Cavaller Errant (XX)

Anterior

CAPÍTOL 20

La vida era com un canó, com sempre havia dit Beld Yulan.

Has de netejar les caixes buides abans que puguis disparar de nou.

I amb la majoria de les coses -si més no, fins que es va tornar odionita- l'antic mentor d'en Rusher tenia raó. La depressió gairebé l'havia reclamat, a bord del Diligència després de Gazzari. Però d'una estranya manera, la Jedi i la seva ventrada havien estat la distracció que necessitava per arribar als seus quefers de nou. La fugida de Byllura l'havia despertat. Ell encara tenia una tripulació que necessitava la seva protecció i guia.

Però en aquesta cuirassa li havien disparat. Era temps de continuar en moviment. Aquí, a només un parell d'hores de Calimondretta, s'havia interessat a començar de nou. La gent de l'Arkàdia havia fet coses sorprenents amb la fabricació, els va desafiar a què fessin les futures peces d'artilleria més lleugeres. Observar el mestre de subministraments twi'lek treballar -mentre que encara tenia aquest treball- també havia estat instructiu. En Rusher va veure tres formes en les que havia de reorganitzar les beines de càrrega del Diligència, per accelerar el desplegament d'armes. Ell no esperava que l'Arkàdia li deixés reclutar aquí, però la seva visita resultaria en un millor futur per a la Brigada d'en Rusher.

Assolir aquest futur significava netejar el canó. Els refugiats havien de marxar. I així, la caixa estava encallada.

Entrant a Calimondretta, es va adonar de per què res més gran que un caça tenia permès entrar a la instal·lació: el lloc era un iglú real. Els panells del sostre a l'atri podien ser de transpariacer, però els travessers i les estructures eren de gel sòlid. No hi havia lloc per encendre els motors, o fins i tot aterrar a prop, donada l'agitació que havia sentit quan els cotxes eruga van sortir. La majoria de la ciutat podia estar protegida fora de perill en els grans túnels, però la seva sortida al món exterior havia de ser protegida. El Diligència no podria acostar-se més; els refugiats haurien de creuar la làmina de gel.

Però portar a mil set-cents estudiants en cotxes eruga portaria dies. Les cabines segellades suportaven només a quatre passatgers, amb el càrrec seguint-los per darrere en trineu. Ell ni tan sols volia pensar en portar vestits espacials per a mil aliens de diferents mides.

Un problema enganxós, però un que la gent de l'Arkàdia havia estat treballant amb ell per solucionar-ho. Ara la solució estava gairebé a mà. Prenent notes en un panell de dades, en Rusher va baixar una escala mecànica cap a una gruta blavosa. Els locals eren grans en les seves algues, va veure ell; colossals tubs plens amb allò bombollejant s'alçaven trenta metres al voltant d'una plaça interior, servint tant de font de llum com d'art vivent per als arkadianites que corrien a treballar.

Potinga blava en una cova de gel. Bé, això supera a Daiman i la seva estàtua, va pensar en Rusher. Però les bombolles fluint no semblaven estar calmant a ningú. Syned mai dormia. Tothom tenia alguna cosa a fer, algun lloc on anar.

Gairebé tothom.

-Ei, -va cridar una veu des de baix.

En Rusher va mirar avall. Aquí estava asseguda la Kerra, amb el colze recolzat sobre un dels genolls, al peu d'un dels enormes cilindres escumosos il·luminant la Perspectiva de Reflex.

Ell va haver de mirar dues vegades. Aquesta energia nerviosa se n'havia anat. Des que la va conèixer, només l'havia vist en acció. Fins i tot després que l'hagués animat a anar-se'n de Byllura, ella s'havia quedat al pont, inquieta i preguntant-li per la seva destinació. Ell finalment s'hauria retirat, simplement per evitar que ella forcés la seva cama ferida. La curació Jedi no semblava ser una classe que tothom prenia.

La Kerra simplement es desplomava, bevent d'un contenidor com una captaire fora d'una cantina.

-Una mica aviat per començar, no? -va preguntar ell-. El sol s'acaba d'alçar.

-Per cinquena vegada avui, -va respondre ella, obrint la tapa-. És aigua.

-Pitjor per a tu. -En Rusher va mirar de costat a costat. L'única gent que no es dirigia a algun lloc era una parella de la Guàrdia Ciutadana de l'Arkàdia, observant-la des d'una distància respectuosa per la sala. Va pensar que ell havia vist a un altre dalt al balcó, sobre ells.

La Kerra va colpejar la tapa per tancar-la.

-Què és el que ella et té fent?

En Rusher va explicar la feina que estava fent per portar als seus passatgers a la ciutat.

-Tenen un gran reptador de gel que servirà, però necessiten la meva ajuda en una boixa que necessiten amarrar a una de les nostres rampes de càrrega-, va dir ell-. Aquest és el problema quan vam muntar el creuer espacial sobre les beines de càrrega. Les quatre portes de terra són per a equip pesat.

-No és el teu únic problema-, va dir Kerra, ficant-se el contenidor a la butxaca de la seva armilla-. Encara no sé si haurien d'anar-se'n.

-Què, les portes?

-Els refugiats!

-Estàs segura que això és aigua? Perquè no té sentit el que dius, -va dir en Rusher-. És la meva nau i és el planeta de l'Arkàdia. Qui ets tu, de nou?

La Kerra es va tensar contra el tub i va moure els seus punys en l'aire.

-Sabía que ella et convenceria! Estic sorpresa que la teva bava no s'hagi congelat a terra!

-De què estàs parlant?

-Des que la vas conèixer, la has estat orbitant com un satèl·lit.

En Rusher va riure entre dents, per a si mateix.

-Bé, ella és una dona atractiva-, va dir ell. Cridanera més bé, però la nena ja semblava prou agitada-. I ella ha creat tot això. No veus res a admirar en això?

-Ella és una Sith.

-Sí, però ella també sap de coses. Un munt de gent de fora no coneix la seva pròpia història, molt menys la de ningú més, -va dir ell-. M'agrada una dona que es manté al corrent dels esdeveniments... de fa mil anys.

La Kerra es va aixecar, i mentre ho feia, les seves ombres arkadianites a l'altre costat de la plaça van fer un pas per a prestar atenció. Ella va moure la seva mà amb desdeny.

-Ells sempre m'estan observant. Estic en una caixa fins que em necessiti... per al que sigui.

-Bé, el que sigui que tingui pensat, no sembla que vagi a ferir-te, -va dir ell-, o ja ho hauria fet ara mateix.

-Terrorífic.

En Rusher va riure.

-No sé el que esperes, però aquest em sembla un tracte força bo. No teníem ni idea de com portar-te de tornada a la República, de totes maneres, i un munt de rutes simplement porten a un altre lloc pitjor. -La Kerra va començar a caminar allunyant-se, però ell va continuar-. A la Tan sembla que li agrada. I nosaltres no només aconseguirem anar-nos-en... ens estan ajudant!

La Kerra es va girar, cridant-li a la cara.

-Així que simplement te n'aniràs a una altra banda? A servir a un altre Lord Sith?

-No hi ha molts altres contractistes, -va dir en Rusher. Ell no coneixia molts dels Lords Sith veïns, però les pràctiques d'en Mandragall s'havien dispersat bastant. Algú estaria disposat a utilitzar a un operador independent.

-Podries fer una altra cosa!

-Com què? -Ell va mirar als suburbans, corrent cap a les seves assignacions-. Sóc una mica massa gran per començar a atendre animals de muntar.

-Alguna cosa real, -va dir la Kerra, empenyent a un costat el coll de la gavardina i agafant les medalles del seu pit-. Mira't, Rusher. Estàs portant una insígnia que tu mateix t'has fet. No ets part de res real. No lluites per ningú.

-Estic desaprofitant la meva vida, és això? -Prenent el seu braç, en Rusher la va portar a la vora fora del peu de trànsit i cap a la brillantor del vial alt d'algues-. Mira, què creies que passaria exactament? Què et portaria per tota la creació d'en Daiman i més per portar-te a un lloc en el qual mai he estat? Aquest sector és casa meva, -va dir ell-. Aquest és el meu treball. No sóc cap brivall amb un cor d'or al que li puguis entabanar per unir-se al teu...

-No ho diguis! -La Kerra va tractar de forçar el pas-. Aquesta conversa s'ha acabat!

En Rusher va bloquejar el seu camí i va agafar els seus canells.

-Mira, tu tens un munt d'opinions... però no un munt de fets. No entens res.

-Deixa'm anar. -Els ulls avellana cremaven d'odi.

-En un minut... un cop que entenguis què és el que faig, -va dir en Rusher-. Sí, sóc un mercenari. Sí, treballo per als Sith. Però no hi ha ningú més per a qui treballar.

-Això no és cert, -va dir la Kerra-. Podries treballar per a la gent!

-Està bé. Tu em dius com, -va dir en Rusher-. Vols que sigui part d'alguna cosa, però no saps què. Està bé traçar la teva pròpia ruta quan ets només una persona, carregant amb un pal brillant. Però sóc un canoner. Aquestes peces d'artilleria pesen tones! Algunes prenen seixanta operaris per preparar-les, disparar, i retirar-se! Com se suposa que he d'alimentar en aquesta gent, que alimenti aquesta nau, mentre treballo per ves a saber qui? Estafant?

-Així és com ho fas ara!

-Sí, amb el permís dels Sith en el territori em trobo. En quants llocs creus que podria aterrar el Diligència si fos un renegat? -En Rusher va llançar una mirada enrere cap als observadors i va baixar la seva veu-. Ells esclavitzarien a cada persona de la meva tripulació, i ells no es preocuparien del que els hi passés. Tens una galàxia de gent per la qual preocupar-te. Jo tinc cinc-cents seixanta. I no vaig a perdre a més-, va dir ell-. Així que abans que decideixis quina és la responsabilitat de l'altra gent per la galàxia, potser hauries de fer una ullada més de prop. Potser tinguin ja responsabilitats.

La Kerra el va mirar enfadada. I llavors ell va veure els seus ulls obrir-se, just un mil·límetre, aquelles celles negres començant a arquejar-se. Per primera vegada des que la va conèixer, en Rusher va veure alguna cosa nova en aquesta cara petita, determinada.

Dubte.

Ell va alliberar les seves mans i va deixar sortir un profund alè, sorprès i una mica avergonyit per la intensitat de la seva explosió. Ell seguia oblidant-se: Kerra Holt només era una nena, no molt més gran que els seus refugiats, i de la mateixa edat que molts dels seus reclutes. Ell havia intercanviat foc amb ella perquè ella havia semblat ser capaç de manejar qualsevol barrera.

Però aquesta era el seu turó de Gazzari.

La Kerra va apartar la mirada, taciturna.

-Ni tan sols tinc el meu pal brillant.

En Rusher es va recordar. El sabre làser estava enrere en el Diligència, on els havien ordenat deixar-ho.

-Bé, tu vas trencar el meu.

Un dels subordinats de l'Arkàdia va caminar al voltant de la columna d'algues per dirigir-se a ells.

-Kerra Holt, has estat convidada a trobar-te amb Lord Arkàdia al seu museu.

-Museu? Sona interessant, -va dir en Rusher.

-I vostè hauria d'esperar a la nostra senyora fora, Brigadier, una vegada que hagi acabat el seu treball amb els nostres enginyers.

Ombrívolament, la Kerra va començar a seguir al subordinat a través de la multitud. Però abans que ella s'apartés de la vista d'en Rusher, es va girar.

-És cert-, va dir ella, mirant a baix a les ombres cerúlies del terra-. Arkàdia no ha demanat res... encara. Ella només ha donat. I sembla la millor opció que tenim. -Ella va mirar amunt-. Però ella encara és una Sith. I això vol dir alguna cosa.

En Rusher la va mirar.

-No sé què vol dir això.

-Vol dir que mantinguis els ulls oberts, Jarrow. Pels meus nens... i els teus.

* * *

Des del balcó del nivell de dalt, els ulls del bothan miraven mentre els humans partien.

En Narsk no havia estat capaç de mantenir el rastre de la Jedi tot el temps a Syned; L'Arkàdia li havia donat una sorprenent llibertat de moviment. No hi havia importat. La Kerra havia estat fàcil de trobar, itinerant els salons gegants de gel amb desgana. Ella semblava desinflada, completament continguda.

Però mentre que ell sabia on era la Jedi, en Narsk encara no tenia ni idea del que estava tractant de complir l'Arkàdia amb la seva presència. No li importava, malgrat un interès personal en veure-la patir. Però observar la Kerra era part de les ordres que havia rebut en el desert, instruccions que portaria a terme. Recordant aquest breu respir, assolellat, en Narsk va tremolar. Per què no podia haver escollit Arkàdia un planeta com aquest per a la seva ciutadella?

Després del seu treball a Byllura, havia esperat que l'Arkàdia li tingués confiança per ensenyar-li els seus plans. Això no havia passat, però el fet que encara estava en Calimondretta suggeria que aquesta esperança no s'havia perdut. Una altra assignació podia estar en marxa, i ell sabia qui era més que probable que la produís.

L'Herència finalment estava passant.

Ell havia rebut una paraula de l'esdeveniment per arribar just una hora abans, via el seu implant. Set llargs polsos, transmesos per un sistema que va romandre sent un misteri per a ell. Significaven que avui podria ser un dia especial. Sempre ho eren. Com podien no ser-ho? Quan el poder s'associava amb el poder, la galàxia s'agitava.

Tornant des de la barana gelada de la balconada, en Narsk imaginava les preparacions que s'estaven fent a les capitals al llarg del sector. Les converses amb consellers, els tractes secrets laterals que ja s'estaven considerant.

L'Herència estava en marxa.

I si es podia confiar en els seus ulls, Arkàdia acabava de convocar a una Jedi a la seva presència. Què tenia entre mans?

En Narsk va anar corrent cap a les escales mecàniques. Era hora de tenir una xerrada amb el mercenari.

* * *

La Kerra rarament havia anat a visitar els museus de Coruscant. Sempre havia estat una cosa per a un altre dia. Difícilment s'havia imaginat que veure el seu primer museu després de ser nomenada Cavaller Jedi seria sota una làmina de gel en el reducte d'un Sith Lord.

L'ajudant de l'Arkàdia l'havia portat amunt, diversos pisos d'escales cap a una rotonda oberta a les estrelles de dalt a través d'una petita obertura de transpariacer. Les algues synedianes queien a través de les juntes al voltant de la circumferència de l'habitació, donant al lloc una lluentor freda. Un piló heptagonal de mig metre d'alt s'assentava al centre de l'habitació, el punt focal de les rajoles del sòl portant a set sortides igualment espaiades.

Un munt d'espai buit, va pensar ella, veient marxar al seu guia. Més planetari que museu. Les úniques exhibicions eren a les parets, assegudes en petites alcoves elevades entre les portes.

Hi havia esperat veure les relíquies Sith habituals, com si hagués alguna cosa «habitual» sobre els instruments sinistres del caos. En el seu lloc, molts dels objectes semblaven comuns, encara que la seva edat era clarament antiga.

Aquí, d'acord a la llegenda, hi havia un dispositiu de traducció utilitzat per un ajudant del Canceller Fillorean durant les negociacions amb els duinuogwuins. Un tros de diamant utilitzat per un esclau sense nom per extreure vidres a la Gran Guerra hiperespacial. Un hologravador utilitzat per entrevistar el filòsof Laconi, però no les famoses gravacions. Un tallador de fusió utilitzat per un soldat Sith per abordar l'Agulla Endar. Tots eren crítics per a la història, i tot i així tots semblaven mundans, tan anònims com la gent que els va utilitzar.

Mirant amunt, als elements lleugers orgànics, ella es va adonar de l'element comú. Aquestes coses eren totes eines. L'Arkàdia compartia quelcom més amb Daiman a més d'un gust pels sets en el disseny interior: no hi havia art en el seu regne. Tot era funcional, fins i tot l'ostentació a la plaça on havia deixat a Rusher. Part de l'arquitectura de Calimondretta era destacable, però com amb Daiman, servia principalment per festejar-la més que per tranquil·litzar la gent.

I necessitaven tranquil·litzar-se. Estaven tan frenètics. La Kerra va recordar la família de gotals que havia vist partir als vestíbuls de l'acadèmia. Havia pensat que hi havia alguna cosa que faltava en l'escena en el moment, però no es va adonar de què era... fins ara.

Alegria.

Els arkadianites no patien del mateix tipus d'opressió que ho feien els treballadors esclaus, però vivien sota un núvol. La gent no havia de ser amenaçada amb un perill físic per tenir por. I el sistema de l'Arkàdia els mantenia a tots temorosos. Temorosos de perdre l'estatus, si no rendien. Temorosos de ser canviats a ocupacions de les que no sabien res, que rendissin massa bé. L'Arkàdia els mantenia en moviment perpetu. Potser estaven més feliços que els residents desesperançats de Darkknell; certament no estaven tan malament com els drons de la Diarquia. Però a la seva pròpia manera, la gent aquí patia.

Els ulls de la Kerra es van fixar en un sol objecte, just sobre un metre de llarg. Era un altre instrument, però diferent a la resta. Una eina de marcat tallada de l'os d'alguna monstruosa criatura, tenia una punta de metall treballada amb cura en unes osques polides a mà. Els gravats en la seva longitud corbada representaven la història de la família del propietari.

-És bonica, no creus? -va dir l'Arkàdia

La Kerra va mirar per veure la Lord Sith darrere d'ella. Ella estava en les seves robes de guerra de nou, igual que ho havia estat a bord de la nau insígnia.

-És una feina molt bona, -va dir la Kerra.

-Fins i tot jo puc veure-ho-, va dir l'Arkàdia, caminant i passant per ella cap a l'expositor-. L'artesà que ho va fer va treballar dur durant trenta llargs anys per crear aquestes peces. Eren signes d'estatus, apreciats pels caps de família. Ella va elevar l'eina de marcar del seu estand. -Això va ser la fi, prop de la cúspide de les habilitats de la dona.

-La fi?

-Els navilis d'intercanvi d'una de les corporacions de la teva República va arribar a Odryn per fer un intercanvi de béns prefabricats. Eren capaços de replicar eines existents a una centèsima part del seu preu. L'artesana, que no sabia res més, es va llançar cap al mar i es va ofegar.

Les mans de l'Arkàdia es van estrènyer, partint l'eina de marcar en dues.

-La bellesa no té sentit contra l'onada. -Ella va llançar els fragments a terra.

La Kerra va mirar a l'eina trencada, perplexa.

-Tal cosa mai hauria d'haver estat permesa aquí, -va dir l'Arkàdia-, perquè l'artesana hauria hagut de tenir altres habilitats en què confiar. -La idea de passar tota la vida amb un únic propòsit era una recepta per a l'estancament, per a l'obsolescència.

-Però el preu és la peça mestra.

-Llavors val la pena pagar-lo.

La Kerra es va agenollar i va recollir les peces.

-Hi ha més preu que aquest, -va dir ella, lleument reemplaçant els fragments del seu estand-. La teva gent. Els mantens corrent. Però vas a fer-los córrer cap a la mort

-Què hi ha de la República? -Va dir l'Arkàdia-. La teva societat... fins i tot el teu estimat Senat... està dirigit pel comerç. Cregueu ocupacions, però no les garantiu. Permeteu que els competidors i les noves tecnologies els pertorbin, sense si més no un pensament per a aquells als quals han impactat les seves vides.

-Però nosaltres escollim enfrontar-nos en aquests desafiaments-, va dir la Kerra.

-Ho feu? -L'Arkàdia va caminar cap al piló al centre de l'habitació.

-Amb mi, ells saben que arriba el canvi. Però aquest canvi té sentit. Serveix a una causa que resulta ser la meva.

La Kerra la mirà, perplexa. La dona no era res del que ella havia esperat. Equivocada com estava, l'Arkàdia era... lògica.

Donant-se compte de la seva expressió, l'Arkàdia va riure.

-Esperaves que tots els Lords Sith fossin uns dolents assassins, sacseja-punys? No pots governar una galàxia així.

-Llavors deixa anar als estudiants.

-No puc, -va dir l'Arkàdia-. Entén-lo, Kerra. Si ho veig raonable, és perquè valoro la raó. Però tot i així sóc Sith... i no vaig a alliberar les vides que controlo només per guanyar la confiança d'una Jedi. -Caminà darrere del piló i va tocar un control ocult-. Però jo els hi oferiré refugi... i tinc una cosa que crec que serà de més valor per a tu.

Al seu voltant, la llum vivent es va atenuar, i dalt, la claraboia es va posar opaca. Els costats del piló heptagonal van lliscar cap avall, revelant projectors que van exercir imatges d'estrelles i nèbules al voltant de la rotonda enfosquida. La Kerra va mirar amunt, esforçant-se per trobar un punt de referència. Ella no podia.

-Vas venir aquí per donar un cop contra els Sith-, va dir l'Arkàdia-, i potser per ajudar a alguna de la gent sota la nostra influència. Però percebo que tu també vols alguna cosa més. Una cosa que no has estat capaç de tenir de ningú, de cap d'aquests mons.

Ofegant-se en un mar d'estrelles sota el domini Sith, la Kerra tancar els seus ulls. Hi havia alguna cosa que ella volia.

Una explicació.

-Una explicació, -va repetir l'Arkàdia-. Una explicació per a totes les guerres, tota la destrucció que has vist. Com els germans arriben a la guerra. L'estrany fi dels esdeveniments de Gazzari. I com tot aquest caos descansa dins d'un ordre major.

L'Arkàdia es va alçar davant les llums dobles del projector, les ombres caient davant seu.

-Necessito alguna cosa de tu, però perquè tu m'ajudis, has de saber una cosa que ningú fora de l'espai Sith sap. Has de saber per què.

Següent