ajudant a passar al recluta.

-Li vaig donar al bothan el sabre làser que va dir, senyor, -va dir en Beadle, sense alè.

-La Jedi, soldat! La vas veure?

-No, senyor. Però el cavaller bothan va anar darrere d'ella, -va dir en Beadle, assenyalant davant d'ell-. Al nord.

-Això és el sud.

En Rusher aguaità el sòl escampat de runes, tractant de recordar. La gran gruta estava directament al sud, en la unió dels passadissos que portaven a l'est, al museu de l'Arkàdia, i més al sud, sota una sèrie d'escales mecàniques. La Guàrdia Ciutadana s'havia dut la Kerra per aquí, més profund en les entranyes del glacial. Amb el mal que havien fet als passadissos, no hi havia manera d'arribar a la gruta, molt menys res que portés a baix des d'aquí.

No, si en Narsk havia arribat fins a la Kerra, la Jedi hauria tractat d'anar amunt. Això significava o la sala del Patriota, o el llarg passadís, escarpat cap al museu de l'Arkàdia. Hi havia alguna sortida en aquest extrem? Més important, podrien ells trobar-la? No hi havia temps per anar retirant la runa. Si l'Arkàdia tenia qualsevol altra nau en el sistema, estarien de camí ara.

Una trucada pel canal segur el va interrompre.

-L'altre raig tractor ens té, Brigadier!

-Dóna'ls-hi l'altre canó, Diligència, -va dir en Rusher, fent un gest a la seva tripulació perquè paressin de disparar. Mirant al sud, clicà al comunicador de nou-. No podeu aterrar, de totes maneres, fins que ho feu. Ens reunirem fora.

-No sones content. No hi ha Jedi?

-No, -va dir en Rusher-, ni ruta cap a la República.

-Utilitzem les coordenades que la senyora Sith ens va donar-, va dir en Dackett-. Les tenim introduïdes i preparades per anar-nos tan aviat com recuperem a tothom. No crec que anem a ser molt populars després d'això.

Com sempre, el mestre de naus li va trobar sentit.

En Rusher sospirà. Ho havia intentat.

* * *

La Kerra va bloquejar un cop de sabre làser rere l'altre, retrocedint cap a una altra entrada més a la sala circular. Totes les sortides estaven tancades des de fora, incloent per la qual havia entrat. L'Arkàdia la tenia atrapada.

-Ets poc més que una Padawan-, va dir la seva oponent, amb l'arma girant en les seves mans-. No saps amb el que estàs tractant. Mai ho sabràs!

L'espasa de robí va baixar, picant contra el terra de gel. Botant, la Kerra va saltar passant el piló de l'holoprojector, que ara proveïa de l'única cobertura a l'habitació.

-No ets el primer Sith al qual m'he enfrontat-, va dir ella, lluitant per guanyar temps-. Tu només ets una altra roïna dictadora, com la resta. No ets especial.

-No em comparis amb ells, -va deixar anar l'Arkàdia-. El meu és un règim il·luminat!

La Kerra va riure.

-Bé, és cert llavors, el que sempre he escoltat. Un Sith «il·luminat» mataria fins a la seva pròpia àvia!

Ignorant la mofa, l'Arkàdia alçà amunt la seva arma sobre el seu cap i va carregar. La Kerra va córrer fora del seu camí, fent que la punta del sabre làser de la Lord Sith fes espurnes contra el piló.

-Només estic prenent el que és meu. El que hauria d'haver estat meu! -Pressionant un control en la seva arma, l'Arkàdia va desunir els extrems de l'objecte d'un metre de llarg, deixant anar la barra ornamentada a terra. Una arma s'havia convertit en dues.

La Kerra va saltar, només per ser repel·lida per la defensa brillant de l'Arkàdia. Increïblement, la dona semblava tan coordinada amb dos sabres làser com amb un, utilitzant el primer per bloquejar mentre preparava un contraatac amb l'altre. Forçada a retrocedir, la Kerra va caure, trontollant sobre les rajoles aixecades del sòl de gel. Pressionant amb el seu avantatge, l'Arkàdia va portar dos sabres làser amb força contra l'espasa verda de la Kerra.

Esforçant-se en l'espurnejant batalla de força, la Kerra va mirar als ulls de la seva atacant. La intel·ligència calculadora romania, però la ràbia estava guanyant suport.

-Vaig ser una imbècil d'esperar la teva ajuda, -va dir l'Arkàdia, aixafant els seus sabres làser contra el d'ella-. Massa llesta, però la meitat, està feta. L'assassí està de camí. -La llum brillant vermella ballava sobre la seva cara-. Tots dos s'han anat.

Amb els ulls travessant-la, la Kerra de sobte va captar un sentiment a través de la Força. Tots dos s'havien anat.

-Tu... Tu vas enviar-lo a morir. No?

L'Arkàdia es va quedar gelada, i el món al seu voltant va trontollar. La Lord Sith va mirar amunt per veure un flaix de llum sobre la claraboia. L'atrofiada Diligència cridava sobre els seus caps, alliberant alguna cosa des de sota. La Kerra ho va reconèixer: el conjunt de càrrega de babord, completament un quart de la massa de la nau, anant en espiral cap a la superfície.

Syned es va sacsejar de nou, més fort que abans. La paret sud del museu va entrar en erupció, forçada cap endins per la trobada cataclísmica de megatons d'explosius i gel. L'Arkàdia va trontollar amb l'impacte. La Kerra li va fúmer una coça, agafant les cames de la Lord Sith de sota d'ella.

Abruptament, el propi sòl es va fracturar, dos terços del gel sobresortint cap amunt. Forçada a la paret nord, la Kerra va desactivar el seu sabre làser i va grimpar per la runa de gel, buscant un passadís obert més enllà de les portes tortes. Les rèpliques i les explosions secundàries van continuar sacsejant la cúpula. Núvols de gebre queien des de dalt.

I aquí, a la caiguda de la neu, ella va veure l'Arkàdia, masegada però avançant.

-Com has pogut? -va cridar la Kerra, aconseguint en va alguna adherència per enfilar-se a la paret-. Vas enviar al teu germà a morir... en un parany contra la teva àvia? Com has pogut?

Caminant sobre una fissura al sòl, la Lord Sith va fer un gest amb les mans. Tots dos sabres làser van tornar a ella des de la runa. Ella els va encendre.

-Només pot haver-hi un Lord Sith-, va dir ella-. I cap Jedi. -L'Arkàdia va saltar...

... I a dalt, el cel es va esquinçar en un flaix encegador.

* * *

La Kerra va lluitar per obrir els seus ulls plens de gel. El terç superior de la cúpula havia desaparegut. El museu de l'Arkàdia, destrossat des de dalt i des de baix, estava obert a les estrelles i al fred mortal de Syned.

Escoltant grinyols mentre tractava de moure's, ella no podia dir si venien del pou col·lapsat al seu voltant o dels seus propis ossos. A batzegades pel gel, ella va trobar una barra de metall i la va llançar cap a la paret de neu, utilitzant-la per estirar-la cap amunt. Una eina, del que havia estat una vegada un museu d'eines. Colpejant el pitó improvisat contra la paret de nou, ella va escalar els blocs gelats, desesperada per escapar. Una cosa s'estava movent en la runa darrere d'ella.

Amb un llançament, la Kerra es va llançar cap a la superfície de Syned i va inhalar. Aire gèlid només tot just tacat d'oxigen, apunyalava els seus pulmons. Al seu voltant, ella només va veure devastació. La majoria dels edificis a la superfície havien desaparegut, i la majestuosa Sala del Patriota era ara un marc inclinat de pilars. Els emissors de raig tractor ja no hi eren. El camp, un cop escampat de naus, llançat a la seva sort i recongelant-se.

Escoltant passos en el gel darrere d'ella, va tractar de córrer, només per trontollar i caure, sufocada pel fred.

El Diligència s'havia marxat. Però ella l'havia vist en l'aire, abans. Estava escapant? Amb la galta contra el gel, ella va decidir pensar que així era.

Havia estat una bona lluita. Ella havia fet la seva part.

Ella, va tancar els ulls.

Següent