Cavaller Errant (i XXVI)

Anterior

CAPÍTOL 26

La llum de la plataforma mèdica era càlida i reconfortant, tot el que un podria esperar d'un creuer espacial amb classe. La Kerra va parpellejar mirant l'habitació a través de la seva màscara d'oxigen.

-Sembla que s'està descongelant, -va dir una veu familiar.

Estirant-se contra el coixí, va observar a un droide metge llevant-li la màscara. El model platejat va caminar a un costat per revelar a Rusher, recolzat contra l'entrada. Amb l'abric tret, el pèl-roig portava una samarreta negra sota una jaqueta gastada de color òxid.

-Què ha passat? -grallà la Kerra, amb la veu en carn viva per l'exposició.

-Vas anar a fer una passejada fora sense el teu vestit espacial, -va dir en Rusher, somrient.

La Kerra va lluitar per seure.

-No, vull dir a la cúpula. Estava lluitant contra l'Arkàdia... i llavors la meitat d'ella es va esvair.

-Oh, -va dir en Rusher, caminant dins de l'habitació-. Dóna-li les gràcies a la Bitsy per això. -Ell li va explicar que mentre havia estat esperant que recollís el que quedava del Diligència, havia vist només una pista en el gel fos cap a l'est. Captant el més lleu rastre d'un senyal de la marca del sabre làser de la Kerra, havia enviat a la seva nau en un vol per confirmar que era el cim d'una profunda i enorme cúpula. Llavors el brigadier, juntament amb Lubboon i els Esbudelladors, havien llançat l'arma massiva a un trineu de càrrega darrere d'un dels cotxes eruga de l'Arkàdia. Un tret final per la tundra havia anivellat la cúpula.

-Pensaves que hi era dins... i hi vas disparar? Podies haver-me matat!

-Som una tripulació de precisió-, va dir en Rusher-. La vam afaitar com els cabells d'un bantha.

Omplint una tassa d'alguna cosa medicinal, va recomptar com havia enganyat de camí a Calimondretta amb les seves restants peces d'artilleria. Tenia sort que l'Arkàdia hagués enviat al reptador de gel per agafar a tots els refugiats en un viatge; li havia permès portar totes les seves municions a l'acció.

-Mai havíem desplegat dins d'un edifici abans, però esperàvem que si entràvem dins i disparàvem prou coses, et donarien temps a arribar fins a nosaltres... o d'escapolir-te fora en algun lloc. -Ell va beure-. Així és com va funcionar.

-Com vaig tornar a la nau?

-Jo... Vaig organitzar el transport.

-Tu em vas carregar?

-Amb prou feines-, va dir en Rusher-. Peses més del que sembla. -Ell va somriure-. Tot múscul, ho sé.

La Kerra va posar els seus ulls en blanc.

-Què hi ha de la meva cuixa dolenta?

-Bé, vaig haver de mantenir la meva proporció de coixesa perfecta per a aquesta missió. I com ha estat portat a la meva atenció, el pal de caminar sempre va ser per a l'espectacle.

-Em sap greu haver trencat l'antic.

-Au, no m'importa. M'agrada més el nou que em vas portar. -En Rusher va alçar quelcom d'una lleixa, darrere d'ella.

La Kerra ho va reconèixer amb sorpresa.

-El sabre làser de l'Arkàdia? -Mirant de nou, es va adonar que era la part mitjana desenganxada, ornamental. Així que això era el pal que em va treure del museu, va pensar ella-. Però és massa petit per a un bastó.

-Però maco per a un pal per fardar, -va dir en Rusher.

La Kerra es va fregar els ulls.

-Els refugiats?

-Tots a bord del Diligència, tots fora de perill. Els dos mil dos-cents d'ells.

Les celles fosques de la Jedi es van arrufar.

-Però teníem...

-Mil set-cents disset, -va dir en Rusher-. No puc creure que estigui dient això, però hem agafat més viatgers de camí cap a fora. Un grapat de treballadors van trobar vestits ambientals i van córrer a través del gel cap a nosaltres, pregant que els portéssim. Aparentment, no eren tan patriotes com l'Arkàdia volia que fossin. Recordes aquell twi'lek... el venedor de subministraments convertit en metal·lúrgic? Evidentment això no era tant un ascens.

En Rusher va compartir una mica del que els hi havien dit els nouvinguts, incloent detalls sobre el programa d'armes químiques de l'Arkàdia. Ell va somriure amb superioritat.

-Sona a què vàrem prendre part d'aquesta operació durant el nostre petit descontrol.

-Per accident-, va dir la Kerra-. Tu ni tan sols sabies que hi era!

-Estic en artilleria. Tot el que colpegem, ho colpegem a propòsit... fins i tot si no sabem el que és! -Ell li va fotre un cop de peu a la mampara-. De tota manera, hi havia multitud d'espai aquí al Diligència per a ells, encara que ara estem tornant més aviat a ser el Vichary Telk. Només que més lleig. -Amb els grups de beines de càrrega fora, el creuer espacial era un creuer espacial de nou, més o menys.

-Devia també fer-lo tornar al seu servei-, va dir ell.

La Kerra va moure el seu cap.

-Vas destrossar la teva nau per salvar-me?

-La meva enginyera no està molt contenta amb mi, però què hi ha de nou? A més a més-, va dir ell, agafant el braç de la Kerra i aixecant la seva màniga-, tu portes el nostre destí.

La Kerra mirà als números en el seu braç, gargotejats aquí pel bothan. Ella es va preguntar què li havia passat a ell. L'última cosa que necessitava aquesta part de la galàxia era a ell allà fora, fent les seves entremaliadures amb el seu vestit de sigil. I tot i així, per algun motiu, ell l'havia ajudat... i havia ajudat a Rusher. Es preguntava si en Narsk sabia el motiu de per què, ell mateix.

Un pensament la va colpejar de sobte.

-Les teves peces d'artilleria! Les vas deixar a Syned?

-Bé, no podíem portar-les amb nosaltres de nou gaire bé sense beines de càrrega. Ja saps com són aquestes coses. Ràpids com el raig per desplegar-nos, eterns per moure'ns fora. I estàvem una mica ocupats.

-Però són tot el teu negoci.

-Anem a la República, Kerra. Les compres són l'esport oficial, pel que he escoltat. Estic segur que podem trobar un fabricant disposat a negociar. -Ell va mirar les parets-. I estaria bé aconseguir alguns nous holos.

-La República! -recordant, la Kerra es va colpejar el genoll entusiastament, només per doblegar-se del dolor-. No hauria d'haver fet això-, va dir ella-. Però crec que t'agradarà sentir-ho.

Ràpidament, ella recomptar una mica del que havia après de l'Arkàdia sobre la família Sith i la Càrrega Màtrica. Mentre ella tractava de recordar cada cara, cada nom del Llegat, en Rusher va saltar amb detalls, omplint els buits. Semblava brillar mentre les peces es col·locaven al seu lloc.

-Això és sorprenent-, va dir ell-. Hi havia sabut sobre algunes de les relacions, però no totes, i mentre que hi havia un munt més de possibles Lords Sith que no eren a la família, la Kerra va trobar que moltes de les trobades que ell havia vist tenien sentit.

-Porta una gravadora. Ho documentaré tot-, va dir ella-. Vols conèixer a una veritable Canceller de la República? Crec que estàs a punt de tenir la teva oportunitat. -La Kerra es va escalfar per dins. La primera vegada que va enviar a altres de tornada a la República, havia hagut de portar les tristes notícies sobre el que li havia passat a Vannar Treece i a la seva banda. Aquestes no eren bones notícies, però era alguna cosa desesperadament necessària a la República: llum, brillant en la foscor.

En Rusher es va gratar la barba.

-Això sona força valuós. Ja saps, he tingut ganes de fer un recondicionament a la vella banyera, -va dir ell-. Si aquesta informació val la pena saber-se, potser paguin per donar-li al Diligència quatre grups de càrrega, en lloc de dos. -Ell va observar la seva cara-. Què? No utilitzen el sistema d'intercanvi allà, també?

La Kerra va somriure amb superioritat.

-No em facis anar amb tu.

En Rusher va riure. Hi havia més rialles a les sales, va escoltar ella. La nau, taciturna després de Gazzari, havia estat plena d'alegria des que les notícies del seu destí es van dispersar, li havia dit ell. Tan pot ser que no tornés a dormir de nou.

-Ella tot just dormia abans, -va sospirar la Jedi. Missió complerta, Gub-. Estic bastant segura que en Beadle estarà més feliç a la República, també.

-En realitat, ell vol enganxar-se amb nosaltres-, va dir en Rusher-. Un parell dels teus nens, també, volen quedar-se com part de la nova brigada quan torni. No em culpis... jo no els vaig reclutar. Però amb els seus col·legues encara sota els talons allà fora, prefereixen quedar-se aquí, fer alguna cosa.

Aposto a què no se sentiran així després que hagin vist la República, va pensar la Kerra. Llavors de nou, potser haurien.

-Seixanta-tres mil-, va murmurar ella.

-Què és això?

-Hmm? -Ella va mirar amunt, bufant un floc de pèl dels seus ulls-. Oh. Només estava afegint a quanta gent he enviat de tornada. Entre Chelloa i el que he fet des de llavors, he dut a seixanta-tres mil refugiats a la frontera. Aproximadament.

-Això és un munt de trànsit-, va dir en Rusher.

-Especialment quan no estàs tractant realment de liderar algun tipus d'èxode-, va dir ella-. Simplement passa. Seixanta-tres mil aconseguits, bilions de camí.

Assentint, en Rusher agafà el seu nou pal per presumir es va aixecar.

-Suposo que tu tens la teva pròpia proporció de coixesa de la qual preocupar-te. Això és el que he vingut a dir-te. Tenim una parada ràpida de camí en un parell d'hores... Tramanos, crec. Estic segur que hi ha algú desagradable allà per mantenir-te ocupada.

La Kerra va observar a l'home dirigir-se a la porta. Per a algú que ella havia cregut una eina dels Sith, l'havia sorprès. Però aquesta era la cosa de les eines. Podien ser utilitzades per a un altre propòsit. Un de millor.

-Rusher, -va cridar-li-. Quan arribis a la República... jo em quedaria allà, si fos tu.

-No, no ho faries-, va dir ell, somrient-. Vas a fer el que vas venir a fer... un sistema alhora.

La Kerra va riure.

-Jo i quin exèrcit?

-Mai se sap, nena. Potser et faci un preu.

* * *

El jardí estava al cim d'un turó d'herba, mirant a un mar verd que s'estenia sota uns elevats núvols roses. Res des de la pluja del matí romania més enllà d'una freda brisa, xiuxiuejant a les fulles de les plantes que s'alineaven en el camí.

Escalant els esglaons de pedra cap a la plaça, en Narsk es va aturar per beure d'una font. Fins i tot l'aigua aquí sabia dolça. Malgrat tota la duresa dels seus mestres, l'espai Sith tenia una enorme bellesa. Era difícil creure que aquest era només un de diversos refugis similars, preparat i atès pels zeladors de confiança de la vídua noble.

El lloc era viu amb els sons naturals. En Narsk podia escoltar-lo ara, a través dels prostètics implantats a les orelles abans d'aquell dia. L'Arkàdia havia assegurat el compartiment de la llançadora contra els perills de l'espai, però no contra el so dels motors. Fins i tot activar el Mark VI no havia fet cap bé contra el bombardeig sònic; els receptors es van sobrecarregar, socarrimant el vestit per sempre. Només un altre dels inconvenients de la seva línia de treball; en Narsk pensava que les seves noves orelles li farien un espia més eficient.

El seu nas es va arronsar. Una papallona multicolor es va posar allà, abans d'aletejar de manera marejada cap a una flor exòtica de l'emparrat.

Davant, una mà marcida agafava les flors.

-Benvingut a la meva infermeria-, li va dir la jardinera a l'insecte-. I a tu, també, Mestre Ka'hane.

A la part superior dels graons, en Narsk es va agenollar.

-Gràcies, Vília Calimondra.

Ell va esperar pacientment mentre la dona de pèl com la neu atenia el seu jardí. Ella sempre li sorprenia. Vília Calimondra, l'Estrella de l'Ocàs. Conqueridora de Phaegon i Cap de les tres cases. Encorbada pel temps, però un cop alta i orgullosa; quina guerrera havia d'haver estat, va pensar en Narsk. Les mans que un cop van sostenir sabres làser ara estaven tacades i arrugades, molt abans de l'hora, i tot i així, els seus ulls daurats encara estaven tan vius. El poder Sith feia això, de vegades. La ment pren un pagament de la carn.

En Narsk havia esperat que ella partís tan aviat com sabés del pla al complet de l'Arkàdia. Però la Vília s'havia pres la notícia del pla de la seva néta amb calma, i sense sorpresa. Els seus vidents havien esperat una cosa així, d'aquí la breu advertència que havia rebut a través del seu implant.

I si li havia incomodat gens ni mica, ella no ho mostrava. Aquí estava ella, en el seu vestit simple de color ambre, sense atendre a res que no fossin les seves plantes, i ara al seu nét. Portat aquí des de l'últim viatge d'en Narsk al turó, en Quillan s'asseia al costat sota una ombra portàtil. No hi havia cadira flotant aquesta vegada; els portadors havien portat la cadira ells mateixos.

Les criatures aus planejaven sobre l'oceà. En Quillan es va tornar animat, veient darrere d'elles les galàxies desconegudes. Amb el cap penjant contra la part posterior de la cadira, ell parlava síl·labes a l'aire.

-Sí, Quillan, -va dir la Vília, asseient-se en un banc al costat del noi. Ella va plegar les seves mans-. L'àvia ho entén.

En Narsk ho entenia ara, també. L'adolescent era el centre de tot això: tot el que havia passat des de Gazzari. Mentre que en Narsk havia estat en el camp de batalla, en veure que Odion i Daiman tenien la seva directiva d'atacar Bactra, la Vília s'havia preocupat per algú més: Arkàdia. D'alguna manera, la Vília havia sabut de l'interès de la seva néta a prendre no només el territori de la Diarquia -això era d'esperar- sinó també als propis bessons. Hi havia sabut d'això la Vília a través de la Força? O a través d'altres actius com ell mateix? En Narsk no havia preguntat. Però l'objectiu particular de l'Arkàdia en els nens l'havia preocupat prou perquè li assignés mirar això.

La seva reputació li havia fet guanyar una posició clau per als plans de l'Arkàdia a Byllura. Va ser pura coincidència que la Jedi hagués anat a Byllura, també; certament li havia sorprès. Però la Vília havia sabut d'això tan aviat com el Diligència es va aproximar a un món poblat a la Diarquia. La Vília havia estat capaç de rastrejar la localització de la Kerra des del seu robatori inicial del vestit de sigil, perquè la Vília havia estat la font d'en Narsk per a això. Els seus tècnics havien obtingut el sistema Cyricept i l'havien modificat perquè ella pogués rastrejar-lo, i, va imaginar ell, a qualsevol altre subordinat a qui se li hagués donat. El Mark VI podia ser un forat en l'espectre mentre estava activat, però un cop al dia mentre estava desactivat, silenciosament contactava amb la xarxa de comunicacions secreta de la Vília utilitzada per a romandre en contacte amb la família.

Així que la Vília sempre havia sabut que la Jedi jugaria un paper en el seu futur. Ella simplement no sabia quin era. La Kerra Holt hi havia, de fet, salvat la vida de la Vília rebutjant fer d'assassina per a l'Arkàdia. Una vegada que en Narsk sabés què tenia l'Arkàdia exactament en ment, ell va prendre l'oportunitat d'alliberar-la. A la Vília sempre li agradava pagar els seus deutes.

-Estàs aquí amb notícies?

-Hauria de complaure-la-, va dir en Narsk. Dos dels altres agents de la Vília havien utilitzat els moments de confusió a l'Arkadianat per fer desaparèixer la Dromika de Byllura. La noia es mantindria lluny del seu germà bessó en el futur, sabien que era pel seu bé, però també lluny de les mans d'oportunistes que poguessin explotar-la, com Calician havia fet. I l'Arkàdia, per aquest assumpte.

No hi havia hagut comunicacions de l'Arkàdia. Un altre dels parents de la Vília hauria enviat un sensibler missatge, fent-se els innocents i demostrant veure el que la vídua sabia. L'Arkàdia havia estat en silenci cap a la seva àvia. Però ella li havia parlat, quan ell li va enviar un missatge pretenent estar ocult en un món neutral. D'ella, havia sabut que el seu pla d'incentivar el moment havia funcionat millor del que tenia cap dret a esperar.

El dany fet pel Diligència havia fet que el sòl sota l'hangar es col·lapsés poc després que en Narsk partís. Tot el que havia trobat l'Arkàdia a la runa de gel eren fragments de la cadira de rodes amb el parany per a ximples i els cossos de diversos dels seus tècnics. Adonant-se que havien mort pel gas nerviós i no pel cataclisme, l'Arkàdia havia conclòs que els seus ajudants d'alguna manera havien carregat la cadira equivocada a bord de la llançadora en el nerviosisme, només perquè els tancs de la cadira correcta es trenquessin durant el bombardeig. Vist per última vegada pujant al seu amagatall, en Narsk havia estat capaç de clamar ignorància quan es va comunicar amb l'Arkàdia. Ell era una víctima també, havia dit, en arribar al món de la Vília amb la cadira flotant equivocada.

Ella va respondre bruscament en això abans de tallar l'intercanvi. Ell sabia que ella tenia altres preocupacions. Altres fonts havien informat d'un dany major a la capital de l'Arkàdia, i la crida de forces significatives de la Diarquia. Passaria algun temps abans que l'Arkàdia pogués consolidar el seu control sobre qualsevol territori nou.

A la Vília li agradava pagar els seus deutes, però semblava disposada a deixar viure a la seva néta amb la vergonya. Un no volia ser un marginat d'aquesta família.

-Chagras va mimar tant als bessons-, va dir ella, colpejant la mà d'en Quillan-. Va ser tan difícil, quan se'l van endur per a ells.

En Narsk mirà a terra.

Alçant-se, ella va mirar buscant al bothan.

-Tens una cosa a preguntar, percebo. Et preguntes si vaig tenir alguna cosa a veure amb la mort del meu fill Chagras, -va dir la Vília-, com clama l'Arkàdia.

-Senyora meva, jo no...

-Tu també preguntaries si l'Arkàdia va tenir alguna cosa a veure amb això-, va dir ella-. Una filla ambiciosa, temorosa que el llegat del seu pare fora a uns bessons més joves, més afavorits? I una experta en toxines nervioses, la mateixa arma que va fer caure a Chagras a la flor de la vida? Podries construir un cas contra ella tan fàcilment com podries fer-ho contra mi, i seria en cada part igual d'horrible. -La Vília mirà enrere des de la bardissa-. Així que per què voldries fer-ho? Una família està definida per les seves il·lusions compartides, tant com per la seva sang.

En Narsk va arronsar les espatlles. Reunint el seu coratge, ell es va tensar.

-Jo només vaig tenir motius per dubtar de mi mateix, -va dir ell-. Vaig alliberar a la Jedi. Ella no marxarà de l'espai Sith... no si la conec. I ara sap sobre la seva família i la Càrrega Màtrica. Ella podria donar aquesta informació als seus enemics. Incloent la República.

La Vília apartà les seves preocupacions. No hi havia mitjans en massa per disseminar aquesta informació a l'espai Sith, no hi havia autoritats que poguessin ser creïbles. I la República tenia autoritats que havien demostrat ser inefectives fins i tot quan tenien una recent i bona informació sobre els Sith.

-De moment-, va dir ella-, la jove Kerra segueix sent l'única Jedi al voltant.

-Encara pot ser un perill per a vostè i la seva família-, va dir en Narsk.

-Jo la veig com una altra cosa, -va dir la Vília-. Ella és com tu, Narsk. Ella és una experiència que han d'aprendre. Per a tots ells. Un dia, els Sith de nou prendran la República... i de nou ens estarem enfrontant a l'alineació completa de Cavallers Jedi. Els meus néts necessiten almenys conèixer com tractar amb un.

En Narsk havia jugat un paper dual durant anys, va dir ella. Servint als seus néts, ell estava creant al mateix temps reptes per a ells. Fins on sabia la Vília, la Kerra era només un altre agent allà fora, provant els fills dels seus fills.

-Ho sento, vídua noble-, va dir el bothan, mirant a baix-. Sé que hi ha coses que estan més enllà del meu abast. Com sembrar la discòrdia enforteix la casa?

-No tens fills, no, Mestre Ka'hane?

Rígid, en Narsk va aconseguir moure el seu cap.

-Bé, jo he tingut molts... i ells han tingut molts. Esperes que ells lluitin els uns contra els altres-, va dir ella-, passa que jo espero que ells lluitin bé.

Ella es va girar cap a la cadira, on Quillan continuava mirant en blanc al mar.

-Sempre vols que tinguin èxit en el que sigui que es proposin fer. Esforçar-se-, va dir ella, acariciant el pèl del noi-, i prosperar. -Ella va somriure lleument al noi-. Però quan veus que alguns no poden, els deixes a un costat.

-Aquesta... Aquesta és una filosofia Sith?

La Vília va riure.

-Els Sith són antics, Narsk, però hi havia àvies molt abans d'això. Tenim la nostra pròpia funció. Podries dir-li una filosofia... però és part de ser el que som.

En veure a la dona tornar a la seva jardineria, en Narsk va fer una reverència i es va girar per partir.

-Oh, i Narsk? -Acariciant una flor espinosa, la Vília va mirar enrere i va somriure-. Si veus a l'Arkàdia de nou, digues-li que li envio el meu amor. Com sempre.

FI