CAPÍTOL 8
-És un parany, Lord Odion!
-És clar que és un parany, -va esclatar una veu
estentoriana des de dalt-. El petit mocós no opera d'una altra manera.
En Narsk va mirar amunt cap a Odion i es va meravellar.
El germà gran d'en Daiman de veritat era la seva antítesi, tant filosòficament
com estèticament. On el suposat creador d'en Daiman s'envoltava a si mateix de
llum, el destructor Odion s'asseia dins d'una esfera de foscor, il·luminada
només pels hologrames que representaven les naus de l'exterior. L'Espasa de Ieldis tenia un dels dissenys
de pont més estranys que en Narsk havia vist mai. Un gran tron incòmode de ferro mandalorià s'assentava en un pedestal suspès metres per sobre
de la tripulació de la nau, ells mateixos es reunien en cercles concèntrics
sota el seu lord. Alguns encarant cap a dins, per servir-lo; la resta encarant
cap a fora, escanejant l'espai de l'exterior.
L'Espasa
havia arribat aixafant fora de l'hiperespai, precipitant-se cap al sistema
Gazzari a una velocitat que enervava a Narsk. Era només un altre dia al servei
d'Odion. La seva nau insígnia nomenada en honor a un antic senyor de la guerra
Sith, Odion es va estilitzar com el rei bàrbar. L'armadura de batalla pesada
ocultava una forma engruixada, exposant només el seu cap sense pèl, cicatritzat
per cremades. En Narsk pensava que era improbable que els veritables reis
bàrbars portessin la seva armadura tot el temps, però Odion no semblava
deixar-se portar per allò convencional. O per molt més.
-Per descomptat, bothan, si és un parany, podem
enviar-te a baix a tu primer. -Odion va mirar a baix, amb una llum robí en el
seu ull cibernètic esquerre fent clic a la negror-. Hauria de portar-te només
un parell de minuts arruïnar les coses del tot!
En Narsk es va quedar gelat en el seu seient, buscant
un significat en les celles arrufades del seu ocupador. Segons més tard, Odion
va tremolar amb un riure, el so amplificat per la seva peça bucal
quirúrgicament implantada. En Narsk es va enfurismar. El pitjor era el silenci
de la resta de la tripulació, sense desitjar, o simplement amb massa por
d'unir-se al riure del seu mestre. El pont de l'Espasa tenia tota la calor d'un casquet polar.
Fins i tot abans de Darkknell, treballar per a Odion
havia estat ballar descalç al llarg tall d'una vibroespasa. Però Narsk havia de
tornar, fins i tot sense les dades del Convergència
que havia estat enviat a robar. Daiman l'havia deixat viu per un motiu: per
organitzar la batalla que s'acostava. Una batalla que Odion desitjava més que
mil panells de dades empaquetats amb plànols secrets.
En Narsk ara estava segur que Daiman havia volgut que enviés
a Odion les notícies del tracte per l'Arxeum d'en Bactra. Tenia multitud de
temps per tornar-s'ho a pensar en ocultar-se a la nau de càrrega que deixava el
Daimanat. Daiman l'havia mantingut en la seva presència prou perquè escoltés
tot el que transpirava amb Bactra. Fins i tot la rotació de la seva presó giroscòpica, s'havia adonat, havia estat programada per frenar quan fos que
alguna cosa important es deia.
I la dona Jedi tenia raó. Els sentinelles gamorreans
havien afluixat els seus lligams abans d'abandonar-lo al vestíbul enfosquit. Si
ella no hagués arribat, hauria escapat per si mateix.
Com Daiman esperava.
Això també explicava, sabia ell ara, per què havia
estat una qüestió tan simple sorgir de l'abocador de Darkknell i trobar un
transport de fora del món que es dirigia en la direcció correcta. El vaixell de
càrrega que havia escollit havia saltat a un planeta neutral, un que just arribava
a veure visitants regulars de l'Odionat. En dos dies estàndard, Narsk es
trobava a si mateix de tornada davant Odion.
La tornada a casa d'en Narsk havia estat dura però breu
comparat amb el càstig que havia resistit en mans d'en Daiman. Narsk havia
destruït l'Ullal Negre, després de tot; si no havia premut el botó, havia
plantat les càrregues. I mentre que no havia esmentat el paper de la Jedi en
això -o la seva escapada- havia descrit la seva presència a Darkknell, una cosa
que va interessar a Odion immensament. Odion l'havia mantingut amb vida durant
els preparatius per a la batalla, només per escoltar més de la Jedi de pèl fosc
que corria fora de control en el territori d'en Daiman.
Tan ridícul com Daiman semblava de vegades, ell
definitivament pensava les coses. Li havia donat a Narsk el tipus d'informació
que negava tots els seus fracassos previs per a Odion, així assegurant-se que en
Narsk la lliurés. I hi havia enginyat una situació que era òbviament un parany,
i tot i així irresistible per al seu germà gran. Daiman havia evitat
confrontacions directes des de la pèrdua de Chelloa. Odion prendria qualsevol
oportunitat per a una batalla, sense importar el perill.
-Escaneja buscant les forces d'en Daiman, -va dir Odion
mentre l'Espasa descelerava, la seva
forma robusta, malgirbada aconseguint la vora de la nébula planetària.
-Les forces d'en Daiman no estan en el sistema, -grinyolà
una veu des de la tomba, des d'algun lloc a prop seu. Jelcho, un dels navegants
givin d'Odion, va mostrar la seva cara de màscara de terror. Regirà l'estómac d'en
Narsk.
-No, els nois del Noi són aquí, -va dir Odion, esbufegant-.
Està a Gazzari, com el maldestre va dir. -El cos principal de les forces
espacials d'en Daiman havien fet una mostra pública d'estar en una altra part
durant l'últim parell de dies; Daiman, però, no havia cobert les seves petjades
en arribar en aquest món fronterer amb una escorta lleugera. Algú més està a la
nébula, -va bordar Odion-. Premeu l'escaneig.
En Jelcho girà les seves conques oculars buides de
tornada cap al monitor. En Narsk s'alegrava. Odiava als givin. Una espècie
sencera amb forats al cap, i tot i així formaven la tripulació del pont. La
diversitat no significava res en el servei d'Odion. Li agradaven els seus
espies bothans, els seus enginyers verpine, i els seus navegants givin, una
curiosa espècie capaç de calcular els salts hiperespacials als seus caps
blanquinosos.
Les visuals hologràfiques que envoltaven Odion es van
refrescar. Ell va fer un gest a una petita flotilla, deambulant més enllà del
sol de Gazzari.
-Qui és aquest?
En Jelcho tenia la resposta.
-La Flota d'en Lord Bactra.
-Movent-se?
En Jelcho es va aturar mentre un altre givin
xiuxiuejava en el seu forat de l'oïda.
-Si els nostres escàners quan vam entrar al sistema són
correctes, acaben de lliurar l'Arxeum en la superfície de Gazzari. Semblen
estar-hi anant.
-No estan anant molt ràpid, -va grunyir Odion. Va moure
una enorme mà amb guantellet, activant un sistema invisible-. Qui és aquest
d'aquí? -va cridar en la foscor-. Identifica't!
Uns moments freds van passar abans que la imatge
hologràfica d'en Lord Bactra es materialitzés en l'espai davant seu.
-Aquí Bactra, Lord Odion. Les meves salutacions cap a
tu. -El quermià parpellejant s'elevava, irregular-. Estem... literalment
passant per aquí.
-Això és una mentida. Sé el que estaves lliurant al
mocós!
-I està entregat, -va respondre de sobte Bactra-. El
que li passi a l'Arxeum ara no em concerneix. -El seu enorme coll es va
enfonsar, traient el seu somriure gelat al centre-. Per descomptat, si tu
volguessis emprar els serveis de l'Heurística Industrial per a tu mateix, estic
segur que alguna cosa pot...
Odion va tallar la transmissió.
-Desgraciat petit venedor. -Malgrat els anys de pau
inconstant entre ells, el seu desgrat per les maneres del quermià era ben
conegut.
Un altre givin va belar.
-Tinc solucions de foc sobre els bactranites, Lord
Odion.
-Oblida-ho. El plaer primer.
En Narsk va observar a través de la finestra del pont
mentre passaven les naus d'en Bactra, encara entretenint-se abans del seu
compromís programat a Vellas Pavo. Potser simplement volien observar una bona
lluita. Mentre que no era assumpte d'en Bactra, el resultat alteraria amb
seguretat l'equilibri de poder a la regió. Bactra estaria interessat en això.
Coneixent a Daiman com ho feia Narsk, sempre podia ser
alguna cosa més. Es preguntava: Hi havia portat Daiman en secret a què Bactra
renunciés a la seva neutralitat, afegint-li a l'emboscada? Si era així, el quermià
no havia portat forces suficients per a això. La dotzena de naus d'en Bactra
serien suficients per escortar un arxeum o destruir algunes mines de gadolini,
però Odion havia portat un quart de la seva flota llar, fins i tot ara formant
un perímetre orbital al voltant de Gazzari.
I el mestre de la destrucció havia portat una mica més,
just ara sortint de l'hiperespai darrere d'ells.
-Està aquí, -va dir Odion, alçant-se amb un soroll
metàl·lic-. Tronadors, als seus transports. Jelcho, tu amb mi. -Detenint-se a la
passarel·la opaca que portava fora del seu planetari personal, Odion va donar
un cop d'ull retorçat a Narsk-. Tu, també, maldestre.
En Narsk es va alçar com un llamp en el seu seient.
-Per què jo?
-Hauria de necessitar-te perquè facis explotar una cosa
més d'en Daiman. -Les dents negres es van mostrar a través dels seus llavis corbats-.
O si la golfa Jedi estant aquí, potser puguis deixar-li a ella destruir-ho per
tu... de nou!
* * *
La Kerra es va posar de genolls just a temps. El foc de
blàster del campament de la carena d'en Daiman recollia el sòl pastós,
escampant cendres per tot el seu voltant. Podia veure les forces d'en Daiman
desbandant-se cap a la seva artilleria pesada, i mentre ella ara sabia que el
poder de foc no era intencionat per a ella, almenys un parell de sentinelles
estaven encara darrere seu. Trobant els seus peus, la Kerra va fer una carrera
per cobrir-se en un edifici temporal.
Mirant a través d'una finestra, la Kerra va veure el
que esperava: res en absolut. Era tot un esquer. El petit lloc en el cràter.
Els estudiants. I ara la torre de la instal·lació d'Heurística Industrial,
acabava d'arribar. Tot això estava dissenyat per atraure Odion a Gazzari,
perquè les forces en les parets del cràter poguessin posar-li davant un foc
creuat.
Podia Odion realment ser tan estúpid, tan desesperat
per lluitar com per caminar cap a un lloc com aquest?
Sí, va pensar ella. Era
definitivament la seva presència el que va percebre en entrar a l'òrbita. I els
trons dels núvols de dalt significava quelcom més que la pluja. Ella mirava
urgentment a l'oest. Els grups d'estudiants encara marxaven sobre la vall de
banús cap a la instal·lació, aparentment negligents de qualsevol cosa que
hagués transpirat entre ella i els sentinelles d'en Daiman.
El temps s'estava acabant. La Kerra va sortir com un
llamp a l'obertura.
* * *
-Comando, Esbudellador-Dos Reconeixement! Contacte
addicional!
-El veig, Es-Dos, -va dir Rusher, fent el que podia per
rastrejar a l'única figura femenina en el pla enverinat. La dona vestida de
marró estava fent una carrera cap a la massa proteica de passatgers de
transport, a un quilòmetre de distància, i els pinxos d'en Daiman a la cresta
estaven donant trets a l'atzar cap a ella-. No sé qui és ella, o el que està
tractant de demostrar. Però no és el nostre problema.
-No en la superfície, Brigadier! Contacte addicional en
l'aire, pels núvols!
Reflexivament, Rusher alçà els macrobinoculars per
mirar amunt, abans d'adonar-se que no els necessitava per veure el que estava
descendint. Era l'última cosa que esperava veure allà. L'única coses que mai
voldria veure.
-Espiral Mortal!
* * *
Per tot arreu al terra del cràter, els éssers miraven cap
amunt amb sorpresa. Això incloïa la Kerra, a mig camí dels grups de nens,
observant l'ombra perforar la boirina de dalt.
La forma caient a través dels núvols era un con truncat
sense característiques de diversos centenars de metres d'altura. Els coets de
frenada van permetre a la forma monstruosa d'obsidiana assentar-se a la
superfície just al sud-oest del centre del cràter, equidistant dels transports
i la gran instal·lació que havia arribat abans que ella.
En un segon de plantar-se a la superfície igualment
acolorida, la torre del con va tremolar. Amb un estrèpit atraient xiscles de
sorpresa i horror de la multitud dels estudiants, el dispositiu va mudar la
seva carcassa externa, ejectant els panells de metall gegantins cap a terra.
Sota ells descansava un dispositiu. La Kerra el va
reconèixer immediatament dels holos d'història. Una Espiral Mortal.
Desenvolupada per Lord Chagras anys abans, havia estat concebuda com una torre
de setge a l'inrevés. Des de la seva base fins al seu cim reduït hi havia més
d'una dotzena d'anells concèntrics de torretes blàster i llançamíssils, tots
capaços de rotar independentment. Deixada anar en meitat d'un lloc sota setge,
una Espiral Mortal -nombrada pels nivells rotatoris que donaven la il·lusió que
el con estava enroscant-se cap terra- estava dissenyada per disparar en totes
les direccions alhora.
Últimament Chagras havia construït diversos dels
dispositius diabòlics a una escala més petita; Vannar tot just havia
sobreviscut per parlar de la seva trobada amb un. Aquelles torres havien estat
controlades de forma remota. Però la versió d'Odion era tan gran, va veure la
Kerra, que hi havia tripulacions reals a cada nivell, operant les armes.
L'enorme base, també, servia com el seu propi transport i armeria, àmplies
portes a sota obrint-se per alliberar marques d'speeders aeris, bicis speeder,
i transports armats de tres cames.
Per sobre, els transports de tropes d'Odion van baixar.
La Kerra es va estremir. Havia estat així exactament a Chelloa: Odion, envaint
des del cel amb un aparell mortal. No hi havia error. No era gens d'en Daiman.
El símbol d'Odion, imprès en els transports, ho deia tot. Set cabrons en un
cercle, apuntant cap a fora, en un camp negre. Fletxes estenent-se cap a fora,
però sent empassades des de darrere per un buit en expansió.
Amb un grunyit perforador d'oïdes, les torretes de
l'Espiral van començar a moure i disparar. El buit s'estava expandint.
* * *
-Foc ràpid, foc ràpid!
En Rusher va agafar la barana mentre els raigs
brillants esclataven per la carena a cada costat d'ell. En només un parell de
minuts, el sòl del cràter un cop desert s'havia convertit en un lloc de molta
feina. Anava a convertir-se en un de calent, també. El foc de làser de la
unitat d'en Rusher va colpejar el pilar assassí, alçant-se al sud-oest. Segons
més tard, la tripulació del nosauri es va obrir des de més lluny sobre la
carena. En Rusher va riure amb superioritat. Els Rushies havien estat els
primers a apuntar una altra vegada.
Alguns objectius. Yulan havia parlat
de les Espirals Mortals, però en Rusher mai n'havia vist una. I ningú havia
vist mai una com aquesta. La torre havia d'haver mantingut als fabricants a l'Agulla
ocupats durant mesos. Mentre els flaixos es dissipaven, en Rusher podia veure
els anells de l'Espiral movent-se, disparant a les forces d'en Daiman al nord.
Això no era bo.
-Sergent Wenna'lah! Estimació de danys de l'objectiu!
En Rusher tot just va escoltar la veu de l'observador
sobre l'estrèpit d'una altra ronda d'energia sortint.
-Dany zero, comandant.
-Zero?
-L'escut d'energia es va activar en el segon en què
l'objectiu va aterrar.
En Rusher va maleir. Tenien un tret net mentre la
bèstia estava baixant, però el senyal d'en Daiman els hi havia ordenat que
continguessin el foc. El jove lord estava esperant que Odion fes la seva
aparició. Ara que ho havia fet, en algun lloc d'aquí fora en aquest eixam de
transports vomitant els seus soldats esquerdats Guàrdies Tro, era massa tard.
Les armes més potents d'en Rusher estaven fora de joc.
-Esbudellador i Sat'skar! Només projectils, a la torre!
-Els Dos batallons tenien el major nombre de llançadors morter de protons.
-No hi ha un tret des del nord, -retornà una veu. El
Batalló Esbudellador era al flanc superior, parcialment ocultat des de l'Espiral
Mortal pels edificis de l'Arxeum.
-Apunteu amunt i llanceu-los! -En Rusher va posar els
seus ulls en el cel. Per aclarir l'Arxeum, estarien disparant als núvols.
Sembla pluja-. Tripulacions d'armes d'energia, objectiu, vehicles i personal
del Germà Dolent. Barrera rodant, no els deixeu creuar! -Les Forces d'Odion
s'estaven movent, ara, donant voltes. Els voladors haurien de ser els primers, arribant
a l'Arxeum, els transports, i els estudiants si les tropes de terra d'en Daiman
no arribaven allà primer.
Els estudiants! En Rusher
urgentment va escanejar el camp. Els adolescents havien trencat les seves
companyies mig ordenades que els escortes droides havien organitzat, i estaven
en estampida com una massa esbojarrada cap als transports. L'Espiral Mortal no
havia començat a disparar en la seva direcció encara, però sabia del que Odion
era capaç.
I l'ocupador d'en Rusher els havia posat en aquesta
posició.
I tu vas continuar,
per salvar el teu bescoll, va pensar en Rusher. Que les estrelles els ajudin.
Al sud, els anells de l'Espiral Mortal es van alinear,
les seves armes deslligant el seu potencial mortífer.
-Doneu-me aquest maleït foc a la torre, ara!
* * *
Skrra-aakt!
En Narsk va plegar les seves orelles peludes i va
aixafar les seves mans contra elles. La tripulació d'Odion no s'havia molestat
a subministrar-li un casc, però així de prop a l'Espiral Mortal, el bothan es
trobava desitjant tenir taps per les orelles.
-Així es fa! -va etzibar Lord Odion, dret a la porta
oberta de sortida del transport flotant. Mirant ple d'alegria la torre escopidora,
va tirar del seu comunicador cibernèticament unit més a prop dels seus llavis-.
Feu-ho! De nou!
Un altre crit estrident, perforant des de dalt i al
nord, Narsk va veure un altre dels transports de l'Heurística Industrial
explotar. La metralla feia ploure l'humus cendrós centenars de metres al
voltant, just a prop de la multitud d'adolescents. Amb una tercera onada
destruint un altre transport, els estudiants atrapats es van girar de nou en
pànic, fluint com el mercuri de tornada cap a l'Arxeum.
El viatge de camp
s'ha acabat, nens,
va pensar en Narsk. Ho sento.
Embullant-se dins de l'entrada, Narsk va observar
mentre Odion donava un crit de batalla bombardejant i saltava a la superfície.
Altres membres amb armadura similar de la Guàrdia Tro li van seguir, deixant-li
només a ell mateix, a Jelcho, i la tripulació de comandament a bord.
-Mireu per aquí!
En Narsk es va girar per veure els centelleigs del foc
d'artilleria arribant des de posicions ocultes a la paret del cràter, lluny a
l'est. No eren els habituals d'en Daiman; aquells venien a la topada des de la
carena nord. Va tornar a pensar en els mercenaris que havia passat en la seva
sortida. Part dels preparatius d'en
Daiman, sens dubte.
En observar a diversos Tronadors fets trossos davant d'Odion,
en Narsk va dir el que pensava.
-Això és ridícul! Ell sabia el que hi havia aquí a baix.
Per què no simplement va bombardejar el cràter des de l'òrbita?
-Lord Odion volia estar segur de la presència del
petulant abans de despatxar-lo cap al buit, -va dir en Jelcho. El givin es va
unir a ell a la vora de la plataforma posterior del transport, els seus artells
ossuts agafats junts amb excitació. Hi havia gairebé color en la seva
monstruosa cara, va veure en Narsk. Gairebé.
En Narsk trobava als givin nocius, i repulsius. Els
primers entre els sectaris de la mort d'Odion, no semblaven tenir res al cap
sense pell més enllà d'un desig d'acabar per descompondre's, d'una vegada per
totes.
-La meva gent preferiria que el nostre lord ens matés,
per descomptat, -parlotejava en Jelcho-. Però acceptarem feliçment arribar el
buit a través de l'agència del germà de la Mort.
En Narsk el va fulminar amb la mirada.
-Què tal del col·lega pelut de la Mort?
-Què?
-Res. -En Narsk va desitjar tenir alguna cosa amb què
colpejar-lo a la cara, encara que fos per millorar la seva aparença. Però Odion
havia convertit a Jelcho en la seva mainadera mentrestant; l'espectre era el
pretext més similar que Odion tenia d'un company de camp. Odion tenia
l'estructura de poder més simple de qualsevol Lord Sith que hagués trobat. No
hi havia rangs ni res semblant, ni cap de la reglamentista d'en Daiman, tampoc.
Al contrari que Daiman, Odion sabia que els altres existien, i els temia.
Evitava que els rivals potencials s'alcessin assegurant-se que tots
l'informessin a ell.
A la pràctica, el resultat era un caos. L'imperi d'Odion
devorava mons com un llimac espacial, sense utilitzar la finor ni, sovint, el bon
sentit. Els competents eren neutralitzats o paralitzats. I aquells més propers
a Odion eren als quals li importava menys la seva pròpia supervivència, perquè
molt pocs sobrevivien molt temps al voltant d'ell.
Això funcionava prou bé per a Narsk, com un extern. Li
permetia tractar els subordinats d'Odion com desitgés. Cap tenia cap poder
sobre ell, excepte el de provocar nàusees.
-Jelcho! -va cridar un dels pilots des d'enrere-. L'Espasa de Ieldis acaba de trucar. La
flota d'en Daiman acaba d'arribar de l'hiperespai! S'estan enfrontant a les
nostres forces ara!
Així que aquest és
el pla,
va pensar en Narsk. Portar a Odion aquí,
i no deixar-lo marxar.
Les vores de la boca d'en Jelcho es van corbar, deixant
un aspecte macabre en el seu nas arrufat anatòmicament permanent. Va abraçar al
bothan.
-Aquest és realment el dia! -trinà ell-. I tu, espia bothan,
has fet tot això possible.
En Narsk va arronsar-se del toc insípid.
-Estaria tot bé si tingués un blàster? Prometo no anar
enlloc.
* * *
L'Espiral Mortal va escopir de nou, demolint l'últim
transport de l'Heurística Industrial. La Kerra va lliscar en el fang, detenint-se
just a temps d'evitar ser colpejada per la runa en flames.
Havia estat un error anar per aquí. Hi havia esperat
portar en manada almenys a algun dels estudiants a bord d'un dels transports,
però la màquina odiosa d'Odion no els hi havia deixat res. La manada de
joventut s'havia dispersat ara, corrent de forma desordenada per la superfície
nord del cràter. Almenys els guerrers d'en Daiman no havien carregat el camp
encara, o estarien atrapats al mig.
Just ara, Daiman estava deixant que altres lluitessin
la seva batalla. Diversos esquadrons de droides de batalla s'afanyaven per la
vall des de l'est, enfrontant-se als Tronadors d'Odion, i llavors estava
aquesta artilleria. Corrent de nou, la Kerra va agrair a la Força per qui fos
que Daiman tingués en la cresta est. Intencionadament o no, les seves cuirasses
estaven fent pantalla als refugiats fugint de la càrrega d'Odion.
Però no podia durar per molt. Mirant al sud, va veure
que l'Espiral Mortal tenia als emplaçaments de l'est a zero. Ella no tindria
temps suficient per interceptar a la multitud a no ser...
El foc de blàster de sobte es va amuntegar en el
terreny per davant d'ella. La Kerra va saltar a un lateral, trontollant al
terra greixós. La vora lateral de la primera onada de conductors de bicis Swoop
d'Odion es va dispersar, amb tres dels guerrers en armadura trencant per
envoltar-la. Bloquejant els trets de blàster amb el seu sabre làser, la Kerra
es va acostar al motorista més proper i s'hi va abalançar. Tallant els bastons
de control frontals del vehicle, la Kerra va rodar per sota, observant al
motorista i al vehicle caure en picat cap avall en un xoc explosiu.
Ella va girar i girà de nou mentre els restants
motoristes s'apropaven a ella, tractant de tenir-la en compte mentre s'estava
movent. El primer motorista, un rodià, va perdre l'equilibri quan un raig de blàster
reflectit el va colpejar fora del seu seient; la segona va perdre el seu cap
amb casc davant el sabre làser de la Kerra.
Ignorant les onades sortint de voladors, Kerra es va
aproximar al rodià caigut. Amb una armadura com la dels Tronadors d'Odion,
refilava en agonia mentre ella caminava sobre el seu cos per assolir la seva
bici parada.
-Sí, això està malament, -va dir la Kerra, redreçant
les manetes-. Confia en mi, vas morir per un motiu.
* * *
-Kellies inoperables, comandant!
-Maledicció! -Les llums s'estaven apagant a bord una
rere l'altra. Ara el millor batalló d'en Rusher estava sense les seves armes
més fortes-. Treu els Gweiths, Tun-Badon, i uneix-los a la torre!
El líder del Serranavalla no s'ho prendria així de bé,
sabia ell; els llançamíssils de commoció Germans Gweith eren unes de les peces
de càrrega més lenta de l'arsenal, amb una taxa de foc/deshabilitat al nucli
planetari. Podies pintar un mural de la pau en ells entre els trets. Però també
sabia que el Comandant Tun-Badon ja estaria a la feina.
Entre explosions, havia arribat la paraula des del pont
que la flota d'en Daiman havia arribat i que estava enfrontant-se a les forces
d'Odion en òrbita. No podia haver importat menys al Diligència, fent el que podia per romandre horitzontal amb tots els
impactes.
-Estem sintonitzats! -va cridar algú pel comunicador.
Rusher no podia esbrinar el senyal de trucada.
-Repeteix! De qui era aquest batalló? Quin batalló?
Veient les flames d'energia alçant-se des de l'Espiral
Mortal, en Rusher es va adonar de la resposta.
Tots ells.
* * *
El senyal era inconfusible. Fins i tot en l'estrèpit de
la batalla, Narsk l'havia sentit i sentit: un suau brunzit, a la part posterior
del seu cap.
Havia estat enviada per un diminut implant en la base
del seu crani, amagat tan bé que els escàners d'en Daiman mai l'haurien trobat.
En Narsk va saber a l'instant el que el senyal significava.
El seu veritable mestre estava trucant. Havia de
respondre.
En Narsk va buscar l'habitació de preparació del
transport. L'implant era simplement un dispositiu d'alerta; ell hauria de fer
el contacte. Qualsevol dispositiu de comunicació funcionaria, en quan pogués
aconseguir l'espai. Trobant un lloc de comunicacions portàtil fora de la vista
de la tripulació, Narsk es va asseure i el va activar.
Estàtica. Ell va arrufar les celles. Era l'escut
d'energia de l'Espiral Mortal, el més probable. Des que rebés les notícies
sobre la flota d'en Daiman, el pilot de transport nerviós havia aparcat més a
prop de la base de la torre per protecció. En Narsk va imaginar que el
dispositiu sense provar estava interferint amb les transmissions subespacials
dins del seu radi de protecció. El seu implant havia rebut el senyal, però com
sabia, era d'una tecnologia més enllà fins i tot de la capacitat dels
constructors d'Odion per burlar.
En Narsk es va aixecar, sentint el dolor del patiment
de la setmana passada. No hi havia elecció. Hauria de sortir. Esmunyint-se del
lloc de comunicacions amb una motxilla, va arribar a la sortida. Almenys el
repugnant givin no semblava estar...
-On vas?
En Narsk va sospirar. No podia si més no córrer cap al
camp de batalla sense permís.
Tranquil·litzant el seu estómac, Narsk va mirar
directament a la cara del givin.
-Jo... He decidit que tens raó, Jelcho. -Va assenyalar
cap a fora, on Odion i els seus Tronadors estaven corrent entre els cops de morter
per eviscerar la infanteria de mercenaris que baixaven des dels turons de
l'est-. En veure tot això, simplement he de sortir i formar-hi part.
-Tant de bo pogués jo!
En Narsk se'l va quedar mirant.
-Bé, per què no? -doblegant-se de dolor per dins, va
agafar al navegant pel braç quitinós.
-No puc, -va dir en Jelcho-. Lord Odion em vol aquí. Si
l'operació anés a fracassar, el seu transport necessitarà un navegant.
-Fracassar? De què estàs parlant? -En Narsk va baixar
cap a la superfície del cràter i va assenyalar amb la mà cap a la matança-.
Odion està canviant el mapa d'aquest lloc. Aquesta és la gran hora de la
veritat. I m'estàs dient que no vols ser-hi?
Temptadora, com una esposa desitjosa, Jelcho va posar
una bota suaument al camp de batalla. Un altre peu el va seguir. El givin es va
escurar el coll, una respiració completa venint del profund interior de la seva
carcassa ossuda.
-Hi ha tant
buit.
No necessites
malgastar-ne cap, freak. Agafant un parell de blàsters del transport, Narsk va
tornar cap a Jelcho i li va girar per l'espatlla. Aquí, a una curta distància,
va obrir les plataformes d'speeders aeris en el fons de l'Espiral Mortal grunyidora.
-Aquí està el teu speeder. Aquí està la teva arma. -Ell
va colpejar el blàster contra les mans del givin-. Reclama una mica de buit.
En Narsk va agafar el seu nou blàster i va començar a
caminar al voltant de l'Espiral Mortal cap al sud. Seria més silenciós i més
segurs, amb la torre entre ell i les forces d'en Daiman. No tenia desitjos
d'una reunió.
Sentint a algú mirar-lo, en Narsk es va girar. El givin
es va aixecar sense forces, bocabadat.
-Ara què? -En Narsk amb prou feines podia ser escoltat
sobre el so dels anells rotant, esclatant de la torre.
-Quelcom estrany, espia bothan, -va etzibar el givin.
Els forats dels ulls triangulars d'en Jelcho semblaven enfonsar-se una mica-.
Quan vas parlar abans d'Odion bombardejant el cràter... vas dir «ell» en lloc de «nosaltres». No és la glòria d'Odion la teva pròpia?
-Calla i vés a disparar a alguna cosa! -Abans que et dispari jo a tu, va sentir
com si volgués afegir.
* * *
En Rusher va mirar al voltant. Hi havia de sobte
multitud d'espai sobre el casc. Cada batalló mantenia tres observadors dedicats
a la plataforma de comandament, però amb el Serranavalla, el Flechette, i el
Sat'skar fora d'acció, els seus escortes havien baixat per gestionar les
operacions de recuperació.
No és que aquells que quedessin fossin capaços de fer
molt. La cresta no havia resultat ser tan bon lloc per assentar-se, després de
tot. Cada impacte al lateral del turó se sacsejava cap amunt a través del Diligència, gairebé colpejant de banda
els cascos dels observadors. I el fum a l'abast era tan dens ara que no podien
veure els seus propis equips.
En Rusher va comprovar el tauler de comandament a la
barana. El desplegament mostrava cinc llums bones, dos al nord i tres al sud.
Els seus batallons encara estaven donant-ho tot, els focs de la perdició
sufocant des de la cresta fins a la vall. Però les forces d'Odion a l'Espiral
Mortal els tenien sintonitzats.
En una espurna encegadora, una part de la cresta al
nord es va esvair, enviant runes pel cel. La tripulació de comandament d'en
Rusher es va escudar mentre l'ona travessava el Diligència, seguida d'una pluja de roques. Cap escut d'energia
anava a fer molt contra una allau des de l'aire.
-He perdut al Batalló Rantok! -ignorant la caiguda de
pedres, l'observador líder Rantok va saltar de la cadira elevada i va seguir al
seu company cap a l'escala.
En Rusher va agafar al tercer observador, un jove humà,
pel braç.
-Queda't aquí. Estàs a l'observació d'evacuació ara. A
babord!
L'observador de cara rosa, d'uns setze, va assentir. En
Rusher es va dirigir a l'altra banda. La missió ara seria mapejar les rutes
òptimes de tornada al Diligència. No
feia cap bé per a un equip dirigir-se de tornada a la seva rampa de càrrega
designada per abordar si hi havia un cràter d'impacte en el camí.
Caminant al costat de la barana, en Rusher va escanejar
la boirina de sota. No seria capaç de comprovar els camins des de cada rampa;
les càmeres a la panxa del Diligència
no havien funcionat en anys. Però podia obtenir visuals directes dels altres.
Un forat enterbolit s'obria a prop del peu d'Estribord Tres. Això era fora.
Però almenys Estribord Dos semblava nominal...
En Rusher va baixar els macrobinoculars i va aclucar
els ulls. Beadle Lubboon, casc tort i movent-se nerviosament, estava
allunyant-se de la rampa a bord del seu rastrejador gatejador de càrrega.
Capritxosament lligat a una cadena darrere hi havia el gran canó del Kelligdyd
25, el canó làser infamement carregat erròniament a Whinndor. El recluta duro
d'alguna manera havia tret el canó recalcitrant fora del contenidor i l'estava
arrossegant darrere, la seva massa deixant un esvoranc a la terra volcànica.
-Nen! Nen! -En Rusher amb prou feines podia escoltar
els seus propis crits. Però el novell no semblava estar en els seus cabals per
com es veia. El noi estava ajupit tan baix com podia mentre encara mirava sobre
el tendal del conductor. Els artells verds s'havien tornat pàl·lids de conduir
el jou.
En Rusher va enfonsar el seu puny contra el seu casc.
Ell no necessitava això ara!
Sobre la vall, l'Espiral Mortal va parpellejar, i tot
el Diligència es va moure, realment
alçant-se un parell de metres de la superfície abans de colpejar de nou contra
el terra. Embolicant el seu braç al voltant de la barana, Rusher va mirar
enrere. El jove observador havia caigut sobre el lateral, així com els dos
oficials restants que no estaven lligats a les cadires. En Rusher va enfilar
cap a la barana de davant i va mirar avall. Havia estat un cop de reüll, anivellant
una zona just al sud de l'ancoratge de la nau. Però podia dir pel tauler de
comandament redundant que l'escut d'energia de la nau havia desaparegut. I què
més?
En Rusher va activar el comunicador del seu casc.
-Dackett! Què tenim?
No hi va haver resposta des de baix. Va cridar de nou,
només per escoltar una veu que no li era familiar des de baix, de la carena.
-El Mestre Dackett ha caigut!
En Rusher va empassar saliva fortament. Mirant enrere a
la tripulació observadora delmada, va arribar a l'escala. La Brigada d'en Rusher
s'estava trencant.
* * *
Conduint la bici speeder com un ramader de bantha, la
Kerra va pasturar als joves cap endavant. Amb els transports en flames, els havia
de portar a l'altre extrem de la instal·lació de l'Heurística Industrial. El
foc de turbolàser estava sortint cap a fora en diverses direccions des del con
de la mort d'Odion, incloent sobre els caps dels estudiants. Aquelles barreres
apuntaven a les posicions d'en Daiman a la cresta nord; més explosions
s'amuntegaven a les terres de l'est, tallant la càrrega d'un esquadró de
droides de guerra.
La majoria del seu foc, tot i així, estava dirigit cap
a l'objectiu més proper: la pseudo-ciutat corporativa al centre del cràter. Una
de les nou torres ja havia implosionat i caigut, donant un cop a una massa de runa que
la va ajudar a posar pantalles en els moviments de la multitud.
La Kerra havia liderat una càrrega de Jedi abans a
Chelloa. Això no era per res com allò. Hi havia centenars d'estudiants, potser
més de mil, tots fluint caòticament pel terra vibrant, relliscós. Ella va
mantenir el seu sabre làser elevat i apuntant, servint de balisa visual
dirigint als refugiats cap endavant. Però cap refugiat anava a quedar-se
enrere. Un parell de dotzenes d'estudiants, veient les torres de la
instal·lació alçar-se, van córrer cap a un refugi imaginari, només per virar de
tornada en pànic mentre una altra torre al lateral sud es col·lapsava.
I tot i així, les tropes d'Odion van córrer com un
llamp cap endavant, estripant les forces d'en Daiman, que ara carregaven sense
sentit des de la cresta nord cap a l'Espiral Mortal. La Kerra es llançava cap
enrere i endavant a través de la multitud corrent, treballant per evitar que
els endarrerits fossin tallats. Alguns aliens no podien córrer del tot, va
veure ella, i molts, com la Tan, només podien anar tan ràpid com les seves
petites cames podien portar-los. Inclinant l'èxode més gran cap al terreny
tranquil a mig camí entre les posicions nord i est d'en Daiman, ella va armar l'Swoop
en un ampli escombrat, envoltant els endarrerits.
El foc de blàster s'arquejava darrere del seu coll. La Kerra
va virar. Un dels soldats vodrans d'en Daiman, sense cames i dessagnant-se en
el fang, descansava sobre el seu pit disparant-li amb el seu rifle. La Kerra va
prémer l'accelerador, només per tenir els raigs seguint-la, mirant per
l'esquena de la bici.
-Ells t'estan atacant a tu, idiota! Per què tu m'estàs
atacant a mi?
Veient als nens carregar davant d'ella, la Kerra va
colpejar l'Swoop a l'inrevés. Els raigs de blàster van volar passant, ella va
saltar cap enrere fora de l'Swoop i va colpejar en sec sobre de l'esquena amb
armadura del vodran. Mentre el guerrer tractava de rodar i alçar el seu rifle, la
Kerra va cridar de ràbia i va apunyalar cap avall.
Empunyant l'espasa, la Kerra carrisquejà les seves
dents i va caminar sota del cos. Desactivant el seu sabre làser, ella va fer
una mirada de tornada a la carena. Hi havia esperat que Daiman estigués emportant-se
una bona part, però la cúpula de comandament encara hi era, gairebé temptant-la.
Probablement tindrien un camp d'energia sobre el campament ara. El seu següent
pensament va ser en els explosius que havia acumulat esclavitzada i que havia
arrossegat mig camí del Daimanat, fins a la porta del darrere del creador del
caos. Els explosius ja rere de qualsevol
pantalla d'energia que protegís a Daiman.
Els ulls de la Kerra es van empetitir. Fes-ho, va dir una veu. Acaba-ho.
Amb el peu just on l'Swoop havia anat a descansar en el
fang gris, la Kerra es va imaginar de tornada a la cúpula, just una hora abans,
elevant la bandolera sobre la seva espatlla. Ella hauria d'haver acabat amb ell
llavors.
Pots acabar-ho. Des
d'aquí. Acaba-ho.
Agafant la seva motxilla, Kerra va trobar el detonador.
Confirmant per la pantalla que estava a l'abast, ella va centrar els seus ulls
de tornada a la cúpula. En un instant tota la seva exasperació, tota la seva
ràbia va brollar. Va veure la cúpula com volia veure-la, destruïda, amb
l'opressor anat i els seus problemes acabats. Va veure el que havia vist a la
Via dels Fabricants quan hi havia destruït l'Ullal Negre, utilitzant el mateix
control remot. En aquest moment, va veure un fi.
El que ella no va veure -o si més no es va percatar- en
aquell moment, va ser la seva bandolera d'explosius, encara embolicada en el
seu pit, on havia estat des que ella despreocupadament se'ls va posar, de
tornada a la cresta una hora abans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada