Cavaller Errant (X)

Anterior

CAPÍTOL 10

-Quelcom va malament!

Hi havia realment un munt de coses que anaven malament, des del punt de vista de la Kerra del «pont» del Diligència. Per a una nau de guerra, la plataforma de comandament semblava ridícula. Havia estat fent broma fora sobre la semblança del fusellatge principal al d'un creuer comercial. Ara, dins, podia veure que això era exactament el que era. Les cadires fatxendes del pont portaven els emblemes d'una línia de creuers de les colònies de la República; a jutjar per elles, el compartiment de tripulació del Diligència havia començat evidentment la seva vida com el Vichary Telk fora de Devaron. Com havia acabat aquí, carregant artilleria per als Sith?

Però aquest no era el problema que li va fer obrir la boca per primera vegada des que aconseguissin arribar a l'òrbita. Estant a la catifa de pelfa, feia molt derrotada cap a la submissió per les botes de combat, la Kerra va estudiar la conflagració que rabiava fora del port de vistes. La corpulenta nau capital d'Odion rivalitzava amb els destructors més petits i les flotes de caces xatos pel control de Gazzari; pel nombre d'abandonaments en flames, la batalla havia estat rabiant des de feia un temps. I a jutjar pels cops propers al Diligència, que havia experimentat durant l'ascens, estava clar que cap bàndol estava disposat a cedir un metre cúbic d'espai al trànsit de l'altre.

Així que, per què als dos grans creuers, els que havien arribat mentre el Diligència estava carregant, se'ls havia permès baixar abans, sense ser molestats?

Durant l'enlairament, havia anat a un dels ports de vista inferiors esperant veure els resultats del duel d'en Daiman amb Odion, posposat per la seva destrucció de l'Espiral Mortal. En el seu lloc, ella havia vist als creuers solitaris odionita i daimanat acostant-se a la superfície, sense que ningú li disparés un tret a l'altre. I no hi havia vist cap dels senyals que deixés traslluir el moment decisiu final, fraternal.

La Kerra va caminar sota els suaus passos del pou de comandament amb barana. El lloc era absurd. No hi havia una configuració tàctica aquí; el pont estava dissenyat perquè els turistes poguessin caminar al voltant del perímetre de la plataforma i mirar fora a l'espai, o avall per observar al capità i a la seva tripulació fent la seva feina, com figures en una exposició d'un museu. Ella va trobar a Rusher aquí, inclinat sobre una companya de tripulació i semblant generalment bocabadat.

-Capità, alguna cosa va malament!

-Sí, va malament-, va dir en Rusher-. Sóc brigadier. -Sense demanar-li perdó, en Rusher va empènyer per darrere a la Kerra cap a una altra estació de comando-. El zoo està tancat. Visiti'l quan no estiguem sent perseguits.

-Perseguits? -El disseny de la nau feia impossible veure la popa des del pont, i la Kerra no havia vist res que s'assemblés a un mapa tàctic-. Vols dir, per Odion?

-Vull dir, per tot el món-, va dir en Rusher, mirant amunt cap a ella. Il·luminat per les pantalles de baix, semblava més vell del que ella recordava-. La gent d'Odion creu que estem amb Daiman. I ho estàvem... només que Daiman no esperava que marxéssim, així que les naus que ha portat no saben què som-, va dir ell. Es va treure la suor de la seva curta pelussera de pèl caoba-. No hi ha exactament ningú portant el control de trànsit ara mateix.

-Simplement han eliminat el Sense Remordiments, -va informar la seva navegant mon cal.

-Veus? -El general es va doblegar del dolor-. No només som nosaltres. Aquest era un vaixell de càrrega d'infanteria. Tots els irregulars que se'n van de la cresta ho estan tenint.

La Kerra va caminar les escales cap amunt de nou cap a la gran finestra d'observació a la banda d'estribord. La batalla era encegadora, gairebé massa perquè ho processés la ment humana. Els turistes del Vichary Telk mai havien vist unes vistes com aquestes des d'aquí. Amb el Diligència zigzaguejant, era difícil trobar un punt tranquil de referència. Excepte un...

-Espereu-, Va dir ella. Ajustant els ulls, la Kerra va veure una petita flota de naus flotant a la nébula prop del sol de Gazzari-. Qui està aquí?

-La gent d'en Lord Bactra, -va dir en Rusher, mirant enrere sobre les pantalles-. Ells van lliurar l'Arxeum. Ell, uh, l'antic Arxeum.

-I Odion els està ignorant?

En Rusher es va girar per encarar-la.

-No dono classes d'història, ja saps. -Per darrere, algú de la seva tripulació va reprimir un riure entre dents. En Rusher va mirar enrere i va fer una ganyota-. No ara mateix, en qualsevol cas.

La Kerra va reflexionar. El que havia vist quadrava amb el que sabia de la intel·ligència de la República: Bactra tractava amb els dos germans. Qualsevol tracte que tinguessin ell i Daiman... ell probablement no s'involucraria en la lluita, i igualment conduiria lluny d'ell. Això era!

-Dirigeix-te cap allà-, va dir la Kerra, apuntant a les forces d'en Bactra-. Potser puguem ocultar-nos entre els neutrals.

-Potser ens adoptin i ens portin a casa-, va dir en Rusher, posant els seus ulls en blanc. Ell va llançar cap amunt les seves mans-. Fes-ho, -va donar l'ordre al seu timoner.

El Diligència es va estremir, sacsejant-se a la dreta tan ràpidament que la Kerra va haver d'equilibrar-se contra la finestra. Escoltant el grunyit metàl·lic mentre la nau virava, va mirar cap avall a l'enorme pota de càrrega en forma de creu que servia de peu dret de la nau i es va preguntar si romandria unida. Qualsevol constructor de naus a la República anomenaria en això un nyap.

El navegant va parlar.

-Ens han agafat, Brigadier!

En Rusher va mirar amunt per veure al foc de làser blau espurnejant per la finestra de babord. Un segon més tard el foc taronja es va arquejar darrere del port de vistes al costat de la Kerra.

-Qui ens té?

El mon calç va mirar amunt.

-Tots dos ens tenen, senyor. -Diverses de les naus d'Odion i Daiman havien trencat per seguir-los cap a la nébula.

-Torreta posterior?

-Danyada a la carcassa, senyor.

En Rusher va arronsar les espatlles i va caminar pujant les escales.

-No durarem molt-, va dir ell, mirant a baix. Les naus d'en Bactra estaven davant, temptadorament a prop, però mai arribarien allà en aquest ritme. El Diligència no tenia la velocitat ni els escuts per sobreviure a l'enfrontament.

-Això és una bogeria! -Confrontant a Rusher, la Kerra va fer un gest cap a la finestra darrere d'ella. Un altre llamp va il·luminar l'espai a l'exterior-. Podeu lluitar! Aquesta nau està plena d'armes!

-Les armes d'aquesta nau estan en palets al contenidor, senyoreta, -va dir en Rusher, fulminant-la amb la mirada. Agafant el seu braç, ell la va girar abruptament perquè mirés a l'exterior-. Aquests canons d'aquí fora són només carregament, i la meitat d'ells s'han perdut.

La cara de la Kerra va caure mentre mirava on ell estava assenyalant.

-Les nostres armes de popa estan fora. Això ens deixa amb un parell d'esmicola-roques que disparen cap endavant-, va dir ell. Una barrera va fer ressò a través de la nau, fent que en Rusher busqués suport vertical-. Ens tenen. Hem frenat un segon per girar...

La Kerra mirà en blanc al buit de control. Hi havia d'haver alguna cosa que pogués fer, però la seva ment, normalment plena d'idees, va fracassar en ser productiva. Mirant enrere, ella va veure el brigadier. Amb els braços creuats, en Rusher es va inclinar contra la columna i va mirar fora de la finestra a la resta de la seva nau. Les explosions làser estaven arribant més a prop ara, reflectint-se en la brillantor de la finestra.

-Gràcies. Per... per fer-nos arribar tan lluny-, va dir ella.

Ell no va mirar enrere.

-Em sap greu que no puguem portar fora de perill als teus nens.

La Kerra va començar a caminar cap a la finestra.

-No són exactament els meus nens...

Kerr-rraannng! La vista fora de la finestra va canviar abruptament, el foc de làser i les nebulositats es van convertir en acer negre i llums vermelles cridant. El Diligència es precipitava violentament, colpejant-los cap enrere de la maçoneria.

-Ens han colpejat!

-No, -va dir Rusher, grimpant sobre els seus peus, mirant al sostre-. Han xocat contra nosaltres!

La Kerra es va unir a ell de tornada al port de vistes. Les naus de combat fosques d'Odion es van disparar cap a la dreta, tot just arribant al cos del Diligència. A la esquerra, els caces de persecució d'en Daiman de tres protuberàncies es van propulsar passant-los. Disparant lluny, disparant endavant.

-No ens estan apuntant a nosaltres-, va dir la Kerra-. Estan disparant a les naus d'en Bactra!

La mandíbula d'en Rusher va caure. Al davant, a la nébula, dos dels creuers amb forma de mitja lluna van esclatar en flames.

-Què dim...

-Missatge entrant, -va anunciar l'operador de comunicacions des del darrere-. Holograma!

Tot d'una la imatge hologràfica d'en Daiman estava darrere d'ells, fluorescent a la foscor.

-Totes les unitats irregulars, ateneu-me. Aquesta operació ha entrat en una nova fase...

* * *

En Rusher va moure el seu cap.

-Què... acaba de passar?

El seu pont estava en silenci.

El missatge havia estat tan tens com el dels terrenys de la processó, dies abans. Daiman havia ordenat al Diligència, i, va suposar Rusher, a qualsevol altre mercenari que sobrevisqués a Gazzari, que seguís una ruta hiperespacial en particular.

En Rusher va veure la dona guerrera penjada al punt més allunyat davant en la plataforma de comandament, agenollada mentre estudiava la nébula de davant. No quedava molt per rescatar de la runa.

Les forces d'en Daiman i Odion s'havien tornat conjuntament cap a la flotilla sorpresa d'en Bactra, deixant la meitat d'ella com a deixalles en menys d'un minut. El navili més gran d'en Bactra i els altres supervivents havien saltat abruptament a l'hiperespai, seguits per diverses de les naus capitals dels germans fins fa un minut enfrontats. I sortint just ara hi havia dos grans creuers, un Odion i un Daiman, que havien aterrat intactes a Gazzari feia poc.

-Ell va esmentar coordenades.

-Just aquí, Brig. -L'operador de comunicacions va llegir el que els havien enviat-. No et creuràs això.

En Rusher gairebé es va quedar ximple.

-Això... Això és a l'espai d'en Bactra. Jutrand.

-És la seva capital, no? -va arribar la veu de la Kerra des del davant. Ella encara estava balancejant-se suaument sobre el seu genoll, mirant fora, a la nébula, cap a un punt molt més lluny de la runa en flames-. És la capital d'en Bactra.

-No ho sé, -va dir en Rusher-. Potser no per molt temps.

En Rusher va tractar de reunir les peces. Havia de pensar que Odion hauria enviat el mateix missatge a les seves pròpies forces. Per què més haurien atacat a Bactra al mateix temps? Però això només alçava una altra pregunta: per què Daiman i Odion havien fet una cosa al mateix temps, a part de tractar-se de matar l'un a l'altre?

La seva visitant va mirar enrere, completament tan confosa com ho estava ell.

-He estat fora un temps-, va dir ella-. Hi ha algun precedent d'en Daiman i Odion col·laborant?

-Cap. L'acabes de veure, -va dir en Rusher-. Si jo no ho hagués vist, no ho hauria cregut.

La Kerra es va alçar.

-No hi ha res aquí que no pugui creure. -La seva veu era més baixa de la que havia escoltat abans.

En Rusher va tornar a mirar el mon calamari.

-Algú apuntant?

-No, Brigadier. Daiman encara té les seves forces enlairant-se de Gazzari, però tota la gent d'Odion sembla haver-li seguit.

Al món llar d'en Bactra. En Rusher va mirar amunt per veure a Beadle Lubboon a l'entrada, sostenint un panell de dades. El nen semblava com si s'hagués perdut almenys un cop de camí al pont. Està bé, va pensar en Rusher. Tots estem una mica perduts ara mateix.

-Tinc el seu recompte, Brigadier.

Rusher va enfilar les escales cap al buit de comandament per agafar el panell de dades.

-I el Mestre Dackett?

-Els metges han hagut de lligar-lo a taula, senyor, per evitar que vingués aquí dalt quan van començar els trets.

Exhalant, en Rusher va agafar el panell de dades. El seu alleujament per les notícies va durar fins que va veure els números.

-Mil set-cents disset.

La Kerra va mirar enrere.

-Aquesta és la teva tripulació?

-No, -va dir Rusher-. És la teva.

La tripulació d'en Rusher li va tornar la mirada. Com podien haver cabut tants refugiats al Diligència? El seu comandant tenia la resposta.

-Els nostres supervivents són cinc-cents seixanta. -Ell va marcar els números. Alguns percentatges dels batallons Punyent, Coyn'skar, i Zhaboka, mes aquells als quals les seves assignacions els havien mantingut a bord del Diligència a Gazzari.

Ell va deixar anar el panell de dades a la catifa i es va aixecar en silenci per un moment. Llavors es va girar.

-Daiman ens va donar una ordre. Carregueu les coordenades per a Jutrand.

A l'altre costat del pont, la Kerra gairebé va saltar fora de les seves botes.

-Què?

-Vam ser contractats per lluitar una batalla per a Daiman, -va dir en Rusher, amb gravetat-. Diu que encara no s'ha acabat.

-Ho ha fet ara! -La Kerra va trepitjar els graons cap al buit de comandament, caminant darrere de la tripulació asseguda del pont-. Què faràs, llançar roques a Bactra? Vull dir, acabes de dir-ho. La meitat de la teva tripulació està morta o... -Ella es va aturar i va mirar incrèdula amunt cap al brigadier-. No, no-, va dir ella, inclinant-se sobre la cadira del navegador-. Desobeeix aquesta ordre. Només...

-Desobeir? -En Rusher es va turmentar sobre la barana-. Escolta, senyoreta, tens sort d'estar aquí ara mateix. Estic plantejant-me llençar-te a tu i als teus nens de tornada a aquesta cresta i anar-me'n, mentre encara puguem! -Ell va mirar a les naus de l'exterior. Almenys ningú estava disparant més, però això no volia dir que estiguessin a estalvis-. Sigui quina sigui la nostra condició, som professionals. Tenim un compromís. Daiman encara podria estar en el sistema amb nosaltres, per tot el que...

-No. Odion i Daiman van seguir a Bactra... en aquells creuers que van venir a agafar-los. -La Kerra va mirar amunt cap a ell-. Ja no els percebo.

-Utilitzes la Força? -En Rusher la va mirar-. El sabre làser no és només per diversió?

-Sóc una Jedi.

En Rusher va posar els seus ulls en blanc. Això era surrealista.

-Algun tipus de Cavaller errant, corrent per l'espai Sith sola, no és això? Salvant els cossos estudiantils aquí i allà.

-No, això és nou, -va dir Kerra seriosament-. Normalment salvo planetes sencers.

En Rusher la va mirar per un moment, esperant que la seva expressió canviés. No ho va fer. Tenia raó la primera vegada, va pensar ell. Està boja.

Llançant amunt les mans, Rusher es va girar per caminar fora del pont.

-D'acord, hem acabat. Traça'ns un camí fora d'aquí.

-A on? -van preguntar el navegador i la Kerra a l'uníson.

En Rusher va arronsar les espatlles.

-Simplement a qualsevol part. -Necessitaven reparacions. Reforços. Temps per reagrupar-se. Però no serien benvinguts a l'espai d'en Daiman després d'abandonar en Jutrand. Podrien tractar d'argumentar que estaven massa tolits per fer el viatge, però Rusher no dipositava massa esperança en la simpatia d'en Daiman.

I el més important, havien de lliurar-se dels seus passatgers. D'una en particular.

-Aniré a comprovar el Mestre Dackett i els altres.

En Rusher es va aturar a l'entrada i va mirar enrere.

-I per a la teva informació, cinc sisens de la meva tripulació estan morts o desapareguts. Fes-ho bé.

La porta es va tancar darrere seu.

* * *

-Bactra està acabat-, va dir en Narsk, relaxant-se a la sorra.

La brisa del desert era càlida en el seu pelatge. Els packs mèdics de qualitat estaven fent meravelles per a ell, també. La idea d'Odion de la cura mèdica era amputar les extremitats adolorides i fixar blàsters al seu lloc.

Li havia portat tan sols uns dies a l'atac sorpresa conjunt per assolir l'esquena del règim d'en Bactra. Narsk havia abandonat prop del principi, com estava planejat, fugint a un lloc prop de Jutrand per observar i recuperar-se. Ara estava fent el seu informe final.

-Odion i Daiman estan lluitant contra les restes, però això és el que s'esperava.

Una veu femenina va expressar satisfacció.

-L’encàrrec està complet, llavors. Un llegat serà sol·licitat.

En Narsk va inclinar el seu cap.

-Certament. -Aquesta audiència ja estava gairebé amb seguretat feta. Dues frases era el més que havia rebut mai per holograma.

Mentre va començar a alçar-se, una altra pregunta va arribar:

-Què... Hi ha de la Jedi?

Sorprès, en Narsk es va posar rígid davant la càmera de la unitat de comunicació.

-Kerra Holt? Ella estava a Gazzari, -va dir ell-, apuntant cap a Odion. No sé si va escapar.

Les paraules van penjar en l'aire per un moment. En Narsk es va preguntar si se suposava que havia d'haver dit alguna cosa més, o alguna cosa diferent.

-Escapà, -va arribar la resposta, per fi-. Sé exactament on és.

En Narsk no sabia com, però sabia que era millor no preguntar. Va empassar saliva fortament, la seva gola acabava de restaurar-se per les begudes del complex d'oasi. Podia sentir la seva breu respiració arribant a una fi.

-Quins són les seves ordres?

-Mantingues un ull a sobre. Podria significar més per als meus plans del que saps. -L'Holograma va començar a esvair-se en els raigs del doble ocàs-. I pel que fa a tu, prepara't per viatjar. Sé d'un altre que necessita els serveis d'un especialista...

Següent