CAPÍTOL
2
La Leia coneixia força bé a Jagged
Fel. Era un pilot de combat condecorat, fill d'un baró de l'Imperi que vivia
amb els txiss i que havia ajudat a la Nova República en algunes ocasions. En Jag
era una mica estirat, però era bona persona quan se li arribava a conèixer. Hi
havia servit amb la Jaina Solo en la defensa del cúmul estel·lar Hapes, i
després havia combatut a Borleias en l'Esquadró Sols Bessons de la Jaina, i la Jaina
i ell havien tingut una relació complicada, de rivalitat, com la que la Leia
havien mantingut una vegada amb Han. Tot i que la Leia agraïa que la Jaina
comptés amb un amic que la pogués treure de situacions apurades, més aviat
esperava que la Jaina no rematés aquella escaramussa de la mateixa manera que la
Leia havia resolt els seus sentiments cap al Han: un baró de l'Imperi en la
família implicaria massa complicacions. Ja era bastant dolent tenir a Darth
Vader com a pare. En Jag Fel va pujar a bord amb el seu vestit espacial. Amb el
casc sota el braç, va fer una marcial salutació a la Leia i al Han.
-Ho sento, senyor -va dir al Han-. No
hi havia reconegut el perfil del Falcó.
-Si haguessis estat capaç de
distingir el meu vaixell de càrrega de qualsevol altre, jo no hauria estat un
bon contrabandista -va dir en Han-. Però sí que em va molestar que no
reconeguessis meva veu pel comunicador.
-Estava calculant les trajectòries
dels enemics -va dir en Jag amb certa sequedat-. Aquestes coses requereixen
l'atenció plena d'un.
-Soparàs amb nosaltres? -li va
preguntar la Leia.
-Potser prengui algun mos. Però no
vull fer un àpat complet mentre els meus pilots tenen fam.
C-3PO va ajudar a Jag a desfer-se del
vestit espacial, deixant al descobert el seu uniforme negre, amb remats
vermells, de pilot de combat txiss. Després que van haver-li presentat a la Vana
Dorja, aquest es va asseure a la taula amb els altres.
-No ets a l'Esquadró Sols Bessons?
-li va preguntar en Han-. No és aquí la Jaina?
En Jag va explicar que, després d'allò
de Borleias, havien arribat molts pilots novells de les acadèmies, i s'havia
pres la decisió de disgregar els esquadrons antics per formar esquadrons nous
dirigits pels pilots amb més experiència. Als txiss i a ell els havien tret de
l'Esquadró Sols Bessons per formar un esquadró nou, i a Kyp Durron també l'havien
tret per reformar la Dotzena d'en Kyp.
Hi havia escassetat de pilots amb
experiència. Pel que semblava, els militars havien decidit que era preferible
que cada unitat tingués alguns pilots amb experiència, en lloc de llançar
contra l'enemic a formacions compostes enterament de pilots novells. La
compensació de la Jaina per haver perdut a tants pilots amb experiència havia
estat un ascens. Ara era la comandant Solo. Fins llavors, la seva ocupació de
comandant havia estat temporal o «en funcions»; però ara ja era efectiu. Això
tampoc agradava a la Leia. Sabia que la Jaina se sentiria obligada a demostrar
que es mereixia aquell ascens, i sens dubte posaria la seva vida per
demostrar-ho.
-Què fa aquí el teu esquadró? -va
preguntar en Han.
-Els yuuzhan vong han estat minant
aquesta secció de la Via Hydiana, muntant emboscades als vaixells de càrrega i a
les naus de refugiats. Ens han enviat al fet que netegem la zona d'enemics.
Avui mateix havíem destruït a la nau de transport minadora que havia estat
deixant mines i coralites per aquesta part de la via, de manera que tots els
altres coralites que ens hem trobat hauran passat algun temps bloquejats aquí.
-Esperava que poguéssiu descansar i
posar-vos a punt després d'allò de Borleias.
-Jo també ho esperava.
Els dos homes van semblar cansats per
uns moments. La Guerra ja durava molts mesos, i marxava malament malgrat tots
els seus esforços. Els dos es mereixien un descans, però cap el tindria, tret
que fos aquell descans del qual no tornarien. Una punxada d'angoixa va inspirar
a la Leia la pregunta que va fer a continuació.
-Has vist la Jaina?
-No. Van destinar al meu esquadró en
aquesta missió immediatament després de Borleias.
La Leia va pensar que la Jaina
necessitava un descans no menys que en Jag i en Han. La Leia havia volgut
obligar-la a què demanés un permís, i allò havia estat abans de la matança de
Borleias, aquella acció de rereguarda on els yuuzhan vong havien hagut de pagar
la seva victòria amb rius de sang. Però potser la Jaina estava massa compromesa
amb la causa de la Nova República i dels Jedi com per descansar un moment fins
que s'hagués assegurat d'alguna manera la victòria.
És de savis saber quan has donat de
tu tot el que pots. Ni la seva filla ni ella havien arribat a aprendre aquesta
lliçó, en Jag es va tornar cap a ella amb mirada interrogadora.
-I tu, altesa? -li va preguntar-. Què
fas aquí, tan lluny dels centres de poder?
-Una missió diplomàtica davant
l'Imperi -va dir la Leia.
-Aneu sols? Sense escorta?
-No hi havia ningú amb autoritat per
concedir-nos una escorta, de manera que vàrem partir sense més.
Hauria estat inútil parlar de la seva
vana esperança de passar algun temps a soles amb Han, el que suposaria unes
vacances i una segona lluna de mel, durant la transició a Bastió i en el camí
de tornada.
-Suposo que intentaràs convèncer a
l'Imperi perquè augmenti els seus esforços contra els yuuzhan vong -va dir en
Jag amb un cantarella de superioritat insuportable-. Llàstima que la lògica de
la situació estigui tan en contra de vosaltres... en realitat, per a l'Imperi
seria més lògic a curt termini aliar-se amb els vong.
La Leia va advertir l'interès sobtat
i profund de la Vana Dorja i el va témer.
-Podries explicar el teu raonament,
coronel Fel? -va preguntar la Dorja.
En Han, clarament furiós, va obrir la
boca per deixar anar un comentari; però una mirada de la Leia el va fer callar.
-És una qüestió del que pot oferir
cada bàndol a l'Imperi -va dir en Jag-. L'Imperi no és més que una ombra
llastimosa del que va ser, sense recursos. La Nova República no està en
situació d'ajudar a l'Imperi, ara que els invasors l'estan despullant a ella
mateixa dels seus recursos. Però considerem el que poden oferir els yuuzhan
vong a l'Imperi! Mons sencers! L'única cosa que hauria de fer l'Imperi seria treure'ls-hi
a la República mentre les forces de la Nova República estan ocupades en
defensar-se dels vong.
»L'Imperi podria duplicar la seva
mida, triant els mons que volgués, sense que això costés res als yuuzhan vong.
La Vana Dorja va aclucar els ulls amb
expressió calculadora.
-És una anàlisi molt interessant,
coronel.
En Han ja no va poder contenir-se més
i va expressar la seva protesta.
-Oblides el que ve després -va dir-.
No es pot fiar un dels vong: mai no han complert la seva paraula! Si els vong deixen
que creixi l'Imperi, serà perquè l'estan engreixant per quan arribi la matança.
En Jag es va fregar la llarga
cicatriu que tenia al front.
-Per això he dit «a curt termini»,
capità Solo -va dir-. A "llarg termini, no crec que l'Imperi sobrevisqués molt
temps en una galàxia dominada pels yuuzhan vong.
A la Vana Dorja li van brillar els
ulls.
-Podries explicar-te, coronel Fel? -va
dir.
En Jag havia recuperat el to de
superioritat en la veu.
-Deixant a banda les qüestions de
perfídia (i és absolutament cert que les garanties dels yuuzhan vong no són de
fiar), hi ha qüestions de compatibilitat a llarg termini. Senzillament, els
vong i l'Imperi desitgen coses diferents. L'imperi vol recuperar el poder i el
prestigi que gaudia en temps passats. Els yuuzhan vong no només volen el domini
complet de la galàxia, sinó també un domini ideològic i religiós: volen el
triomf de la seva forma de vida. I si bé alguns aspectes de la vida yuuzhan
vong són compatibles amb l'Imperi (la disciplina, l'obediència incondicional a
l'autoritat), altres punts no ho són. Els yuuzhan vong s'oposen a la tecnologia
de tota mena.
En Jag va aixecar una mà.
-I què seria de l'Imperi sense la
seva tecnologia? -va seguir dient-. L'Imperi sempre ha buscat solucions
tecnològiques als seus problemes. Si adoptés, en canvi, la biotecnologia dels
yuuzhan vong, renunciaria als avantatges que pogués tenir, i es faria dependent
dels vong -va sacsejar el cap-. I fins i tot un Imperi duplicat en grandària seria incapaç
de resistir-se als yuuzhan vong si... millor dit quan els yuuzhan vong es tornessin contra ell. Si la Nova República
hagués sobreviscut d'alguna manera, no aniria a defensar un Imperi que havia
ajudat als seus enemics. Si l'Imperi s'alia amb els yuuzhan vong, quedaria
aïllat, i els vong podrien prendre'l a voluntat com a fruita madura. I encara
que els yuuzhan vong guardessin les seves promeses i no els envaïssin, l'Imperi
quedaria dominat amb el temps de manera pacífica: en una galàxia dominada pels
yuuzhan vong, l'Imperi hauria d'assimilar-se als vong per poder sobreviure. Els
yuuzhan vong triomfarien de qualsevol de les dues maneres.
«Bravo!», Va pensar la Leia amb
admiració. En Jagged Fel havia resumit en la seva anàlisi la mateixa opinió
d'ella.
La Vana Dorja ho havia escoltat amb gestos
d'assentiment, però sense presentar una opinió pròpia. L'única esperança de la
Leia era que inclogués l'anàlisi d'en Jag en el seu informe.
-Aquí estem aïllats -va dir en Jag,
dirigint-se a Leia-. He rebut molt poca informació sobre el que està passant en
altres zones de la Nova República. Tens alguna informació que pugui dir als
meus pilots?
La Leia va respirar fondo. Va pensar
que era millor limitar-se a les notícies optimistes, ja que estava escoltant
l'espia de l'Imperi.
-El senat s'ha establert a Mon
Calamari -va dir-. Estan restablint els processos normals de govern i triant a
un Cap d'Estat.
En Jag va arrufar un angle de la boca
en gest humorístic.
-Jo creia que en Pwoe era Cap
d'Estat.
-Sembla que ara mateix, en Pwoe està
tan en minoria, que s'ha quedat sol. Després de la caiguda de Coruscant, el
conseller Pwoe havia declarat que es trobava al comandament i havia començat a
dictar ordres al govern i als militars. Potser s'hagués sortit amb la seva si
la campanya de Borleias hagués seguit un altre curs: esperant que els defensors
guanyessin temps amb la seva pròpia aniquilació, però el que havia passat era
que Wedge Antilles i les seves forces improvisades havien aguantat molt més del
que s'esperava, i que el seu exemple havia servit d'inspiració al que quedava
de la Nova República. L'holodocumental La
Batalla de Borleias, obra de l'historiador Wolam Tser, s'estava distribuint
per tota la Nova República amb gran èxit de vendes, i en ell es presentava als
defensors del planeta com havien combatut a un enemic molt superior. L'obra d'en
Wolam Tser havia exercit gran influència per canviar les opinions sobre les
Forces de Defensa de la Nova República i la seva capacitat.
Quan el Senat s'havia tornat a reunir
per fi a Mon Calamari, els senadors havien recordat que eren ells els que
tenien dret de triar al Cap d'Estat, i havien convocat davant seu a Pwoe amb
els seus seguidors. Fins i tot en aquestes condicions Pwoe podria haver
aconseguit ser triat com a líder de la Nova República però, en comptes d'això,
va forçar massa la situació, obstinant-se a què fos el Senat qui sortís de Mon
Calamari per anar a reunir-se amb ell a Kuat. El Senat s'havia negat, havia
declarat vacant el càrrec de Cap d'Estat, i havia declarat instruccions que cap
òrgan del govern obeís les ordres d'en Pwoe.
-En Pwoe és persona non grata a Kuat -va
dir la Leia-. Ja no li segueix ni tan sols Niuk Niuv. He sentit dir que va
marxar a Sullust. Dubto que tampoc allà li donin bona acollida.
La Vana Dorja va sacsejar lleument el
cap.
-Aquestes són les coses que passen
quan no està clara la cadena de comandament- va dir.
-Està ben clara -va observar en Han-.
Però en Pwoe va optar per saltar-se-les, això és tot. I ara té el seu càstig.
-A l'Imperi l'haurien afusellat -va
dir la Dorja.
En Han va esbossar un somriure de
satisfacció.
-Nosaltres som més cruels que
vosaltres -va dir, per a sorpresa de Dorja-. En comptes de matar-ho, anem a
deixar que malvisqui uns quants anys, menyspreat i ridiculitzat per tots.
En Jag, que també somreia, es va aixecar
de la taula.
-Ho lamento, però el deure em crida -va
dir-. Hem de destruir les mines i coralites que puguin quedar, abans que els
yuuzhan vong enviïn una nau de transport per rescatar-los. Els altres es van
aixecar per acomiadar-se del seu hoste. En Jag va fer una salutació militar.
-Bona sort, capità. Altesa... -titubejà-.
Voldrien escorta, mentre la vostra ruta us porti per la Via Hydiana?
-Gràcies, però no -va dir en Han-. No
seguim la via, només estàvem creuant-la. Si estem aquí és per pura coincidència.
-Molt bé, llavors -va dir en Jag,
prenent el seu casc-. Molta sort en el vostre viatge. Encantat de conèixer-te,
comandant- va afegir, tornant els ulls cap a la Dorja.
-Igualment, coronel.
-Bona caça -va dir la Leia. En Jag va
somriure.
-Sí crec que serà bona -va dir, i es
va encaminar a la resclosa d'aire. Als pocs minuts, els vint caces de combat
van entrar a l'hiperespai com una espurna, i la tripulació del Falcó Mil·lenari va seguir viatge en
solitari per mantenir una reunió amb els seus antics enemics de l'Imperi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada