Els Camins del Destí II (IX)

Anterior

CAPÍTOL 9

-Aquí anem a instal·lar portes a prova d'explosions -va dir l'enginyer-. Quan tinguis dins la teva gent, pots fer baixar les portes i estareu perfectament fora de perill durant, hum, diverses hores almenys.

-Diverses hores, almenys -va repetir la Jaina. La respiració es condensava davant seu en l'aire gelat quan parlava. Va mirar als droides enfeinats, que movien enormes martells pneumàtics sorollosos per ampliar l'antiga galeria de la mina.

El que ningú li havia explicat encara era per què hauria de refugiar-se de l'enemic en els túnels d'Ebaq IX, que semblava ser un satèl·lit perfectament inútil, situat al final d'una ruta tortuosa per l'hiperespai fins al Nucli Interior.

Però allò semblava part del pla. Fos quin fos el pla.

Ebaq IX bullia d'enginyers militars que modificaven els hangars on abans atracaven les llançadores mineres, instal·lant escuts i un sistema de comunicacions modern, actualitzant els antics sistemes de sustentació de la vida i de gravetat artificial. Els enginyers estaven protegits per un esquadró reforçat, al comandament del general Farlander, de quaranta naus capitals en total, una força molt més nombrosa que la que havia dirigit a Obroa-Skai.

Farlander, amb la Jaina al seu comandament, havia de defensar aquell planeta inútil. Però, per altra banda, estaven convertint el planeta en un búnquer gegant, i estaven donant instruccions a la Jaina i als altres sobre com amagar-s'hi. Amagar-s'hi, per què? Per què defensar Ebaq IX, d'entrada? El pla no tenia cap sentit.

Tampoc sabia la Jaina on havia anat la resta de la flota d'en Traest Kre'fey. En Kre'fey, Jacen i la majoria dels altres Jedi no havien vingut a Ebaq IX amb la Jaina i Farlander; havien anat a alguna altra missió. La Jaina no sabia on.

L'única cosa que sabia eren els exercicis. Maniobres dirigides a preparar l'esquadró d'en Farlander per defensar aquell satèl·lit ple d'antigues mines; altres maniobres dirigides a retirar-se del combat, aterrar en el satèl·lit i ocultar-se sota terra, molt profundament.

-Aquí guardarem unitats d'energia, vestits espacials, pistoles làser i municions -va seguir dient l'enginyer-. També deixarem racions seques i aigua.

-Pistoles Làser -va repetir la Jaina-. Municions.

Es va estremir sota la seva gruixuda jaqueta, i el moviment va estar a punt de fer-la enlairar-se de la coberta, per la baixa gravetat d'aquell petit satèl·lit. L'oïda interna li tremolava a la vora del vertigen.

Es rumorejava que aquell pla era obra de l'Ackbar.

La Jaina esperava que no ho fos. Perquè allò voldria dir que l'Ackbar s'havia tornat boig, en vista que el pla era una bogeria.

-oOOOo-

-Ha arribat el moment de donar-los un primer indici -va dir la Mara-. El primer indici del Reducte Final en el Nucli Interior.

-Molt bé -va dir en Nylykerka.

-Potser l'oficina del senador Krall Praget s'assabenti d'un pressupost d'emergència per una base al Nucli Interior. I podries combinar-ho amb una filtració respecte d'un pla d'evacuació per al Cap d'Estat i el Consell.

La borsa d'aire d'en Nylykerka va palpitar, pensatiu.

-Sí -va dir-. Sí, crec que això podria servir.

-oOOOo-

Les estrelles van sorgir al voltant d'en Jacen quan el Ralroost va sorgir de l'hiperespai. En Jacen estava davant l'almirall Kre'fey, al pont del creuer d'assalt, envoltat de pantalles tàctiques.

Ell mai no s'havia aventurat tan profundament en el Nucli Interior. Les estrelles estaven tan pròximes entre si, que mai era de nit del tot.

-Ebaq IX -va dir en Kre'fey, pensatiu, quan el satèl·lit i el seu planeta primari gegant van aparèixer en les pantalles de navegació. Es va tornar cap al seu oficial de comunicacions.

-Transmeti al general Farlander les meves salutacions, i demaneu-li que es presenti a bord quan li sigui possible.

Es va dirigir a Jacen.

-Si vols veure a la teva germana, tens el meu permís -li va dir.

-Gràcies, senyor.

En Jacen es va aixecar del seu seient i es va retirar del pont del Ralroost. La flota d'en Kre'fey havia arribat al final del seu viatge llarg i tortuós.

Mentre l'esquadró d'en Farlander volava directament a Ebaq, el Ralroost i la resta de la flota d'en Kre'fey havia realitzat una sèrie de cops contra l'enemic. En totes les ocasions, els Jedi havien desplegat la seva fusió en la Força per coordinar les forces atacants. Havien atacat Gyndine, Bimmisaari, Gyndine, i fins i tot Nal Hutta. Gyndine estava defensat per una força massa gran perquè en Kre'fey volgués fer-li front, però en les altres ocasions els defensors, que havien combatut amb valor però en inferioritat insuperable, havien quedat destruïts.

Atacs de distracció, havia explicat en Kre'fey després dels mateixos. Anaven dirigits a fer veure a l'enemic que en Kre'fey i la seva flota estaven arreu excepte allà on es dirigien, a Ebaq IX, al Nucli Interior.

Estant constantment en acció, en Jacen no havia estat capaç de treure la Vergere de la nau capitana. Després d'ocultar-se durant dos dies a la cabina del seu Ala-X, havia aconseguit passar-la al seu allotjament. Allà, s'havia instal·lat a la zona d'equipatges que hi havia sota el seu catre. Hi havia dit al droide que netejava la seva cabina que no hi entrés.

Per fortuna, estava allotjat com a oficial i tenia cabina pròpia. El més difícil era portar-li menjar, tenint en compte, sobretot, que la gana de la Vergere era més que sana.

Un altre problema era el de la Tahiri, que seguia treballant amb Jacen en l'intent de descobrir dintre seu un sentit vong. En Jacen no podia portar-la a la seva cabina mentre hi fos la Vergere, i va haver de donar-li diverses excuses per explicar-li per què havien de realitzar les seves pràctiques en un lloc menys convenient. Encara que no totes les excuses eren convincents, la Tahiri va aparentar acceptar-les.

Van fracassar en el seu intent de desenvolupar el sentit vong en la Tahiri, encara que en Jacen creia per a si que allò podia ser degut a què no hi havia cap yuuzhan vong a les proximitats. I, si n'hi hagués, els Jedi estarien lluitant contra ells, sense tenir temps per meditacions.

L'única compensació que li donava aquella situació tan perillosa era que la Vergere i ella podien compartir les seves meditacions, en la intimitat de la seva cabina.

En Jacen va sortir del Ralroost amb el seu Ala-X, va baixar al petit satèl·lit i es va reunir amb la Jaina a l'hangar que s'havia modificat per acollir i armar naus militars. Els Ala-X de l'Esquadró Sols Bessons estaven estacionats allà en bon ordre, disposats per a partir en qüestió de moments.

La Jaina semblava cansada. Tenia la pell pastosa, el cabell laci, i semblava que portava dies sencers sense treure's el vestit de vol. En Jacen no haver de recórrer a la Força per percebre el seu desànim.

-No sé que fem aquí -li va dir la Jaina després de donar-li una abraçada cansada-. Passem la meitat del temps assajant l'enlairament per defensar el sistema, i la resta dels exercicis consisteixen a córrer a refugiar-nos en els búnquers.

-Aquí tenim dotzenes de naus capitals -va dir en Jacen-. Tenim tots els Jedi necessaris per formar una fusió. Podem emprendre exercicis conjunts.

-No podeu ficar-vos tots en els búnquers -va dir la Jaina. Va sacsejar el cap-. Això és el pitjor que he vist en la meva vida. Ho odio... estic lligada a aquesta roca, sense més. És com si ens haguessin posat a sobre una diana enorme. Quan funciono millor és quan em donen llibertat d'acció, llibertat per ser la mentidera. Aquest és el paper que funciona per a mi. «La mentidera», va pensar en Jacen.

«He d'informar-te que no has adquirit l'experiència suficient en la depravació». Les paraules de la Vergere van surar en la ment d'en Jacen. Va mirar a la Jaina amb horror.

-Acabo d'adonar-me del que està passant -va dir. La Jaina el va mirar, amb un indici d'aprensió en els seus ulls castanys.

-Ets l'esquer -li va dir en Jacen-. Ets l'esquer que farà venir aquí als yuuzhan vong -va fer una pausa, i després va assentir amb el cap en presentar la conclusió inevitable de la idea-. I jo també sóc l'esquer.

-oOOOo-

-L'esquer ha de ser real -va dir l'Ackbar-. I l'esquer ha de ser vist per l'enemic.

-Si cal, farem que un dels nostres segadors pregunti si és veritat que el Cap d'Estat s'ha amagat en un reducte, juntament amb els seus guardaespatlles Jedi bessons -va dir la Mara-. Però crec que podrem fer-ho de manera més subtil.

El dring de les fonts i l'olor de sal omplien l'aire. La Mara i la Winter estaven assegudes a la vora de la piscina de l'Ackbar, movent les cames a l'aigua. Ayddar Nylykerka s'havia relaxat fins al punt de llevar-se les botes i remullar-se els peluts dits dels peus.

La Mara va repassar la seva llista mental.

-Els plànols del Reducte Final -va dir-. Qui va a veure'ls?

-Ja hem recorregut al sullustà de l'oficina del senador Praget -va dir en Nylykerka-. Potser haurem de provar ara amb el contractista de la Brigada de la Pau que treballa a les drassanes. Se li pot deixar que passi un moment a soles amb els plànols en el despatx del seu supervisor.

-Sabem que els vong li han proporcionat una holocàmera.

Mara, Nylykerka i els droides ratolí havien localitzat una tercera xarxa d'espionatge yuuzhan vong que funcionava a la nova capital. El Servei d'Intel·ligència de la flota i la Mara tenien contents als espies proporcionant informacions perfectament exactes, però antiquades, irrellevants o inútils.

Els yuuzhan vong no sospitarien d'un espia que els hi transmetia informació veraç, encara que aquesta informació no resultés útil del tot.

-El Govern ha de desaparèixer -va dir la Winter.

-En Cal dirà que ha anat a fer un viatge d'inspecció de les instal·lacions militars, amb els caps dels consells senatorials -va dir la Mara-. I ningú sentirà parlar d'ell durant un temps.

-I els bessons Solo hauran de desaparèixer també.

-És possible que el senador Praget s'indigni al respecte -va proposar en Nylykerka-. S'oposava a la Leia Organa Solo; no hi ha cap motiu pel qual no puguin caure-li malament seus fills també.

-És veritat! -va dir la Mara, rient-. Pot queixar-se que en Jacen i la Jaina s'amaguen en alguna fortalesa secreta, quan més els necessita la Nova República!

-L'esquer -va dir l'Ackbar. Va aixecar una mà i va deixar caure l'aigua de mar del seu palmell a la piscina-. L'esquer ha de ser real. I ha de ser considerat real.

-oOOOo-

«L'Espasa dels Jedi -va pensar la Jaina-. Una espasa que està a punt de ser reduïda a llimadures de ferro, entre el martell dels vong i l'enclusa d'Ebaq».

-Esquadró Sols, preparats per a retirada al meu senyal. Tres, dos, ja.

La Jaina va rotar el morro del seu caça i va activar els motors d'ions. El seu cos va absorbir molt endins l'estirada del canvi d'impuls.

Ara que havia entès millor el pla de l'Ackbar, havia de reconèixer que tenia sentit. Atraure l'enemic a un atac contra una base suposadament oculta, protegida per Jedi d'elit; atrapar-los en un carreró sense sortida estel·lar, aniquilar-lo.

El problema seria que els yuuzhan vong tindrien totes les ocasions d'aniquilar abans a la Jaina i al seu esquadró.

-Sol·licito tancament d'escut sobre el Sector 17 -va dir la Jaina a Control Ebaq.

-Els escuts es tanquen en cinc segons. Quatre. Tres...

Els escuts es van tancar quan l'Esquadró Sols Bessons va entrar precipitadament pel buit. La Jaina va activar els repulsors del caça i es va col·locar en el lloc d'atracada de l'hangar.

-Esquadró Sols Bessons, abandonar els caces i cita a l'entrada del túnel 12-C.

La Jaina va aixecar la coberta abans que l'Ala-X hagués acabat d'aterrar, es va treure l'arnés i va emprar la Força per aixecar-se de la cabina i caure sobre la coberta de l'hangar. Va córrer al capdavant de l'esquadró cap a l'entrada del pou principal gegant que travessava tot el satèl·lit.

Mentre corria, no deixava de pensar en com de cansada que estava. Cansada de la guerra, dels exercicis constants, cansada que tantes altres persones depenguessin d'ella.

Estava perdent l'empenta.

-oOOOo-

-Estic preocupat -va dir en Jacen a la Vergere-. Està esgotada; té massa responsabilitats. Està a la vora.

-De la foscor? -va preguntar la Vergere. En Jacen va negar amb el cap.

-No. De la desesperació -va titubejar, i va afegir-. No creu que sobrevisqui a la guerra.

Parlaven en murmuris en la cabina d'en Jacen; Jacen, al seu catre, la Vergere posada a la cadira de l'escriptori. La major part dels tripulants de la nau de guerra estaven adormits.

Després de dos dies d'exercicis conjunts, el Ralroost i la major part de la flota d'en Kre'fey flotaven immòbils al voltant de l'antiga base estel·lar imperial anomenada l'Ullal d'en Tarkin, a pocs minuts de salt per l'hiperespai d'Ebaq IX.

-Desesperar de la vida és desesperar de la Força -va dir la Vergere.

-Com puc ajudar-la?

La Vergere va avançar el cap sobre el seu coll angular, amb un gest d'especial insistència. La cadira va cruixir pel desplaçament del seu pes.

-Tu només ets responsable de les teves pròpies tasques.

-Però i si opto per ajudar a la meva germana?

-Ella rebutja la teva ajuda, no?

-Potser jo no ho hagi plantejat bé. Si trobo la manera adequada d'arribar fins a ella...

-Des d'aquí no pots fer res -va dir la Vergere, amb un to especialment aspre-. Pensa només en les teves pròpies opcions.

En Jacen la va mirar mentre un senyal d'advertència sonava en els seus nervis.

-Què és el que saps? -li va preguntar.

-De la teva germana? -va dir la Vergere, amb ulls opacs-. Res.

-I de mi?

-El que sé, jove Jedi, és que has de triar amb prudència. Ara, vaig a meditar -va dir, donant-li l'esquena i girant-se cap a la paret.

-M'ocultes alguna cosa.

Ella va tornar el cap per mirar-lo.

-Sempre -va dir.

I no va poder treure-li res més.

La porta es va obrir amb una tremolor, i a Nom Anor li va fer un salt el cor de veure una cara grotesca que li somreia com si fos una paròdia demoníaca d'un yuuzhan vong. Es va controlar en advertir que no era més que l'Onimi, que va esbossar un ample somriure irregular i el va convidar a passar a la sala amb una reverència. L'Avergonyit es va asseure entre les ombres, als peus d'en Shimrra, i va declamar:

Qui és aquest borni que aguaita, de la meva porta a la calor?

Vegeu, és l'agent furtiu, el mateix Nom Anor.

En Nom Anor es va imaginar que l'apartava del seu camí a cops de peu mentre entrava a la sala enfosquida. Va poder percebre entre la llum tènue la forma immensa del Summe Senyor Shimrra, que estava recolzat en un llit de pòlips hau vermells palpitants. En Nom Anor es prosternà, molt conscient de l'escrutini implacable a què el sotmetien els ulls irisats d'en Shimrra.

Va intentar no pensar en el que sabia sobre el projecte del vuitè còrtex, de la manipulació cínica que feia en Shimrra de la religió, del buit terrible de tot el que representava el Summe Senyor.

La veu del Summe Senyor va ressonar entre la foscor.

-Tens notícies dels infidels?

-Les tinc, Summe -va dir en Nom Anor. Es va posar dempeus i va intentar controlar l'emoció de la seva veu-. Crec que disposo de la informació que ens portarà a la batalla decisiva.

«A la batalla que necessites -va pensar-. A la batalla que donarà temps perquè tiri endavant el projecte del vuitè còrtex».

La veu d'en Shimrra tenia una calma mortal.

-Molt bé, Executor. Esperarem al Mestre Bèl·lic.

-Com vulguis, Temible.

En Nom Anor va contenir una esgarrifança de por trobant-se sol davant el gran Senyor. No eren al gran saló de recepcions, sinó a la sala d'audiències privada d'en Shimrra, i Nom Anor no hi tenia cap suport, no podia amagar-se darrere Yoog Skell ni de cap grup d'Administradors. Recordava com havia dominat la seva ment el Summe Senyor, com li havia rebregat els pensaments com entre dos dits gegants.

L'Onimi va obrir la porta abans que en Tsavong Lah hagués tingut temps de tocar la seva membrana.

Heus aquí el gran soldat, de les tropes comandant.

El gran Tsavong Lah, Mestre Bèl·lic brillant.

En Tsavong Lah va entrar a la sala amb gest sorrut, trepitjant amb la seva pota de vua'sa amb urpes, fent mirades d'odi a Nom Anor. El Mestre Bèl·lic es deixà caure a terra davant el gran Senyor.

-A les teves ordres, Summe.

-Aixeca't, Mestre Bèl·lic.

En Tsavong Lah es va posar dempeus pesadament, esgarrapant el terra amb les urpes de vua'sa. Encara que en Tsavong Lah era més gran que un yuuzhan vong mig, la figura immensa d'en Shimrra el superava almenys en un cinquanta per cent.

-Se'm permet que feliciti al Mestre Bèl·lic per la seva nova parella? -va dir en Nom Anor.

-Se't permet -va dir en Tsavong Lah, mirant a Nom Anor amb més desconfiança de la habitual.

En Tsavong Lah havia obeït l'ordre d'en Shimrra que tots els guerrers busquessin parella, i se li havia vist amb una subalterna. Que era una bellesa, a més, cèlebre pel color blau sublim de les bosses que tenia sota els ulls.

-Espero que el Domini Lah tingui aviat una nova incorporació a les seves files -va dir en Nom Anor.

-Això no és assumpte teu en absolut -va dir en Tsavong Lah. En Shimrra va deixar anar un riure greu.

-Al treball -va dir-. Informa, Mestre Bèl·lic.

-Les flotes estan disposades, Temible senyor. Els nostres auxiliars ja estan entrenats i estan preparats per protegir les nostres conquestes. Seguim reclutant mercenaris.

-Cap d'aquests elements s'ha distingit fins ara -va observar en Shimrra.

-Els enemics ens llancen atacs, és cert -va dir en Tsavong-. Però fugen sempre que els fem front en condicions que s'assemblin alguna cosa a la igualtat numèrica. I, en qualsevol cas, els atacs cessaran quan nosaltres tornem a l'ofensiva -va tancar un puny a la pota de radank que tenia a manera de braç-. Estem preparats per a la conquesta, Summe! Amb el teu permís, estic disposat per prendre Corèllia... un sistema de cinc planetes, Senyor, drassanes i l'arma de Centràlia! Estan aïllats, i crec que puc prendre'l amb poc cost. Intentaran defensar els cinc planetes, però amb això es dispersaran massa, i jo els derrotaré a cada front -la impaciència li contreia el rostre ple de cicatrius-. M'atorgaràs el teu permís per a avançar, Summe?

Amb la paraula asimètrica de l'Onimi es va escapar una rialleta.

-Crec que Nom Anor té un altre suggeriment -va dir.

En Nom Anor va notar la ira del Mestre Bèl·lic en rebre la mirada de ràbia d'en Tsavong Lah.

-Aquest? -va dir el Mestre bèl·lic-. Ja he seguit els seus consells abans... per a la meva desgràcia.

Els ulls del Summe Senyor titil·laren canviant de color, d'un vermell de sang a un groc sulfuri. Els pòlips hau, desplaçant-se sota el seu pes, van produir un cruixit i un desagradable olor àcid.

-Parla, Executor -va dir en Shimrra.

En Nom Anor, sense fer cas d'en Tsavong Lah, es va tornar cap a Shimrra.

-Els meus espies m'informen que el govern de la Nova República ha fugit de Mon Calamari i s'amaga en el Nucli Interior. El Mestre Bèl·lic i les seves forces els poden atrapar allà i aixafar-los. Sense govern central, l'enemic es desfarà en trossos -es va dignar fer una mirada a Tsavong Lah-. Llavors, el Mestre Bèl·lic bé podrà ser capaç de prendre Corèllia sense lluita.

L'expressió d'en Tsavong Lah va vacil·lar entre el triomf i la burla.

-Quins espies? -va preguntar per fi-. Quines proves? Com sabem que això no és un parany?

En Nom Anor es va tornar una vegada més cap a Shimrra.

-He contrastat els indicis procedents de diverses xarxes que operen a Mon Calamari. Els plànols del que l'enemic diu el «Reducte Final» procedeixen d'una font. Coneixem la seva situació per mitjà d'un altre agent. La notícia d'un pressupost d'emergència per pagar-lo procedeix d'un tercer. L'absència del govern de Mon Calamari és de domini públic, encara que s'explica oficialment com una mena de viatge d'inspecció de l'exèrcit -En Nom Anor va somriure-. I la notícia que el Reducte Final està custodiat per Jedi, pels bessons Solo en concret, me l'ha comunicat la meva agent de major confiança.

Va notar que en Tsavong Lah es posava ferm en sentir el nom dels bessons Solo. En Nom Anor es va passar una mà pel pit en gest de triomf.

-Després d'aquesta batalla, el Mestre Bèl·lic podrà sacrificar a Cal Omàs, als caps dels consells senatorials, als bessons Solo i a molts altres Jedi. Ho pagaré amb la vida si estic equivocat, Summe.

-Sigui com dius, Executor -va dir en Shimrra amb veu greu-. Si t'equivoques, ho pagaràs amb la vida.

En Nom Anor va sentir aquestes paraules sense por. Sabia que tenia raó, que tenien la victòria al seu abast. En Shimrra es va inclinar cap endavant sobre el llit de pòlips tremolós.

-Ara, anem a examinar aquests indicis i a traçar els nostres plans...

Següent