Els Camins del Destí II (V)

Anterior

CAPÍTOL 5

-Vull donar la benvinguda a tots en aquesta primera reunió del... -En Luke va titubejar, i va mirar a Cal Omàs-. Com es diu? Consell Jedi no pot ser, ja que la meitat de nosaltres no som Jedi.

També en Cal va titubejar.

-Ho anomenarem l'Alt Consell, de moment -va dir.

No era un començament molt favorable. La sala d'hotel que s'havia concedit al Consell tenia una forma estranya i, com tantes habitacions ocupades pel govern, format precipitadament, feia olor de pintura fresca. La taula ovalada, de mareperla brillant procedent d'una petxina marina immensa, era massa gran per a l'habitació, i els qui ocupaven els dos extrems estaven massa atapeïts.

A la part ampla de la taula, en Luke estava assegut davant de Cal Omàs. Hi hauria resultat massa indicatiu d'una divisió fer que tots els Jedi s'asseguessin a un costat de la taula, davant dels que no eren Jedi, gairebé com si hagués estat demanant al Consell que es dividís en dos partits des del principi; per això, havia alternat als Jedi amb els no Jedi al voltant de la taula.

A la dreta d'en Luke estava el senador wookiee Triebakk, gran, pelut i radiant de vigor.

A la dreta d'en Triebakk s'asseia la sanadora Jedi Cilghal, que podia fer una ullada a tota la sala amb els seus ulls protuberants de Mon Calamari. Al final de la taula hi havia el director d'Intel·ligència Dif Scaur, el cos humà prim suportava les estretors de la taula millor que altres.

A la dreta de l'Scaur estava assegut Kenth Hamner, un Jedi humà retirat de l'exèrcit, que estava assegut molt rígid i portava el seu vestit de paisà, ben tallat, com si fos un uniforme. A la dreta d'en Hamner estava l'afable Ta'laam Ranth, el senador Gotal que havia fet guanyar a Cal amb majoria al Senat gràcies al seu suport, i que havia exigit un lloc en el Consell com a premi a la seva lleialtat. A la dreta d'en Ta'laam estava en Cal, i a la dreta d'en Cal, Kyp Durron.

En Kyp semblava incòmode en aquests moments; havien ordenat al seu esquadró que es dirigís a Mon Calamari amb molt poc temps d'avís, i quant havia arribat, li havien informat que l'havien nomenat membre del Consell, i l'havien portat a la primera reunió. Portava menys de tres hores al planeta, i s'apreciava que estava desorientat.

A la dreta d'en Kyp hi havia la ministra d'Estat, amb el seu borrissol daurat, Releqy A'Kla, filla del difunt Élegos A'Kla, senador caamasià que havia estat sacrificat ritualment pels yuuzhan vong a Dubrillion. La Releqy havia absorbit molts records del seu pare a través dels memnii caamasians, i estava dotada dels coneixements, l'actitud i l'habilitat política d'una persona de més edat cronològica que ella.

A la dreta de la Releqy, a l'altre extrem prim de la taula, hi havia la figura rígida de la Saba Sebatyne, que contemplava els altres amb els seus ulls brillants i atents de rèptil. Estava acostumada a caçar yuuzhan vong amb gossades de barabels com ella, i en Luke esperava que arribés a concebre el Consell Jedi com una gossada d'un altre tipus.

A la dreta de la Saba estava en Sien Sovv, el Comandant Suprem, i entre Sovv i Luke estava la gran forma grisa i arrugada de la Cavaller Jedi chev Tresina Lobi, que tenia desenrotllada parcialment la llarga trompa sobre la superfície de la taula.

Estava present, a més, C-3PO, que en Luke havia demanat prestat a la Leia perquè servís de secretari, preparés les actes de la reunió i fes de traductor en cas necessari. El droide estava discretament dret en un racó, i contemplava la reunió amb els seus ulls daurats lluents.

En Luke va mirar el seu datapad i va consultar les anotacions que havia realitzat abans de la reunió.

-Vull començar la reunió preguntant si algun membre del comitè té alguna cosa a exposar al Consell.

En Cal Omàs escurà el coll.

-Aquesta és una ocasió històrica, Mestre Skywalker; No penses pronunciar un discurs?

-No ho havia pensat -va dir en Luke-. Però, si conec als Jedi, et prometo que hi haurà discursos en abundància en el transcurs de la reunió.

Després, mirant a Cal, va dir:

-Vols Pronunciar un discurs tu?

-Tinc `la gola una mica cansada de tant discurs com he pronunciat -va dir en Cal-. Però, si voleu, puc repetir-hi algunes de les frases del meu discurs d'investidura que van arrencar més aplaudiments... algunes van ser un bon cop.

-Crec que tots vam sentir aquest discurs la primera vegada -va dir en Luke.

-Això vull creure -va dir en Cal. Va moure una mà-. No importa. Perdona la interrupció.

En Luke va mirar als altres.

-Algú més vol presentar un informe?

-Mestre Skywalker -va dir en Kyp, aixecant una mà.

-Mestre Durron?

La incomoditat d'en Kyp s'apreciava clarament a la cara.

-Pots explicar-me què faig aquí?

La Saba Sebatyne va deixar anar un breu xiulet humorístic.

-Què vols dir? -va dir en Luke.

En Kyp es va regirar al seu seient.

-No estic segur que el meu lloc estigui en el Consell. La veritat és que no. Us he causat molts problemes, i no crec que em mereixi un lloc aquí.

-Encara que pot ser que sigui veritat, això no vol dir que no et mereixis un lloc aquí -va dir en Luke-. Ets un dels nostres Jedi amb més experiència, sobretot en la lluita contra els yuuzhan vong. Ningú dubta de la teva dedicació, del teu talent ni del teu domini de la Força. Sempre has donat suport a la formació d'un Consell Jedi.

-Vaig renunciar al meu orgull a Ithor -va dir en Kyp-. I, si bé no sempre he estat a l'altura d'aquesta promesa, he fet el que he pogut. Vaig desfer la Dotzena i em vaig posar sota el comandament de la Jaina Solo; i encara que vaig acabar reconstituint la Dotzena a petició de l'almirall Kre'fey, sempre he procurat mantenir la humilitat i no ficar-me en el tipus de problemes en què sembla que tendeixo a ficar-me. I ara... -li faltaven les paraules-. Ara em poses en l'ens rector dels Jedi. És una temptació de caure en l'orgull a què he renunciat. Crec que estaria més a gust volant com a cap del meu esquadró.

-La felicitat d'un no éz la qüeztió -va dir la Saba amb la seva veu xiulant-. La qüeztió éz on pot zervir un millor.

-Jo crec que la teva veu és necessària i ben rebuda en el Consell -va dir en Luke a Kyp-. Encara que, si t'obstines a dimitir, no et mantindré aquí en contra de la teva voluntat.

En Kyp estava desesperat.

-No vull oposar-me als teus desitjos un cop més, Mestre Skywalker.

-En aquest cas, queda't.

-A més a més-va dir en Cal Omàs-, si el que et preocupa és el teu gran orgull, crec que tots els presents trobaran maneres de donar-te cures d'humilitat.

Això els va fer riure a tots, fins i tot al propi Kyp.

-Com vulguis, Mestre Skywalker -va dir en Kyp, sacsejant la mà-. Però espero que no et faci penedir d'això.

«Ho esperem tots», va pensar en Luke.

-Ja que has demanat novetats -va continuar dient en Kyp-, tinc informació de Kashyyyk, d'en Lowbacca i l'equip de wookiees que investiguen la biotecnologia dels yuuzhan vong.

-Endavant -va dir en Luke, i va advertir que en Triebakk, a la seva dreta, s'inclinava cap endavant per escoltar amb molt d'interès.

-Han estat treballant amb els dovin basal de la fragata Mentidera, presa a l'enemic -va dir en Kyp-. Ja són capaços d'utilitzar la nostra pròpia tecnologia de bloqueig per reproduir els efectes de les mines espacial de dovin basal. Els yuuzhan vong han emprat les seves mines des del principi mateix de la guerra per arrencar a les nostres naus de l'hiperespai i tendir emboscades amb naus de caça, i sembla que ara nosaltres podrem fer el mateix amb ells.

-Meravellós! -va dir C-3PO, traduint el que deia en Triebakk-. Bon treball!

En Sien Sovv estava content.

-Esplèndid -va dir-. Això encaixarà bé amb el pla de l'almirall Ackbar.

-Potser l'almirall Sovv hauria d'explicar-nos el pla de l'Ackbar per als que no l'hem sentit -Va dir en Cal.

-Només la primera part, potser -va advertir-lo en Dif Scaur-. L'... objectiu últim... del pla, potser se surti de l'abast d'aquesta reunió.

«Dit d'una altra manera, no diguem a massa gent que l'Ackbar espera fer caure als yuuzhan vong en un parany», va pensar en Luke.

Si només ho sabien uns quants, potser sí fos possible sorprendre els vong. En Luke havia estat observant a Dif Scaur amb cura, tant per mitjà de la Força com visualment. Encara no estava segur en quina mesura confiava en ell. Però en aquest cas només percebia una inquietud sincera per guardar el secret de les intencions últimes de l'Ackbar.

En Sovv va fer el que li demanava l'Scaur, explicant el pla de l'Ackbar de foguejar als reclutes de la República en una sèrie d'escaramusses i enfrontaments petits en comptes d'arriscar-se a lliurar una gran batalla.

-L'Almirall Kre'fey ha sol·licitat tots els pilots Jedi que se li puguin enviar -va concloure-. Espera fusionar molts elements de la flota en el que ell anomena la «fusió Jedi», perquè tots puguin maniobrar junts com un de sol. Comunica que va tenir cert èxit amb aquesta tàctica a Obroa-Skai, però que necessita a més Jedi perquè sigui més eficaç.

-Jo també he rebut un missatge d'en Kre'fey, que sol·licita més Jedi -va dir en Luke-. No tinc inconvenient a enviar a tots els que vulguin anar.

-Espero que el Consell sigui capaç d'ajudar a Kre'fey -va dir en Cal-. L'exèrcit trontolla, i necessita tota l'ajuda que puguem donar-li. Estan patint una derrota rere altra; culpen els comandaments polítics, amb raó, i alguns estan a la vora del motí. La veritat és que a mi no m'agradaria haver de donar una ordre a Garm Bel Iblis ara mateix; Qui sap com em respondria?

»No vull ni pensar el que podria passar si les Forces de Defensa no creuen que les hi anem a donar suport.

En Kyp s'escurà la gola i va aixecar una mà amb desgana.

-Sí? -va dir en Luke.

-Em sap greu dir això després de tot el que acaba de dir el president; però el cas és que podem tenir un problema amb l'almirall Kre'fey. És un bon comandant, suposo. Però els clans bothans han... bé, han declarat el genocidi contra els vong, i en Kre'fey s'ho ha pres a pit. Es diu Ar'krai. Em sembla que no sóc partidari que el Consell anunciï el seu suport a un assassinat en massa, encara que sigui l'assassinat en massa dels yuuzhan vong.

En Luke es va tornar cap a Cal Omàs.

-Cal, havies sentit parlar d'això?

En Cal negà amb el cap.

-Si el govern bothan ha realitzat una declaració en aquest sentit, per descomptat que no m'ho han comunicat a mi.

-Parla amb l'almirall Kre'fey -va dir en Kyp-. És un guerrer molt content últimament. Estic segur que tindrà molt de gust a explicar-t'ho.

En Dif Scaur es va tocar la mandíbula amb els dits llargs i esquelètics. Darrere dels seus ulls enfonsats actuava una intel·ligència freda, i en Luke va percebre que aquesta notícia li resultava molt interessant.

-Els bothans són bastant discrets -va dir-. És probable que considerin que es tracta d'una decisió privada.

-D'una decisió privada amb conseqüències galàctiques -va dir en Cal. Semblava enfadat i inquiet-. En tot cas, no són els bothans els que han de decidir aquestes coses, maleïda sigui.

-Què fem amb la sol·licitud de l'almirall Kre'fey? -va preguntar en Kenth Hamner.

-Ja té Jedi a les seves ordres -va dir la Tresina Lobi-. Entre ells, el Mestre Durron. Quina és la teva opinió?

En Kyp va vacil·lar, i després va arronsar les espatlles.

-És un comandant eficaç... no és un geni com l'Ackbar, ni un mestre de la tàctica com Wedge Antilles, però sap resoldre els problemes i està lliurat a la victòria. L'Ar'krai és una política nova. No sé quins plans té, però sí que sé que estic preocupat.

En Luke va percebre una onada d'humor irònic per part del senador gotal Ta'laam Ranth. Els que no eren capaços de detectar les emocions que irradiaven dels dos cons que tenien els gotal al cap, els consideraven éssers mancats d'emocions i hiperlògics. Encara que al Luke no se li donava tan bé interpretar a Ta'laam com ho hauria fet un gotal, no per això va deixar de rebre a través de la Força una indicació de la disposició del senador.

-Kre'fey pot voler eliminar els vong -va dir en Ta'laam-. Jo també puc voler eliminar als vong. No tinc cap dubte que gairebé tota la gent d'aquesta galàxia vol eliminar als vong. Però recordaré al Consell, si m'ho permet, que ni Kre'fey ni ningú és capaç de fer-ho. Estem perdent la guerra. La qüestió no és si destruïm o no als yuuzhan vong; la qüestió és si ens destrueixen a nosaltres o no -els seus ulls vermellosos van brillar en les seves fondes conques-. Les endevinalles morals resulten entretingudes com a exercicis mentals; però jo suggereixo que mantinguem aquest debat dins el pla del possible.

-Hi estic d'acord -va dir l'Scaur. Havia estat observant a Ta'laam atentament, i en Luke va percebre que no assentia perquè li importés la postura del senador, sinó per motius propis i secrets.

Al Luke li hauria agradat conèixer aquests motius.

La Releqy va sacsejar el cap daurat assentint la postura de l'Scaur i d'en Ta'laam.

-Serà el millor -va dir.

-Molt bé -va dir en Luke-. La qüestió és si hem d'enviar Jedi a l'almirall Kre'fey.

La Saba Sebatyne va recolzar a la taula una mà elegant coberta d'escates.

-Elz de la meva raça i jo tenim molta experiència en el tipus de Fuzió en la Força que dezitja l'almirall Kre'fey per alz seuz Jedi. Potser he d'assenyalar una cosa que potser no hagin advertit altrez. Si en Kre'fey aconzegueix construir aquesta fuzió en les seves forces, llavors no serà Kre'fey qui manarà la seva flota, serem nozaltrez.

L'última essa xiulada va quedar flotant sobre la taula davant els oients sobresaltats de la Saba. En Triebakk, molt divertit, va deixar anar un rugit intraduïble.

-La Flota eztarà condicionada perquè obeeixi les ordres dels Jedi -va seguir dient la Saba-. Lluitaran sota la noztra direcció i sota el noztre lideratge. Si en Kre'fey intenta algun tipus de... diguem-li actez il·legals... necezzitarà el noztre permís i la noztra col·laboració. Tindríem la pozzibilitat de contenir-lo.

Els altres es van quedar mirant la barabel durant un llarg moment de silenci. Per fi, en Luke va dir:

-Crec que hem d'enviar-li Jedi.

En Kyp va aixecar una mà en senyal de feble protesta, però la va baixar.

-Molt bé -va dir-. Però se'ls haurà d'advertir que els bothans han declarat l'Ar'krai.

-Acceptat. I durant els entrenaments amb aquesta fusió, hauran de tenir present el que han de fer si es dóna un mal ús a la fusió.

-Mestre Skywalker -va dir la Cilghal-. Ens has estat prevenint durant tota la guerra contra els perills de l'agressivitat. Però ara envies als Jedi a la guerra sota un comandant que els vol emprar de manera agressiva. És que has canviat d'opinió?

En Luke va pensar que la Cilghal l'havia estat observant amb aquests ulls sortits seus i que havia percebut la seva opinió a través de la Força. Sempre havia estat molt aguda.

-Sí -va respondre-; he canviat de política.

Allò va suscitar immediatament l'atenció plena d'en Durron.

-En quin sentit? -va preguntar en Kyp.

-Estic disposat a donar la meva benedicció als Jedi que vulguin actuar de manera ofensiva contra els yuuzhan vong, a condició que es limitin a objectius militars.

A Kyp li van sortir espurnes dels ulls.

-Podries haver-nos estalviat molts disgustos a tu i a mi si ho haguessis dit fa un parell d'anys! -va exclamar, agitant els braços-. Portes anys advertint-me que l'agressivitat condueix al Costat Fosc! Jo no et vaig fer cas, i la realitat em va donar una bufetada, i una altra, i una altra! Fins que vaig decidir que tenies raó! Vaig veure com una altra persona s'anava al Costat Fosc, i era pitjor del que m'havia imaginat! -va assenyalar-lo amb un dit-. I em vas convèncer per fi! He estat un Jedi bo des de fa... mesos! He estat dient a tots els que m'escolten que el Mestre Skywalker tenia raó des del principi! I ara em dius que has canviat d'opinió?

Aquell sí que era el Kyp que en Luke coneixia.

-Com t'atreveixes? -li va preguntar Kyp-. Com t'atreveixes?

En Luke va haver de contenir-se amb totes les seves forces per no posar-se a riure.

-Al principi de la guerra no comptava amb la mateixa informació que tinc ara -va dir en Luke-. Potser tu sí?

-Quina informació? -va dir en Kyp, creuant-se de braços i mirant-lo fixament amb expressió de paciència a contracor.

-Al principi, m'inquietava molt el fet que els yuuzhan vong no fossin detectables per la Força. Em semblava que podien ser una burla a la Força, una profanació deliberada de la vida, i que jo estaria destinat a encapçalar una croada fosca contra ells -va tornar la vista a un costat i altre de la taula, mirant successivament als ulls a tots els presents-. Hauria estat terrible -va dir-. Molts Jedi s'haurien tornat contra la llum en una guerra com aquella. Jo mateix no hauria estat capaç de resistir-me a la Foscor, potser.

-Què et va fer canviar d'opinió? -li va preguntar en Kyp, amb ulls de desconfiança.

-Nova informació -va respondre en Luke, aixecant els ulls-. Procedent d'en Jacen Solo i de la Vergere. Ara podem entendre que els yuuzhan vong no són una excepció a les regles de la creació. Si no els veiem amb la Força, és per culpa nostra, no d'ells. Podem lluitar contra ells sense intenció d'esborrar-los de l'existència. Podem lluitar contra ells sense odi, i sense foscor.

En Luke va mirar-lo per sobre de la taula.

-Si sabies això fa dos anys, et demano disculpes per haver dubtat de tu. Però, mentrestant, no em lamento d'haver estat caut.

-Jo no podia saber res d'això -va dir en Kyp-. Saps que no podia haver-ho sabut.

-Hi havia molt en joc. No volia que ningú passés al Costat Fosc per haver interpretat jo malament la situació.

-Tu... Tu... -En Kyp el va assenyalar amb gest acusador-. Tu... -va donar un cop de puny de frustració a la taula i va mirar als altres-. Sóc aquí l'únic present a qui li agradaria donar un cop de puny al nas al Mestre Skywalker?

En Luke va tornar a contenir el riure, i va percebre que no era l'únic. Cal Omàs va mirar successivament al Luke i a Kyp i va somriure.

-Jo no donaré cap cop de puny -va dir-, però tampoc em vull perdre l'espectacle.

En Kyp va alçar les mans al cel en senyal d'impotència.

-Sóc jo el que crec que l'Skywalker fa aquestes coses perquè gaudeix de l'espectacle!

-Si vols un argument pràctic, Kyp -va dir en Luke-, el Cap d'Estat acaba de brindar-nos tot el seu suport i ha donat entrada als Jedi en el govern. Sembla que, per pura cortesia, hem de donar suport al govern que ens dóna suport a nosaltres.

-Tot això està molt bé -va dir en Kyp-. Però les teves advertències sobre l'agressivitat no tenien fonament. Encara és possible que la Foscor s'apoderi de la nostra gent. Jo ho sé: he estat allà -Va mirar-lo amb ulls de dolor-. I fa molt poc temps que he vist com li passava a una altra persona.

«Doncs ara saps què se sent», va pensar en Luke. Ell mateix l'havia vist caure en la Foscor sense ser capaç de detenir-lo. Ara que en Kyp havia vist com la Foscor s'apoderava de la Jaina, havia d'entendre aquesta sensació d'impotència.

-El Codi Jedi resulta confús perquè no arriba a definir el que és l'agressió -va dir en Luke-. Per això, vaig a definir-la ara mateix. Agressió és llançar un atac no provocat, o apoderar-se de quelcom que no et pertany, o ajudar a un altre a fer alguna d'aquestes coses.

En Kyp va assentir amb el cap, pensatiu.

-Aquesta definició ens podria haver estalviat molts mals entesos entre tu i jo.

-Podria ser -va dir en Luke-. Ho lamento.

-Els perills segueixen sent molt reals -va dir en Kyp-. Es tornaran més reals encara quan comencem a enviar a la nostra gent al combat.

-Hem de confiar-hi -va dir en Luke, sacsejant el cap-. Són Jedi. Els hem format nosaltres.

«Que vagin tots», va pensar. La Vergere li havia ensenyat el que ja sabia ell: que havia de confiar que la seva formació i el seu exemple faria superar als Jedi aquella crisi. «Que vagin tots».

-No hi ha cap perill greu amb la fusió -va dir la Saba. Aquella certesa absoluta va sorprendre als altres-. Tots els Jedi junts, i amb una ment en comú? Si un cau en la fozcor, elz altrez el tornaran a portar cap a la llum.

En Luke va esperar que allò fos cert.

-Hem de confiar en els Jedi i en la seva formació -va dir-. Ja hem donat totes les advertències possibles. La fusió és una altra eina que podem intentar utilitzar.

-I què hi ha del Gran Riu? -va preguntar la Cilghal. Semblava veritablement preocupada-. Hem preparat amb molta feina aquest conducte per als refugiats, els agents i la informació. Anem a dedicar-nos ara tots a la guerra, deixant que s'assequi el Gran Riu des de la seva font?

-És clar que no -va dir en Luke-. Tot Jedi ha de decidir de quina manera vol contribuir a derrotar als yuuzhan vong. I, tret que sorgeixi alguna necessitat urgent, jo, personalment, penso seguir el meu treball amb el Gran Riu.

La Cilghal va semblar tranquil·litzar-se. En Luke es va dirigir al Cal.

-Has sentit bastants discursos per avui?

-Ha estat instructiu -va dir en Cal, mirant a un costat i altre de la taula-. Per algun motiu, havia esperat que els Jedi tindrien més certeses i menys discussions.

-Jo ho espero sempre, i no ho aconsegueixo gairebé mai -va dir en Luke.

Altres membres del Consell van presentar informes sobre el Gran Riu o sobre altres projectes. Dif Scaur va realitzar una breu presentació sobre el que sabia sobre els objectius actuals dels yuuzhan vong, i en Triebakk va parlar del Senat, que semblava espantat del seu propi atreviment per haver triat a Cal com a Cap d'Estat, però per la resta estava bastant tranquil.

-Això és tot, llavors? -va preguntar en Luke.

La Tresina va enrotllar la trompa per poder parlar amb claredat.

-Voldria preguntar pels aprenents Jedi que acaben d'arribar aquí, a Mon Calamari, amb un comboi de refugiats -va dir-. No tenen Mestres ni ocupació actual. Què fem amb ells? Els enviem a...? -va titubejar i va estar a punt de desvetllar un secret- ... amb els altres aprenents que estan a l'acadèmia oculta?

-De qui estem parlant? -va preguntar la Cilghal.

-D'en Zekk i la Tahiri Veila.

-Els dos van estar amb el meu fill Tesar en el combat de Myrkr -va dir la Saba.

«Els dos van veure morir a l'Ànakin», va pensar en Luke.

-Està cuidant d'ells l'Alema Rar -va dir la Tresina-. Però l'Alema no es troba preparada per prendre un aprenent, molt menys dos; per això m'ha demanat que consulti al Consell.

En Luke va pensar que l'Alema tenia raó. Havia perdut a la seva germana, Cavaller Jedi, de manera horrible, víctima d'un voxyn, i estava molt vulnerable fins i tot des d'abans del combat de Myrkr; segurament massa vulnerable per dedicar el seu temps a tenir cura d'aprenents que tenien els seus propis problemes.

-Tots són guerrers, doncs -va dir en Kenth Hamner-. Veterans. Necessaris -es va girar cap al Luke-. No hauríem d'ascendir-los a Cavallers Jedi? Llavors podrien decidir per si mateixos on seran més útils.

En Luke va titubejar, i va dir després:

-La Tahiri és molt jove; ni tan sols ha complert els setze. I era... amiga especial... de l'Ànakin. No sé si ha superat la seva mort -Va sacsejar el cap-. Fer-la Cavaller i enviar-la contra els yuuzhan vong pot equivaler a enviar-la directament al Costat Fosc.

-Envia'ls a Kashyyyk -va dir la Saba-. Envia'ls a Tesar, i a la Fuzió. Envia també a l'Alema Rar. La Fuzió en la Força elz zalvarà del Coztat Fozc -els seus ulls grocs van recórrer el grup-. De la mateixa manera que fuzionar-me amb elz barabelz em va zalvar a mi, quan ez van perdre elz companys de niu Krazov i Bela.

La sinceritat de la Saba resultava convincent.

-Molt bé -va dir en Luke, assentint amb el cap.

-Hi ha altres aprenents que estaven amb el grup de combat de l'Ànakin -els va recordar en Kenth-. Jaina, Jacen i Lowbacca; i, per descomptat, Tekli, aprenent de la Cilghal. No hauríem d'ascendir-los també?

En Luke es va avergonyir de no haver-ho pensat ell mateix.

-Per descomptat.

-I no t'oblidis de la Tenel Ka -va afegir en Kyp.

Al Cal se li van alegrar els ulls.

-Seran els primers Cavallers Jedi del Nou Orde -va dir-. No hauries de fer alguna cosa especial per a nomenar-los cavallers? Una cerimònia, o...?

-Els Jedi no hem estat mai molt donats a les cerimònies -va dir en Kyp-. Els Jedi actuem, però no fem teatre.

En Luke va riure.

-Tantes ganes tens de donar un discurs, Cal? Mai s'ha fet cap cerimònia en el passat.

En Cal es va posar una mica vermell, però va dir:

-Per què no fer-la? Són uns herois, i la gent ha de saber-ho. Porteu-los a tots aquí, -i jo els hi penjaré medalles del pit i els hi parlaré fins que els doni voltes el cap.

-Tesar i Lowbacca estan a Kashyyyk -els va recordar la Tresina.

-Estan a l'exèrcit, no? -va dir en Cal-. A l'esquadró de la Jaina, oi? Traslladeu l'esquadró a Mon Calamari.

-Senyor -va dir en Sien Sovv amb tacte. L'almirall Kre'fey no li agradarà gens perdre a tres Jedi precisament quan ens havia demanat que li enviéssim més.

-Doncs digueu-li que en rebrà més! -va dir en Cal-. Digueu-li que ens enviarà a uns aprenents, i rebrà a canvi uns Cavallers!

-La Tenel Ka ja ha estat ascendida -va observar la Releqy-. A reina mare, ni més ni menys. No sé si podrem convèncer els hapans perquè la deixin marxar, només perquè volem celebrar una cerimònia.

En Cal no desistia en el seu entusiasme.

-I per què molestarà als hapans que vulguem honrar a la seva reina? A més, estic segur que ella voldrà estar present en el nomenament com a Cavallers dels seus amics.

L'interès d'en Cal no va poder menys de fer somriure al Luke. Potser no estigués de més una cerimònia, ni que fos per ensenyar a tots (començant pels mateixos Jedi) que les coses havien canviat. Que els Jedi tenien ara un lloc en la galàxia, i que estaven a primera línia de la lluita contra els yuuzhan vong.

De nou paladins de la Nova República, i dels milers de milions de vides que defensava aquesta.

-oOOOo-

-... El brillant lideratge de l'Ànakin Solo.

La veu d'en Cal, més formal, ressonant i solemne del que és habitual, omplia l'auditori en penombra.

-Honrant aquests joves guerrers, no hem d'oblidar mai als altres que van compartir la seva missió però no hi van tornar mai.

Ulaha Kore. Eryl Besa. Jovan Drark. Raynar Thul. Bela i Krasov Hara. Ganner Rhysode, que va tornar de Myrkr però va morir més tard defensant a un camarada...

A mesura que es pronunciava cada nom, es projectava sobre l'escenari una imatge de cada Jedi, que surava com una mena de presència fantasmal. En la fossa de l'orquestra, davant l'escenari, uns tambors sonaven lentament, com un cor que donava les seves últimes pulsacions.

-... I el seu líder, Ànakin Solo.

Va aparèixer la imatge de l'Ànakin. En Luke, dempeus a la dreta de l'escenari, amb la resta del Summe Consell, va aixecar la vista cap a la cara somrient del noi i va sentir que se li formava un nus a la gola.

En Cal havia preparat tota la cerimònia de nomenament de Cavallers. En Luke s'havia oposat a la seva teatralitat, però no havia pogut fer res.

-La majoria de la gent no veurà en tota la seva vida a un Cavaller Jedi -havia dit en Cal-. Vull que vegin ara Cavallers Jedi, i vull que vegin els Cavallers Jedi fent alguna cosa significativa.

En Cal havia tingut raó. El record pausat dels noms dels morts havia estat commovedor i de molt efecte.

En Cal es va tornar cap al Luke.

-El Mestre Skywalker pujarà ara a l'estrada.

En Cal baixà de l'estrada i es va reunir amb el Summe Consell, a la dreta de l'escenari, caminant al ritme solemne dels tambors. En Luke vestit amb senzillesa, amb la seva túnica de Jedi, va caminar en sentit oposat, creuant-se amb Cal. Els morts de Myrkr flotaven sobre ells com estrelles d'una constel·lació perduda.

En Luke va arribar a l'estrada. Els tambors van callar. En Luke sentia a la gent que era davant seu (l'auditori estava ple), però no la sentia. Hi havia un silenci profund.

Llavors, una trompeta solitària va tocar tres notes ascendents, l'última de les quals va durar una mica més que les altres. Les notes van tornar a sonar en un altre ordre, i l'última es va allargar una altra vegada una mica més que les altres. I de nou es van repetir les tres notes en un altre ordre i allargant l'última. Era un so punyent per la seva puresa i, d'alguna manera, per la seva tristesa.

Els tambors van tocar un sol redoblament i va callar. La trompeta va repetir les tres notes bàsiques en ordre diferent; després, les va adornar i va introduir variacions, pujant i baixant, però en general ascendint cada vegada més i més fins que l'instrument va tocar una última nota aguda que va vibrar amb perfecció i semblava cantar eternament en la ment.

Les imatges dels morts es van apagar amb els últims ressons de la trompeta.

En Luke va mirar al públic invisible. Volia ser anònim. No volia ser Luke Skywalker, heroi i Mestre Jedi. Volia donar la impressió que aquestes paraules les pogués estar pronunciant qualsevol Jedi.

-La nòmina dels Jedi es remunta a molts mil·lennis -va dir.

En Luke va parlar dels primers que havien advertit l'existència de la Força i que havien descobert i aprofitat la seva vitalitat, i que, comprenent el seu poder i els seus perills, havien traçat un codi per a la seva ocupació. Els primers Cavallers Jedi havien jurat servir, no manar. Va parlar dels que havien expulsat de la galàxia el perill dels Sith, i havien protegit després a la República de tots els perills fins que havien estat traïts des de dins. Va parlar dels nous Jedi que havien sorgit amb la Nova República i que ara mateix estaven en els seus llocs contra la invasió dels yuuzhan vong, una línia prima i brillant de sabres làser ardents dirigida cap a l'enemic.

-Estem aquí reunits per a rebre a l'Orde a nou membres nous -va dir en Luke-. Cada un d'ells ha sentit créixer la Força dins seu. Cada un d'ells ha sentit les punxades del combat i el dolor de la pèrdua d'un camarada. Cada un d'ells ha mirat dins del seu cor, i ja està disposat a fer el compromís de servir a la Nova República mentre li duri la vida.

En Luke es va tornar cap als aprenents que estaven en fila, a l'esquerra de l'escenari. Tots anaven vestits amb senzillesa, amb una jaqueta, uns pantalons i unes botes.

-A mesura que us cridi, avanceu-vos i vestiu-vos amb la túnica de Cavaller Jedi -va dir en Luke.

-Tenel Ka!

La que era reina de seixanta-tres mons, per bé o per mal, tenia preferència davant dels altres en les cerimònies. Mentre els tambors començaven a tocar una marxa solemne, es va avançar de la fila d'aprenents i va arribar davant l'estrada.

-Treu-te el sabre de làser, si us plau -va dir en Luke. Dos mestres Jedi, Kenth Hamner i Kyp Durron, es van avançar del grup del Consell Jedi portant la nova túnica de la Tenel. Li van cenyir la túnica, i després li van posar el sabre de llum sobre aquesta.

En Luke es va apartar del micròfon. No havia dit a Cal que pensava fer el que anava a fer, però volia que la cerimònia tingués una part privada, només per als Jedi.

Va posar les mans sobre les espatlles de la Tenel i la va mirar fixament.

-La teva tasca és, potser, la més difícil de totes -va dir-. El camí d'una reina és diferent del d'una Jedi. El teu deure com a reina de Hapes entrarà inevitablement en conflicte amb els valors més senzills dels Jedi.

La va mirar als ulls grisos enfosquits.

-No et dic que escullis un camí per sobre d'un altre. Només espero que triïs amb el cor, i que triïs amb saviesa.

En Luke va passar les mans darrere de les espatlles de la Tenel, va agafar la seva caputxa i la hi va posar sobre el cap. La Tenel Ka va tornar al seu lloc.

En Luke va tornar a l'estrada.

-Tesar Sebatyne! El barabel es va avançar, i va ser la seva pròpia mare, Saba, acompanyada d'en Kenth Hamner, qui li va posar la túnica.

En Luke va tornar a retirar-se del micròfon. A Tesar li va dir:

-Crema en tu la flama viva d'un guerrer, Tesar. Has demostrat que no vacil·laràs mai ni abandonaràs a un camarada ferit. Que la Força et guiï en tot el que facis.

Tesar, amb els ulls grocs ardents d'orgull, va tornar al seu lloc a la fila.

-Alema Rar!

L'Alema es va avançar de la fila dels seus camarades. En Luke va percebre a través de la Força la seva aura de tristesa. Mentre la Tresina i en Kyp li posaven la túnica, en Luke va pensar en la twi'lek, en el que sabia de la seva infància salvatge en els antres del ryll i de la germana que havia mort en els seus braços, amb la carn cremant per l'àcid d'un voxyn. També l'Alema havia volgut a l'Ànakin i havia patit amb la seva pèrdua. En Luke la va tocar amb delicadesa, amb cura de no fregar les sensibles cues del cap.

-El destí et va despullar de la teva infància i de la teva única família -va dir-. Tot i que els Jedi no poden substituir cap de les dues, espero que buscaràs en nosaltres l'amor i l'amistat que podem donar-te, i la força que podem prestar-te en els moments de necessitat. Ara, vés a Kashyyyk, uneix la teva ment a la dels altres, i guareix-te.

Quan va posar la caputxa sobre el cap de l'Alema, va veure brillar llàgrimes als ulls de la twi'lek.

-Lowbacca!

El wookiee pèl-roig es va plantar al costat d'en Luke, i el va contemplar des de dalt amb un somriure murri. En Luke no va poder menys de retornar-li el somriure.

-De tu si que no he dubtat mai -va dir-. El teu camí no s'ha apartat mai del que és correcte, i has demostrat que no s'apartarà mai.

En Lowbacca va haver d'ajupir-se molt perquè en Luke aconseguís posar-li la caputxa sobre el cap. Un murmuri de rialles va recórrer el públic.

-Jacen Solo!

En Jacen va avançar en silenci, i en Luke va percebre la seva disposició a la Força. Va agafar-lo de les espatlles. El jove el va mirar amb la seva cara sorprenentment barbada: s'havia retallat la barba que li havia sortit durant la captivitat, però no se l'havia tret del tot. En Luke va poder percebre la seva obertura absoluta. La seva honradesa. Totes les virtuts Jedi que havia conservat, malgrat les proves i dels horrors dels últims anys.

-Jacen -va dir en Luke-. No deixis mai de fer preguntes.

En Jacen va semblar sorprendre's.

-Mai no vaig creure que et sentiria a tu dir això!

-Jo tampoc vaig creure que ho arribaria a dir -va dir en Luke; i li va fer una abraçada.

En Jacen va tornar a la fila, irradiant joia.

-Zekk!

En Kyp i el mateix Luke van posar-li la túnica. Tots eren Jedi que coneixien la Foscor de primera mà.

-Zekk -va dir en Luke-; ets un Jedi que et vas crear a tu mateix en la imatge del Cavaller Jedi que volies ser. L'Acadèmia Fosca et va anomenar el seu cavaller més fosc, però totes les forces de la foscor no et van poder impedir que busquessis la llum.

»Ara que l'has trobat, viu sempre en el seu resplendor.

En Zekk va tornar a la fila; el seu orgull era un foc brillant en la Força.

-Tahiri Veila!

La petita noia rossa es va avançar, descalça, coratjosa i pàl·lida en la foscor. Era una altra òrfena a qui se li havia truncat la infància. Una altra que havia estat capturada i maltractada pels yuuzhan vong. Una altra que havia volgut a l'Ànakin, i que havia estat estimada, al seu torn, per ell.

La Cilghal i la Saba li van posar la túnica. En Luke va mirar la seva petita cara seriosa, i li va tocar lleument les espatlles primes.

-La vida t'ha arrencat moltes coses que volies -li va dir-; però el teu valor ha estat a l'altura de tot. No oblidis mai que els Jedi estarem sempre aquí per a tu. No oblidis mai que la Força engendra vida a més de mort -li va tocar la galta-. I no oblidis mai que aquí et volen. Vés a Kashyyyk, uneix la teva ment a la dels altres, i guareix-te.

A la Tahiri li va tremolar la galta i es va empassar unes llàgrimes quan Luke li va posar la caputxa sobre el pèl brillant.

-Tekli!

La Cilghal i la Tresina van posar la túnica a la Tekli. Al Luke li va semblar que quedaria massa ridícul alçar-se sobre la chadra-fan d'un metre d'altura mentre parlava, de manera que es va recollir la túnica i es va asseure a terra amb les cames creuades davant seu.

-El teu domini de la Força no és tan complet com el d'alguns de nosaltres -va dir en Luke-, però la teva devoció no té rival. Has assumit el paper de sanadora. Encara que altres poden tenir més fama i glòria, recorda que el teu art és el més noble, i que la conservació de la vida és el do més gran que pot atorgar un Jedi a un altre.

En Luke li va posar la caputxa sobre la cara amb musell i es va posar dempeus àgilment des de la seva posició ajupida. No obstant, va prendre nota amb satisfacció de poder-ho fer tant amb la Força o amb les mans.

-Jaina Solo!

La Jaina es va avançar, i en Luke va sentir la seva presència fresca a la Força, la precisió amb que els seus passos portaven el ritme del tambor que seguia sonant al fossat de l'orquestra. La Jaina portava el seu uniforme militar; en Cal Omàs li ho havia demanat, per manifestar el seu compromís amb la Nova República. En Kyp i en Kenth Hamner, els dos pilots, li van posar la túnica.

En Luke li va posar les mans a les espatlles i li va mirar als ulls foscos, i un calfred li va envair de sobte, inundant els nervis d'en Luke d'un foc fred.

-Et nomeno Espasa dels Jedi -va dir-. Ets com l'acer temperat, ferm i esmolat. Sempre estaràs a primera fila, un foc que cremarà als teus enemics, una foguera que guiarà als teus amics. La teva vida és inquieta i no coneixeràs mai la pau, encara que et beneiran per la pau que duràs a uns altres. Consola't en saber que, mentre et mantinguis ferma i sola, altres es refugiaran en l'ombra que llences.

En Luke va callar. Mirà durant un llarg moment d'horror a la cara de la Jaina, que obria molt els ulls.

No havia volgut dir allò. No havia volgut dir res semblant a allò. Però les paraules havien brollat ​​d'ell com el so d'una campana gegant, d'una campana que no feia sonar en Luke sinó una altra persona.

Va percebre que els altres Jedi l'estaven mirant. Havia parlat tan fort com perquè el sentissin?

Al Luke li tremolava la mà quan va posar la caputxa sobre el cap de la Jaina. Quan va tornar a l'estrada, va haver de buscar a les palpentes l'interruptor del micròfon.

-Traieu els sabres làser, per primera vegada com a Cavallers Jedi!

El clic i el brunzit de nou sabres de llum en encendre's van xiular en l'aire. En Luke es va tornar cap als recentment nomenats Cavallers Jedi i va treure el seu propi sabre làser, mentre els membres Jedi del Consell feien el mateix.

-Us saludem per primera vegada com a companys -va dir; i els membres del Consell i ell van fer un gest ritual de salutació amb els sabres làser.

-Mireu al capdavant -va dir, girant-se cap al públic-, i reciteu amb mi el Codi Jedi.

-No hi ha l'emoció; hi ha la pau -van dir tots-. No existeix la ignorància; existeix el coneixement. No existeix la passió; existeix la serenitat. No existeix la mort; hi ha la Força.

Mentre entonaven aquestes paraules, va tornar a sonar la trompeta solitària, tres notes ascendents que els cridaven cap al seu destí. Els Cavallers Jedi, il·luminats pels seus sabres làser, estaven ferms i en silenci en la foscor.

La trompeta va tornar a arribar a l'última nota aguda i va callar. A mesura que es perdien els seus ecos, es van anar apagant els llums.

El públic va irrompre en aplaudiments. Però, quan van tornar a encendre els llums, l'escenari estava buit.

Següent