PART
DOS
9
La pau és una mentida. Només hi ha
passió.
Amb la passió, obtinc força.
Amb la força, obtinc poder.
Amb el poder, obtinc victòria.
Amb la victòria, les cadenes es
trenquen.
En Kopecz
s'havia anat, reunint-se amb l'exèrcit d'en Kaan i la guerra que s'havia
desfermat contra els Jedi i la República. En Bane s'havia quedat enrere a
l'Acadèmia Sith a Korriban per aprendre els camins dels Sith. La seva primera
lliçó va començar al matí següent, als peus del propi Lord Qordis.
-Les
doctrines dels Sith són més que només paraules per a memoritzar -va explicar el
Mestre de l'Acadèmia al seu aprenent més novell-. Aprèn-les, entén-les. Et
portaran al veritable poder de la Força: el poder del Costat Fosc.
Qordis
era més alt que en Kopecz. Més alt fins i tot que en Bane. Era molt prim i
estava vestit amb una túnica negra, àmplia, amb la caputxa cap enrere caient
sobre les seves espatlles. Havia d'haver estat humà, però alguna cosa en la
seva aparença semblava lluny d'això. La seva pell era d'una tonalitat
antinatural, blanquinosa, encara més òbvia per les gemmes brillants incrustades
en els molts anells dels seus llargs dits. Els seus ulls eren foscos i
enfonsats. Les seves dents eren esmolades i punxegudes, i les seves ungles eren
urpes corbades i recargolades.
En Bane
es va agenollar davant seu, vestit de forma similar a una túnica fosca amb la
caputxa cap enrere. Abans aquell matí havia escoltat el Codi dels Sith per
primera vegada, i les paraules encara eren fresques i misterioses.
S'arremolinaven a través dels rerefons de la seva ment, ocasionalment
bombollejant cap amunt cap als seus pensaments conscients mentre tractava
d'absorbir el significat més profund darrere d'elles. La pau és una mentida.
Només hi ha passió. Sabia que la primera doctrina era certa, almenys. Tota la
seva vida era una prova d'això.
-Kopecz
em diu que véns a nosaltres com un aprenent sense polir -va assenyalar en Qordis-.
Diu que mai has estat entrenat en els camins de la Força.
-Aprenc
ràpid -li va assegurar en Bane.
-Sí...
I fort en el poder del Costat Fosc. Però el mateix pot dir-se de tots els que
vénen aquí.
No
estava segur de com respondre, Bane va decidir que el curs d'acció més savi era
romandre en silenci.
-Què
saps d'aquesta Acadèmia? -va preguntar finalment en Qordis.
-Els
estudiants d'aquí aprenen a utilitzar la Força. Vostè i altres Lords Sith els hi
ensenyen els secrets del Costat Fosc. -Després d'una breu vacil·lació va
afegir-: I sé que hi ha moltes altres acadèmies com aquesta.
-No
-va corregir en Qordis-. No com aquesta. És cert que tenim altres
instal·lacions d'entrenament disperses al llarg del nostre creixent imperi,
llocs on els individus prometedors se'ls ensenya a controlar i utilitzar el seu
poder. Però cada instal·lació és única, i on s'enviï als estudiants individuals
depèn de quant potencial vegem en ells.
»Aquells
amb una habilitat destacable però limitada són enviats a Honoghr, Gent, o
Gamorr perquè esdevinguin Guerrers Sith o Rondaires. Allà se'ls ensenya a
canalitzar les seves emocions en ira sense sentit i fúria de batalla. El poder
del Costat Fosc els transforma en bèsties devastadores de mort i destrucció per
ser alliberades contra els nostres enemics.
Amb la passió obtinc força,
va pensar en Bane. Però quan va parlar va dir,
-Només
la força bruta no és suficient per fer caure a la República.
-Cert
-va estar d'acord en Qordis. Pel to de la seva veu en Bane sabia que havia dit
el que el seu Mestre volia escoltar.
-Aquells
amb una major habilitat són enviats a mons que s'han aliat a la nostra causa de
destruir la República: Ryloth, Umbarà, Nar Shadaa. Aquests estudiants es
converteixen en criatures d'ombres, aprenent a utilitzar el Costat Fosc per al
secretisme, l'engany, i la manipulació. Aquells que sobreviuen a l'entrenament
es converteixen en assassins imparables, capaços d'atreure al Costat Fosc per
matar els seus objectius sense si més no moure un múscul.
-Tot
i així no són rivals per als Jedi -va afegir en Bane, pensant que entenia la
direcció que estava prenent la lliçó.
-Precisament
-va estar d'acord el seu Mestre-. Les acadèmies de Dathomir i Iridònia són les
més similars en aquesta d'aquí. Allà els aprenents estudien sota la guia de Mestres
Sith. Aquells que tenen èxit en el seu entrenament es converteixen en els
adeptes i acòlits que augmentaran les files dels nostres exèrcits. Són les
contraparts dels Cavallers Jedi que estan a la meitat del camí de la nostra
conquesta definitiva.
»Però
fins i tot de la mateixa manera que els Cavallers Jedi han de respondre als
Mestres Jedi, igual deuen els adeptes i acòlits respondre als Lords Sith. I
aquells amb el potencial de convertir-se en Lords Sith, i només aquells amb aquest
potencial, són entrenats aquí a Korriban.
En Bane
va sentir una esgarrifança d'excitació. Amb
la força obtinc poder.
-Korriban
va ser la llar ancestral dels Sith -va explicar en Qordis-. Aquest planeta és
un lloc de gran poder; el Costat Fosc viu i respira al mateix nucli d'aquest
món.
Ell
es va aturar i lentament va estendre la seva esquelètica mà, amb el palmell cap
amunt. Gairebé semblava com si estigués bressolant alguna cosa invisible -una
cosa preciosa i inavaluable- en els seus dits com urpes.
-Aquest
temple en el qual estem va ser construït fa molts milers d'anys per recollir i
focalitzar aquest poder. Aquí pots sentir el Costat Fosc en la seva forma més
forta. -Ell va tancar el seu puny tan fortament que les seves llargues ungles
li van tallar el palmell, fent-li sang-. Tu has estat escollit pel fet que tens
un gran potencial -va xiuxiuejar ell-. S'esperen grans coses dels aprenents
aquí a Korriban. L'entrenament és difícil, però les recompenses són grans per a
aquells que tenen èxit.
Amb el poder obtinc victòria.
En Qordis
va estendre la mà i va posar el seu palmell ferit a la coroneta del crani nu d'en
Bane, ungint-lo amb la sang d'un Lord Sith. En Bane havia vist multitud de sang
com a soldat, tot i així per algun motiu aquest acte cerimonial d'automutilació
li va repugnar més que qualsevol violència sagnant del camp de batalla. Tot el
que podia fer era no retirar-se.
-Tu
tens el potencial de convertir-te en un de nosaltres... un de la Germandat de
la Foscor. Junts podem desfer-nos dels grillons de la República.
Amb la victòria les cadenes es
trenquen.
-Però
fins i tot aquells amb potencial poden fracassar -va acabar en Qordis-. Confio
que no ens decepcions.
En Bane
no tenia intenció de fer-ho.
El
següent parell de setmanes va passar ràpidament mentre en Bane es llançava als
seus estudis. Per a la seva sorpresa, va descobrir que la seva inexperiència
amb la Força era l'excepció més que la regla. Molts dels estudiants havien
entrenat durant mesos o anys abans d'haver estat acceptats a l'Acadèmia de
Korriban.
Al
principi en Bane ho va trobar pertorbador. Acabava de començar el seu
entrenament i ja estava per darrere. En aquest ambient competitiu, implacable
seria un objectiu fàcil per a cada estudiant. Però mentre ho meditava, va
començar a adonar-se que podria no ser tan vulnerable com havia pensat.
Només
ell, de tots els aprenents de l'Acadèmia, havia estat capaç de manifestar el
poder del Costat Fosc sense cap entrenament en absolut. L'havia utilitzat tan
sovint que havia arribat a donar-ho per fet. Li havia donat avantatge sobre els
seus oponents en les cartes i en les baralles. En la guerra li havia advertit
del perill i l'havia portat a la victòria en circumstàncies d'una altra manera
impossibles.
I
ho havia fet tot per instint, sense cap entrenament, sense si més no alguna
idea conscient del que estava fent. Ara, per primera vegada, estava sent ensenyat
a utilitzar de veritat les seves habilitats. No havia de preocupar-se per cap
dels altres estudiants... si de cas, ells havien de preocupar-se per ell. Quan
completés el seu entrenament, cap dels altres seria el seu igual.
La
majoria del seu aprenentatge va arribar als peus d'en Qordis i els altres
Mestres: Kas'im, Orilltha, Shenayag, Hezzoran, i Borthis. Hi havia sessions
d'entrenament en grup a l'Acadèmia, però eren poques i molt distanciades. Al
feble i al lent no se li podia permetre retenir el fort i l'ambiciós. Els
estudiants aprenien al seu propi pas, conduïts pel seu desig i la fam de poder.
Hi havia, però, prop de sis estudiants per cada Mestre, i els aprenents havien
de provar la seva vàlua abans que un dels instructors gastés el seu valuós temps
ensenyant-los els secrets dels Sith.
Encara
que era un neòfit, en Bane va trobar fàcil guanyar l'atenció dels Lords Sith,
particularment d'en Qordis. Sabia que l'atenció extra inevitablement crearia
ressentiment en els altres estudiants, però es va forçar a no pensar en això.
Arribat el moment, la instrucció addicional que rebia dels Mestres li permetria
assolir i sobrepassar als altres aprenents, i una vegada que ho fes no
necessitaria preocupar-se per la seve insignificants gelosia. Fins llavors tenia
cura de romandre fora del camí i no atreure l'atenció cap a si mateix.
Quan
no estava aprenent dels Mestres, estava a la biblioteca estudiant els registres
antics. Igual que els Jedi mantenien els seus arxius en el seu Temple de
Coruscant, els Sith havien començat a recollir i emmagatzemar informació en els
arxius del temple de Korriban. No obstant això, al contrari que la biblioteca
Jedi -on la majoria de la informació era emmagatzemada en format hologràmic, i Holocrons-
la col·lecció Sith es limitava a pergamins, toms, i manuals. En els tres mil
anys estàndard des que en Darth Revan gairebé havia destruït la República, els
Jedi havien desencadenat una guerra incansable per eradicar les eines
d'ensenyament del Costat Fosc. Tots els Holocrons Sith coneguts havien estat
destruïts o segrestats al Temple Jedi de Coruscant per salvaguardar-los. Hi
havia molts rumors d'Holocrons Sith sense descobrir, o ocults en mons remots, o
cobdiciosament acaparats per un dels mestres foscos amb ànsies de mantenir la
seva saviesa secreta per a ell mateix. Però tots els esforços de la Germandat
per trobar aquests tresors perduts havien demostrat ser fútils, forçant-los a
confiar en les tecnologies primitives del pergamí i el plastifí.
I
pel fet que la col·lecció estava constantment canviant, els índexs i
referències estaven desesperançadament desactualitzades. Cercar als arxius era
sovint un exercici de futilitat o frustració, i la majoria dels estudiants
sentien que el seu temps era millor gastat tractant d'aprendre o impressionar
als mestres.
Potser
era perquè era més vell que la majoria dels altres, o potser perquè els seus
anys de mineria li havien ensenyat a ser pacient, fos quina fos l'explicació, en
Bane passava diverses hores al dia estudiant els registres antics. Els trobava
fascinants. Molts dels pergamins eren registres històrics relatant antigues
batalles o glorificant les proeses dels antics Lords Sith. Per si mateixa la
informació tenia poc ús pràctic, però podia veure cada treball individual pel
que representava realment: una diminuta peça d'un puzle molt més gran, una
pista per a una entesa molt més gran.
Els
arxius es complementaven amb el que aprenia dels Mestres. Li donava un context
per a les lliçons abstractes. En Bane sentia que, al seu moment, el coneixement
antic seria la clau per deslligar el seu complet potencial. I així, el seu
enteniment de la Força lentament prenia forma.
Mística
i inexplicable, la Força també era natural i essencial: una energia fonamental
que enllaçava l'univers i connectava totes les coses vivents en ell. Aquesta
energia, aquest poder, podia ser domat. Podia ser manipulat i controlat. I a
través dels ensenyaments del Costat Fosc, Bane estava aprenent a prendre-li
adherència. Practicava les seves meditacions i exercicis diàriament, sovint
sota l'ull vigilant d'en Qordis. Després de només un parell de setmanes va
aprendre a moure petits objectes simplement pensant en això, una cosa que
hauria cregut impossible només un curt temps abans.
Encara
ara entenia que això només era el principi. Estava començant a captar una gran
veritat en un nivell profund, fonamental: que la força per sobreviure havia de
venir des de dins. Altres sempre et fallaran. Amics, família, companys
soldats... al final, cada persona havia de romandre sola. Quan s'estava en
necessitat, calia mirar-se un mateix.
El Costat
Fosc nodria el poder de l'individu. Els ensenyaments dels mestres Sith el
farien fort. En complaure'ls, podria deslligar el seu potencial complet i algun
dia asseure's entre ells.
* * *
Quan
la primera onada de l'atac va arribar, la flota de la República que orbitava el
cel de Ruusan va ser agafada completament d'improvís. Un planeta petit i
políticament insignificant, amb un món densament cobert de boscos que havia
estat utilitzat de base per muntar atacs llampec contra les forces Sith
estacionades al sistema proper de Kashyyyk. Ara l'enemic havia tornat la
mateixa estratègia contra ells.
Els
Sith van colpejar sense advertència, materialitzant-se en massa des de l'hiperespai:
una maniobra gairebé suïcida per a una flota tan enorme. Abans que tan sols una
alarma pogués sonar, les naus de la República es van trobar sent bombardejades
per tres creuers Cuirassats, dues naus de batalla corsàries, dotzenes d'interceptors,
i una vintena de caces Voltor. I encapçalant l'atac hi havia la nau insígnia de
la Germandat de la Foscor, el Destructor Sith Foscant [1].
En
la seva esfera de meditació a bord del Foscant,
Lord Kaan estava dirigint l'assalt. Des de l'interior de la cambra podia
comunicar-se amb qualsevol altra nau, enviant les seves ordres amb el
coneixement que serien obeïdes instantàniament i completament. La càmera estava
plena de llum i so: monitors brillants i pantalles intermitents bipejaven
incessantment per alertar-lo de les actualitzacions constantment canviant de
l'estat de la batalla.
El
Lord Fosc, però, mai mirava tan sols les pantalles. La seva percepció s'estenia
molt més enllà de l'esfera de meditació, molt més enllà de les dades que
escopien les lectures electròniques. Coneixia la localització de cada navili
enfrontat en el conflicte: els seus propis i aquells de l'enemic. Podia
percebre cada descàrrega disparada, cada gir evasiu i gir, cada moviment i contramesures fetes per cada nau. Sovint ho podia percebre fins i tot abans que
ocorreguessin.
El
seu nas estava arrufat en una concentració intensa; el seu alè arribava a
panteixos llargs, irregulars. Perles de sudoració rodaven baixant el seu
tremolós cos. L'esforç era enorme, encara amb l'ajuda de l'esfera de meditació
mantenia la seva concentració mental, atraient al Costat Fosc de la Força
perquè influís en el resultat del conflicte malgrat el seu cansament físic.
L'art
de la meditació de batalla -una arma passada des dels antics bruixots Sith-
llançava a les files enemigues al caos, alimentant la seva por i desesperació,
aixafant els seus cors i esperits amb desesperació ombrívola. Cada moviment en
fals de l'oponent era amplificat, cada vacil·lació es transformava en una
cascada d'errors i fallades que sobrepassaven fins i tot a les tropes més
disciplinades. La batalla només acabava de començar, i ja estava per acabar.
La
flota de la República estava completament desunida. Dues de les seves quatre
naus capitals de classe Cap de Martell havien perdut els seus escuts principals
en les primeres rondes de metrallament dels Voltors. Ara els Cuirassats Sith
estaven movent-se, apuntant als sobtadament vulnerables Cap de Martell amb els
seus devastadors canons làser acoblats davant. A un pas de ser incapacitats i
deixats totalment indefensos, només estaven aconseguint regirar els seus propis
caces per protegir-se dels creuers enemics que ràpidament s'estaven apropant.
Les
altres dues naus capitals estaven sent devastades per Ira i Fúria, les naus de
batalla Sith. Els ponderosos Cap de Martell de la República confiaven que les
naus de suport establissin una línia defensiva per contenir als atacants
enemics mentre es posicionaven per treure les seves armes pesades. Sense
aquestes línies defensives estaven indefensos contra els corsaris molt més
ràpids i molt més àgils. Ira i Fúria van tallar per un vector que va
minimitzar el nombre de canons amb els que els Cap de Martell podien apuntar,
llavors van lliscar per la seva proa, disparant totes les armes. Quan els Cap
de Martell van tractar de canviar de direcció per treure més armes, els
corsaris pivotarien i girarien cap enrere per fer una altra passada per un
altre vector diferent, infligint encara més mal. La maniobra devastadora era
coneguda com fulminar la plataforma, i sense el suport de caces o naus de
batalla pròpies, les naus capitals no ho aguantarien per molt temps.
L'ajuda
de les naus de batalla de la República, però, no era probable que arribés. La
que estava en punt de patrulla ja era un casc carbonitzat i sense vida, arrasada
en els primers segons de l'atac per un atac directe de les armes del Foscant abans que pogués alçar els seus
escuts. Les altres dues estaven sent envaïdes per interceptors i colpejades per
l'artilleria làser del lateral del Foscant,
i no semblaven durar molt més que la primera.
En Kaan
podia sentir-ho: el pànic s'havia establert entre les tropes i comandants de la
República. El seu atac era pura ofensiva; el seu atac maximitzava el mal però
deixava les seves pròpies naus exposades i vulnerables a un contraatac ben
organitzat. Però no anava a arribar una resposta així. Els capitans de la
República eren incapaços de coordinar els seus esforços, incapaços d'establir
les seves línies de defensa. No podien tan sols organitzar una retirada
apropiada... era impossible escapar. La victòria era seva!
I
llavors de cop i volta el Fúria se'n
va anar, apagat per una explosió que va esquinçar al corsari. Hi havia
ocorregut tan ràpidament que en Kaan -fins i tot amb la consciència
precognitiva de la seva meditació de batalla- no ho havia sentit arribar. Els
dos Cap de Martell s'havien girat en angles tangencials, tots dos d'alguna
manera fixant-se en el camí del Fúria
simultàniament. Un havia obert foc amb els seus canons davanters per fer caure
els escuts del Fúria, mentre que
l'altre havia desencadenat una barrera de foc làser en el mateix punt exacte,
provocant una detonació massiva que va destruir la nau de batalla en un obrir i
tancar d'ulls. Era una maniobra brillant: dues naus diferents coordinant
perfectament els seus esforços mentre estaven sota un assalt implacable per
escombrar a un enemic comú. També era impossible.
En Kaan
va ordenar a l'Ira que entrés en
acció evasiva; el corsari es va desenganxar del seu camí d'atac just mentre els
Cap de Martell obrien foc, evitant de prop la destinació de la seva nau
germana. Els Cuirassats acostant-se als Cap de Martell incapacitats també van
ser forçats a cessar el seu atac mentre quatre esquadrons complets de caces de
la República irrompien cap endavant des de les plataformes de càrrega de les
seves suposades preses indefenses. Fins i tot sota condicions ideals hauria
estat difícil dispersar els caces tan ràpidament; en aquesta situació era
impensable. Tot i així en Kaan podia sentir-ho: prop de cinquanta caces Aurek volant
en formació tancada, pressionant l'atac sobre els Cuirassats mentre els quatre
Cap de Martell retrocedien. Estaven establint una línia defensiva!
Atraient
el poder del Costat Fosc, Lord Kaan va pressionar amb la seva voluntat per
tocar les ments de l'enemic. Estaven seriosos, però no desesperats. Alguns
tenien por, però cap estava en pànic. Tot el que percebia era disciplina,
propòsit, i resolució. I llavors va percebre una cosa més. Una altra presència
a la batalla.
Era
subtil, però estava segur que no hi havia estat allà en els primers minuts de
l'atac. Algú estava utilitzant la Força per pujar la moral de les tropes de la
República. Algú estava utilitzant el Costat Lluminós per contrarestar els
efectes de la meditació de batalla d'en Kaan i donar la volta a la situació.
Només un Mestre Jedi tindria la força per oposar-se a la voluntat d'un Lord
Sith.
En Kopecz
ho va percebre, també. Amarrat al seient del seu interceptor, estava girant i
girant a través de la barrera d'explosions de les torretes anticaça dels Cap de
Martell quan la presència del Mestre Jedi va xocar contra ell com una onada. Li
va agafar amb la guàrdia baixa, fent que perdés la seva concentració per mig
segon. Per a qualsevol altre pilot, això hauria estat suficient per acabar amb
la seva vida, però en Kopecz no era un pilot normal.
Reaccionant
amb una rapidesa nascuda de l'instint, polida per l'entrenament, i enfortida
pel poder del Costat Fosc, colpejà cap enrere el propulsor i va empènyer fort
la palanca. L'interceptor es va inclinar cap avall i endavant en una capbussada
aguda, ajupint-se de prop sota tres explosions successives dels canons iònics
dels Cap de Martell. Sortint de la immersió, es va decantar en una volta i va
donar la volta cap al creuer de la República més gran dels quatre. El Jedi hi
era. Podia sentir-lo: la Força estava emanant de la nau com una balisa. Ara
Kopecz anava a matar-lo.
De
tornada al Foscant, en Kaan també
estava atrapat en un combat a mort amb el Mestre Jedi, encara que la seva era
una batalla desencadenada a través de les naus i els pilots de les seves
respectives flotes. La República tenia més naus amb un poder de foc major; Kaan
havia confiat en l'element de la sorpresa, i la seva meditació de batalla per
donar-li l'avantatge als Sith. Ara, però, els dos avantatges semblaven haver-se
anul·lat. Malgrat la seva força, el Lord Fosc no era un expert en el rar art de
la meditació de batalla. Era un de molts talents, i havia treballat per
desenvolupar-les totes per igual. El Jedi oposant-se, però, era probable que
hagués estat entrenat des que va néixer només per a una confrontació així. La
tendència de la batalla estava girant lentament, i el Lord Fosc s'estava
desesperant.
Ell
va reunir la seva voluntat i va colpejar amb un sobtat rampell de poder del Costat
Fosc, un truc desesperat per tornar a portar el partit sota el seu control.
Esperonats per l'adrenalina, la set de sang, i la irresistible coacció del seu
líder, un parell de pilots voltor van tractar d'envestir amb les seves naus a
l'esquadró Aurek més proper, determinats a trencar la seva formació amb un atac
suïcida. Però els pilots de la República no van entrar en pànic ni van trencar
files tractant d'evitar la seva càrrega temerària. En el seu lloc es van
enfrontar a l'assalt de ple, disparant les seves armes i vaporitzant l'enemic
abans que es pogués fer qualsevol mal.
A
l'altra banda de la batalla, l'interceptor d'en Kopecz es va introduir a través
del perímetre defensiu establert al voltant de la nau capital i la seva
preciosa càrrega Jedi, massa ràpid i àgil perquè o els caces Aurek o les
torretes poguessin apuntar. Penetrant en les línies de la República, Kopecz va
volar amb la seva nau al cor de l'hangar principal; les portes blindades es van
tancar una fracció de segon massa tard. Va obrir foc mentre la seva nau girava
i patinava pel terra de la plataforma d'amarratge, escombrant a la majoria dels
soldats prou desafortunats com per ser agafats dins.
Mentre
la nau es frenava fins aturar-se, va obrir l'escotilla i va sortir del seu
seient. Àgilment aterrant sobre els seus peus, va treure i va encendre el seu
sabre làser en un suau moviment. El primer arc d'escombrat de l'espasa carmesina
va captar el foc de blàster dels dos soldats que havien sobreviscut a l'assalt
inicial, reflectint-lo sense que li danyés. Una altra tombarella va apropar la
distància de sis metres entre el twi'lek i els seus atacants; un altre arc de
l'espasa va acabar amb les seves vides.
En Kopecz
es va aturar per avaluar la situació. Cossos mutilats i maquinària destrossada
era tot el que quedava de la tripulació i l'equip que mantenia els caces de la
República. Somrient, va creuar per l'escotilla que portava a l'interior de la
nau capital.
Va
caminar ràpidament i amb confiança a través dels passadissos, guiat pel poder
que emanava del Mestre Jedi com un tuk'ata atret per l'essència d'una bestiola
squell. Un equip de seguretat li va interceptar en un dels passadissos. Les
insígnies vermelles en les seves mànigues els marcaven com un esquadró d'elit
de soldats especialment entrenats: els millors guardaespatlles que la milícia
de la República havia d'oferir. En Kopecz sabia que havien de ser bons... un
realment va aconseguir disparar la seva arma dues vegades abans de què tota la
unitat caigués davant el seu sabre làser.
Va
entrar en una bona càmera amb una sola porta a la part posterior. La seva presa
estava darrere d'aquella porta, però en el centre de l'habitació un parell de
selkath -éssers amfibis del món de Manaan- van bloquejar el seu camí amb els
seus sabres làser desembeinats. Aquests eren mers Padawans, però, servents del
Mestre Jedi. Kopecz ni es va molestar a enfrontar-se a ells en un combat de
sabre làser: hauria estat per sota d'ell. En el seu lloc va llançar un puny
musculat cap endavant i utilitzà la Força per llançar-los per l'habitació. El
primer Padawan va ser atordit per l'impacte. Per quan va lluitar insegur per
posar-se dempeus, la seva companya ja estava morta, la vida asfixiada pel poder
del Costat Fosc.
El
Padawan supervivent retrocedia mentre Kopecz lentament avançava; el Lord Sith
va creuar l'habitació amb passes mesurades mentre reunia el seu poder. El va
desencadenar en una tempesta d'electricitat, raigs de llampecs blau-i-violeta
estripant la carn de la seva víctima desafortunada. El cos del selkath va
ballar en convulsions d'agonia fins que el seu cos fumejant finalment es va
col·lapsar a terra.
Arribant
a la porta a la part posterior de l'habitació, en Kopecz la va obrir i va
caminar cap a la petita càmera de meditació de l'altre costat. Una dona gran
cereana, vestida amb les túniques marrons simples d'un Mestre Jedi, estava
asseguda amb les cames creuades a terra. La seva cara arrugada i rugosa estava
banyada de suor de l'esforç d'utilitzar la seva meditació de batalla contra
Kaan i els Sith.
Exhausta,
cansada, no era rival per al Lord Sith que s'alçava sobre ella. Tot i així no
va fer cap moviment per fugir o si més no defensar-se. Amb una mort segura a
només uns segons, va mantenir la seva ment i poder centrats per complet en la
batalla de la flota.
En Kopecz
no va poder evitar admirar el seu coratge fins i tot mentre metòdicament la
tallava. La seva acceptació calmada va robar la seva victòria de qualsevol
delit.
-La
Pau és una mentida -va murmurar per a si mateix mentre caminava de tornada a
través dels passadissos cap a la plataforma d'amarratge i a la seva nau
esperant-lo, ansiós per anar-se'n abans que el Foscant o qualsevol altra nau fes volar al Cap de Martell en
trossos.
La
mort de la Mestra Jedi va canviar la tendència un cop més. La resistència es va
enfonsar; la batalla es va convertir en una victòria Sith, i llavors en una
matança. Sense estar ja protegits pel poder del Costat Lluminós de la Força,
els soldats de la República estaven completament desmoralitzats pel terror i la
desesperació que en Kaan engendrava en les seves ments. Aquells que eren de
voluntat forta van abandonar tota esperança que els quedava d'escapar vius de
la batalla. Els de voluntat feble havien quedat tan descoratjats, que només
podien esperar una mort ràpida i piadosa. Els primers no van aconseguir el que
volien, però els últims si.
Amarrat
a l'escotilla del seu interceptor, Lord Kopecz va llançar el seu navili des de l'hangar
mers segons abans que la nau capital fos destruïda en una explosió gloriosa i
cataclísmica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada