Els Camins del Destí (XII)

Anterior

CAPÍTOL 12

-No ho oblidis -va dir la Leia-; nosaltres en diem el Romanent, però per a aquesta gent segueix sent l'Imperi.

-Un Imperi sense emperador -va comentar en Han. La Leia li va donar uns copets a la mà.

-I donem gràcies d'això, estimat -va deixar anar un sospir en sobrevenir-li un pensament més fosc.

-I també la Nova República ve a ser una resta en els nostres temps.

El Falcó Mil·lenari havia completat per fi la seva travessia llarga i perillosa per l'espai dominat per l'enemic fins arribar a la capital imperial, Bastió. Un esquadró de destructors estel·lars imperials els escortava volant al seu costat, molt a prop, gairebé bloquejant per complet la vista de les estrelles amb els seus cascos llargs i amples. El seu destí no era el planeta, sinó un super destructor estel·lar que s'estenia quatre quilòmetres a esquerra i dreta del port, i la tripulació era més nombrosa que la població d'algunes ciutats. Al port, una escorta militar va rebre la Leia, i els oficials la van saludar amb marcialitat. Darrere d'ells hi havia una banda militar que els hi va dedicar la seva música rítmica durant els cinquanta metres, aproximadament, que van haver de recórrer fins a la seva llançadora, un vehicle de luxe de la classe Lambda que tenia en el compartiment de passatgers acabats d'or pur, i hi havia un assistent militar de paraula suau que va oferir a la Leia i al Han begudes i una mica de menjar perquè reposessin forces durant el viatge de deu minuts estàndard fins a la superfície del planeta.

-L'Imperi no ha canviat molt d'estil -va dir en Han. Es va pujar el coll del seu uniforme de general. La Leia li havia fet posar-se uniforme complet de gala, basant-se en la teoria que els imperials tenien el reflex condicionat d'afavorir a qualsevol que portés un uniforme amb les insígnies i galons suficients. La mateixa Leia havia triat per a l'ocasió un vestit amb el major aspecte possible d'uniforme, de coll alt i doble filera de botons enjoiats per davant.

-T'has fixat de quan s'ha separat de nosaltres la Vana Dorja? -va preguntar la Leia.

En Han, sobresaltat, va tornar el cap per mirar darrere seu. En el compartiment, a part d'ells, només estava l'assistent, que s'havia instal·lat en una cadira a una distància discreta, la suficient perquè els dos poguessin parlar en veu baixa sense que els sentís.

-No -va respondre en Han.

-T'aposto alguna cosa a què el gran almirall Pellaeon està escoltant el seu informe ara mateix -va dir la Leia.

-No aposto, perquè perdria.

La llançadora de classe Lambda va baixar fins a les proximitats de la superfície del planeta i es va desplaçar al llarg d'una llarga avinguda, davant formacions de milers de tropes d'assalt i de personal uniformat de la flota. Tots feien una salutació militar en passar davant d'ells la llançadora. El sol d'última hora de la tarda allargava l'ombra dels soldats pel paviment, produint la il·lusió que cada formació estava seguida per una legió fosca de fantasmes.

-Tota una rebuda -va dir en Han.

-Intenten demostrar-nos com de valuosos que serien com aliats. Tropes en abundància, un súper destructor estel·lar, mobles amb acabats de metalls preciosos...

-I què esperen que els hi donem nosaltres a canvi de tot això?

La Leia va dirigir una mirada significativa al seu espòs.

-Ja ens ho diran, estic segur.

La llançadora va començar a ascendir a mesura que s'acostava a la caserna general imperial, imponent monòlit de marbre negre polit, bronze lluent i finestres fosques i reflectants, amb generadors d'escuts i instal·lacions de turbolàser en una sèrie de lleixes esglaonades de les que sorgia una prima agulla rematada en la seva punta per una brillant estrella cristal·lina. Era com si un puny negre gegant hagués aixecat un sol dit per indicar que la galàxia només podia tenir una llei, un govern i un governant absolut.

La llançadora s'elevava dirigint-se a l'estrella. Es va aturar al llarg d'un dels llargs raigs de vidre de la mateixa, va estendre el braç d'embarcament fins a la punta del raig i es va quedar immòbil, surant sense esforç amb els seus motors de repulsors.

L'assistent es va aixecar del seu seient i es va avançar fins a l'escotilla.

-Espero que hagin gaudit del vol -va dir; i, al contacte dels seus dits, l'escotilla es va obrir amb una xiulada. El raig de vidre, d'aspecte fràgil vist des del terra, era en realitat un braç d'embarcament bastant sòlid, de vidre transparent reforçat per un esquelet d'un aliatge dur de plata.

La Leia va donar les gràcies a l'assistent, va redreçar les espatlles i va baixar pel tub, seguit d'en Han, que anava un pas per darrere d'ella i cap a la seva dreta. Al cap d'uns seixanta metres, el braç d'embarcament acabava en una gran sala lluent amb sostre de facetes de vidre. La Leia va advertir amb sorpresa que es tractava d'un arborètum ple de centenars de flors exòtiques de colors vius, ben disposades en fileres.

La seva fragància perfumava l'aire. El sol ponent donava als seus pètals color de flames. Com si volgués contrastar deliberadament amb els colors vius que sorgien profusament darrere d'ell, Gilad Pellaeon portava el senzill uniforme blanc de gran almirall imperial. Hi havia engreixat deu quilos des de l'última vegada que l'havia vist, i tenia blancs els cabells i el poblat bigoti. Però encara li brillava la seva intel·ligència atenta als ulls foscos, i quan es va avançar a l'embarcador per prendre la mà de la Leia ho va fer amb pas viu i amb pols ferm.

-Princesa -va dir en Pellaeon, fent una gentil reverència.

-Comandant Suprem.

En Pellaeon va saludar també al Han, però sense fer una reverència en donar-li la mà. Va retrocedir i va tornar a dirigir-se a la Leia.

-He rebut un missatge urgent per a tu del Comandament de la Flota de la Nova República -va dir-. No van poder establir contacte amb tu i em van demanar que et transmetés el missatge.

La Leia va fer un pas enrere involuntàriament mentre li donava una bolcada el cor. Jaina! Durant la campanya de Borleias, la Leia havia estat testimoni directe de com s'estava forçant a si mateixa, tant contra els yuuzhan vong com contra la foscor que amenaçava prendre-li l'ànima. La Jaina era massa jove per afrontar la tragèdia i les pèrdues constants que l'havien acompanyat des del principi de la guerra, la mort en combat dels seus amics i camarades, la pèrdua dels seus mestres, la mort del seu germà Ànakin davant els seus propis ulls, i en Jacen perdut en... on hi estigués. Davant de tot això, la Jaina s'havia tornat dura, però tornar-se dur també porta amb si el perill de tornar-se trencadís. La Jaina portava massa temps amb la mort com a companya de viatge en la seva cabina, i només la seva força de voluntat ferotge li impedia estimbar-se.

La seva força de voluntat, que algun dia acabaria per faltar-li, juntament amb la sort. Que li havia faltat. La Leia ho sabia. En Han agafà la Leia de les espatlles amb les seves mans fortes i la va sostenir.

Un somriure va treure el cap a la cara d'en Pellaeon.

-Bones notícies, princesa! -va dir-. El teu fill Jacen s'ha escapat dels yuuzhan vong. Ha arribat sa i estalvi a Mon Calamari.

La Leia va sentir que li fallaven els genolls i va aplicar tota la seva voluntat a mantenir-se dempeus. Potser no ho hauria aconseguit si no l'hagués sostingut en Han. Els pocs dubtes que li quedaven sobre la supervivència d'en Jacen les havia perdut feia alguns dies en rebre el seu missatge per la Força, però s'havia d'haver figurat que havia de rebre una confirmació oficial.

De manera que no es tractava de la Jaina. No es tractava de més mort, de més pena, de més dolor.

-Sí! -li va xiuxiuejar en Han a cau d'orella-. Has sentit això, Leia? En Jacen és viu!

La va envoltar amb els seus braços des del darrere, i ella va sentir l'alegria ferotge de la seva abraçada. Va comprendre, mentre li donava voltes el cap, que en Han no havia arribat a creure-la del tot quan ella li assegurava que en Jacen havia sobreviscut. En Han l'estimava, i per això havia decidit conscientment creure-la, però encara hi havia una part d'ell que dubtava i que havia esperat una confirmació oficial.

La Leia va recobrar la parla amb dificultat.

-Gràcies, Comandant Suprem -va dir-. Ens...

En Han, subjectant-la encara entre els seus braços, va deixar anar un udol de plaer incontenible que va estar a punt de deixar-la sorda.

-... Has fet molt feliços -va acabar de dir la Leia, quedant-se més curta del que hauria volgut.

-Si voleu servir-vos dels nostres canals per enviar un missatge al vostre fill, endavant -va oferir en Pellaeon.

-I tant. Gràcies.

En Han redactà el seu missatge ràpidament (Així es fa, campió!): Però el de la Leia, més mesurat, va trigar una mica més. -Jacen, has respost una vegada més a les oracions d'una mare -dictà al comunicador de l'almirall Pellaeon.

-Un sentiment molt elegant -va opinar en Pellaeon. Un somriure irònic es va formar sota el seu bigoti blanc-. Sembla que en Jacen ha heretat el do dels seus pares per evadir-se.

-I també el nostre do per deixar-se capturar -va dir en Han.

En Pellaeon va assenyalar el jardí i la seva profusió de flors brillants.

-Us ensenyo el meu jardí? -preguntà-. Podrem parlar de la vostra ambaixada en privat.

La Leia va titubejar.

-No hauré de parlar també amb altres?

-L'Imperi no s'administra per comitès, princesa -li va recordar en Pellaeon-. Si em sembla que el Consell dels Moff ha de conèixer el més essencial del missatge, seré jo qui li ho digui.

En Pellaeon va acompanyar la Leia i al Han davant les fileres de flors, ensenyant-los amb orgull evident les seves orquídies natives híbrides, els fongs irisats de Bakura, les altes flors grogues de Pydyr que guardaven una semblança tan estranya amb els éssers alts i reservats d'aquell planeta. La Leia es va alegrar de veure i olorar les flors i en advertir la satisfacció que produïen a Pellaeon.

-No tenia idea que fossis jardiner, almirall -va dir la Leia.

-Tot governant hauria de tenir un jardí -va dir en Pellaeon-. Sempre és útil aprendre les lliçons que ensenya la natura.

-És cert -va dir la Leia. Va prendre entre les dues mans una gran flor rosada, se la va acostar a la cara, va inspirar la seva aroma.

-Un jardí ens ensenya a podar els febles i incapaços i a animar als forts i vigorosos -va afegir en Pellaeon. Va ensenyar el polze i el índex-. Els capolls inferiors no triguen a sentir la força dels meus pessics! La Leia va sospirar i es va incorporar, deixant caure la flor d'entre els seus dits. Es va figurar que era inútil suposar que podria passar molt temps a Bastió sense que li recordessin el veritable caràcter de l'Imperi. En Han va avaluar amb la mirada la mà amb què Pellaeon administrava els seus pessics.

-I fas que les teves plantes creixin en fila -va dir.

-Cadascuna rep la part que li correspon d'espai i de llum solar, i res més -va dir Pellaeon-. És el més just, no et sembla?

-Però les plantes no creixen en fila a la natura -va observar en Han-. Això només és possible... en un entorn molt artificial -va afegir, recorrent amb la vista l'arborètum de vidre que els cobria.

Bravo! va pensar la Leia, felicitant mentalment al seu espòs. T'asseguro que encara faré de tu un diplomàtic!

En Pellaeon va esbossar un somriure reflexiu.

-Prefereixes, llavors, l'estat de la natura? Em sembla que descobriràs que, en un estat natural, s'abat als dèbils de manera més despietada que aquí.

La Leia va agafar al seu espòs del braç.

-Diguem que jo prefereixo un equilibri -va dir ella-. Hi ha d'haver la natura suficient perquè les plantes puguin créixer, seguint la seva tendència natural, si és que m'explico.

-Aquest concepte d'equilibri procedeix de la filosofia Jedi, si no m'equivoco -va dir en Pellaeon-. Però aquesta bellesa híbrida que veus aquí -va afegir, assenyalant la flor que acabava de sostenir la Leia entre les mans- no és una qüestió d'equilibri ni de naturalesa, sinó una lluita de voluntats. La voluntat del jardiner, i la voluntat de la planta a la qual aquell ha d'obligar a cedir el seu tresor.

La Leia va deixar anar el braç d'en Han i va tornar a sospirar.

-Veig que estem condemnats a parlar de política -va dir, Pellaeon li va dedicar una de les seves fines reverències.

-Això em temo, princesa.

-La Nova República vol sol·licitar que l'Imperi ens proporcioni els seus mapes de rutes a través del Nucli Interior -va dir la Leia.

-Aquests mapes són un dels nostres secrets més ben guardats -va dir en Pellaeon.

Durant la Rebel·lió, l'Imperi havia resistit durant anys al Nucli Interior de la galàxia. Els imperials tenien un coneixement sense igual de les vies estretes i tortuoses entre les masses estel·lars tan pròximes entre si. Tot i que els Rebels havien acabat per expulsar els seus enemics del Nucli, la tasca havia estat penosa, i era probable que moltes rutes de l'Imperi estiguessin sense descobrir.

-Ja no hi ha bases imperials en el Nucli Interior -va dir la Leia-; per això, aquesta informació té valor per a vosaltres. D'altra banda, sabeu com d'útils que serien aquestes bases per a la Nova República ara que s'ha perdut Coruscant-. I va afegir, veient el gest d'escepticisme en el rostre d'en Pellaeon-, sabeu que com més temps tinguem entretinguts als yuuzhan vong en operacions de neteja pel Nucli Interior, més trigaran a posar la seva mira en Bastió com a propera conquesta.

-No temo per la seguretat de la meva capital -va dir en Pellaeon.

«Llavors, és que no has estat prestant atenció», va pensar la Leia.

Però sabia que en Pellaeon no ho deia completament de debò; segurament, no seria més que una d'aquelles coses que havien de dir els comandants suprems dels règims totalitaris.

-Jo tampoc temia per la seguretat de Coruscant, en certa època -va dir la Leia.

I tampoc això era cert del tot.

-Potser us vingui de gust prendre alguna cosa -va dir en Pellaeon. Va agafar a la Leia del braç i la va acompanyar seguint la filera de flors, que semblaven cada vegada més extravagants i acolorides a mesura que avançaven. En Han els va seguir, fent com que s'interessava per les flors.

-Espero que pugueu oferir-me alguna cosa a canvi d'aquesta informació -va dir-. El Consell dels Moff no voldrà divulgar aquests secrets.

-No acabes de dir que només els explicaries el que voldries explicar-los-hi? -va dir la Leia amb un somriure.

-I així ho faré. Però, per desgràcia, aquestes petites ments inquietes seves són capaces d'arribar a conclusions pròpies -va observar en Pellaeon-, i serà bo que sàpiguen que s'ha rebut a canvi alguna cosa d'igual valor.

La Leia ja ho havia previst. Oferta, contraoferta, pagament directe, xantatge... totes les armes de la política.

-La Nova República oferiria a canvi de bon grau tot el que sabem sobre els yuuzhan vong. Les seves armes, les seves tàctiques, les seves comunicacions, la seva organització interna... tot el paquet.

-Les seves comunicacions? -va saltar en Pellaeon en sentir aquestes paraules-. Heu descobert aquest secret?

-Així és -va dir la Leia. Gràcies, Danni Quee.

-Rutes obsoletes pel Nucli, a canvi del major secret dels yuuzhan vong... -va dir en Pellaeon, com pensant en veu alta-. Crec que el Consell dels Moff no donarà cap problema.

La Leia es va alegrar de sentir això, tot i que en cas necessari havia estat molt disposada a lliurar a Pellaeon aquesta informació de manera gratuïta.

Pel que a ella respectava, qualsevol cosa que debilités als yuuzhan vong davant de qualsevol adversari tenia un valor positiu. Van arribar al final de la filera de plantes, i la Leia va veure un espai circular envoltat de troncs d'arbres coolsap gamorreans, que formaven una pèrgola sota les seves denses copes. Sota el fullatge s'havia disposat un grandiós bufet sobre una taula circular i còncava; una llarga filera de safates calentes de plata al costat de grans bols d'amanides, fruites, i una selecció de postres i dolços. Hi havia una taula sencera coberta d'una selecció lluent de licors escollits. Al centre del cercle hi havia una taula amb superfície de vidre, disposada per a tres, amb els plats posats al voltant d'un centre floral de les flors més exquisides que es podien trobar a l'arborètum.

-Us prego que dispenseu la informalitat i us serviu vosaltres mateixos.

En Han va observar el banquet amb escepticisme.

-Amb quin regiment anem a menjar-nos tot això? -va preguntar.

En Pellaeon va somriure per sota del seu bigoti blanc.

-Les vegades anteriors que m'havia vist amb vosaltres no m'havien donat una bona idea dels vostres gustos. Per això he encarregat una mica de tot.

-Es deu estar bé a la cimera de la cadena alimentària -va comentar en Han.

La Leia va donar les gràcies a Pellaeon i va pensar: «Ara ja sé com has guanyat aquests deu quilos».

La Leia i en Pellaeon van passar tot el menjar parlant, però de coses sense importància. Saber parlar de coses sense importància era una habilitat important per al polític. Més tard, mentre es prenien unes tasses de te de brots de nans, la Leia va tornar a abordar el tema.

-Quan hagueu tingut ocasió de repassar la informació que hem recopilat sobre els yuuzhan vong, espero que l'Imperi accepti la nostra oferta d'aliança contra l'enemic -va començar dient.

En Pellaeon va aixecar les celles blanques.

-Hi havia esperat que plantegessis la qüestió abans -va dir.

-Primer, el sopar. Després, la guerra -va dir la Leia.

-Molt civilitzat -va dir en Pellaeon, rient.

-Les forces principals dels yuuzhan vong fan front ara a la Nova República -va dir la Leia-. Podries tallar les seves línies de proveïment amb la Vora amb molt poca feina.

En Pellaeon li va dirigir una mirada escèptica.

-Podria presentar la teva oferta al Consell dels Moff -va dir-; però sé el que dirien.

-Sí?

-Preguntarien quin benefici tindria aquesta mesura per a l'Imperi.

-Sens dubte, seria beneficiós per a l'imperi perquè contribuiria a lliurar a la galàxia d'una amenaça com són els yuuzhan vong.

En Pellaeon va reflexionar sobre això, i després va negar amb el cap.

-Preferiria no presentar-me amb aquesta oferta davant el Consell dels Moff -va dir-. No l'aprovarien.

La veu d'en Jag Fel xiuxiuejà a la memòria de la Leia. En realitat, seria més lògic per a l'Imperi, a curt termini, aliar-se amb els vong... la Leia va notar que li tremolava un múscul rere la corva i el va detenir.

-Per què no? -va preguntar.

-Perquè, parlant amb franquesa, la Nova República està perdent la seva guerra -va dir en Pellaeon-. Les vostres forces no tenen disciplina, el vostre govern està desorganitzat, heu perdut la vostra capital, i el vostre Cap d'Estat va morir entre tortures en el seu propi despatx. Per què anava a sumar-se l'Imperi a un desastre com aquest?

La Leia va maleir per dins seu a la Vana Dorja i l'informe que en Pellaeon havia sentit, sens dubte, abans de la reunió. Però potser no estava sent justa, va pensar. A Pellaeon no li calia cap informe de la Vana Dorja per assabentar-se allò.

-Si ens unim a vosaltres ara, no fareu més que enfonsar-nos amb vosaltres -va prosseguir en Pellaeon. Titubejà-. Això és el que diria el Consell dels Moff -va afegir.

Això és el que dius tu, va interpretar la Leia.

-Ara bé, si comenceu a guanyar algunes victòries reals, els Moff canviarien de postura -va seguir dient en Pellaeon-. Però hauríeu de convèncer-nos que no ens esteu arrossegant a un desastre. I això, Princesa, és la veritat -va dir, mirant-la als ulls solemnement amb els seus ulls foscos.

-Bé, això és el que hi ha -va dir la Leia. La cara d'en Pellaeon va adoptar una expressió una mica diferent.

-Per altra banda, si poguéssiu oferir alguna cosa al Consell dels Moff... -va dir-. Una cosa concreta...

-Com què? -va preguntar la Leia.

-Al Consell dels Moff l'impressionen les coses reals, -va dir en Pellaeon-. Les coses tangibles. Per exemple, si l'Imperi pogués quedar-se amb qualsevol món que guanyéssim als yuuzhan vong, això impressionaria notablement als Moff. No em refereixo a cap món en què encara hi hagi població vostra -va afegir, en veure el gest de protesta a la cara de la Leia-. Només als que els yuuzhan vong s'hagin reconstruït per a ells. Crec que al Consell dels Moff li impressionen molt els mons, princesa -va concloure, assentint amb el cap amb confiança. L'Imperi podria duplicar la seva mida, triant els mons que volgués, sense que allò costés res als yuuzhan vong... La veu d'en Jag xiuxiuejà de nou en la ment de la Leia. La Leia va aconseguir dominar els seus pensaments, que li donaven voltes.

-No tinc autoritat per fer aquesta concessió -va dir-. I, en tot cas, hi ha milions de refugiats que volen tornar als seus mons.

-Serien benvinguts a l'Imperi -va dir en Pellaeon-. Crec que podrem sustentar-los millor que vosaltres, amb la vostra manca de recursos.

Llavors podràs tallar-los i podar-los a gust. La Leia va llegir el comentari irònic en els ulls castanys d'en Han; però, per ventura, aquest no ho va dir en veu alta.

-Com he dit, no tinc autoritat per fer aquesta concessió -va dir la Leia.

-Però transmetràs les meves paraules al teu govern?

-I tant -va dir la Leia, assentint amb el cap. «Si és que tenim govern quan torni», va pensar.

-oOOOo-

Després que en Shimrra els hagués acomiadat a tots, Nom Anor no va trigar molt de temps a posar-se a pensar en el que havia passat, i llavors va ser Yoog Skell qui va dir les paraules que li van fer posar-se a pensar. La delegació havia caminat en processó fins al damutek dels Administradors, i després s'havia disgregat, i el camí d'en Nom Anor transcorria al costat del del seu senyor, al llarg dels passadissos tortuosos del damutek, absorbint el sa aroma orgànic de l'edifici, mentre uns altres Administradors més joves es feien a un costat respectuosament per cedir-los el pas.

-Així que, ja has vist el poder del Summe Senyor -va dir en Yoog Skell.

-I tant que sí, Summe Prefecte.

-Sé que vas sentir la seva ment sobre la teva, quan et va interrogar.

En Nom Anor va trontollar interiorment en recordar la pressió mental que l'havia trepitjat.

-Sí -va dir.

-No pensis mai a mentir al Summe. Ho sabrà.

-Mai -va assentir en Nom Anor-. No hi pensaré.

En Yoog Skell li va fer una mirada de reüll.

-vas tornar a sentir al Summe quan ens va incitar contra Ch'Gang Hool?

En Nom Anor va estar a punt d'ensopegar mentre caminava al costat del seu cap.

-Com dius, Summe Prefecte? -va dir.

-Ah, sí -va dir en Yoog Skell-; tret que et sembli normal que uns yuuzhan vong de casta alta cridem, escridassem i bavegem d'aquesta manera.

En Nom va deixar anar l'alè amb un llarg xiulet de sorpresa. Allò havia estat obra del Summe Senyor? Hi havia convertit als seus subordinats més pròxims en una torba de dimonis assassins que s'alegraven per la caiguda d'un d'ells?

-Ah, sí -va dir en Yoog Skell-; els Déus li han atorgat aquest poder, entre d'altres -adoptà un to de veu més reflexiu-. No és que en Ch'Gang Hool hagi estat una gran pèrdua. Sempre havia tingut més ambició que talent. Recordo una Cerimònia d'Escalatier que va realitzar per una de les meves assessores de major talent, la jove Fal Tiwik. Recordo que es tractava d'un procediment bastant senzill; però (com diria el nostre Summe Sacerdot) «els Déus van descobrir un defecte» en la pobra noia, i aquesta va haver de sumar-se als Avergonyits. Jo m'he preguntat sempre si el defecte podia estar, en realitat, en Ch'Gang Hool. En Nom Anor va dirigir una viva mirada al seu superior; les paraules del Prefecte fregaven l'heretgia. Però en Yoog Skell estava amb ànim reflexiu, i va seguir parlant.

-Potser recordis a Fazak Tsun, un altre malaurat d'en Ch'Gang Hool -va dir. Va fer una pausa en arribar a la porta de la seva cambra i es va girar cap a Nom Anor. Va recolzar un cop de mà pesat a l'espatlla del seu subordinat.

-Has comès errors, Executor -va dir-; i ara veus el que passa quan el Summe Senyor es fixa en què s'han comès massa errors.

-Sí, Summe Prefecte -va dir en Nom Anor. La ment li donava tantes voltes que gairebé sentia el gir de les rodes-. Què suggereixes que faci per evitar córrer la sort d'en Ch'Gang Hool?

-No cometre més errors -va dir en Yoog Skell amb suavitat. La porta es va obrir a la seva esquena, tremolosa, i en Yoog Skell va entrar.

-I un consell especial que et dono, Executor -va afegir en Yoog Skell- és que, facis el que facis, no facis que al Summe Senyor li piqui, sobretot si és una picor de la qual no es pugui rascar en públic.

La porta es va tancar a la seva esquena amb una tremolor i en Nom Anor es va quedar sol al passadís. Estava sumit en els seus pensaments.

-oOOOo-

Les estrelles van deixar rastres allargats a popa, i en Han es va recolzar al seient del pilot i va dedicar a la Leia un somriure amarg.

-Bé, aquí queda això -va dir-. Propera parada, Mon Calamari. El dia després de la seva reunió a l'arborètum, la Leia i en Han havien correspost a l'hospitalitat del gran almirall Pellaeon convidant-lo a sopar a bord del Falcó Mil·lenari. En Pellaeon i la Leia havien intercanviat discos: ell li havia lliurat les cartes de navegació de l'hiperespai pel Nucli Interior, i ella li havia donat tot el que sabia la Nova República sobre els yuuzhan vong. Llavors havien començat els brindis formals; la Leia havia brindat per l'Imperi (s'havia anat tornant més fàcil amb la repetició), en Pellaeon havia brindat, al seu torn, per la Nova República i, molt amablement, per l'èxit i la supervivència d'en Jacen Solo. Després, en Pellaeon havia regalat al Han una antena de comunicació per a l'hiperespai nova, per reemplaçar la que havien perdut en el combat amb els yuuzhan vong. Si hi havia més notícies sobre en Jacen o sobre algun altre familiar o amic, En Han i la Leia podrien rebre'l sense que haguessin de passar per Pellaeon. En Han va baixar del seient del pilot.

-Vull instal·lar aquesta antena en el nostre proper punt de salt -va dir-, i enviar a la capital el teu missatge i una còpia d'aquest mapa del Nucli Interior. I vaig a enviar també una altra còpia del mapa a Wedge Antilles, per si de cas a la capital no hi ha ningú que sàpiga què fer amb ell.

-Bona idea -va dir la Leia. Se li va ocórrer una cosa-. Em pregunto si l'antena que et va regalar Pellaeon està manipulada. Potser tot el que enviem es transmeti també a la caserna general imperial.

-No importa -va dir en Han-. L'Imperi ja té la informació que ens ha donat.

-És veritat.

-Quant arribem a Mon Calamari, tornaré a substituir l'antena per una de les nostres.

La Leia va seguir al Han fins a la cuina de bord. El va mirar.

-Llavors, aquestes cartes de navegació del Nucli han valgut el viatge?

-Sí. Podrem tenir caces de combat al Nucli durant anys, assetjant als yuuzhan vong.

-Encara que l'Imperi no es disposi a atacar.

-No sense condicions prèvies, almenys -va dir en Han, amb aire ombrívol-. Quin desvergonyiment per la seva banda, demanar-nos els nostres planetes.

-Aquests planetes ja no són nostres, i suposo que va ser això el que va voler dir. Però crec que no feia més que posar-nos a prova. Si haguéssim accedit a la seva idea, això li hauria indicat com de desesperats que estem.

El to d'en Han es va tornar reflexiu.

-I això l'hauria animat a entrar a la guerra, o l'hauria desanimat?

-Bona pregunta -va dir la Leia, i es va posar a reflexionar sobre la qüestió-. Crec que he arribat a la conclusió que no volem que l'Imperi intervingui en aquesta guerra.

En Han es va sobresaltar.

-Estàs segura? Amb tots els seus destructors estel·lars? Amb totes les seves tropes?

-Així és -va dir la Leia-. En Pellaeon va dir que s'uniria a nosaltres si començàvem a guanyar victòries. Però, quan hàgim començat a guanyar-les, ja no necessitarem a l'Imperi. El que vol en Pellaeon de veritat són concessions per avançat, i poder estar després a la taula de negociacions quan se signi la pau. Vol una pau que afavoreixi els interessos de l'Imperi.

En Han va començar a tallar una arrel de charbote.

-I jo que estava començant a pensar que en Pellaeon era un bon tipus...

La Leia va fer un gest ambigu amb la mà.

-No dic que no ho sigui, almenys tenint en compte com són a l'Imperi. Però és un Cap d'Estat, i ha de vetllar pel bé d'aquest Estat. No va convèncer l'Imperi que posés fi a la guerra contra la Nova República basant-se que fos la postura més moral, sinó convencent als Moffs que allò era el que més convenia a l'Imperi. Ara mateix, el Romanent amb prou feines s'ha recuperat de l'última guerra; Per què havia de complicar-se en Pellaeon en una altra lluita a vida o mort si no fos avantatjosa per a ell?

-Suposo -va dir en Han.

-No et passis amb l'arrel de charbote, Han -va dir la Leia.

-Sóc corellià. M'agrada l'arrel de charbote -va dir. Però no en va tallar més, i va reunir l'arrel tallada i la va tirar a la paella. Després, es va tornar cap a la Leia.

-Saps? -va dir-. No sé si ara mateix em ve de gust menjar.

-De veritat? -va dir ella, mirant el fogó i arrufant el gest-. El normal és que...

-El que acabo de recordar -va dir en Han- és que havíem esperat poder estar sols en aquest viatge. I ara que ja no tenim a bord Grans Almiralls ni espies de l'Imperi, estem sols.

-Oh -va dir ella, mirant-lo fixament-. Ui, ui.

La mirada que tenia en Han als ulls li va fer sentir calor a la pell.

En Han la va agafar entre els seus braços.

-Crec que ens mereixem una estona junts -va dir-; No ho creus tu?

Següent