Cavaller Errant (IX)

Anterior

CAPÍTOL 9

-Kerra! Kerra!

El seu polze posat sobre el botó vermell del detonador, Kerra va mirar avall. Enmig dels refugiats més lents, una petita figura s'havia aturat. Tan Tengo va mirar cap a dalt a ella, els seus ulls negres just tan plens de llàgrimes com ho havien estat el dia en què va partir de Darkknell.

-Kerra, què estàs fent? Què estàs fent aquí?

La Jedi va baixar el control del detonador. Es va preguntar a si mateixa la mateixa pregunta tantes vegades en les últimes setmanes. Ara se la preguntava de nou, i gairebé involuntàriament colpejava la bandolera embolicada al voltant del seu cos. Què estàs fent?

-Gah! -Amb un sobresalt, la Kerra va llançar el detonador, tirant de les seves mans de tornada cap al seu pit. Per un segon, enmig de tots els sons de la guerra, ella es va escoltar a si mateixa respirar. Què estava pensant?

La Tan es va ajupir i va agafar el control.

-Has perdut això, -ella grinyolà-. Ets... ets una Jedi?

La Kerra va sospirar i va abraçar a la seva antiga estudiant i va recuperar el detonador.

-Sí-, Va dir ella-, això crec. -Encara agafant a una Tan tremolant, Kerra va mirar enrere cap a l'Espiral Mortal. Sabia el que acabava de passar. Odion ha utilitzat les seves peculiars habilitats de la Força per dirigir als altres cap a actes d'auto-destrucció. O en el seu nom, com els seus guerrers carregats estaven demostrant ara, o no. Les forces d'en Daiman a la cresta havien trencat els rangs, incitats a una càrrega suïcida igual que ella ho havia estat. Era probablement el mateix missatge psíquic.

La Tan va plorar.

-La nostra escola... el nostre Arxeum. L'estan destruint! Per què estan fent això? -Ella va mirar cap al mar d'estudiants que començaven a fusionar-se en un racó on la paret nord-est del cràter es corbava cap endins-. Per què estan tractant de matar-nos, Kerra? Què hem fet?

-Res, -va dir la Kerra, la ira alçant-se de nou. Va mirar cap enrere a la torre vil d'Odion, ara reduint els edificis del centre de l'Arxeum, que això era ara la cosa, deixalles foses-. És pel que faré pel que han de preocupar-se.

Alliberant-la, Kerra es va girar per veure a un altre dels conductors de bicis speeder d'Odion carregant contra ella, amb els blàsters acoblats disparant. Mantenint el terreny, la Kerra simplement va alçar les seves mans en l'aire...

... I va empènyer cap avall, colpejant un pes invisible contra el terra. La bici speeder de l'odionita va marxar de sota d'ell, xocant contra el terra del cràter a un metre dels seus peus. La Kerra va caminar cap al motorista marejat i li va lliurar un cop ressonat a la mandíbula.

Un givin. La Kerra havia vist givins durant la seva expedició imprudent a l'Agulla, setmanes abans, però no tenia ni idea que Odion els estigués utilitzant de carn de canó. La criatura ni tan sols tenia armadura a part del seu exosquelet natural.

-Amaga't darrere de la meva bici, Tan-, va dir la Kerra, posant el vehicle de terra del givin en mode flotació. Ella va estirar el motorista inconscient del terra amb els seus braços llargueruts-. Només serà un minut, ho prometo!

* * *

Els míssils de commoció cridaven per sobre dels seus caps, Rusher es va forçar a si mateix a centrar-se en el camí traçat entre la runa. Hi havia més arribant que sortint, es va imaginar, amb un marge de tres per un. Quan fos que això passés per a qualsevol marge de temps, la batalla s'hauria acabat, fins i tot per un canoner amb una tripulació completa.

I la seva no ho estava. S'havia destrossat molt ràpid. Hi havia altres aquí: tots els especialistes d'aquell dia al temple d'en Daiman, menys el desafortunat togorià. I tot i així semblaven estar patint encara més. Ell encara va veure algun foc feble venint de la posició del nosauri en la línia, però no podia veure per a res als droides d'en Medagazy.

La seva gent abans, al Diligència, li havia dit que Dackett se n'havia anat amb un equip de recuperació per intentar portar de tornada qualsevol cosa del batalló de Tun-Badon, des d'armes fins al sanyassan en persona. Sempre preocupat per la taxa d'abandonaments, va pensar en Rusher. No deixa ningú enrere. En Dackett no devia de saber que tot el tros de la carena del Batalló Serranavalla ja estava destruïda. Les comunicacions se n'havien anat amb flamarades, juntament amb la disciplina. Això normalment passava al mateix temps.

En Rusher mirà un alçament a la cresta, just endavant. La formació no hi era abans; molt del que hi havia més enllà havia cedit, i la resta estava fumejant. Apunyalant a terra amb el seu bastó de caminar, es va impulsar cap endavant, tement el que veuria a l'altra banda de la divisió.

-Senyor! Senyor!

En Rusher va mirar bocabadat mentre grimpava el turó. Era la mort i la destrucció que havia esperat, pitjor de la que havia vist en la seva carrera. Els vessants i l'armament havien intercanviat posicions, deixant els pals estranys de metall -i extremitats orgàniques- penjant des de la runa xiuxiuejant. Però els seus ulls es van fixar en l'única cosa en moviment. El carregador d'en Beadle Lubboon rodava a través del fum, posant-se entre els cràters d'impacte. Al lloc del canó de l'arma d'abans, el recluta duro havia encadenat una llitera improvisada a la part posterior.

-Tinc al Mestre Dackett, senyor!

-Ja ho veig!

Oblidant el dolor a la cama, en Rusher va córrer al voltant del carregador cap a la llitera. En Dackett hi era, amb les robes estripades ensangonades.

En Beadle deia des de davant.

-El vaig veure quan vaig anar al turó amb l'arma, senyor!

En Rusher es va agenollar al costat de la llitera. Mirant enrere, va veure un llarg rastre excavat a la grava i serpentejant fora de la vista. Dubtava que els elevadors repulsors poguessin gestionar aquest terreny.

-Un viatge bastant mogut, Ryland.

En Dackett va agafar el coll d'en Rusher amb una mà dreta masegada.

-Dispara'm, Brig, abans que ell em mati!

En Rusher va mirar a l'altre braç d'en Dackett. Era a baix, al costat dels seus peus, i al final de la llitera.

-El vaig portar de tornada jo mateix, -va tossir en Dackett-. Mai deixis res enrere...

Una altra explosió de turbolàser va colpejar la carena, més avall. Tirant del seu bastó cap a un costat. Rusher va grimpar pel carregador. Va obrir un contenidor dins de la porta del vehicle i va treure un pack mèdic.

-Au, aquí és on era-, digué en Beadle, encara gelat al jou de control.

-Aquí és on era-, digué en Rusher, trontollant de tornada.

Rusher va trobar un punt en els plecs del coll d'en Dackett i va injectar un analgèsic. Marejat, el veterà va balbucejar, disculpant-se per deixar la nau.

-M'estic tornant massa vell, suposo... prenent riscos que no hauria. -En Rusher va mirar al voltant. Tots a l'equip, segons sembla, estaven actuant amb abandó avui. El noi duro inclòs. Alguna cosa anava malament a Gazzari. Havien de marxar.

-Dóna'm un cop de mà, nen!

Esquinçant els seus dits del jou de control, el duro va saltar del seu seient i va trontollar cap a la superfície. Juntament amb Rusher, va ajudar a elevar a la pesada víctima cap al seient de passatgers del carregador.

-No t'oblidis del braç, -va ordenar encantat Dackett.

-Sí, senyor. Vull dir, no, senyor, -va dir el duro.

Amb Beadle penjat de forma estranya a la lona, ​​Rusher es va assentar al seient del conductor i va agafar el jou de control. Les empremtes dels dits del recluta eren allà, gravades de forma profunda en el plastoide. Rusher va moure el seu cap. Hi havia dut a Dackett a través de mig quilòmetre del terreny més marcat de la cresta, sota foc.

-Nen, què et va posseir per venir tot el camí fins aquí per agafar-lo?

El duro va mirar cap a baix, avergonyit.

-Ell era l'única persona que coneixia, senyor.

En Rusher va riure, malgrat tot, però només per un moment. Coronant el turó, va veure els seus pitjors temors fets realitat. Abans de deixar el Diligència, havia cridat a una retirada general, utilitzant els batallons més propers de la nau a cada costat per fer pantalles en els moviments de les forces que arribaven des de més endavant. Però els restes en flames per davant era tot el que quedava dels apantallants i els apantallats.

-Estat d'equip!

-Un Batalló a bord, -va cruixir la resposta pel comunicador-. Dos encara fora i endarrerits, al nord i al sud...

En Rusher no va poder escoltar la resta. Des de lluny al terra del cràter, l'Espiral Mortal va disparar una vegada i una altra, bancs de torretes a diferents nivells apuntant per tota la paret del cràter. No tenien el Diligència a la vista encara; en Rusher dubtava que poguessin veure'l, amb tota la pols i les cendres en l'aire. Però estaven fent una bona feina fent caure algunes de les seves forces intentant tornar-hi. L'únic refugi possible per a les restes de la brigada havia d'estar bonament a anys llum de distància.

I quina és la meva velocitat màxima? Quatre quilòmetres per hora? Rusher es va aixecar en el seu seient i va arrufar les celles. No hi havia manera de passar. No hi havia manera per a ningú.

-Massa treball per al creador de l'univers, -va etzibar ell, asseient-se i colpejant al vehicle en els mecanismes-. Aquí no hi ha miracles!

* * *

Ajupint-se darrere la vora d'un speeder aeri aixafat, en Narsk va mirar a la unitat de comunicació. I va mirar de nou. A temps. Aquesta seria la cosa més estranya que ocorregués mai en la història de la guerra organitzada, o fins i tot la guerra entre Lords Sith.

Però el missatge que havia rebut des de l'espai estava clar, com ho estava la seva missió. Tenia un senyal per enviar als combatents de Gazzari. Odion... i Daiman.

Tindria el codi. Ells haurien d'acceptar la seva paraula. Però mirant a l'Espiral Mortal llançant energia a les forces minvants de la paret del cràter, en Narsk es preguntava si algun dels presents escoltaria el seu missatge. Buscant, va trobar un parell de macrobinoculars prop del cos del pilot de l'speeder odionita. Fins i tot si l'Espiral Mortal no estigués creant la interferència, estarien Odion i Daiman tan sols escoltant?

Escanejant pel camp, els va trobar. No eren difícils de perdre. Daiman s'alçava sobre una plataforma flotant a la cresta nord del cràter, amb el sabre làser encès. Les seves pròpies forces unides per sota, una barreja de soldats i els maleïts Correctors, brandant les seves pròpies armes. A menys d'un quilòmetre de distància, els Tronadors d'Odion van aixafar contra ells, havent trencat l'emboscada. El mateix home rodava sobre ells, portat sobre un esquif volador. Els raigs de Força resplendien en les mans del destructor mentre s'aproximava a la seva confrontació llargament desitjada.

No, definitivament no escoltaran, va pensar en Narsk. I probablement ningú en la batalla espacial que rabiava a dalt escoltaria la seva crida, tampoc. Girà els seus macrobinoculars cap a l'est, on el car Arxeum havia estat reduït gairebé per complet a fang. No passaria molt abans que l'Espiral Mortal trobés la massa de refugiats, dispersant-se cap a l'est...

En Narsk va parpellejar. No hi havia error: un sabre làser verd. La Jedi. Estava muntada en una bici Swoop duent a alguna jove, dirigint el trànsit. Dement. El pèl negre anava i venia de la seva vista mentre ella alternava la seva mirada entre ells i l'Espiral Mortal. Però no estava mirant cap a les seves torres elevades, ara disparant sense resultats a la plataforma escudada d'en Daiman. En el seu lloc, mirava a una cosa més propera a la seva base.

En Narsk va desviar la seva vista a l'esquerra, sobre un estrenyiment infinit de fang escampat de cossos. Els odionites havien buidat tota l'àrea que envoltava a la plataforma d'armes cònica, una àrea ara sent travessada per una única bici speeder. Arribant des de la posició de la Jedi, el volador grisós estava viatjant sota l'escut d'energia en una ruta directa de tornada a les plataformes d'speeders de l'Espiral Mortal. En Narsk va estrènyer el seu focus.

Jelcho.

El givin inconscient estava abatut sobre els manillars de la bici speeder, precipitant-se a tota velocitat, el seu accelerador premut. Movent la seva mira, en Narsk va veure que Jelcho estava enganxat al vehicle per alguna cosa fosca. Una bandolera, alineada amb petits sarrons, platejats.

Just abans que el motorista indefens arribés a la torre, en Narsk va escanejar de tornada pel cràter per veure una visió del passat: Kerra Holt, estrenyent alguna cosa. El seu detonador.

En Narsk es va enfonsar rere el cos en punta de l'speeder aeri. Això serà dolent.

* * *

La base de l'Espiral Mortal va desaparèixer amb un flash encegador, estripant l'enorme estructura. Una esquerda esbocinadora emanà des de l'epicentre, sacsejant el sòl del cràter i enviant els esglaons més posteriors de l'Odion a l'aire. Al nord, l'ona explosiva va colpejar a tots dos Lords Sith de les seves perxes aèries, depositant-los violentament sobre els seus respectius grupets de sota.

El terratrèmol va portar a tots els altres del cràter cap a terra, fins i tot als ramats d'estudiants prop de la paret nord-est. La Kerra va mirar enrere amb por. Ella els havia portat prou lluny de la zona d'explosió, però la torre anellada estava torçant-se sobre si mateixa en trossets mentre es col·lapsava, llançant trossos en totes direccions.

Llavors, veient la runa caure prop de la multitud, la Kerra es va tornar a seure a la bici i va somriure suaument. La planta d'en Daiman havia produït el nitrit de baradi per utilitzar contra Odion. Ella només l'havia utilitzat segons estava intencionat, però d'una forma en la que el tan anomenat creador mai havia imaginat!

* * *

-Què dimonis ha estat això? -Fins i tot en Dackett, en la seva boirina farmacèutica, va sentir la tremolor agitant-se a través de la vora del carregador.

-El nostre miracle-, va dir en Rusher, amb la boca seca. Les torretes que havien estat disparant a la cresta ara estaven fent espirals realment, lluny, sobre la vora del cràter. Sense esperar que els ecos s'apaguessin, ell va portar el micro del casc als seus llavis-. Aquest és el nostre peu. Totes les unitats, reagrupeu-vos i abordeu!

Reactivant el carregador, en Rusher va mirar enrere al pilar de foc i es va meravellar. D'on havia tret aquest truc Daiman? Molts més moments com aquest, i es convertiria ell mateix en un creient!

* * *

En Narsk va lliscar de sota el cos de l'seeder aeri. L'ona de xoc havia elevat el cotxe i l'havia llançat contra la paret sud del cràter, agafant-lo pel camí. El bothan es va trobar a si mateix cap per amunt al seient de davant, el panell d'instrumentació arrugat havent pres la major part de l'impacte.

Trontollant sobre els seus peus, va maleir. Tot li feia mal de nou, però havia escollit el moment adequat per fer la seva trucada. L'Espiral Mortal s'havia col·lapsat en la seva pròpia pira funerària metàl·lica, un volcà en miniatura afegit als complements de Gazzari. En Jelcho havia trobat el seu buit, gràcies a la Jedi. Si tan sols el plaer hagués estat meu, va pensar Narsk, trontollant dolorosament lluny. Des de l'òrbita.

Va trobar la unitat comunicadora no gaire lluny de les restes. La seva carcassa estava esquerdada, però d'una altra manera semblava funcional. En Narsk la va activar. Podria fer la seva trucada. I potser ara, els Lords Sith fins i tot podrien escoltar-lo.

* * *

La Kerra es va aixecar a la seva bici, el seu sabre làser apuntant directament endavant mentre volava sobre el cos de l'estudiant. Ella va cridar a un costat i l'altre en cada llengua que podia recordar; a la part posterior del seient, la petita Tan feia el mateix.

-Cap a l'est! Cap als turons!

Els Lords Sith de darrere havien cessat momentàniament la seva batalla per reagrupar-se, però finalment es recuperarien, i el vencedor tindria als estudiants. El refugi ara només podia existir en un lloc, es va adonar la Kerra. Una cosa havia d'haver portat tots aquests droides de guerra i canons a la batalla.

-Kerra, aquí hi ha un camí!

La Kerra va agrair a la Força per la vista aguda de la sullustana. El bombardeig havia col·lapsat la carena en alguns llocs, però en alguns dels camins graduats els droides de batalla que quedaven pavimentaven el sòl del cràter. Ella no podria dir què hi havia sobre el fum, però havia de ser millor que quedar-se aquí.

-Tot el món, grimpeu!

* * *

El mestre de naus estava fora de perill a bord. En Rusher havia vist al recluta duro i a Dackett pujar la rampa abans de tornar a la superfície. Els batallons Coyn'skar i Zhaboka ja havien tornat; sorprenentment, amb la majoria del seu equip. Però l'Equip Esbudellador encara estava allà fora, tornant de la posició més al nord a través del desastre pel qual Beadle havia deambulat. L'Espiral Mortal se n'havia anat, però les forces d'Odion no. Rusher esperaria tant com pogués, però ni un segon més.

Mirà a baix. Gazzari havia estat un desastre just a l'altura de Serroco. Sempre havia volgut un tros d'història militar. Ara la tenia, si algú en el món sobrevivia per explicar-la. Tres mil soldats s'havien despertat sota el seu comandament aquell matí. Si quedaven mil, estaria alleujat.

No, no alleujat. Res guariria la seva ferida. Havia tingut sort, fins aquí. Tots aquests anys, i mai la gran massacre, fins avui. Tants se n'havien anat. Tun-Badon, i els seus Serranavalles. Els Sat'skars. Els Dematoils. I ara Dackett estava lluitant per la seva vida. No hi havia cap marxa enrere d'això per a Rusher, no per a un canoner amb només la meitat de...

A través de la pols arremolinant-se, en Rusher va veure els llargs canons dels Kelligdyds sobre el plec nord de la carena. Els Esbudelladors ho havien aconseguit! En Rusher trotà cap endavant, caminant al voltant de la runa mentre les màquines anaven al voltant de l'elevació amb els seus elevadors repulsors. Exultant, en Rusher va colpejar l'esquena dels soldats desorientats, malparats que corrien al costat.

-Carregueu, companys! Agafeu qualsevol rampa de càrrega. Tenim vuit, no...

Ell es va aturar. Dempeus a la cresta de la formació derruïda, Rusher va mirar avall a una multitud. Estudiants dels transports de l'Heurística Industrial es movien en eixam pujant el turó, inundant les seves assetjades forces.

En Rusher va córrer cap enrere, alçant el seu bastó en un fútil intent de tallar-los-hi el camí.

-Ara espereu! -els joves i adolescents de pràcticament cada espècie en el Daimanat el van inundar en passar-li, colant-se pel turó cap al Diligència i cap a les seves «vuit rampes, sense esperar».

Sorprès, en Rusher va mirar cap a una de les seves canoneres armades, fent el que podia per mantenir-se en moviment.

-Zeller! Has portat tu aquesta gent?

-Negatiu, Brigadier. Van venir amb ella!

En Rusher va mirar enrere a l'horitzó. Tirant de la part posterior hi havia una dona humana vestida de marró en una bici speeder, assetjant als refugiats pel camí. Jove, però més gran que la majoria dels estudiants, i portant un sabre làser.

Zeller va elevar el seu braç i va fer un gest cap a les rampes de la nau.

-Vols que els fem tornar? -els sentinelles d'en Rusher s'alçaven en les rampes, sostenint els seus rifles i mirant amb urgència cap a ell buscant guia. Els estudiants gairebé eren a la nau.

En Rusher es va treure el casc i es va fregar els ulls.

-Crec que estem superats. -Honestament no esperava que la seva gent es tornés contra un grapat de criatures fugint d'una zona de guerra. Però la dona en la bici speeder era una altra història. Amb els endarrerits per davant d'ella, va desactivar el seu sabre làser.

-D'acord, -va dir en Rusher. Llançant el casc a terra, va començar a marxar sobre el turó cap a ella, flanquejat per Zeller i tres dels seus companys de tripulació.

Els refugiats corrent simplement es van dividir, fluint al seu voltant. Rusher els va ignorar, també.

-Espera un moment aquí! Qui ets tu? Què tractes de demostrar?

-I tu ets...? -La veu de la dona era ronca, igualant les seves característiques fosques.

-Jarrow Rusher. Brigadier Rusher. -Ell va apuntar sota la colina-. Aquesta és la meva nau.

-Ja. Kerra Holt, -va dir ella, donant un pas fora de la nau. Ella va apuntar en la mateixa direcció-. Aquesta és la nostra nau.

-I uns dimonis si ho és, -va dir en Rusher-. De què va això?

-A què et refereixes, de què va això? -Va dir la Kerra, alçant a la jove sullustana fora de la bici-. Hauria de pensar que és obvi. -Ella va assenyalar amb el polze sobre la seva espatlla dreta cap a terra del cràter. Els focs artificials estaven començant una altra vegada, amb les forces personals d'en Daiman i Odion enfrontant-se directament-. Tu ets aquí. Nosaltres som aquí. Nosaltres marxem.

-Som un vehicle militar en una tasca-, va dir en Rusher, tractant de bloquejar el seu camí.

-Ja no, -va contestar ella, colpejant darrere d'ell.

Els soldats d'en Rusher a cada costat van començar a moure's, però ell va sortir com un llamp el primer, seguint a la dona jove.

-No crec que ho entenguis, noia. Pot ser que no tinguem lloc per... quants has portat aquí?

-No he tingut temps per fer un recompte.

Tampoc jo. Rusher va donar un cop d'ull al Diligència. La multitud havia arribat a les rampes, fluint amb tots ells, passant els canons que esperaven fora a ser carregats. La dona es va aturar, mirant al cos principal de la nau penjada sobre els aterradors bessons de carregament.

-Això em sembla com un espaiador.

-Ho era!

-Bé, -va dir ella, ajustant la seva motxilla-. Ho torna a ser.

En Rusher va agafar la seva jaqueta. El cuir estava arrugat i brut, enfangat -com ho estava ell- amb les cendres. Els ulls castanys intensos li tornaven la mirada. No els iris daurats perversos dels Lords Sith, però igual de brillants.

-No entren Sith en la meva nau!

-Et semblo un Sith?

-Sembles boja. Això és suficient!

La Kerra es va alliberar de l'agafada del brigadier.

-Veus a molts Sith que portin sabres làser verds?

-Depèn de qui matin! -En Rusher sabia de multitud de Sith que els col·leccionaven, abans quan els Jedi encara estaven actius allà fora.

Grapejant la seva arma apagada, la dona es va aturar i va estudiar la cara d'en Rusher.

-Tu treballes per a Daiman. T'he vist abans... al seu palau.

En Rusher la va mirar.

-No puc imaginar com.

-No, probablement no pots-, va dir ella. Observant les línies d'estudiants movent-se per les rampes cap al Diligència, ella va fer un gest perquè la noia sullustana caminés al seu costat-. Aquesta gent és del territori d'en Daiman. Ell els ha portat aquí.

-Ho sé.

-Bé, ara pots emportar-te'ls fora d'aquí-, va dir ella-. Abans que els matin.

-Simpatitzo amb tu. Però només estem aquí per proveir de suport de foc contra Odion-, va dir en Rusher, redreçant-se. De veritat enviaria Daiman a algú per provar-lo enmig d'una guerra? No anaven a agafar-lo-. No ens ha portat aquí per evacuar civils.

-No sembla que estiguis proveint suport de foc. Sembla que t'estàs anant. -La dona va fer un gest més enllà de la gentada, on els soldats restants del Batalló Esbudellador estaven desmuntant les seves peces d'artilleria. Tornant-se, es va aproximar a Rusher. Bota a bota amb ell, va mirar urgentment dins dels seus ulls-. Mira, emporta-te'ls de totes formes. Ja ho saps: si ho aprova, Daiman et dirà que va ser la seva intenció tot el temps.

En Rusher va parpellejar. Ella havia descrit a Daiman a la perfecció. La dona era de tot just la meitat de la seva edat, potser una mica més gran. Què estava fent aquí fora? Ella no era una de les de la gent d'en Daiman, no vestida així. I preocupada pels nens?

Podia ser realment una Jedi?

La Kerra es va allunyar unes passes on la sullustana estava ajudant als refugiats més petits cap a la rampa de càrrega. Aparentment satisfeta amb el seu moviment, ella va mirar cap enrere, a Rusher.

-Mira, si no em vols a bord, em quedaré. -Ella va fer una ullada cap a la multitud ascendint-. Simplement emporta-te'ls d'aquí.

Un so grinyolant des de la part de dalt a les alçades va prevenir la resposta d'en Rusher. A través dels núvols rodant ara començant a deixar anar la seva pluja contaminada, aquells fora del Diligència van veure unes ombres enfosquint-se. Diverses ombres. Les espatlles d'en Rusher es van agitar.

-Ara què? Aquest lloc està més transitat que un espaiport!

-No t'equivoques, -va dir la Kerra, apuntant amunt.

Dues enormes naus de guerra van perforar els núvols, descendint cap als extrems oposats del cràter. En Rusher va reconèixer una com a part de les forces d'atac d'en Daiman; l'altra portava un símbol odionita. Separats per mers quilòmetres, els dos navilis flotaven sobre el cràter. Encarats l'un contra l'altre, i esperant.

-Això... No sembla suport aeri.

-No, -va dir la Kerra, mossegant-se el llavi-. Alguna cosa ha canviat.

-No ha canviat prou. -Buscant sense resultat el seu casc, Rusher va arribar a la butxaca el seu comunicador de recanvi-. Novallo, estem en forma per moure'ns?

La seva enginyera malparlada va respondre amb diversos epítets referint-se als nous convidats a les vies d'accés.

-Ho prendré com un sí. Porta-la amunt. -Ell es va girar cap a Zeller-. Pressiona a tots cap a les barraques i digues-los que s'ajupin.

En Rusher es va girar per veure la Kerra agenollant-se al costat de la sullustana.

-No et preocupis, Tan. Aquest home et traurà d'aquí. -Ella va agafar les diminutes mans de la noia-. Trobaré una forma de sortir d'aquí, també.

-Sí, nena. No et preocupis. Ella ho farà, -va dir en Rusher. Tirant el seu bastó per sobre de la rampa, ell va alçar la Tan en braços i es va dirigir a la seva restant tripulació de terra-. Oblideu l'equip. Emporteu-vos en aquests endarrerits!

La Kerra es va entretenir a fora, observant trista al general i al seu carregament, retorçant-se, va desaparèixer per la rampa. Prenent alè profundament, ella va tornar a mirar als nouvinguts assentant-se al cràter.

-Què estàs mirant embadalida? -En Rusher es va quedar a la rampa-. Vaig dir que trobaries una forma. Pot ser que siguis suïcida com una odionita, però amb seguretat no treballes per a Daiman. -Ell senyalà-. Anem. Càrrega amb algú!

* * *

En Narsk mirà als navilis Sith descendint i va somriure. Hi havia fet la seva crida, com li van ordenar, i ells havien escoltat bé el seu missatge. Ara els esdeveniments s'havien posat en marxa; la Batalla de Gazzari acabaria d'una manera molt diferent a com Odion o Daiman haurien imaginat.

Després de les últimes setmanes, estava bé ser el titellaire per variar.

Obrint-se pas cap a un dels transports d'Odion, va posar el seu ull sobre el camp de batalla plujós. Tantes vides. Tant material. Els cossos i la runa serien només una altra capa a la supuració aviat. Ell estava encantat per anar-se'n. Seria una qüestió simple tornar a l'Espasa de Ieldis.

Però això acabaria la seva estada aquí. Havia estudiat els plànols de la nau insígnia d'Odion mentre estava a bord, abans. Un cop de tornada a bord, un caça d'una persona, capaç de viatjar per l'hiperespai estaria fàcilment al seu abast.

I llavors, al costat del seu veritable mestre

Següent