Cavaller Errant (XVII)

Anterior

CAPÍTOL 17

-És només un nen! -En Rusher clavà uns cops amb el seu bastó per caminar contra la barana del buit de comandament-. I em dius que ell és un Sith?

-Un Lord Sith, -va corregir-lo.

-Au, bé, això té sentit-, va dir el brigadier-. No tenim un Lord Sith en la col·lecció. M'alegro que el portessis a bord! -Ell va mirar-la, asseguda a la catifa encoixinada del pont i tenint cura de la seva cuixa torta. La seva atenció estava on estava la d'ell: en el noi ajupit al racó, davant seu al lluny. En Rusher havia posat guàrdies armats a cada costat de l'adolescent, però difícilment semblava ser necessari. El nen era un desastre. Des que arribés amb la Kerra al pont, ell havia alternat entre mirades febrils per la pantalla de vistes a Byllura, a baix, i atacs huracanats amb el seu cap ficat entre els seus genolls.

Un Lord Sith en pijama, va pensar en Rusher. Ara ho he vist tot.

-Ell mai ha estat a l'espai abans?

-En Quillan mai ha estat fora de la seva habitació abans, -va dir la Kerra, acostant-se a la vora, i després tornant. Ella semblava alternar, també: entre la simpatia i l'alerta. En Rusher tenia entès per ella que, minuts abans, el noi havia estat tractant-la de matar. Però «Lord Quillan» no semblava poderós. Si de cas, semblava... un desafiament mental.

La Kerra mirà al voltant del cosmos que omplia la visió d'en Quillan per tot arreu.

-És aquesta maleïda sala d'observació d'un pont. No pots polaritzar els ports de vistes, o alguna cosa?

-No sota atac. No puc-, va dir en Rusher, amb els ulls escombrant l'espai des de babord a estribord. Les naus de batalla de la Diarquia que havia vist sortint de Hestobyll estaven totes allà fora, part d'una força seriosa de l'espai que incloïa creuers i caces xatos. Ell fins i tot havia vist alguns transports de tropes en la barreja, tots agrupats prop de les naus de batalla. La Diarquia significava negocis per a algú.

Però no per a ells, almenys no fins al moment. Malgrat les seves paraules, el Diligència no estava sota atac. Des que havien arribat a l'òrbita, la flota de la Diarquia simplement s'havia assentat allà, entre ells i qualsevol punt de salt hiperespacial. Deixar el sistema byllurà per anar a qualsevol altra part requeria negociar amb aquest camp de depredadors, en posició per colpejar. I al contrari que a Gazzari, en Rusher no imaginava que les naus de cop i volta se n'anessin a una altra cita.

-Dius que aquest nen és el seu cap-, va dir ell, fent un gest cap a Quillan-. És per això pel que no ens estan atacant?

-No ho sé, -va dir la Kerra. Tots els seus esforços per arribar fins al noi havien fracassat-. Crec que estan esperant ordres.

-D'ell?

-De qualsevol. -La Jedi es va aixecar, mirant a fora a un mar de navilis espacials sense moviment.

En Rusher va fer un gest amb la mà al besalisk en el buit de comandament, demanant una cerca de tots els canals que arribessin de Byllura. Si arribava alguna paraula, volia saber-ho primer.

-Mira, Holt, si aquest nen és el cap, no pot ell dir-los que fotin el camp?

La Kerra va mirar a l'adolescent, mirant-lo amb uns ulls vermells mentre tremolava.

-No crec que ell pugui dir res a ningú-, va dir ella-. No sense la seva germana.

En Rusher va onejar els seus braços.

-Bé, pose'm-la al comunicador llavors!

-No!

El brigadier va retrocedir sobre els seus talons, sorprès per la urgència de la seva resposta.

-Vull dir, -va dir la Kerra en un to més mesurat-, no, no crec que funcioni així. Ella parla per ell, però ell només parla amb ella a través de la Força.

-Vaig pensar que la gent com vosaltres podia disparar la seva xerrameca a una llarga distància.

-No és fàcil, si mai ho has fet abans, -va dir la Kerra-. I en Quillan mai ha hagut de fer-ho abans.

El cap d'en Rusher nedava. Agitat, va colpejar el cap del seu bastó contra la barana de metall, provocant un repiqueig que va fer que el noi Sith gemegués de nou.

-Sí, és cert, -va dir en Rusher-. Jo sento que ploraré, també. -Trepitjà fort cap a la Jedi-. No us vull a cap dels dos aquí!

Encongint-se per la pressió sobre la seva cama, la Kerra va tractar de posar-se dreta.

-Ho has deixat clar.

-Mai hi ha hagut un Sith a bord del Diligència per cap motiu-, va dir en Rusher, amb les celles eixamplant-se -. Ens manté a mi i a la meva tripulació fora de perill... i a ells lluny de l'artilleria pesada. -Va assenyalar a la pelussa d'estrelles més enllà d'una de les flotes de la Diarquia-. No us ensenyen la vostra pròpia història a la República? Potser has sentit parlar d'una petita cosa anomenada el Màxim de Telettoh. Era...

-Mai vaig deixar abordar a Malak, -va acabar ella.

-Tens la maleïda raó! -Generacions de professionals militars coneixien la història de l'almirall de la República que havia deixat a un Sith amb robes de Jedi pujar amb ells en un viatge. Ell havia passat la resta de la seva carrera tractant de desfer el mal-. Agafarem els seus treballs. Agafarem els seus combustibles. Però no agafarem a un Sith del carrer. No si jo...

En Morrex va cridar des de dins del buit.

-Tenim foc, Brigadier!

-Cap a nosaltres? -En Rusher va córrer de tornada a la barana, distret del seu enuig.

L'oficial de comunicacions va respondre assenyalant als monitors. Els llums brillaven en la superfície de Byllura, on Hestobyll i el seu continent estaven ara dormint en la nit. Però no era il·luminació artificial.

Foc.

La Kerra coixejà apartant-se de l'adolescent cap a la finestra de babord. Estudiant la superfície del món lliscant, va assenyalar dues localitzacions al costat de la fi de la nit. En Rusher es va unir a ella, portant un parell d'electrobinoculars. Columnes de fum s'alçaven des de diversos nivells de la ciutat cabdal.

-Disturbis?

-La gent s'està despertant, imagino, -va dir la Kerra-. I despertant-se enfadats. -Hi havia un flux constant d'ordres arribant des de l'altiplà cap a tots els subordinats dels bessons a Byllura-, va explicar ella-. Ara que la germana d'en Quillan no tenia ordres per donar, l'ordre s'estava col·lapsant.

En Rusher es va fregar el front.

-I el primer que fan és fer cremar el lloc on viuen? Això no té cap sentit!

-Com podria saber-ho? -Va preguntar la Kerra-. La gent els ha estat dient que treballin, dormin, i mengin durant anys. És la primera vegada que han tingut alguna opció. -Ella es va detenir-. Tot i que és cert, és una forma estranya de passar la teva primera nit lliure.

-A mi no em preguntis, -va dir en Rusher-. He fet explotar coses per tota una vida. -Ell va mirar enrere sobre la seva espatlla a les naus de guerra de l'exterior-. Si aquesta és la nostra oportunitat, potser serà millor que ens colem ara... abans que se n'adonin de com de divertit que és.

-Sí, -va dir la Kerra-. Crec que tu...

-Transmissió entrant, Brig!

Just com Daiman se'ls hi havia aparegut dies abans, ara un altre Sith es va materialitzar en la tènue llum. Un krevaaki d'aspecte sever, va veure en Rusher, amb els tentacles embolicats en una capa.

-Qui és aquest?

-El Regent-, va dir la Kerra-. No sé el seu nom. -Davant seu, el noi va cridar, mistificat per l'estranya imatge.

-Em dic Saaj Celegian, -va respondre la figura en la imatge. El krevaaki va tossir i va mirar cap a baix-. Vull dir, Saaj Calician. -Ell es va aturar, la seva postura redreçant-se -. Ara ho sé.

En Rusher va mirar la imatge, confús.

-Així que sap el seu nom. Què és per a tant?

-Jo crec que és bastant, -va dir la Kerra-. Silenci. -Ella va coixejar per dirigir-se a l'holograma-. Què vols?

* * *

Quilòmetres per sota, en Calician estava escales avall a la sala de control del Loft. Al costat del celegià dorment en el seu tub, el krevaaki va mirar amunt, cap als set monitors de vídeo, mostrant imatges de tota la badia de Hestobyll. Era una de les poques parts supervivents del sistema de vigilància que els cervells flotants no havien reemplaçat, i ara li donava la seva única visió detallada del que estava passant.

Com se'ls havia ordenat, els treballadors de les drassanes subterrànies secretes havien començat a treballar en més naus de batalla en l'instant en què la seva flota recentment construïda era lluny fora de perill. Desafortunadament, el coneixement dels procediments del llançament de metall no estava amb els treballadors en escena, sinó amb un petit grup d'experts en una de les plantes inferiors del complex de l'altiplà. Normalment, els celegians portaven les seves ordres als unificadors vestits d'escarlata de les instal·lacions de tot Byllura, permetent-los fer diverses operacions alhora. Però quan el celegià del nucli va deixar d'enviar missatges, les fàbriques s'havien quedat sense saber què fer en un moment crític. En sis llocs de Hestobyll, els motlles s'omplien descontrolats amb el duracer fos, sobrepassant i provocant explosions en cadena. Ell podia veure que alguna cosa semblant havia passat a tres de les seves fàbriques de municions també.

Cobertes pesades queien mentre en Calician observava al caos escampar-se. Byllura havia estat un model de centralització Sith, un sistema no electrònic centrat en la voluntat d'un únic Lord. Ara l'antic regent el veia acabar-se. Un cos pot sobreviure sense una ment pensant només mentre els òrgans coneixen les seves funcions. Sense U, la xarxa estava danyada. Sense la voluntat dels bessons, mai podria ser reparada.

-... He dit, per què ens estàs trucant?

En escoltar la veu de la Jedi, Calician coixejà de tornada a la configuració hologràfica el millor que podia amb els seus tentacles restants.

-Simplement estic trucant per saber si el noi Quillan encara viu.

-Per què? -La Jedi de pèl fosc a la imatge crispada semblava tornar-se més reservada-. Busques parlamentar?

-No, és massa tard per això-, va dir el krevaaki, breument explicant el munt de desastres industrials que s'escampaven per Byllura. Redireccionà la càmera cap a un monitor mostrant a Dromika, que s'havia col·lapsat en un desmai després de la desaparició del seu germà a través de la finestra-. Ella no pot distingir una presència física d'una que observa a través de la Força. Ella no pot veure'l, així que no el busca-, va dir ell, mirant el seu cos immòbil.

-Ella era l'única que podia aconseguir-ho... i per això, ella es va tornar tan esclava seva com jo ho vaig fer. -En Calician recentrà la càmera en si mateix i deixà anar-. Mata'l, si et plau, -va dir ell, elevant una única soca que un cop portava un sabre làser-. Em plauria.

El comentari va deixar a la Jedi sense paraules.

Una altra explosió va arribar des de la badia, aquesta tan forta, que era audible a través de les parets sense finestres de la sala de control.

-Aquesta ha de ser una de les estacions d'energia, -va dir en Calician.

La dona va creuar els seus braços, la seva celles es va arrufar.

-No pots simplement enviar ordres a través d'un comunicador, com qualsevol altre?

-Els nostres subordinats no en tenen cap. Un sistema de comunicació secundari proveeix d'una avinguda potencial per als desertors-, va dir ell-. I abans que ho preguntis, els altres celegians s'han rebel·lat, just com ho ha fet U. No puc utilitzar-los.

-No anava a preguntar-ho-, va dir ella-. Però et demanaria que els alliberis.

-Això, Jedi, és l'última cosa que faria-, va dir ell-. Però no puc fer més, en qualsevol cas. Els hi deixaré això als altres, quan hi arribin. -Ell va mirar enrere a un altre monitor-. I sembla, ara, que ja ho han fet.

* * *

-Altres? Què estàs...?

Abans que la Kerra pogués acabar la seva pregunta, el cel al voltant del pont del Diligència es van revifar en moviment.

Un darrere l'altre, colossals navilis blancs saltaven des de l'hiperespai, envoltant el planeta i la flota orbitant. Grans i majestuoses, les cristal·lines naus de guerra -com flocs de nou en una broqueta, va pensar la Kerra- ràpidament van obrir foc sobre les naus de batalla de la Diarquia.

La Kerra es va abalançar sobre el buit de comandament, on Rusher i la seva tripulació estaven només començant a reaccionar. Igual que les naus de batalla, va veure fora del port de vistes d'estribord. Ells no necessitaven guia de Byllura per saltar a l'acció defensiva, però es movien maldestrament en comparació als creuers i als caces de forma similar.

-treu-nos d'aquí! -va dir ella.

-Per on?

-Per on sigui!

El Diligència es va llançar, decantant-se lluny de Byllura en un vector a través del combat. Observant, la Kerra va veure la precisió amb què els nouvinguts estaven colpejant. Dues flamants naus de batalla estaven fora de servei, però rescatables. Els que havien arribat estaven tenint cura de no destruir la seva presa.

-Mai els he vist abans-, va dir en Rusher, caminant cap a la finestra al seu costat.

-Pensava que vivies per aquí!

-Visc en aquesta nau-, va dir ell, a batzegades nerviosament amb el seu bastó-. Treballo per tot arreu. Però ningú sap quants Lords Sith hi ha... si aquests tan sols són Sith.

La Kerra va arrufar les celles. Algú més estaria bé, per variar. Però allà fora, niat d'estadets Sith competint, no podia ser ningú més.

Agafant el braç d'en Rusher mentre el Diligència es balancejava, ella gairebé havia oblidat la seva ferida amb el nerviosisme, la Kerra es va enfonsar emocionalment. Aquesta era el seu pitjor malson des de Darkknell, es va donar compte. Era exactament el que havia temut que passés al Daimanat, si hagués provocat un col·lapse des de l'interior que fos visible des de fora. Ella va mirar sobre la seva espatlla a Byllura. No hi havia temps d'alliberar a ningú d'aquesta gent. Tota la Diarquia s'estava col·lapsant, i, d'alguna manera, els rivals dels bessons l'havien vist. Però com, tan ràpidament?

Amb un sobresalt, la Kerra es va adonar que la Diarquia limitava amb el territori d'en Daiman. Eren aquestes naus seves? Què podia fer, es preguntava ella, si sabés el poder que tenien els bessons? El seu major desig era subjugar absolutament, tornar als altres orgànics extensions literals de la seva voluntat. Però els bessons havien complert una cosa que ell no.

Per qualsevol motiu, en Daiman encara comptava amb el seu ego, la seva pròpia individualitat massa important. Volia subsumir a uns altres, però tot i així al mateix temps gaudia massa de dominar per permetre completament una barreja de voluntat i matèria. Però en Quillan i la Dromika no entenien el concepte de «altre». Tant com podia dir la Kerra, des de la infància havien tractat la Força com un altre dels seus sentits, i no tenien un clar enteniment d'on s'aturaven aquests, i on començaven altres. Per tota la seva fanfarroneria, en Daiman havia arribat als seus poders de la Força massa tard. Ell ja sabia qui era ell per llavors.

Què podria fer Daiman si capturés als bessons ara? Podria comissionar-los?

Aprendre d'ells?

La Kerra va mirar enrere, cap al desplegament tàctic. No anaven a cap part prop d'escapar de la zona de batalla encara, i hi havia un altre navili, encara més gran, al davant. La nau insígnia, mantenint-se enrere i observant-ho tot.

I de moment, bloquejant el seu camí.

Al darrere, ella va veure l'holograma, encara allà.

-Calician, no pots fer alguna cosa?

L'antic regent va moure el seu cap, tristament.

-Aquesta no és la meva casa. -Ell es va aturar, llavors va mirar amunt-. La vídua noble decidirà el nostre destí.

La imatge va desaparèixer.

-Un raig tractor ens té, Brigadier!

En Rusher mirà la Kerra, articulant les paraules sense donar crèdit. La vídua noble?

* * *

-Aquesta és ella, -va dir en Narsk, dret a la porta de la nau insígnia-. Aquesta és la Kerra Holt. -El bothan va mirar l'holograma i va somriure, ensenyant les dents. S'ha acabat el córrer, petita Jedi.

I havia estat fàcil, just com la resta d'aquest treball.

En Narsk havia arribat a Byllura només un dia abans, viatjant a bord d'un caça especial de sigil contribuït pel seu últim ocupador. Ràpidament localitzant el sistema de vigilància de vídeo deixat abans en el regnat dels bessons, havia instal·lat un transmissor secret i se'n va anar a un terreny més elevat, sobre les cataractes, per monitoritzar-ho.

Havia estat sorprès -però no alarmat- de veure la Jedi i la seva nau de guerra aparèixer aquell matí. Però hi havia funcionat bé: les comunicacions del vaixell de càrrega d'artilleria eren fins i tot més fàcils de crackejar des de la seva posició. Per elles, havia sabut que la Kerra estava certament al centre del caos que estava tenint lloc allà baix; quan ell va veure la seva caça per la badia fins a l'altiplà, li va dir al seu client que estigués preparat.

I quan ell es va haver assegurat que ella era al santuari, va tirar de la palanca, introduint-li i donant-li la informació que necessitava. Ell ni tan sols va esperar per conèixer el resultat, adreçant-se de tornada a l'espai i reunint-se amb la nau insígnia que hi arribava.

Fàcil. La Jedi no l'havia decebut.

-Molt bé, Narsk Ka'hane. Pren seient.

En Narsk es va acomodar en una cadira coberta de pell i va observar el seu propi alè mentre exhalava. Ella mantenia el lloc molt fred. A través de les partícules de gebre brillant, es va centrar en la seva ocupadora. Ella era la de millor aspecte de tots els Lords Sith per als quals havia treballat, va pensar ell. En Daiman tractava de semblar el centre d'atenció. Aquesta dona el mereixia.

Humana i només un parell d'anys més gran que la Kerra, la dona tenia un posat de guerrera noble en les seves pells blanques i armadura. La seva pell era clara, marcada pel gebre. Ulls daurats, petits i ferotgement intel·ligents, tornant-li la mirada.

Ell no era humà, però si ho fos...

-Gràcies per la feina ben feta, agent-, va dir ella, caminant darrere d'ell cap a la plataforma superior del pont-. I pel pensament. -Ella va mirar avall i es va dirigir a l'holograma-. Així que tu ets la Jedi.

-Tu... Tens l'avantatge.

-Sí, el tinc-, va dir ella-. Em dic Arkàdia Calimondra. Sóc una Lord Sith... i sóc aquí per ajudar.

Següent