27
Quan
el Valcyn va arribar a Ruusan, en Bane
es va sorprendre de trobar tant flotes Sith com Jedi en el sistema. Els Sith
havien format un bloqueig al voltant del planeta, òbviament tractant de
prevenir que els Jedi portessin reforços als seus companys en la superfície.
Tot
i això, per als ulls d'en Bane semblava que els Jedi no estaven fent cap esforç
per córrer pel bloqueig. Les seves naus semblaven conformes, esperant
expectants just més enllà de l'abast del foc enemic. I els Sith no podien
atacar sense trencar la formació i exposar les seves files. El resultat era un
punt mort tens, sense cap costat disposat a fer el primer moviment.
Tot
i el bloqueig, en Bane va ser capaç d'aterrar la seva nau a Ruusan sense
atreure l'atenció de cap flota. Els Jedi no es preocupaven per naus que anessin
al planeta, i els Sith estaven patrullant en patrons dissenyats per protegir-lo
d'incursions a gran escala. El bloqueig era per detenir els transports de
tropes, naus de subministraments, i els seus escortes; era inútil contra un únic
navili explorador o una caça.
Els
seus sensors van captar el campament Sith poc després que arribés a
l'atmosfera, i va portar al Valcyn
l'altre extrem del món. El bloqueig no li havia albirat, i havia desactivat la balisa
de la nau abans de deixar Lehon. Ningú sabia que hi era. Planejava mantenir-ho
així per un temps més.
Va
descendir la nau en la cobertura d'un petit grup de vessants a diversos
quilòmetres del campament. Atrauria menys l'atenció aproximant-se a peu, i
volia mantenir la localització del Valcyn
en secret en cas que el necessités per fer una escapada ràpida. Va desembarcar
i va començar la llarga caminada per trobar-se amb Kaan i els seus companys
Sith.
El
sentiment d'aquest planeta era molt més diferent del d'altres on hi havia
estat. Aquest era un món cansat, atrotinat i desgastat amb les interminables
guerres que es lliuraven sobre la seva superfície. Hi havia un malestar en
l'aire, com alguna malaltia infecciosa de la ment i l'esperit. La Força era
poderosa a Ruusan, inevitable donat el vast nombre de Sith i Jedi aquí. Tot i
això, percebia que hi havia un remolí, una tempesta de confusió i conflicte. Ni
la foscor ni la llum cedien. En el seu lloc col·lidien i es fusionaven,
convertint-se en un gris obscè, indecís.
Lluny
a l'est, va poder veure les vores dels grans boscos de Ruusan. Podia percebre
als Jedi ocultant-se en les seves profunditats, tot i que utilitzaven el costat
lluminós per emmascarar la seva posició exacta. El campament Sith estava a
l'oest, a diversos quilòmetres de distància de les vores del bosc. Entre ells
s'estenia un gran panorama de pujols i planes lleument ondulades: el lloc de
totes les grans batalles que s'havien lluitat a Ruusan fins llavors. La
constant lluita havia estat puntuada per sis enfrontaments a gran escala,
batalles on cada bàndol havia portat totes les seves forces disponibles en un
esforç d'escombrar amb l'enemic, o almenys treure'ls del món. Tres vegades Hoth
i l'Exèrcit de la Llum havia tingut la mà guanyadora; les altres tres havia estat
Kaan i la seva Germandat. Tot i així, cap de les victòries havia estat prou
decisiva per portar una fi a la guerra.
De l'acre
olor de la mort, en Bane sospitava que alguna confrontació més petita havia
estat lluitada recentment en aquest territori, també. Les seves sospites van
ser confirmades quan va pujar per una elevació i va arribar a una escena de
massacre. Era difícil dir qui havia guanyat: els cossos vestits en les
vestimentes de cada bàndol estaven per tot arreu, entremesclats com si els
combatents haguessin estat junts en l'odi molt després que haguessin estat
derrotats. La majoria dels morts probablement eren seguidors dels Jedi o
esbirros dels Sith, més que Cavallers Jedi reals o membres de la Germandat, tot
i així, va veure túniques fosques de Sith en un grapat de cossos.
Flotant
sobre un camp de matança hi havia els bouncers[1], una espècie nativa única
de Ruusan. Hi havia almenys mitja dotzena, de forma esfèrica i de diverses
mides, amb la majoria sent entre un i dos metres d'amplitud. Els seus cossos
rodons estaven coberts d'un dens pelatge verd, com ho eren els apèndixs a
manera d'aletes que sobresortien dels seus costats i les cues llargues a manera
de llaç que sortien darrere d'ells. No tenien trets facials visibles a part
dels ulls foscos, sense parpelles.
Els
informes indicaven que eren sensibles, tot i així per a Bane semblaven com
animals rapinyant les restes de la batalla. Mentre s'aproximava, es va adonar
que s'estaven comunicant, encara que no posseïen boques. D'alguna manera
estaven projectant imatges mentals de socors i suport, com si busquessin curar
les ferides de la terra marcada sota ells.
Es
van dispersar en aproximar-se ell, llançant-se com un estrany banc de peixos
capaços de nedar a través del cel. A mesura que s'acostava més, es va adonar
que s'havien estat congregant sobre un dels caiguts. L'home humà no estava del
tot mort, tot i que la ferida oberta en la seva gola hauria estat una evidència
clara que no viuria per veure la nit.
Portava
les túniques dels Sith, i les restes destrossades d'una empunyadura de sabre
làser estaven a prop de la seva mà tancada. Bane el va reconèixer com un dels
estudiants menors de l'Acadèmia a Korriban: tan feble en el Costat Fosc, ni tan
sols valia la pena saber el seu nom. Tot i així ell coneixia a Bane.
Amb
un grunyit l'home va rodar sobre la seva esquena i es va alçar a una posició
asseguda, inclinant el seu cap i espatlles contra una pedra propera. Els seus
ulls -brillants i dilatats- es van aclarir momentàniament i es van centrar.
-Lord
Bane... -va panteixar ell-. Kaan ens va dir... que estaves mort.
No
tenia sentit contestar, així que en Bane no va dir res.
-Et
vas perdre la batalla... -va murmurar l'home, les paraules dures de sentir a
través de les asfixiants bombolles de sang que pujaven per la seva gola. Un
atac de tos va tallar el que anava a dir després. Estava massa feble fins i tot
per alçar la seva mà per cobrir la seva boca mentre escampava punts vermells
sobre les botes fosques d'en Bane.
-La
batalla va ser gloriosa -grallà finalment-. És un honor... caure en tal
esplèndida batalla.
En Bane
va riure en veu alta, l'única resposta apropiada per a aquesta estúpida
ridiculesa.
-La
glòria no significa res per als morts -va dir ell, encara que no estava clar si
l'home podia ni tan sols escoltar-lo en el seu estat febril.
Es
va girar per anar-se'n, llavors es va aturar quan va sentir una estirada feble
en els seus malucs.
-Ajuda'm,
Lord Bane.
Elevant
la seva bota per alliberar-se de la mà que s'agafava, Bane va respondre,
-El
meu nom és Darth Bane. -Hi va haver un cruixit malaltís mentre la seva bota va
colpejar cap avall, molent el crani de l'home contra les roques sobre les quals
es recolzava. El seu cos va convulsionar un cop i llavors es va quedar en
calma.
La
purga dels Sith havia començat.
* * *
Lord
Kaan descansava sobre la seva esquena en el petit catre de la seva tenda, amb
els ulls tancats, fent-se suaument un massatge a les seves temples. L'esforç de
mantenir als seus seguidors units davant d'una causa comuna li estava cobrant
factura, i el seu cap constantment bategava amb un dolor sord, incessant.
Malgrat
el seu èxit en les batalles recents amb els Jedi a Ruusan, l'humor al campament
Sith era tens. Havien estat massa temps a Ruusan -força massa temps- i els
informes seguien filtrant sobre victòries de la República en els sistemes
distants. Fins i tot amb la seva habilitat per manipular i influenciar en les
ments d'altres Lords Foscos, s'estava tornant més i més difícil mantenir a la
Germanor centrada en la seva batalla contra l'Exèrcit de la Llum.
Sabia
que hi havia una forma segura d'acabar amb la guerra, i acabar-la ràpidament.
La bomba mental. Havia passat moltes nits preguntant-se si s'atreviria a
utilitzar-la. Si atreia els Jedi i desencadenava la bomba mental, la seva
explosió arrasaria per complet als seus enemics. Però la voluntat combinada de
la Germandat seria prou forta com per sobreviure en aquest poder? O serien
escombrats per la ressaca de l'explosió?
Per
un temps, i de nou l'havia rebutjat com a massa perillosa, una arma tan terrible
que fins i tot ell -un Lord Fosc dels Sith- temia utilitzar-la. Tot i així,
cada vegada ho considerava uns moments més abans de retrocedir de l'abisme.
Un
so fora de la tenda va fer que obrís els ulls i es recompongués. Si mostrava
alguna debilitat, els altres es tornarien contra ell. No podia deixar que això
passés. No ara, quan estaven tan a prop de la victòria definitiva. Això era pel
que havia convocat els altres Lords Foscos: una reunió final per enfortir la
seva resolució i assegurar la seva lleialtat continuada.
La Githany
liderà el camí a través del campament, i ell la va seguir fins a la gran tenda
on els altres Lords Sith estaven esperant-lo. Va entrar amb convicció i
propòsit, projectant una aura de confiança i autoritat.
Com
era costum quan entrava en una habitació, aquells reunits s'alçaven drets a
manera de respecte. Hi va haver un, però, que va romandre assegut, amb els
braços creuats sobre el seu gruix pit.
-És
massa pesat per alçar-se, Lord Kopecz? -va preguntar la Githany primmirada.
-Vaig
creure que érem tots iguals en la Germanor -va grunyir en resposta el twi'lek,
parlant més a Kaan que a ella.
En Kaan
sabia que havia d'anar amb compte. Aquesta no era la primera vegada que en Kopecz
havia estat la veu de la dissensió, i molts dels altres seguien el seu exemple.
Desafortunadament, ell també era un dels més difícils d'influenciar i
controlar.
-Iguals.
Força cert, Lord Kopecz -va dir ell amb un somriure cansat-. Roman assegut.
Tots vosaltres. No tenim necessitat d'aquestes formalitats sense sentit.
La
resta del grup va fer com ell va oferir i van trobar els seus seients un cop
més, encara que estava clar que tothom encara sentia la tensió entre ells dos.
Va deixar que una onada de seguretat reconfortant recorregués l'habitació
mentre creuava cap a la taula d'estratègia.
-La
Guerra contra els Jedi gairebé està guanyada -va declarar ell-. Estan a punt de
col·lapsar. S'han retirat als boscos, però s'estan quedant sense llocs on
ocultar-se.
Kopecz
esbufegà burleta.
-Hem
escoltat aquest refrany massa vegades.
Li
va portar un gran esforç mantenir el seu posat, però d'alguna manera Lord Kaan
va aconseguir contestar amb una veu calmada, regular.
-Qualsevol
que tingui dubtes sobre la nostra estratègia aquí a Ruusan és lliure de parlar
-va oferir ell-. Com ja ha estat assenyalat en aquesta trobada, som tots iguals
en la Germanor de la Foscor.
-No
és només Ruusan el que em preocupa -va contestar en Kopecz, acceptant la
provocació i alçant-se dret-. Hem perdut terreny en tots els altres llocs de la
galàxia. Teníem a la República en retirada. Però en lloc d'acabar amb ells, els
hem deixat reagrupar-se!
-La
majoria de les nostres anteriors victòries van arribar abans que els Jedi
s'unissin a la seva causa -li va recordar en Kaan-. El punt d'atacar la República
en primer lloc era fer sortir als Jedi. Volíem forçar-los a una batalla de la
nostra elecció: aquesta batalla, aquí a Ruusan.
»Ara
estem a punt d'escombrar-los. I sense els Jedi, podem fàcilment reclamar els
mons que han lliscat de tornada sota el control de la República... i molts més
a part d'aquests.
Encara
que en Kopecz estava en silenci, hi havia murmuris d'assentiment dels altres
Lords Sith. Kaan va pressionar el seu punt encara més.
-Un
cop que eliminem l'enemic aquí a Ruusan els nostres exèrcits passaran per la
galàxia virtualment sense oposició. Conquerint territoris en cada sector,
vorejarem Coruscant i els altres Mons del Nucli com una soga, estrenyent amb
fermesa fins que asfixiem la pròpia vida de la República!
Hi
va haver un rugit d'aprovació de la multitud. Quan Kopecz va parlar de nou,
fins i tot ell semblava haver perdut una mica de la seva hostilitat.
-Però
la victòria aquí no està assegurada. Potser tinguem l'exèrcit d'en Hoth
envoltat i arraconat, però hi ha una flota Jedi amb centenars de reforços a
l'aguait en els límits d'aquest sistema.
-Els
seus reforços estan en els límits del sistema -va admetre en Kaan amb un
assentiment, sense molestar-se a negar el que cada un d'ells sabia de fet-.
Igual que ho van estar la setmana passada. I és exactament on es quedaran:
lluny de la superfície on se'ls necessita.
-El
gruix de la nostra flota està en òrbita al voltant del propi Ruusan, i els Jedi
no tenen els números o el poder de foc per trencar el nostre bloqueig. Si no
poden unir els seus números en aquells aquí a la superfície, Hoth i els seus
seguidors cauran. I una vegada que hàgim acabat amb ells podrem fer-nos càrrec
de les restes esparracades de l'Orde Jedi al nostre plaer.
En Kopecz,
aplacat, es va asseure amb un últim comentari.
-Llavors
acabem amb Hoth ràpidament i sortim d'aquesta maleïda roca.
-Aquest
és exactament el punt d'aquesta conferència d'estratègia -va dir en Kaan amb un
somriure, sabent que de nou havia esquivat un cisma potencial en la Germanor-.
Potser hem perdut un parell d'escaramusses aquí i allà, però estem a punt de
guanyar la guerra!
La Githany
va accelerar el pas i li va donar un holomapa amb les últimes dades dels seus
drons de reconeixement. Ell li va fer un assentiment de gratitud i el va
desplegar a taula, llavors es va inclinar per tenir una millor vista.
-Els
nostres espies indiquen que el campament principal d'en Hoth està localitzat
aquí -va dir ell, colpejant amb un dit en una secció boscosa del mapa-. Si
poguéssim fer-los sortir del bosc seríem capaços de...
Es
va aturar tallant mentre una ombra fosca queia sobre el mapa.
-Ara
què? -va exigir ell, colpejant el seu puny contra la taula i llançant amunt el
seu cap per trobar la causa de la seva última interrupció.
Una
enorme muntanya d'home s'alçava a l'entrada, bloquejant la llum que entrava de
l'exterior. Era alt i completament calb, amb un nas pesat i uns trets durs,
despietats. Portava l'armadura i les túniques negres dels Sith, i un sabre
làser amb forma de garfi penjava al seu costat. Encara que mai havia conegut
abans l'home, Lord Kaan havia escoltat prou sobre ell per saber exactament qui
era.
-Lord
Bane! -va exclamar ell. Va fer una ràpida mirada en direcció a la Githany,
preguntant-se si l'havia traït. Per l'expressió de la seva cara, era obvi que
ella estava igual de sorpresa com ell ho estava de veure el seu visitant viu i
cuejant.
-Nosaltres...
Nosaltres pensàvem que estaves mort -va començar ell insegur-. Com...?
-Estic
cansat -va interrompre en Bane-. T'importa si em sento?
-És
clar -va estar ràpidament d'acord Kaan-. Qualsevol cosa per un Germà.
L'home
enorme es va burlar mentre s'acomodava en una de les cadires properes.
-Gràcies,
Germà.
Hi
havia alguna cosa en el seu to que va alçar la guàrdia d'en Kaan. Què estava
fent ell aquí? Sabia que la Githany havia intentat enverinar-lo? Sabia que en Kaan
li ho havia manat?
-Si
us plau continua amb la teva estratègia -li va urgir Bane amb un gest casual de
la seva mà.
Els
pèls del clatell d'en Kaan es van posar de punta. Era com si li haguessin donat
permís per continuar; com si en Bane estigués al comandament. Fent grinyolar
les seves dents, va mirar cap a baix al mapa de nou i va continuar per on ho
havia deixat.
-Com
estava dient, els Jedi s'estan ocultant als boscos. Podem fer-los sortir si
dividim els nostres números. Si despleguem els nostres aviadors, podem
flanquejar les seves línies sud...
-Bah!
-va escopir en Bane, colpejant el seu palmell obert fortament contra la taula-.
Desplegar aviadors i flanquejar exèrcits -es va mofar ell, alçant-se dempeus i
llançant un dit acusador a Kaan-. Estàs pensant com un vulgar general, no com
un Lord Sith!
Un
pesat silenci havia caigut a l'habitació; fins i tot Kaan es va quedar sense
paraules. Podia sentir tots els ulls en ell, observant atentament per veure què
passaria després. En Bane es va acostar més, la seva cara només a centímetres
de la d'en Kaan.
-Com
vas trobar tan sols els collons per enverinar-me? -va preguntar en un xiuxiueig
baix, amenaçant.
-Jo...
Aquest no vaig ser jo! -va quequejar en Kaan mentre en Bane li donava
l'esquena.
-No
et disculpis per usar l'astúcia i l'engany -Li va reprendre l'home enorme,
movent-se cap a la taula d'estratègia-. T'admiro per això. Som Sith: els
servents del Costat Fosc -va continuar ell, inclinant-se per estudiar les posicions
de tropes i els plànols tàctics desplegats davant ell-. Ara mira aquesta ruta i
pensa com un Sith. No lluitis simplement al bosc... destrueix el bosc!
Va
ser la Githany la qui finalment va trencar el silenci subsegüent, fent la
pregunta en ment de tot el món.
-I simplement
com proposes que ho fem?
En Bane
es va tornar cap a ells amb un somriure maligne.
-Puc
mostrar-vos-ho.
La
nit havia caigut, però a la llum dels ardents focs del campament, en Bane podia
veure els altres anant de darrere cap endavant, fent els preparatius com ell
havia ordenat. Quan va percebre a la Githany aproximar-se des de darrere d'ell,
es va girar. Estava portant un bol de sopa fumejant i portava una expressió
cautelosa, insegura.
-Passarà
una altra hora abans que estiguin preparats per començar aquest ritual teu -va
dir ella a manera de salutació. Quan ell no va contestar va afegir-: Sembles
cansat. T'he portat una cosa per restaurar les teves forces.
Ell
va agafar el bol però no se'l va portar als seus llavis. Hi havia descobert el
ritual del que ella parlava mentre estudiava l'holocró d'en Revan: una forma
d'unir les ments i esperits dels Sith a través d'un únic recipient perquè la
seva força pogués ser desencadenada sobre el món físic. En moltes formes el
procés era similar al que s'utilitzava per dissenyar una bomba mental de la
Força, encara que aquest era menys poderós que el ritual que havia enviat com a
oferta de pau a Kaan... i molt menys perillós.
S'havia
adonat que la Githany encara li estava estudiant de prop, així que va inclinar
el cap cap a la sopa.
-Vens
a enverinar una altra vegada? -va preguntar ell. Només hi va haver una ombra de
provocació juganera en la seva veu.
-Ho
sabies tot el temps, no? -va preguntar ella.
Ell
va capcinejar.
-No
fins que vaig provar el verí en els teus llavis.
Ella
va alçar una única cella i li va fer un somriure evasiu.
-Però
vas tornar per repetir una segona vegada. I una tercera.
-El
verí no hauria de fer mal a un Lord Fosc -va dir-li. Llavors va admetre-: Tot i
així gairebé em mata. -Es va aturar, però ella no va dir res-. Hi ha massa
Lords Sith en la Germanor -va continuar ell-. Massa que són febles al Costat
Fosc. En Kaan no entén això.
-En
Kaan té por que hagis tornat per apoderar-te de la Germandat. -Després d'un
moment va afegir-: Crec que té raó.
No apoderar-me d'ella,
va pensar ell, sinó destruir-la. No
es va molestar a corregir-la, tot i així; encara no era el moment. Encara
necessitava més proves que era la correcta per convertir-se en la seva aprenenta.
Dos hauria d'haver; ni més, ni menys. Un
per encarnar el poder, l'altre per anhelar-lo. Era una elecció que no anava
a fer de forma precipitada.
-Puc
mostrar-te el veritable poder del Costat Fosc, Githany. Un poder més enllà del
que qualsevol d'aquests altres pot tan sols imaginar -va dir ell.
-Ensenya'm
-va sospirar ella-. Vull aprendre. Pots mostrar-m'ho tot... després que hagis
pres el lloc d'en Kaan com a líder de la Germandat!
Ell
no va poder evitar preguntar-se si encara l'estava intentant manipular. Volia
posar-li a ell i a Kaan l'un contra l'altre? O estava buscant que usurpés a
Kaan com a prova de la seva recent trobada Força?
No, va admetre ell. Ella encara no entén que tot l'Orde Sith ha
de ser destruït i reconstruït des de les cendres. Potser mai ho entendrà.
-Digues
alguna cosa -va dir ell-. Va ser idea teva enverinar-me? O d'en Kaan?
Amb
un lleu riure, ella es va ajupir sota el seu braç que sostenia el bol de sopa i
es va acostar contra el seu pit, mirant-lo just als seus ulls.
-Va
ser idea meva -va confessar ella-, però vaig tenir cura d'assegurar-me que en Kaan
pensés que era seva.
Hi pot haver esperança per a ella
encara, va pensar Bane.
-Sé
que vaig cometre un error abans -va continuar ella, allunyant-se d'ell-. Hauria
d'haver anat amb tu quan te'n vas anar de Korriban. No em vaig adonar darrere
del que hi anaves; no vaig entendre els secrets que estaves buscant. Però els
entenc ara. Ets el veritable líder dels Sith, Bane. Et seguiré a partir d'ara.
I el mateix farà la resta de la Germandat, després que utilitzem el teu ritual
per destruir els Jedi.
-Sí
-va estar d'acord ell, mantenint la seva veu acuradament neutral i prenent un
glop de la sopa fumejant-. Després que hàgim destruït als Jedi.
En Bane
sabia que realment no podien destruir els Jedi. No aquí a Ruusan. No així.
D'alguna manera els Jedi sobreviurien. Cap guerra normal podria eliminar
completament els servents de la llum. Només les eines del Costat Fosc, astúcia,
secretisme, engany, traïció podien fer-ho.
Les
mateixes eines que utilitzaria per eliminar a tota la Germanor de la Foscor...
començant amb el ritual d'aquesta nit.
[1] . No he traduït
de l’anglès el nom d'aquests éssers originaris de Ruusan, bouncer és com
anomenen vulgarment en anglès als guarda-espatlles, goril·les o els legals,
segurates, segurament pel seu cos voluminós, Bouncer m'ha semblat prou bé com a
nom d'animal com per no traduir-lo. (N. del T.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada