Camí de destrucció (XXIX)

Anterior

29

El general Hoth no va poder evitar oferir la cansada ombra d'un somriure tot i els morts i ferits que romanien dispersos pel camp de batalla. Els Sith havien fet saltar la seva trampa, i d'alguna manera l'Exèrcit de la Llum havia sobreviscut.

Va reconèixer els colors d'en Farfalla en les canoneres que estaven ara envoltant el camp, mantenint els endarrerits Sith localitzats sota qualsevol cobertura que poguessin trobar fins que les tropes de terra poguessin envoltar-los i exigir la seva rendició. La majoria van ser ràpids a obeir. Tothom sabia que els Jedi preferien prendre presoners a matar als seus enemics, igual que tothom sabia que els Jedi tractaven als seus presoners de forma humana. El mateix no podia dir-se dels Sith, és clar.

Un petit comboi d'aviadors personals estava sorgint des de les canoneres, volant cap avall per unir-se als supervivents a terra. El general va reconèixer a Farfalla a bord l'aviador líder, fins i tot mentre Farfalla va captar la seva mirada i va baixar a aterrar.

El Jedi més jove va sortir del seu aviador, sense parlar però estenent la seva mà en forma d'una salutació cautelosa. Estava vestit amb les robes tan brillants i estrafolàries de sempre, però per algun motiu no li molestava a Hoth com abans. Hoth va sortir cap a ell i el va agafar en una ferma abraçada, fent que en Farfalla rigués sorprès. En Hoth només li va deixar anar l'abraçada ferotge quan Farfalla va començar a tossir i a escopir.

-Salutacions, Lord Hoth -va dir en Farfalla una vegada que va ser alliberat, fent una profunda reverència i una floritura. Aixecant-se va mirar al camp de batalla, i la seva expressió es va tornar més seriosa-. L'únic que lamento és que no poguéssim haver arribat abans.

-És un miracle que estigueu aquí després de tot, Farfalla -va respondre en Hoth-. Tinc por fins i tot de preguntar com vau aconseguir passar el bloqueig, no sigui que tot això no sigui més que un somni febril d'un home moribund i condemnat.

-Descansi tranquil, General, sóc bastant real. I sobre com vam arribar, és prou fàcil d'explicar: els Sith van trencar les files del seu bloqueig per enfrontar-se a la nostra flota. Amb les nostres naus capitals atraient el focus dels seus creuers i Cuirassats, vam ser capaços d'enviar diverses canoneres a la vostra ajuda.

-Què hi ha de la resta de la nostra flota? -va preguntar en Hoth preocupat-. Els Sith gairebé doblaven el nombre de les vostres naus.

-Van aguantar pel seu compte prou com perquè passéssim a través del bloqueig, llavors es van desunir i es van retirar, sorprenentment amb poques baixes.

-Bé. -El General va assentir. Llavors va arrufar el gest-. Però encara no entenc per què s'enfrontarien a la vostra flota després de tot. No té sentit!

-Només puc suposar que van rebre ordres de fer-ho d'algú d'aquí a la superfície.

-En Kaan estava a punt d'escombrar-nos -va insistir en Hoth-. L'última cosa que faria és donar l'ordre d'enfrontar-vos.

Tots dos Jedi es van quedar en silenci per un moment, cavil·lant les implicacions del que havia passat. Finalment en Farfalla va preguntar,

-És possible que tinguem un aliat desconegut entre la Germanor de la Foscor?

En Hoth va capcinejar.

-Ho dubto. És més probable que els Sith finalment estiguin començant a tornar-se els uns contra els altres. Era inevitable.

El Mestre Farfalla va assentir estant d'acord.

-Aquest és el camí del Costat Fosc, després de tot.

* * *

En Kaan estava traient fum mentre el seu volador va tocar terra a la part posterior del campament Sith. Com podia haver anat tot tan terriblement malament en tan poc temps? Havien estat a la cúspide de la victòria, i ara de cop i volta estaven al tall de la navalla de la derrota.

Va irrompre pel campament cap a la seva tenda, ignorant les mirades qüestionadores de la Githany i els altres. Volien una explicació, però no tenia cap a donar. No encara. No fins que tingués un informe d'estat de l'Almirall Nyras. Com va poder trencar Farfalla a través del kríffid bloqueig?

La seva ràbia era tan gran que no es va adonar de l'aviador d'en Qordis aparcat a prop de la seva tenda, o de les taques de sang escampades al terra proper. Si ho hagués fet, podria haver buscat a l'àrea i trobar el cos tirat en la vegetació propera. Però tota la concentració d'en Kaan estava centrada en arribar la seva tenda i l'equip de comunicacions de l'interior.

Va trobar a Bane allà esperant-lo, dret, tranquil com una pedra.

-Tan aviat de tornada, Kaan? -va preguntar ell-. Què li va passar a la teva gloriosa batalla?

-Reforços -va grunyir en Kaan-. D'alguna manera Farfalla va trobar una forma de trencar a través del nostre bloqueig.

-Jo li vaig dir a la teva flota que s'enfrontés als Jedi -va dir en Bane, les seves paraules tan com si res com si hagués estat parlant del temps.

La mandíbula d'en Kaan es va obrir. Hi havia sospitat de la traïció, però no estava preparat perquè el traïdor ho admetés obertament!

-Però... Per què?

-Volia a tots els Jedi aquí a Ruusan alhora -va respondre en Bane.

-Tu maleït imbècil! -va cridar en Kaan, movent els seus braços de manera esbojarrada com si estiguessin sent agafats per uns espasmes incontrolables-. La victòria era nostra! Teníem a Hoth derrotat!

-Aquesta és la teva meta, no la meva. Estic darrere d'un premi molt més gran que la mort del General Hoth. Ell és només un home.

En Kaan va bordar un riure dur.

-Tots coneixem el premi que busques, Darth Bane. Ets aquí per apoderar-te de la Germandat.

En Bane va arronsar les espatlles de forma indiferent, com si no li importés que fos d'una o altra forma.

Semblava tan calmat, tan segur del que estava fent. Li va portar tot el que va poder a Kaan evitar saltar cap a la gola de l'home enorme. Entenia el que havia fet? No podia veure que els havia condemnat a tots?

En Kaan va colpejar cansat contra una cadira.

-Si els vas portar contra els Jedi, els vas portar a la seva massacre.

Ara va ser en Bane qui va riure, un riure baix entre dents, sinistre.

-Què ràpidament has caigut en la desesperació, Kaan. Fa només unes hores estaves segur de la victòria!

-Això va ser abans que en Farfalla i els seus reforços arribessin -va respondre en Kaan-. Abans quan teníem els avantatges del nombre i la superioritat de l'aire. Tot això ha desaparegut, gràcies a tu. No és possible que els derrotem ara.

-Jo puc fer-ho -va prometre en Bane.

En Kaan va seure més ferm en la seva cadira. Novament estava aquesta confiança desbordant. En Bane sabia alguna cosa que ell no. Algun truc.

-Un altre ritual com l'últim? -suposà ell.

-Conec molts rituals. Molts secrets. I tinc la força per utilitzar-los.

El terror va agafar a Kaan.

-La bomba mental -va sospirar ell.

-El teu lideratge ha fracassat! -va declarar en Bane-. Ara jo portaré a la Germanor pel camí de la victòria.

-I què hi ha de mi? -va preguntar en Kaan, sabent ja la resposta.

-Pots jurar-me la teva lleialtat cap a mi amb tots els altres -li va dir en Bane-, o pots morir aquí en aquesta tenda.

Lord Kaan sabia que no era rival per a Bane, ni físicament ni a través del poder de la Força. Tot i així no s'anava a rendir tan fàcilment. No mentre encara tingués l'astúcia, el frau, i els seus talents únics de persuasió de la seva part.

-De veritat creus que els altres et seguiran? -Va preguntar ell, pressionant amb la Força per plantar les primeres llavors de dubte en la ment del seu rival-. Encara estan alertats de tu després el teu últim ritual.

Un parpelleig d'inseguretat va passar pels trets durs d'en Bane. En Kaan va augmentar la pressió de la seva coacció i va continuar parlant.

-La Germandat tracta sobre la igualtat, no sobre la servitud. Demanar-li als altres que s'inclinin davant teu només els allunyarà... o els farà tornar-se en contra teva.

Ell es va alçar de la cadira mentre en Bane nerviosament s'acariciava el mentó, sospesant els arguments.

-Com creus que reaccionaran els altres quan els hi digui com has orquestrat l'arribada dels reforços Jedi?

Els ulls foscos d'en Bane van parpellejar enfadats, i la seva mà va anar a l'empunyadura del seu sabre làser.

-Matar-me no mantindrà el teu secret -li va advertir -. Els altres saben que no eres a la batalla quan van arribar les naus d'en Farfalla. Més d'un parell d'ells probablement ja sospitin que tu els has traït.

En Kaan va pressionar encara més fort amb la Força, tractant de retorçar i doblegar els mateixos pensaments d'en Bane.

-Pot ser que siguis el més fort d'entre nosaltres, però no pots derrotar-nos a tots. No sol, Bane.

L'home enorme va trontollar i es va agafar el cap. Va anar cap a la cadira i va col·lapsar en ella, la fusta grunyint sota les seves formes enormes. Es va inclinar cap endavant, amb les mans pressionant amb força a la seva templa.

-Tens raó -va dir a través de les dents fortament premudes-. Tens raó.

-Encara hi ha esperança, tot i així -va dir en Kaan, caminant i posant una mà reafirmant a l'espatlla àmplia d'en Bane-. Segueix-me i evitaré que els altres es tornin en contra teva. Uneix-te a nosaltres en la Germanor!

En Bane va assentir lentament, llavors va girar el cap per mirar amunt, cap a Kaan amb una expressió desesperada, sense esperança en els seus ulls.

-Què hi ha dels Jedi? Què hi ha de les seves canoneres?

En Kaan es va aixecar, lentament alliberant la seva adherència mental sobre l'altre home.

-Podem cancel·lar la superioritat aèria retirant-nos a les coves -va dir ell-. Conec al General Hoth: ens seguirà. I allà desfermarem la bomba mental contra ells.

En Bane va saltar sobre els seus peus ansiós. En Kaan estava complagut de veure que els seus poders de la persuasió de la Força eren tan forts com sempre. Fins i tot en Bane no era immune a les seves manipulacions.

-Faré com vostè digui, Lord Kaan! -va exclamar ell-. Junts destruirem als Jedi!

-Pau, Bane -l'instà en Kaan, estenent els circells d'una calma tranquil·litzant. Hi havia anul·lat l'amenaça a la seva posició que ell representava, però sabia que l'efecte era només temporal. En el seu moment, l'hostilitat d'en Bane tornaria, com ho farien els seus somnis d'usurpar el mantell del lideratge. En Kaan necessitava trobar una solució més permanent.

-Desafortunadament -va dir ell-, encara hi ha... complicacions.

-Complicacions?

-Puc convèncer la resta de la Germandat perquè perdoni els teus actes traïdors, però només després que els Jedi siguin destruïts. Fins llavors hauràs de romandre ocult als altres.

L'expressió confosa i ferida a la cara d'en Bane era insignificant, però en Kaan estava acostumat a obtenir aquelles emocions crues en aquells als qui manipulava.

-Portaré a la Germandat a les coves -va explicar ell-. Sóc prou fort per unir les seves ments i deslligar el poder de la bomba mental sense la teva ajuda. Tu et quedes aquí a la tenda fins al vespre, llavors t'escapes del campament. Romans fora de perill fora de la vista fins que l'acció estigui feta.

-I una vegada que els Jedi siguin destruïts tornarà a buscar-me?

-Sí -va prometre en Kaan, la seva veu solemne. Una vegada que els Jedi s'hagin anat, tornaré a per tu amb tota la força de la Germandat. -Fins aquí, almenys, era cert. No podia deixar res a les probabilitats; no menystindria més al seu oponent. Bane ja havia sobreviscut a un intent d'assassinat. Aquesta vegada deslligaria tots el nombre dels seus seguidors contra el seu enemic.

-Faré com m'ordena, Lord Kaan -va respondre en Bane, caient sobre un genoll i inclinant el seu cap. En Kaan es va girar i va anar fora cap al campament, dirigint-se cap a la seva pròpia tenda on les pàgines que contenien el ritual de la bomba mental estaven ben ocultes.

En Bane es va quedar en la posició de súplica fins que el Lord Fosc va estar ben fora de la vista, llavors es va redreçar i es va netejar la pols dels genolls amb un nas funest. Hi havia sentit els esforços d'en Kaan per dominar la seva ment, però no havien tingut més efecte que un ganivet rovellat esgarrapant les plaques de pell d'un senglar polar halurià. Tot i així, havia pres l'oportunitat i havia realitzat una actuació digna del millor dramaturg d'Alderaan.

En Kaan estava convençut que la bomba mental era la clau per a la victòria Sith, i anava a fer caure la resta de la Germandat en la seva xarxa de bogeria. La segona fase del pla d'en Bane s'havia posat en moviment. En fer-se fosc el següent dia tot s'hauria acabat.

* * *

En els perímetres del campament Jedi, les patrulles envoltaven interminablement a través de la nit, sempre vigilants i observants. No eren només els atacs dels Sith contra els que es protegien, sinó també de les invasions dels bouncers flotants, coberts de pèl.

Les anteriorment pacífiques i dòcils criatures natives de Ruusan s'havien tornat boges pel cataclisme que havia escombrat el bosc. Abans havien estat una visió familiar i acollidora: reunint-se en grups sobre els malalts i ferits per projectar imatges de consol i curació. Ara sortien de la penombra de la nit en rajades terribles, infligint malsons recargolats que portaven sofriment, terror, i pànic a tots als voltants.

No hi havia res a les patrulles poguessin fer llevat disparar les turmentades criatures que estaven a la vista, abans que poguessin escampar la seva bogeria entre els Jedi. Una tasca funesta, però necessària, com tantes altres coses aquí a Ruusan ho havien estat.

Afortunadament, les patrulles havien aconseguit mantenir els bouncers a ratlla, i l'humor dins dels confins del propi campament Jedi era un cautelós optimisme. Després de la desesperació sense esperances dels passats mesos, el seu entusiasme suau gairebé se sentia com una gresca de goig per al General Hoth.

Ja no eren els caçats, acovardits en les profunditats del bosc, sobrevivint només mentre romanguessin ocults. Els Jedi havien recuperat l'avantatge: el seu nou campament havia estat situat a les planes obertes a les vores del mateix camp de batalla on s'havia donat la volta a la guerra. I ara eren els Sith els que havien anat a ocultar-se.

El general, tot i que encara exhaust per l'escapada desesperada de les flames i la lluita que va seguir, va rebutjar adormir-se. Hi havia massa detalls per veure, massa coses que necessitaven la seva atenció.

A més d'organitzar les patrulles per protegir-se contra els bouncers, també havia de supervisar la distribució de subministraments frescos. Les naus d'en Farfalla havien lliurat el desesperadament necessitat menjar, els packs mèdics i les cèl·lules d'energies noves per als blàsters i els escuts personals. Amb la majoria dels seus altres magatzems perduts a causa del foc salvatge antinatural que havia devastat els boscos, el general volia assegurar-se que totes les seves tropes estaven apropiadament reequipades i ateses abans que es concedís el luxe de descansar.

Es va obrir pas a través de dotzenes de fogueres de campament moribundes i vintenes de cossos roncant. Encara anaven curts de tendes per a les tropes, però aquells sense elles estaven més que contents de passar les nits càlides tirats a terra dormint sota el cel obert.

-General! -va cridar una veu, sorprenentment forta en la nit d'una altra manera tranquil·la. Hoth es va girar per veure a Farfalla corrent cap a ell, amb els peus ferms tot i la foscor mentre saltava sobre els soldats adormits de camí.

Detenint-se per deixar que l'agafés, en Hoth va respondre a la seva ja de costum, encara així i tot extravagant, reverència amb un assentiment cortès.

-Té notícies, Mestre Farfalla?

L'home més jove va assentir excitat.

-Els nostres exploradors han albirat als Sith en moviment. Kaan els està portant a l'est, cap al peu de les muntanyes.

-Probablement es dirigeixi a les coves i als sistemes de túnels -suposà en Hoth-. Tractant d'eliminar el nostre avantatge en l'aire.

En Farfalla va somriure.

-Afortunadament, ja hem fet algun reconeixement en l'àrea. Coneixem la majoria dels punts d'accés principals cap i des de la superfície. Una vegada que vagin als túnels podem envoltar les sortides. Estaran atrapats!

-Hmmm... -Hoth es va acariciar la seva pesada barba-. No és probable que Kaan cometés aquest obvi error tàctic -va murmurar ell-. Està tramant alguna cosa.

-Puc ordenar a alguns dels exploradors que els segueixin cap als túnels i mantinguin un ull sobre ells -va suggerir en Farfalla.

-No -va dir en Hoth fermament després de només un moment de consideració-. Kaan estarà observant buscant espies. No enviaré a ningú de la nostra gent a les seves mans per a un interrogatori.

-Potser puguem fer-los passar gana -va oferir en Farfalla-. Forçar-los a rendir-se sense cap vessament de sang més.

-Aquesta seria la millor solució -va admetre el general-. Malauradament, no crec que puguem permetre'ns aquest temps. -Va fer un sospir profund i un moure cansat el cap-. No sé per què Kaan s'està dirigint a les coves... només sé que hem de fer alguna cosa per detenir-lo. -La resolució va endurir la seva cara-. Fes sonar la trompeta i reuneix les tropes. Anirem darrere d'ell.

-No és que qüestioni les seves ordres, general -va començar en Farfalla, amb tant tacte com va poder-, però és possible que Kaan l'estigui atraient a un parany?

-Estic gairebé segur d'això -va concedir en Hoth-. Però és un parany que farà saltar abans o després de totes maneres. És millor que no li doni temps per preparar-se. Si tenim sort podrem agafar-lo abans que estigui preparat.

-Com vostè ordeni, general -va dir en Farfalla amb una altra de les seves grandioses reverències. Llavors va afegir-: Vostè, però, hauria de dormir una mica. Sembla tan pàl·lid i demacrat com un dels Sith.

-No puc dormir ara, amic meu -va respondre en Hoth, posant una mà pesada sobre la delicada espatlla d'en Farfalla-. Estava aquí al principi d'aquesta guerra. Vaig ser qui va portar a l'Exèrcit de la Llum aquí a Ruusan per enfrontar-se a la Germanor de la Foscor d'en Kaan. He de veure el resultat d'això fins al final.

-Però quant més pot aguantar sense dormir, general?

-El suficient, tinc el pressentiment que això acabarà per demà... d'una manera o altra.

Següent