Els Camins del Destí (IX)

Anterior

CAPÍTOL 9

La gran ombra va baixar majestuosament del cel envoltada d'arcs de Sant Martí. Unes ales enormes es van desplegar lentament de la gran nau, com les ales d'una papallona que acaba de sortir de la seva crisàlide. Van batre i van surar els colors de l'arc de Sant Martí.

-Do-ro 'ik vong pratte!

El rugit va sorgir de deu mil goles. Els guerrers recoberts d'armadures de crancs vonduun, en perfecta formació rectangular, van alçar els amfibastons i van rugir el seu crit de guerra quan l'ombra de la nau va passar sobre ells.

-Taan Yun-forqana zhoi!

Deu mil sacerdots, amb túniques vermelles blasonades amb el símbol de Yun-Yuuzhan, van creuar els braços a manera de salutació i van deixar anar un rugit de devoció quan l'ombra de la nau els va embolicar.

-Fy'y Roocj! Fy'y Roog!

Deu mil membres de la casta dels cuidadors, vestits de blanc impol·lut, van proferir el seu udol d'orgull, de temor i d'obediència quan el ventre de la gran nau va passar sobre ells.

La massa d'obrers, més enllà de les tres formacions gegants de sacerdots, guerrers i cuidadors, no va cridar res; seus components es van limitar a prostrar de cara, arrossegant-se submisos sota la gran ombra quan aquesta va passar davant el sol.

Els Avergonyits, mutilats, coixos i sense dret a assistir a la cerimònia, s'amagaven en les seves casernes o en els seus centres de treball i tremolaven de por.

Els membres del grup més reduït, els dotze mil que constituïen la casta dels Administradors, es van quedar dempeus, immòbils, en tres llargues files davant les tres formacions més nombroses dels yuuzhan vong, cadascun amb el seu llarg mantell verd. Quan la nau immensa es va desplaçar en silenci sobre ells, no van cridar; es van quedar ferms, en perfecte silenci disciplinat, amb els braços creuats sobre el pit.

«Si nosaltres tinguéssim un crit de batalla, segurament seria «Has tornat a comprovar aquesta ordre amb els teus superiors?», va pensar en Nom Anor, a la segona fila. Doncs eren els administradors els que administraven el nou imperi dels yuuzhan vong i els que intentaven equilibrar les sol·licituds de recursos que feien les altres castes, en competència unes amb les altres. Una tasca que cada vegada semblava més difícil, fins i tot malgrat que se succeïen les victòries i s'anava disposant de nous recursos.

Des de feia ja anys, des que havia enverinat a membres del Consell Governant Imperial Interí al servei de la causa de Xandel Carivus, Nom Anor havia estat vivint entre l'enemic en qualitat d'espia i de sabotejador. Hi havia exercit les seves traïcions al servei dels yuuzhan vong, deixant un rastre de cadàvers per mitja galàxia. Gairebé havia estat suficient per oblidar-se que les tasques normals d'un administrador eren burocràtiques.

Van sorgir arcs de Sant Martí en espiral des de les grans ales desplegades de la nau, els seus dovin basal amb capacitat de deformar l'espai estava sintonitzats amb les longituds d'ona de la llum. La gran ombra va planar sobre l'immens bressol que s'havia construït per a rebre-la, i després va baixar lentament i majestuosament.

Es va alçar una nova gran aclamació de la multitud joiosa quan l'enorme nau es va instal·lar en el seu bressol com un monarca que s'asseu lentament en el seu tron. Els arcs de Sant Martí giratoris, enlluernadors, s'alçaven cap al cel, llançaven llum brillant sobre la plaça on esperava la torba dels yuuzhan vong. Per sota de la nau, ocultes a la vista, el navili vivent i el bressol vivent es van fusionar, vinculant els seus sistemes d'energia, de comunicacions i de recursos, de tal manera que la nau ja obtenia el seu aliment del planeta, i el Summe Senyor estava en contacte directe amb el Cervell Planetari, el dhuryam que controlava la reconstrucció de Yuuzhan'tar, abans anomenat Coruscant, que havia estat capital de l'Antiga República i de la Nova.

El navili del Summe Senyor, que servia alhora de nau i de palau, ja estava unit al seu bressol, de la mateixa manera que els yuuzhan vong, nascuts a l'espai, s'havien assentat en els mons conquistats que els seus Déus els havien promès. La nau es quedaria allà permanentment, amb les seves ales de vores irisades esteses sobre aquell món que havien conquerit els yuuzhan vong. El món conquerit seria alterat en la seva totalitat, des del substrat rocós, per recrear el llegendari món natal dels yuuzhan vong, perdut feia molt de temps en una altra galàxia.

En el moment en què es va alçar el crit, en Nom Anor va començar a sentir una picor a la base dels dits dels peus. Va contenir l'impuls d'inclinar-se per gratar-se, o de fregar una bota amb l'altra. Els yuuzhan vong no donaven importància a les incomoditats corporals. Només els que havien suportat amb més èxit el dolor i les mutilacions eren ascendits a les categories més elevades. Sens dubte, una picor podia aguantar-se.

Com per posar-ho en dubte, la picor es va aguditzar. En Nom Anor va descobrir que amb prou feines era capaç d'atendre a la cerimònia, als passos i reverències rituals previs a l'aparició del Summe Senyor.

L'esforç per fer cas omís de la picor li va fer panteixar. Va estirar i contraure alternativament els dits dels peus dins de les botes, amb l'esperança que l'esforç li alleugés aquell turment. No li ho va alleujar. Un altre rugit va sorgir de la multitud. En Nom Anor va veure amb el seu únic ull, enlluernat pels arcs de Sant Martí, dues figures sobre el cim del gran edifici. Les estances personals d'en Shimrra s'aixecaven sobre la plaça com un cap sobre un llarg coll. A la cúspide hi havia una passarel·la circular envoltada d'una barana que relluïa com la mareperla a la llum dels arcs de Sant Martí artificials. Entre aquella brillantor s'alçava el Summe Senyor Shimrra, líder indiscutit dels yuuzhan vong, al que els Déus havien concedit sotmetre sota els seus peus tots aquells mons nous. L'ull d'en Nom Anor estava tan encegat pels arcs de Sant Martí que no podia veure d'en Shimrra res més que la silueta; una silueta gegant que dominava a la figura inclinada i desmanegada que estava al seu costat. Pel que semblava, es tractava d'Onimi, membre dels Avergonyits a qui el Summe Senyor havia adoptat com a familiar.

Mentre els lleials súbdits d'en Shimrra vociferaven triomfants, van sortir de l'ombra de l'edifici diversos mon duül amb el seu caminar maldestre. En aquestes criatures, uns éssers gegants i plàcids, que pesaven quatre tones o més, els cuidadors, que les havien creat, els hi havien implantat uns víllip especialitzats que els permetien rebre les comunicacions d'un víllip mestre emprat pel Summe Senyor. Quan cada mon duül rebia un missatge, podia retransmetre'l als que estaven en les seves proximitats per mitjà d'una membrana tensa de pell gegant, de dos metres, que tenia sobre el ventre.

Els mon duül es van repartir per tota la plaça i es van asseure sobre les seves potes posteriors, dirigint les seves membranes sonores cap a les formacions de yuuzhan vong. En Nom Anor va sentir els cruixits de les articulacions de la més propera de les immenses criatures quan aquesta va adoptar la postura alçada.

La veu del Summe Senyor, amplificada per les membranes dels mon duül, va ressonar rebotant un cop i un altre per tota la plaça, i en Nom Anor va oblidar per un instant la picor que li feia patir.

-Yuuzhan Vong, conqueridors, beneïts dels Déus! -va rugir en Shimrra-. Hem arribat al moment decisiu!

-oOOOo-

La tarda següent, en Luke es va assabentar a què es devia l'estranya conducta d'en Fyor Rodan en la reunió entre tots dos. En Rodan no mantenia una conversa; assajava un discurs.

-Aquest matí ho ha exposat tot davant el Senat- va dir Cal Omàs-. Tot el seu programa: que els Jedi no han de constituir un grup privilegiat dins de l'Estat; que hem de deixar de gastar diners en activitats dels Jedi; que un nou Consell Jedi representaria una amenaça...

-Que els Jedi han de buscar una feina com tothom -va afegir la Mara. En Cal va riure.

-Com es va rebre el discurs? -va preguntar en Luke.

En Cal Omàs va unir les mans llargues i primes darrere del cap.

-Suposo que va caure bé entre la classe treballadora. Quant als senadors, alguns van estar d'acord, altres no, altres només ho van veure en termes polítics. No es van poder conèixer xifres exactes, ja que en Fyor no va presentar cap moció que calgués votar, sinó que es va limitar a prendre la paraula al Senat i a pronunciar el seu discurs, assegurant-se que hi hagués bastants periodistes per cobrir-lo.

-Llavors, per a què va pronunciar el discurs, en tot cas?

En Triebakk, el wookiee que treballava amb Omàs i amb Rodan en el Consell, va emetre un llarga sèrie de rugits que va anar traduint l'ancià androide de protocol que en Cal tenia a manera de secretari: «Va parlar perquè es plantegés la qüestió dels Jedi a la pròxima elecció. Ara que ha pronunciat el seu discurs, en Cal i els altres candidats estan obligats a respondre».

-Ho vulguin o no -va dir en Luke.

-Exactament -va dir en Cal-. Ara que en Fyor ha començat la música, els altres haurem de ballar al so que toca.

L'apartament d'en Cal Omàs era estret i estava sota l'aigua, encara que estava construït amb l'atenció habitual que es prestava a Mon Calamari al disseny elegant, amb el que semblava més gran del que era. Una paret transparent donava al paisatge urbà invertit, il·luminat per les llums artificials, de la Ciutat Flotant d'Heurkea, on es veia a Mon Calamari i a Quarren que passaven nedant o propulsats pels seus vehicles. Per desgràcia, la paret transparent suava molt, l'aire era humit i feia gust de sal, la moqueta estava mullada, i el petit sofà que compartien en Luke i la Mara feia olor clarament de floridura. No hi havia seguretat. L'androide de protocol d'en Cal començava a mostrar taques d'òxid. Amb tot, l'habitatge d'en Cal era millor que la de la majoria dels refugiats, i donava mostres del seu caràcter: s'havia negat a aprofitar-se de la seva categoria per exigir un allotjament millor per a si mateix.

Aquestes eren les circumstàncies de l'home que en Luke esperava que fos el proper Cap d'Estat de la Nova República. Fins i tot la suite d'hotel estreta i plena d'en Fyor Rodan tenia millor aspecte que allò.

-Jo vaig prendre la paraula en resposta al discurs d'en Fyor -va seguir explicant en Cal-. Vaig dir que ningú que hagués lluitat al costat dels Jedi a la guerra contra Palpatine podria creure mai que constituïssin una amenaça per a la resta de nosaltres, i que era una desgràcia que en Rodan no hagués tingut aquesta experiència.

En Triebakk va deixar anar un udol d'aprovació.

-Molt astut -va dir la Mara-. Va estar bé recordar-los que, mentre tu lluitaves per la llibertat de la galàxia, en Rodan estava venent androides de protocol als lurrians, o el que fos.

-Però la cosa no va acabar aquí -va dir en Cal-. CZ-12-R, aquí present -va dir, assenyalant amb el cap al seu androide de protocol- ha estat inundat de missatges de periodistes que volien conèixer els detalls del meua «programa Jedi».

-I, naturalment, encara no sabem quin és aquest programa -va dir en Luke.

-Em temo que no -va dir en Cal. Va recolzar en el seu seient el seu llarg cos i va mirar-lo -. A mi m'agradaria restablir el Consell Jedi, és clar, però no sé si seria bona idea dir-ho.

-Quan falli tota la resta, recorre a la veritat -li va aconsellar la Mara.

En Cal Omàs va fingir posar cara d'horror.

-No! Sóc polític! No puc dir la veritat!

-De debò, Cal- va dir la Mara-, què pots dir?

En Cal Omàs va titubejar.

-I si dius que vas a sotmetre fermament als Jedi al control del govern? -li va proposar en Luke-. No tens per què donar detalls.

-Hauria de donar alguns detalls -va dir en Cal-. Altrament, semblarà que en realitat no tinc cap pla; i això s'aproparia perillosament a la veritat... la qual, com a polític que sóc, no puc dir en absolut -va afegir, mirant a la Mara amb humor.

Després, va arrufar les celles.

-Luke, pots explicar-me com es va establir el Consell Jedi en el passat? Si sabem com funcionava, potser puguem fer-lo funcionar de nou.

-El Consell Jedi estava compost de prop d'una dotzena de Mestres respectats -va dir en Luke-, que supervisaven als altres Jedi i la seva formació, i que donaven comunicats al Conseller en Cap.

»Si el conseller veia algun problema que exigís habilitats Jedi, informava al Consell, que enviava a algun Jedi perquè el resolguessin. No solien enviar a molts, doncs era ben sabut que darrere dels primers Jedi estaven alguns milers més. I m'imagino que la informació circulava en ambdós sentits, que els mateixos Jedi avisaven al Conseller en Cap si la seva pròpia xarxa de contactes els feia conèixer un problema en algun lloc.

-Alguns milers de Jedi, per cobrir una galàxia sencera -va reflexionar en Cal en veu alta.

-Som bons -va dir la Mara amb un somriure de confiança.

-Però ara sou una mica menys d'uns milers -va dir en Cal-. Per això tenim ara un exèrcit, un servei diplomàtic i altres. Llavors, què puc dir a la tesi d'en Fyor respecte al fet que esteu de més?

-Bé -va dir la Mara- què passarà quan necessiteu a un diplomàtic que també sigui capaç de practicar la filosofia, lluitar amb sabre làser i fer levitar objectes petits? A qui anàveu a cridar, més que a nosaltres?

En Triebakk va deixar anar un grunyit de riure. En Luke va sentir que li amanyagava el cor una mena goig de veure que la Mara era capaç de fer broma de nou, i la va envoltar amb el braç amb afecte, després de la qual cosa va decidir oblidar-se de l'olor de floridura que sortia dels coixins.

-El que diu la Mara té sentit -va dir-. Nosaltres aportem un servei especial... polifacètics, si vols.

-El Consell dels Polifacètics -va dir en Cal Omàs amb un sospir-. Crec que així no arribem enlloc.

-No és el Consell dels Polifacètics -va dir en Luke-. És el Servei Especial de Recerca del Cap d'Estat. Els teus ulls, les teves orelles i el teu braç dret per tota la galàxia. Quan necessites a algú amb més energia que un diplomàtic i amb menys que un creuer de combat, ens envies a nosaltres.

A Cal se li van alegrar els ulls.

-Crec que així sí arribem a algun lloc -va dir-. Però aquest supòsit encara té els seus problemes. O bé diran que m'esteu controlant en secret i que sóc un titella vostre, o bé asseguraran que sou un grapat d'agents clandestins super poderosos dels que em vaig a servir amb fins subversius i anticonstitucionals. És probable que en Fyor aconsegueixi dir les dues coses alhora -va afegir amb un sospir-. Malauradament, hem de carregar amb un govern constitucional, representatiu, descentralitzat, molt vigilat per uns mitjans de comunicació que atenen als seus propis interessos. Som ineficients, estem dividits i estem sotmesos a interessos oposats i contradictoris, fins i tot, o sobretot potser, en els moments de crisi.

En Triebakk va deixar anar un lleu gemec.

En Luke va mirar vivament a Triebakk.

-No -va dir-. No et passi mai simpatitzar amb Palpatine.

En Triebakk assentir inclinant cortesament el cap pelut.

Però tot i mentre deia allò a Triebakk, al Luke li semblava que li ressonaven llargament al cap les paraules de constitucional, representatiu, descentralitzat... el contrari de què? D'elitista, clandestí, autocràtic, amenaça per a la constitució.

Els antics Jedi havien personificat l'imperi de l'ordre i la voluntat de l'Estat. Però també eren reservats i estaven apartats del poble i dels seus representants. El seu vincle amb l'exterior era a través del Cap del Consell, i quan una figura maligna com la d'en Palpatine arribava a Conseller, imposant la seva disciplina entre els Jedi, llavors quedaven aïllats per l'enemic secret, apartats i destruïts.

Els Jedi no havien de tornar a estar tan aïllats mai. En Luke va advertir que els altres l'estaven mirant.

-Un altre missatge del més enllà? -li va preguntar la Mara.

-No -va dir en Luke, somrient-. Almenys, no ho crec.

-Llavors, de què es tracta?

-Crec que he trobat la manera de restablir el Consell Jedi d'una manera que deixi a Fyor Rodan sense arguments.

En Cal es va inclinar cap a ell.

-Explica -va dir.

-Ahir, escoltant-lo, vaig tenir una sensació molesta -va començar a explicar en Luke-. I la sensació molesta que vaig tenir era que en Rodan tenia raó, en certa manera -va prosseguir-. Estem realitzant unes tasques per a les que ja hi ha posades altres persones a sou. Estem demanant privilegis al govern, i estem demanant a moltes persones que creguin que els demanem amb tota humilitat i sense cap mala intenció... però en tenen prou amb recordar-se d'en Darth Vader per sospitar tot el contrari.

-I quina solució proposes? -va dir en Cal, amb expressió de profund interès.

-Suposem que el Consell no està compost únicament de Jedi -va dir en Luke-. Podem incloure a un membre de cada un dels ens governamentals que se sentin amenaçats per nosaltres. Suposem que incloem a un senador, escollit pel Senat. A algú de la Força de Defensa. A un altre representant del Ministeri d'Estat, i a un altre del Consell de Justícia, perquè s'assegurin que ens cenyim a la llei. A Rodan li costaria molt convèncer la gent que TOTS aquests representants eren titelles dels Jedi. Sobretot, si també formés part del Consell el propi Cap d'Estat.

-El Cap d'Estat, o un ambaixador seu -va dir en Cal-. El Cap d'Estat té moltes ocupacions.

-Ho reconec.

En Cal va arrufar les celles mentre considerava la qüestió.

-M'has donat una llista bastant llarga. Són cinc no Jedi en el Consell Jedi.

-Sis -va dir en Luke, després de reflexionar-. També hauria d'estar algú de la divisió d'Intel·ligència.

-I quants Jedi? -va preguntar en Cal-. Si creem un Consell massa nombrós, començarem a tenir els mateixos problemes que el Senat: serà massa gran per poder ser eficaç.

-Sis Jedi -va dir en Luke-. Així, els representants del govern estaran equilibrats amb els Jedi.

La cara llarga d'en Cal va adoptar una expressió absent mentre aquest considerava les conseqüències de la nova idea.

-Això vol dir renunciar a una bona part del poder Jedi tradicional -va dir.

-És un poder que ja hem perdut -va dir en Luke-. El vam perdre quan van caure els antics Jedi.

En Cal tornà a centrar la mirada, escodrinyant el rostre d'en Luke.

-Estàs segur? Estàs segur que no t'importa apartar-te tant de la tradició Jedi?

En Luke va sentir una ferma certesa en la seva resposta.

-A Ithor vaig renunciar a ser custodi de la tradició Jedi. La idea em satisfà.

En Triebakk va deixar anar un rugit triomfal.

-I tu series benvingut com a primer representant senatorial -va respondre en Luke-. Però el Senat hauria de sotmetre a votació la teva nominació.

-I haurien de fer-se comprovacions de seguretat, d'antecedents, etcètera -va afegir en Cal, pensant en veu alta. En Triebakk va grunyir alguna cosa al·lusiva a la difunta Viqi Shesh.

-Jo... -va començar a dir en Luke. Però, llavors, va sentir en la seva ment un contacte i va tornar a pensar: Jacen!

La presència d'en Jacen li cantava al cap.

-Crec que tenim aquí una altra tempesta mental -va dir la Mara.

Semblava com si la seva veu procedís d'un lloc llunyà, d'algun punt fora de l'univers.

-Vaig creure que t'havia enviat a la mort -va dir en Luke. Tot just va ser conscient de la impressió i de la inquietud sobtada que es va produir entre els altres presents a l'habitació, quan van reaccionar en aquelles paraules que havia dit en veu alta però sense dir-les-hi.

Era en Jacen, sens dubte. En Luke reconeixia el seu enginy, la seva sinceritat senzilla. Però en Luke no només el percebia. Captava una altra presència que surava remotament en la Força, la presència d'algú que li semblava absolutament desconegut.

-Hi ha allà algú més? -va preguntar en Luke.

Vergere. No li va arribar surant un nom, sinó una idea, una imatge, una presència.

En Luke va respirar fondo en rebre aquella confirmació directa i sorprenent. Ell no havia conegut mai en persona en aquella vong, però li havien parlat d'ella, i també havia sentit explicar al Han la deserció que havia realitzat ella d'entre els yuuzhan vong, seguida d'una segona deserció en sentit oposat.

Tenia molt bons motius per desconfiar de la Vergere. Però, d'altra banda, Vergere, amb les seves llàgrimes, havia curat la Mara de la malaltia que estava posant en perill la seva vida. La Vergere s'havia que la Mara hagués deixat de ser la persona seriosa, reconcentrada, gairebé trista en què s'havia convertit, per tornar a ser la dona riallera i espontània que havia estat en un temps.

El que en Luke no havia sabut fins llavors era que la Vergere tenia un bon domini de la Força. Sentia el seu poder, contingut en aquests moments però perfectament autèntic. I era amagat d'una manera estranya: tot i que mantenien contacte telepàtic, en Luke no era capaç de detectar res de la personalitat de la Vergere ni dels seus propòsits. Allò donava mostres de molt entrenament. La Vergere no només era sensible a la Força i amb dots telepàtiques, sinó que l'havien educat acuradament.

Però on havia rebut una formació com aquella? A l'Acadèmia Jedi d'en Luke no havia estat. I, així, quedaven una sèrie d'alternatives fosques: Palpatine, Vader, l'Acadèmia Fosca. Però per què anava a acompanyar un Jedi Fosc a Jacen per portar-lo al costat d'en Luke?

Van arribar més impressions procedents d'en Jacen. Una nau yuuzhan vong, amb la seva olor orgànica i les seves parets resinoses. Alarma. Eixams de naus de la Nova República.

En Luke va interrompre el contacte i es va tornar cap als seus tres amics, que el miraven fixament amb profunda inquietud.

-Resumint -va començar a dir-. En Jacen Solo acaba de posar-se en contacte amb mi per mitjà de la Força. Està en el sistema de Mon Calamari, en una càpsula de salvament yuuzhan vong, i hem d'impedir que el nostre exèrcit el voli en trossos.

La reacció d'en Cal va ser immediata. Es va tornar cap al seu androide de protocol i va dir:

-Truca al Comandament de l'Armada, prioritat d'urgència i immediata. Fes una altra trucada urgent i immediata al Comandant Suprem Sien Sovv.

-Sí, Conseller, va dir l'androide. En Cal tornà a dirigir-se al Luke.

-No et preocupis -va dir-. El recuperarem.

Però en Luke ja estava buscant amb la Força, estenent la ment cap al gran buit de més enllà. Sentia al costat d'ell l'esperit de la seva dona, la Força el recolzava en la recerca del seu aprenent perdut entre la foscor de l'espai.

Següent