Camí de destrucció (XV)

Anterior

15

En Bane es va obrir pas sota el passadís amb passos curosos, mesurats. Però encara que el seu pas era ombrívol i submís, el seu humor era un triomf eufòric. En les setmanes des de la seva transcendental trobada amb la Githany la seva situació havia donat la volta per complet.

Com va prometre, ella li estava ensenyant. El primer parell de sessions havien anat lentament mentre ella li havia ajudat a treballar sobre la por de la seva ment del seu propi potencial. A poc a poc el vel negre s'havia anat estripant. Peça a peça estava ajudant-lo a reclamar el que havia perdut, fins que una vegada més va sentir el poder del Costat Fosc fluir per les venes.

Des de llavors, l'entrenament havia anat molt més ràpid. La seva fam de venjança dirigia els seus estudis. Alimentava la seva habilitat d'utilitzar la Força. Li permetia entendre les lliçons que els mestres havien ensenyat a la Githany i ella llavors les hi havia passat a ell. Malgrat ser ignorat pels instructors, estava de nou aprenent tot el que se li ensenyava als altres aprenents, i aprenent ràpid.

Mentre un altre estudiant el passava, Bane va inclinar el seu cap, mantenint la pretensió de servitud. Era important que cap dels altres sospités que res havia canviat. Mantenia el seu entrenament amb la Githany ocult a tots, fins i tot a Kas'im... igual que l'entrenament amb el Mestre d'espases es guardava en secret d'ella.

En Kas'im sabia que s'estava tornant més formidable amb l'espasa, però no sabia que estava tenint resultats similars en altres àrees. La Githany podia veure el seu progrés a deslligar el seu veritable potencial amb la Força, però no estava al corrent que també estava dominant les complexitats del combat amb sabre làser. Com a resultat, tots dos probablement subestimarien la mira total de les seves habilitats. A Bane li agradava el subtil avantatge que això li donava.

Els seus dies estaven ara plens d'estudi i entrenament. En les hores més fosques abans de la primera llum del matí es trobaria amb Kas'im per practicar entrenaments i tècniques. Es trobaria amb la Githany en els arxius a migdia, on ella podia compartir la instrucció amb ell sense por que li interrompessin o el descobrissin. I quan no estava entrenant amb Kas'im o estudiant amb la Githany, llegia els textos antics.

Un altre aprenent es va aproximar i en Bane es va fer a un costat, projectant una imatge de debilitat i por per ocultar la seva destacable metamorfosi. Va esperar fins que els passos de l'altre aprenent s'esvaïssin abans de dirigir-se sota les escales cap als toms dels nivells més inferiors del temple.

Qordis o un dels altres mestres hauria estat capaç de perforar el front fals que projectava i percebre el seu autèntic poder, si no estiguessin cegats per la seva pròpia arrogància. L'havien rebutjat com un fracàs; ara estava per sota de la seva atenció. Afortunadament, aquest anonimat li venia força bé a ell.

Tot just dormia del tot ja. Semblava que el seu cos ja no necessitava dormir; s'alimentava de la seva creixent necessitat del Costat Fosc. Una hora o dues de meditació cada dia era suficient per mantenir el seu cos amb energies i la seva ment vigoritzada. Consumia el coneixement amb la gana d'un rancor famolenc, devorant tot el que rebia dels seus mentors secrets i sempre famolenc per més. El Mestre d'espases estava sorprès pel seu progrés, i fins i tot la Githany -malgrat els seus anys d'estudi amb els Jedi- estava sota pressió per mantenir-se per davant d'ell. Tot el que aprenia d'ells es complementava amb la saviesa dels antics. A la seva primera arribada havia percebut el valor dels arxius, només per donar-los l'esquena quan havia estat atret per la rutina diària i les lliçons intenses de l'Acadèmia. Ara entenia que els seus instints inicials havien estat correctes després de tot: el coneixement contingut en els pergamins groguencs i els manuscrits embolicats en pell era atemporal. La Força era eterna, i encara que els Mestres en l'Acadèmia ara caminaven per un camí diferent dels seus avantpassats Sith, tots buscaven respostes en el Costat Fosc.

Va somriure davant la ironia d'aquesta vida. Ell era el rebutjat, l'estudiant que Qordis havia volgut deixar enrere. Tot i així amb Githany, Kas'im, i el seu propi estudi dels arxius, estava rebent molta més educació que qualsevol altre aprenent de Korriban.

La veritat seria revelada prou aviat. Quan arribés l'hora, en Sirak descobriria que l'havia subestimat. Tots ho farien.

-Excel·lent! -va dir en Kas'im mentre ell bloquejava la floritura del Lord Fosc i contraatacava amb una de pròpia. Realment no li va donar un cop directe, però va forçar al Mestre d'espases a donar tot un pas cap enrere sota la fúria del seu assalt.

Tot d'una el twi'lek va saltar alt en l'aire, rodant i girant per poder tallar cap avall en la seva direcció mentre donava una tombarella per sobre d'ell. Bane estava preparat, canviant d'ofensiva a defensiva tan suaument que semblava ser una única acció. Va bloquejar les dues fulles de l'arma d'en Kas'im fins i tot mentre s'ajupia fora del seu camí i rodava fins a estar fora de perill.

Girà per encarar al seu enemic, només per veure que en Kas'im havia baixat la seva arma, significant el final de la sessió.

-Molt bé, Bane -va dir el twi'lek, fent-li una lleu reverència-. Vaig pensar que series agafat amb la guàrdia baixa amb aquest moviment, però vas ser capaç d'anticipar-te i defensar-ho amb una forma gairebé perfecta.

En Bane va gaudir de l'elogi del Mestre, però sentia el fet de saber que la lliçó havia acabat. Estava respirant amb força, els seus músculs brillant de suor i tremolant amb adrenalina, tot i així se sentia com si pogués haver continuat lluitant durant hores. Els entrenaments i pràctiques s'havien convertit en molt més que mer esforç físic per a ell. Cada moviment, cada cop i impuls, venia amb una extensió de la Força actuant a través de la carcassa corpòria del seu cos de carn i ossos.

Anhelava enfrontar-se a un altre oponent en l'anell de duels. Estava famolenc pel desafiament de provar-se a si mateix contra els altres aprenents. Però no era el moment. No encara. Encara no era prou bo per derrotar a Sirak, i fins que pogués abatre al zabrak havia de mantenir els seus talents ràpidament desenvolupant ocults.

En Kas'im li va llançar una tovallola. Bane estava content de veure que el twi'lek estava suant també, encara que ni de prop tan profusament com ell ho estava.

-Té alguna cosa en el que vulgui que treballi per demà? -va preguntar en Bane amb anhel-. Una nova seqüència? Una nova forma? Qualsevol cosa?

-T'has mogut molt més enllà de les seqüències i les formes -li va dir el Mestre-. En aquesta última passada vas trencar el teu atac enmig d'una seqüència i vas venir a mi des d'un angle completament diferent i inesperat.

-Ho vaig fer? -En Bane estava sorprès-. Jo... jo en realitat no pretenia fer-ho.

-Això és el que el fa un moviment tan potencialment devastador -va explicar en Kas'im-. Estàs deixant que la Força guiï la seva espasa ara. Actues sense pensament o raó. Estàs sent dirigit per la passió: la fúria, la ràbia... fins i tot l'odi. El teu sabre s'ha convertit en una extensió del Costat Fosc.

En Bane no va poder evitar somriure, però llavors el seu nas es va arrufar en consternació.

-Encara no vaig poder passar a través de les seves defenses -va dir ell, tractant de recrear la batalla en la seva ment. No importava el que hagués tractat de fer, semblava que un lateral de l'arma de fulles bessones del twi'lek sempre hi era per bloquejar el seu atac. Una llavor de dubte va germinar en la seva ment mentre recordava que en Sirak utilitzava un estil d'arma similar-. Li dóna el sabre làser de doble fulla un avantatge? -va preguntar ell.

-Ho fa, però no de la manera que creus -va contestar en Kas'im.

En Bane estava en silenci, esperant pacientment una explicació millor. Després d'un parell de segons el seu Mestre li va parlar.

-Com ja saps, la Força és la veritable clau per a la victòria a qualsevol confrontació. No obstant això, l'equació no és tan simple. Algú ben entrenat en el combat de sabre làser pot derrotar un oponent que és més poderós en la Força. La Força et permet anticipar els moviments del teu oponent i contraatacar-los amb els teus propis. Però com més opcions té disponibles el teu enemic, més difícil és predir quines escollirà.

En Bane pensava que ho havia entès.

-Llavors l'arma de doble fulla li dóna més opcions?

-No -va contestar en Kas'im-. Però tu creus que ho fa, així que l'efecte és el mateix.

Durant diversos segons Bane va pensar en les estranyes paraules del Mestre d'espases, tractant de desxifrar-les. Al final va haver d'admetre la derrota.

-Encara no ho entenc, Mestre.

-Coneixes bé el sabre làser d'una fulla; l'utilitzes tu mateix i has vist a la majoria dels altres aprenents utilitzar-lo, també. La meva arma de doble fulla et sembla estranya. Poc familiar. No entens del tot el que pot i el que no pot fer. -De la falta d'impaciència o exasperació en el to del twi'lek, Bane podia dir que era una cosa que no havia esperat entendre ell mateix.

-En combat, la teva ment tracta de mantenir el rumb de cada fulla per separat, efectivament doblant el nombre de possibilitats. Però les dues fulles estan connectades: coneixent la posició d'una, automàticament estàs al corrent de la posició de l'altra. A la pràctica real, el sabre làser de doble fulla és més limitat que el sabre làser tradicional. Pot fer més mal, però és menys precís. Requereix moviments més llargs, d'escombrat, que no tenen una bona transició cap a una ràpida punyalada o impuls. Perquè l'arma és difícil de dominar, però, pocs entre els Jedi -o fins i tot els Sith- l'entenen. No saben com atacar o defensar amb eficiència contra ella. Això li dóna en aquells de nosaltres que la fan servir un avantatge sobre la majoria dels nostres oponents.

-Com el fuet de la Githany! -va exclamar en Bane. La Githany defugia de les armes tradicionals en favor de molt rar fuet d'energia: només una de les moltes característiques que la feien destacar d'entre els altres aprenents. Operava sota els mateixos principis bàsics que un sabre làser, però en lloc d'un raig regular, l'energia dels cristalls era projectada en un llaç flexible que es retorçava, girava, i donava cops en resposta tant als moviments físics de la Githany com en el seu ús de la Força.

-Exactament. El fuet d'energia és molt menys eficient que qualsevol espasa de sabre làser. No obstant això, ningú mai practica contra el fuet. La Githany sap que la confusió dels seus enemics en ser confrontats amb el fuet li dóna un avantatge.

-Explicant aquest secret, ha abandonat el seu avantatge -va assenyalar en Bane, somrient mentre assenyalava al sabre doble d'en Kas'im.

-Només en un grau molt petit -va dir el twi'lek-. Ara entens per què una arma exòtica o un estil poc familiar serà més difícil de defensar, però fins que et converteixis en un expert en un estil en particular, en el fragor del combat la teva ment encara lluitarà per agafar les seves limitacions.

En Bane va seguir pressionant, ansiós per convertir la seva nova revelació en alguna cosa pràctica que pogués utilitzar.

-Llavors estudiant diferents estils, podria negar aquest avantatge?

-En teoria. Però el temps gastat en estudiar altres estils és temps perdut per dominar la teva pròpia forma. El teu millor progrés vindrà de centrar-te més en tu mateix i menys en el teu oponent.

-Llavors per què tan sols es molesta a dir-me això? -va etzibar en Bane, frustrat.

-El coneixement és poder, Bane. El meu propòsit és donar-te aquest coneixement. És cosa teva esbrinar com és millor utilitzar-lo.

Amb aquestes paraules el Mestre d'espases el va deixar, dirigint-se cap avall per les escales del temple per robar un parell d'hores de son abans que el sol del matí s'alcés. Bane es va quedar enrere, lluitant amb la lliçó fins que fos l'hora de trobar-se amb la Githany en els arxius.

L'olor d'ozó cremant surava a través dels arxius, omplint les fosses nasals de la Githany mentre veia a Bane practicar el seu últim exercici. L'habitació crugia i xiuxiuejava mentre ell canalitzava l'energia de la Força i la llançava per l'habitació en forma de gegantins raigs de llampecs blau-violeta.

La Githany romania amb Bane al centre d'una voràgine. Un vent ferotge s'arremolinava al seu voltant, colpejant el seu pèl i els plecs de la seva túnica. Colpejava i agitava els prestatges de llibres, tirant els manuscrits a terra i ratllant les seves pàgines. El mateix aire estava carregat d'electricitat, cosa que feia que la pell piqués.

Enmig de tot això, Bane reia, llavors va alçar els seus braços en triomf i va llançar un altre raig perquè rebotés a la paret més allunyada. Cada vegada que el llamp brillava, la intensitat del flaix cremava les retines de la Githany, fent que es protegís els ulls. Ella es va adonar que en Bane no apartava la mirada: els seus ulls estaven ben oberts i salvatges amb la rauxa de poder.

El tro era gairebé diàfan, i la tempesta encara estava formant-se. Si en Bane no tenia cura, els ecos arribarien als nivells per sobre dels arxius, revelant el seu terreny d'entrenament secret a la resta de l'Acadèmia.

Movent-se acuradament, la Githany va estendre el braç i va tocar el braç d'ell. Ell va colpejar el cap girant per encarar-la, i la bogeria en els seus ulls la van fer retrocedir. En el seu lloc ella va somriure.

-Molt bé, Bane! -va cridar, tractant de fer que la seva veu se sentís per sobre del terrabastall-. És suficient per avui!

Ella va contenir l'alè en anticipació fins que ell va assentir i va baixar els braços. Instantàniament va sentir el poder de la tempesta abatre's. En un parell de segons s'havia anat; només el desastre que havia provocat romania.

-Jo... Jo mai havia sentit una cosa així abans -va panteixar en Bane, la seva cara encara mostrant la seva eufòria.

La Githany va assentir.

-És una sensació destacable -va estar d'acord ella-. Però has de tenir cura de no perdre't en ella. -Ella estava repetint les paraules del Mestre Qordis, que li havia ensenyat a invocar els raigs de Força només un parell de dies abans. No obstant això, ella mai havia conjurat res si més no semblant a la majestuositat del que en Bane acabava de deslligar.

-Has de mantenir el control, o podries trobar-te a tu mateix sent escombrat per la tempesta al costat dels teus enemics -li va dir ella, tractant de mimetitzar el to calmat, lleugerament condescendent que els mestres utilitzaven amb els seus aprenents. Ella no podia deixar-li saber que ja li havia sobrepassat en aquest nou talent. No podia deixar-li saber que ella havia sentit la freda adherència de la por agafant-se a ella durant la seva actuació.

Ell va mirar al voltant als prestatges tombats, portant els llibres i pergamins escampats per l'habitació.

-Serà millor que netegem això abans que algú ho vegi i es pregunti què ha passat aquí.

Ella va assentir de nou, i els dos es van posar a restaurar els arxius al seu estat anterior. Mentre treballaven, la Githany no es podia evitar preguntar si havia comès un error en aliar-se amb Bane.

Només els millors aprenents havien estat presents quan Qordis els havia ensenyat a utilitzar el Costat Fosc per corrompre la Força en una tempesta mortal. Cap d'ells -si més no en Sirak- havia estat capaç de crear molt més que un parell de raigs d'energia aquell primer dia. Tot i així, només una hora després que la Githany li ensenyés la tècnica, en Bane havia invocat prou energia per destrossar una habitació sencera.

Aquesta no era la primera vegada que en Bane havia pres una lliçó que ella li havia ensenyat i havia excedit els seus èxits en el primer intent. Era molt més poderós en la Força del que ella s'havia adonat, i semblava tornar-se més fort cada dia. Es preocupava que pogués perdre el control sobre ell.

Ella anava amb compte, és clar. No era prou imbècil per dir-li tot el que aprenia dels Mestres Sith. Tot i així això no semblava estar-li donant ja un avantatge sobre el seu pupil. A vegades es preguntava si tot el seu estudi dels textos antics estava realment donant-li un avantatge sobre ella. Aprendre a peus d'un veritable Mestre hauria de ser més beneficiós que llegir els treballs teòrics escrits milers d'anys abans... a no ser que els Sith d'avui dia fossin d'alguna manera imperfectes.

Desafortunadament, ella no sabia com podia provar la seva teoria. Si de sobte començava a passar hores cada dia en els arxius, en Bane es preguntaria en què estava ella. Decidiria que els seus ensenyaments no eren tan valuosos com el que podia aprendre pel seu compte. Decidiria que era prescindible. I si arribava el moment d'una confrontació, ella ja no estava segura de poder-lo derrotar.

Però la Githany s'enorgullia de la seva adaptabilitat. El seu pla inicial de mantenir-lo com un aprenent servil ja no era viable. Encara volia a Bane al seu costat, tot i així: ell podia demostrar ser un poderós aliat... començant per matant ell a Sirak.

Ells van treballar en silenci durant la següent hora, reunint els llibres i redreçant els prestatges. Per quan l'habitació es va haver restaurat a alguna semblança d'ordre, l'esquena de la Githany li feia mal del constant doblegar-se, alçar-se, i estirar-se. Ella es va col·lapsar en una de les cadires, donant-li a Bane un somriure cansat.

-Estic exhausta -va dir ella amb un sospir exagerat.

Ell es va obrir pas i va caminar darrere d'ella, posant les seves grans mans a les seves espatlles, just a la base del seu llarg coll. Ell va començar a fer massatges als músculs, la seva carícia sorprenentment suau per a un home tan gran.

-Mmm... Això se sent genial -va admetre ella-. On vas aprendre a fer això?

-Treballar en les mines de cortosis t'ensenya un munt sobre dolors i sofriments -contestà ell, portant els seus polzes profundament en els seus omòplats. Ella va panteixar i corbà l'esquena, llavors lentament es va deixar caure mentre els seus músculs es fonien sota el seu toc.

Ell rarament parlava de la seva vida passada, encara que amb el temps que havien passat junts ella havia reunit la majoria. En contrast, ella sempre havia estat més en guàrdia amb el que li revelava de si mateixa.

-Em vas preguntar una vegada per què vaig deixar als Jedi -murmurà ella, sentint-se anant a la deriva amb la pressió rítmica dels seus dits en el seu coll-. Mai t'ho vaig dir, no?

-Tots tenim coses del nostre passat que preferiríem no repassar -contestà ell sense detenir-se-. Sabia que m'ho diries quan estiguessis preparada. -Ella va tancar els ulls i deixar que el seu cap caigués cap enrere mentre ell continuava repassant les seves espatlles.

-El meu Mestre era un cathar -va dir ella suaument-. El Mestre Handa. Vaig estudiar amb ell des de gairebé fins on puc recordar; els meus pares em van donar a l'ordre quan només era un nadó.

-He sentit que els Jedi es preocupen poc pels vincles que uneixen les famílies.

-Ells només es preocupen de la Força -va admetre ella després d'un moment de consideració-. Els aferraments del món: amics, família, amants... ennuvolen la ment amb emoció i passió.

En Bane va riure entre dents, un so profund, baix, que va sentir vibrar a través de les puntes dels seus dits.

-La Passió porta al Costat Fosc. O això he sentit.

-No era una broma per als Jedi. Especialment no per al Mestre Handa. Els cathar són coneguts com a espècies de sang calenta. Ell sempre ens estava advertint a mi i a Kiel sobre els perills de cedir a les nostres emocions.

-Kiel?

-Kiel Charny. Un altre dels Padawans d'en Handa. Sovint entrenàvem junts; ell era només un any més gran que jo.

-Un altre cathar? -va preguntar en Bane.

-No, Kiel era humà. Amb els anys ens vam tornar propers. Molt a prop.

El lleu increment en la pressió del seu toc li deia que en Bane havia entès el significat complet de les seves paraules. Ella va pretendre no adonar-se'n.

-Kiel i jo érem amants -va continuar ella-. Els Jedi tenen prohibit formar tals afeccions. Els mestres temien que ennuvolaria les nostres ments amb emocions perilloses.

-Realment t'atreia ell, o simplement la idea de desobeir al teu Mestre?

Ella va pensar en això molt de temps.

-Una mica de tots dos, potser -Va dir ella finalment-. Ell era prou atractiu. Poderós en la Força. Hi havia una atracció innegable.

En Bane només va grunyir en resposta. Les seves mans havien deixat de fer el massatge, i ara estaven descansant sobre el seu coll.

-Una vegada que ens vam convertir en amants no portà molt de temps perquè el Mestre Handa ho esbrinés. Malgrat tota la seva xerrameca sobre controlar les emocions, jo podia dir que estava furiós. Ens va ordenar fer a un costat els nostres sentiments i ens va prohibir continuar la nostra relació.

En Bane va esbufegar amb desdeny.

-De veritat creia que seria tan simple?

-Els Jedi veuen l'emoció com a part de la nostra naturalesa bestial. Creuen que hem de transcendir als nostres instints bàsics. Però jo sé que la passió és el que ens fa forts. Els Jedi només li tenen por perquè fa als seus Padawans impredictibles i difícils de controlar.

»La reacció del Mestre Handa em va fer adonar-me de la realitat. Tot en el que els Jedi creien sobre la Força era una perversió de la realitat, una mentida. Finalment vaig entendre que mai aconseguiria tot el meu potencial sota el Mestre Handa. Aquest va ser el moment en que li vaig donar l'esquena a l'Orde i vaig començar a planejar la meva deserció amb els Sith.

-Què hi ha d'en Kiel Charny? -Ell estava fregant les seves espatlles altra cop més, però les seves mans eren una mica més brusques ara.

-Li vaig demanar que vingués amb mi -va confessar ella-. Li vaig dir que teníem una tria a fer: els Jedi, o nosaltres. Ell va escollir als Jedi.

La tensió en les mans d'en Bane es va alleugerir lleument.

-Està mort?

Ella va riure.

-Si el vaig matar, vols dir? No, ell encara era viu l'última vegada que vaig escoltar d'ell. Ha d'haver mort lluitant contra els Sith a Ruusan des de llavors, però no vaig sentir l'ànsia de matar-lo jo mateixa.

-Llavors suposo que els teus sentiments per ell no eren tan forts com pensaves.

La Githany es va tensar. Podia haver estat una broma, però sabia que hi havia veritat en les paraules d'en Bane. Kiel havia estat convenient. Encara que hi havia una atracció física, s'havia convertit en més que un amic principalment per la seva situació: estudiar dia i nit amb ell sota el Mestre Handa; la pressió de viure amb els ideals irreals d'una Jedi; l'estrès de ser atrapada en l'aparentment interminable guerra a Ruusan.

En Bane va embolicar el seu coll amb les seves mans, el teu toc ferm però no fort. Ell es va inclinar cap avall i li va xiuxiuejar a l'orella, fent que s'estremís davant la calor i la proximitat del seu alè.

-Quan finalment em traeixis, espero que t'importi prou com perquè intentis matar-me per tu mateixa.

Ella va saltar de la cadira, colpejant-se per apartar les seves mans i girant per encarar-lo. Per mig segon ella va veure una expressió d'autosatisfacció a la cara. Llavors se'n va anar, reemplaçada per una mirada de preocupació penedida.

-Ho sento, Githany. Només era una broma. No pretenia molestar-te.

-He obert una part dolorosa del meu passat, Bane -va dir ella cautelosament-. No és una cosa que vulgui treure a la llum.

-Tens raó -va dir ell-. Mm... me n'aniré.

Ella el va estudiar mentre es girava i s'obria pas fora dels arxius. Semblava genuïnament penedit pel que havia dit, com si es penedís d'haver-la ferit. La situació perfecta per donar-li l'avantatge emocional que havia estat buscant... si tan sols no hagués vist aquesta espurna d'alguna cosa més.

Una vegada que es va haver anat ella va capcinejar, tractant de donar-li sentit a la situació. En Bane semblava un bèstia gran, corpulent, però hi havia saviesa i astúcia sota les seves celles pesades i el seu crani calb.

Ella va tornar a pensar en els últims vint minuts, intentant determinar quan havia perdut el control de la situació. Hi havia hagut espurnes entre ells, just com havia pretès. En Bane no havia fet res per ocultar el seu desig per ella; ella havia percebut la calor mentre li acariciava el coll. Tot i així, alguna cosa havia anat malament amb la seva seducció acuradament planejada.

Era possible que ella realment sentís alguna cosa per ell?

La Githany inconscientment es va mossegar el llavi inferior. Bane era poderós, intel·ligent, i valent. El necessitava si anava a eliminar en Sirak. Però ell tenia un truc per sorprendre-la. Seguia desafiant i reptant les seves expectatives.

Havia d'admetre que el trobava intrigant pel que feia a això. O potser per això. Bane era tot el que en Kiel no havia estat: ambiciós, impulsiu, impredictible. Malgrat les seves millors intencions, alguna part d'ella se sentia atreta per ell. I això, més que qualsevol altra cosa, li feia un aliat molt perillós.

Següent