Cavaller Errant (XXII)

Anterior

CAPÍTOL 22

-Matar-la? -La Kerra no podia creure el que sentia-. És la teva àvia!

L'Arkàdia no va empal·lidir.

-Sí. I ella és àvia, biològicament o mitjançant adopció de cada persona que has vist just fa un moment. I és per ells -per la seva bogeria- pel que aquests sectors s'agiten en conflicte.

La Kerra va capcinejar. No tenia sentit. Però durant un parell de flaixos, la dona en la imatge hologràfica havia semblat... bona. La Jedi va mirar a Quillan, dormint a la seva cadira. La Vília havia semblat genuïnament preocupada pel noi. I els altres, també; semblava interessada a millorar les vides de tots els seus néts.

-Del que es preocupa l'Àvia és de retardar el dia en què un successor s'alci-, va dir l'Arkàdia-. És la raó per la qual va manipular la primera Càrrega Màtrica fa una generació. I ara, aquesta.

La Vília Calimondra havia acumulat tant en la seva joventut que mai podria haver-ho protegit tot, si tan sols un parell dels seus molts descendents s'haguessin rebel·lat. I això semblava una seguretat, va dir l'Arkàdia, per la gelosia i l'odi que corrien lliurement pels nens de la Vília dels seus últims tres marits.

-Sense la competència, abans o després, ella hauria estat forçada a prendre un bàndol-, va continuar-. I el bàndol pel que realment es preocupa és el seu propi. Si els nens de la Vília simplement estiguessin expandint les seves propietats atacant als estrangers que ella suggeria, com Bactra, no tindria res en contra. Però ella ens ha estat permetent... no, subtilment encoratjant a atacar-nos els uns als altres. Aquestes petites sessions d'arbitratge són per a l'espectacle, només perquè pugui llançar un parell de trossos de carn sagnant a terra perquè ens barallem per ella.

Marejada, la Kerra va mirar des d'un artefacte a la paret cap a un altre. El que estava dient l'Arkàdia quadrava amb la història que ella coneixia, però semblava tan increïble. I una part no tenia sentit. Hi havia hagut un guanyador per a la primera competència.

-El teu pare. Chagras.

-I el meu pare va morir-, va dir l'Arkàdia-. Aquest temps d'estabilitat que recordes, quan Chagras vivia com l'únic hereu? La Vília vivia amb una por constant a ser assassinada per ell.

-Ell li va donar algun motiu per preocupar-se?

-Se sentia ell com jo, vols dir? No ho sé. Jo només sé, -va continuar l'Arkàdia-, que ell va morir. Enverinat. L'arma era una potent toxina nerviosa, tan poderosa que va sobrepassar a totes les seves habilitats de curar-se a si mateix a través de la Força. Vaig buscar el seu assassí durant un any, però ell tenia tants enemics. -Els ulls daurats es van centrar de tornada a ella-. Un nombre convenient d'enemics.

La Kerra es va animar.

-Creus que va fer que matessin el seu fill?

-Bé, amb seguretat té al seu fill mort, -va dir l'Arkàdia-. No estic segura de fins on és un salt en el teu món, però entre els Sith...

Movent el seu cap, la Kerra va caminar des de la paret i va fer un ull al piló. Ella no havia vist cap tipus de sistema de comunicacions com aquest a l'espai Sith. Sense els relés de la República, ningú estava al voltant per mantenir una xarxa que permetés a tants tan lluny conversar.

Percebent el seu interès, l'Arkàdia va explicar que era encara una altra part del llegat de la família, proveït per la Vília com un mitjà de romandre en contacte amb els seus néts. I només ella podia activar-lo.

-És una altra manera amb la qual la Vília manté el control. No podria trucar als altres si volgués. Els meus millors tècnics han estat intentant-ho. No poden aconseguir-ho.

Els teus millors tècnics eren cuiners probablement la setmana passada, va pensar la Kerra.

-Per què vols que m'involucri en això, en qualsevol cas? Si et sents així, per què no ho fas tu?

-No puc anar amb Quillan, -va dir l'Arkàdia-. L'Àvia està paranoica. Té dotzenes de recessos. Aquesta és la primera vegada que sé on era... i et garanteixo, que no estarà allà la setmana que ve. Els guardaespatlles de la Vília constantment escanegen buscant presències familiars. No seria capaç de baixar de la nau, sense ser convidada. Tinc segones opcions... però són febles comparades a tu.

-I falli o tingui èxit, un assassí Jedi vol dir que les teves mans estan netes.

L'Arkàdia es va aturar.

-Alguna cosa així. Però això no és sobre mi. És sobre tu, i els motius pels quals ets aquí. Hauries de voler això. -Ella va mirar a la claraboia, ara transparent. El sol de Syned estava passant per sobre-. Vas dir que Odion va colpejar la teva llar. Aquilaris, no era així?

La Kerra va assentir.

-Un assentament lliure fora del nostre espai, si recordo bé. En els marges. Ara, Chagras envià a Odion a conquerir Aquilaris-, va dir Arkàdia, repetint les paraules de la Kerra d'abans-. Això és cert. En aquell moment, el seu nebot encara treballava per a ell. Però Chagras estava seguint ordres, també. -Ella va mirar-la-. La Vília va ordenar la invasió del teu món natal.

La Kerra va mantenir el terreny. Arkàdia se l'estava treballant, per assegurar-se, utilitzant la lògica i les paraules per motivar-la igual que els subordinats dels bessons havien utilitzat la Força. Ella no anava a aconseguir-lo.

-Fer això personal no em farà matar la teva àvia-, va dir la Kerra. Ella ja havia renegat de la seva oportunitat de venjança contra Odion setmanes abans, a Chelloa.

-Crec que et vens per poc, -va dir l'Arkàdia, caminant al voltant del pilar com una vordebèstia-. He buscat en els teus pensaments... i he vist les teves accions. Tot el que has fet. Ets com un operatiu de guerrilla, per la teva pròpia causa. -Ella va fer un gest cap a Quillan dormint-. No estaves preparada per assassinar a Daiman... per atacar els bessons... només per alleugerir el sofriment en la gent comuna?

-Daiman és un senyor de la guerra-, va dir la Kerra-. I matar una dona vella no resoldrà res. La resta de vosaltres... vosaltres encara sou Lords Sith.

-I encara estem barallats. Però no serà una competència. No serà una carrera.

La Kerra va mirar l'adolescent fent una migdiada, llavors de nou cap a la claraboia. Havia estat buscant alguna forma de fer un impacte real, alguna cosa que ajudés a tota la gent sota el mandat dels Sith. Però hi havia límits al que una persona podia fer.

O potser no. La Vília havia resultat ser d'una altra manera. I havia estat aquell moment, aquest flash d'ira durant el Llegat. La Kerra ho havia vist. La Vília era Sith, i un Sith era bastant capaç de les coses que havia dit l'Arkàdia.

Però l'Arkàdia era una Sith també, igual que tots en el Llegat. Quin tipus de caos podria desencadenar un canvi sobtat? La Kerra s'havia preocupat per un buit de poder al Daimanat. I si matar la Vília feia que es deixés anar alguna cosa pitjor?

La decisió era fàcil.

-No ho faré, -va dir la Kerra-. No sé què passaria. Però soc una Jedi. No treballo per als Sith... i no us ajudaré, tampoc. -Ella va fer un gest als objectes sobre les parets-. Troba una altra eina.

L'Arkàdia es va agitar, amb la ràbia alçant-se. Gairebé imperceptiblement, la cosa d'un metre de llarg lligada a la seva esquena va lliscar per l'aire cap a la seva mà dreta. Ella va tocar al vidre en el seu centre, i dues barres brillants carmesines es van estendre de cada extrem de la vara.

-Eras la meva millor opció-, va dir ella, alçant el sabre làser de doble fulla davant la seva convidada desarmada-. I acabes d'emportar-te-la.

Caminant enrere cap a la porta per la qual havia entrat, la Kerra va mirar cap a les parets, buscant les eines que podien ser utilitzades com a armes. Però mentre ho feia, els altres sis portals es van obrir, revelant a la Guàrdia Ciutadana portant blàsters pesats. Les seves opcions s'havien esfumat, també.

* * *

On hi ha una roda de tortura quan la necessites? En Rusher es va inclinar contra la paret de gel i tractà de desconnectar del bothan. El cara pilosa seguia encar sobre que volia el seu ximple vestit de sigil. Potser en Daiman només volia tenir un moment de pau.

La cosa més agreujant era la gran porta, temptadora tancada just a la seva esquerra. El museu de l'Arkàdia hi era dins, li havien dit. En Rusher només podia imaginar quins tresors històrics devia d'haver-hi dins. Un museu real? A l'espai Sith? Ell sabia que l'Arkàdia només l'havia invocat allà per discutir sobre els refugiats. Però tot i això, desitjava que la porta s'obrís, i que l'Arkàdia li donés tan sols un minut per mirar al voltant...

Tot d'una la porta sí es va obrir. Amb el sabre làser brillant, l'Arkàdia va caminar fora, seguida per una petita processó de guerrers. Enmig del grup marxava la Kerra, a penes visible darrere de les seves vores armades. Els seus avantbraços estaves lligats darrere de la seva esquena en un únic cilindre negre, va veure en Rusher.

Captant una mirada furtiva de la Kerra mentre els marxants passaven, en Rusher la va cridar.

-Ei, espera!

L'Arkàdia es va interposar, permetent que els seus sentinelles passessin amb la seva presonera.

-Vull als teus passatgers aquí ara, Brigadier. Estan fabricant les boixes?

-Sí, però...

-Llavors informa a l'atri principal-, va dir la Lord Sith-. Portaran el reptador de gel des de la plataforma del garatge sud quan estigui preparat. Puja a bord i porta-me'n als teus refugiats.

-I llavors podrem anar-nos-en?

-Només llavors, -va dir l'Arkàdia, severament-. Encara no necessito especialistes en la meva organització. -Ella va espiar al bothan, ocult darrere de'n Rusher-. Narsk, serem capaços de fer negocis després de tot. Estàs preparat per a més treball de camp?

En Narsk va assentir.

-Sempre, Lord Arkàdia.

Arkàdia va desactivar el seu sabre làser dual i va fer un gest cap a l'entrada oberta. Un ajudant humà va emergir, empenyent a Quillan en la seva cadira flotant. Toquerejant un panell de dades del seu assistent, l'Arkàdia va fer córrer els dits ràpidament pel dispositiu.

-Narsk, segueix a Quillan i a Enbo aquí. Estaré amb vosaltres aviat per informar-vos. -Girant-se, ella va empènyer el panell de dades contra Rusher.

-Què és això? -els ulls d'en Rusher encara estaven en els guàrdies, desapareixent sota el llarg vestíbul.

-Aquestes coordenades et portaran fora del meu espai. Usa-les. Potser el Romanent Chagrasi pugui utilitzar els teus serveis. -Arkàdia es va girar per seguir la seva indiferència.

-Què... Li passarà a la Kerra?

Sense mirar enrere mentre caminava, l'Arkàdia va respondre.

-Ella rebrà el mateix tractament a un Jedi a l'espai Sith.

En Rusher va empassar saliva. En veure l'atenció del bothan fixa en l'adolescent unit a la cadira, ell va inhalar i es va dirigir sota el vestíbul darrere del grup. La Kerra estava fora de la vista ara, en algun lloc en aquesta massa de caos. La nena havia estat un problema, però ella no mereixia el càstig d'un Lord Sith. Pocs ho feien.

-Escolta, no hi ha necessitat que passis pel problema-, va dir, buscant el seu millor somriure de venedor-. Puc emportar-me-la fora del món amb mi.

L'Arkàdia girà enfadada.

-I tenir-la carregant per aquí al voltant demolint coses, igual que va fer al Daimanat? Gràcies a tu pel mateix, Brigadier. -La seva veu escopia verí-. Ella serà drenada de la seva intel·ligència sobre la República i els altres Lords Sith que ha vist. Llavors destruiré la seva personalitat.

Els braços d'en Rusher van caure.

Des de darrere d'ell, el bothan va cridar.

-Lord Arkàdia, -va dir en Narsk-. Per servir-la, requereixo la devolució de certa propietat de la nau de guerra. Una cosa que la Jedi va robar.

-Faci-ho, Brigadier-, va dir l'Arkàdia-. No m'importa com.

* * *

Cada part d'això estava malament, i en Narsk ho sabia.

Ell va observar mentre l'Arkàdia i el seu grupet desapareixia baixant el llarg passadís. El brigadier s'alçava davant, mirant bocabadat. L'humà no semblava saber què fer de les accions de l'Arkàdia. Bé, tampoc ho feia ell. La Jedi havia estat condemnada a morir, però ella no hauria d'estar viva encara en primer lloc.

En Narsk va baixar la mirada cap a Quillan, sent empès per l'ajudant de l'Arkàdia. No hi havia dubte del que havia passat al museu. Kerra Holt havia vist un Llegat, amb tots els membres de la gran família presents. Ella havia de saber sobre la Càrrega Màtrica. En Narsk coneixia les regles, per molt embolicades en misteri que estiguessin: Kerra hauria d'haver estat executada sense demora per protegir el major secret de la família.

De què són del tot una família.

Amb els seus estats llançats tan lluny, els descendents de la Vília havien estat força capaços de mantenir les seves connexions familiars privades. La desactivació dels relés de comunicacions subespacials de la República havia assecat l'oceà interestel·lar de coneixement, deixant molts tolls desconnectats. Pocs coneixien de la genealogia dels Lords Sith locals en algun detall, excepte potser per als subjectes d'Odion i Daiman, el parentiu dels líders havia estat forjat en les seves mitologies personals. En un gran grao, els Carregats, com en Narsk hi pensava, havien prosperat des del secretisme. Havien fet possibles punyalades coordinades a estrangers com Bactra; també els havia protegit de ser vistos com un enemic comú per altres Lords Sith.

La sang de la Jedi hauria d'estar al terra del museu.

I ara, el seu implant estava brunzint de nou.

En Narsk va recordar els seus codis. Un llarg esclat era trucada entrant. Set esclats curts assenyalaven un Llegat imminent. Què significaven els polsos llargs i curts alternats?

Vés amb compte amb el teu ocupador.

En Narsk estava estupefacte, gairebé lliscant al terra de gel. El seu superior li havia dirigit a servir a l'Arkàdia. Ara l'Arkàdia era una amenaça, com havia estat vist -o, més precisament, previst- per aquells amb recursos molt més grans que els seus. El que fos que l'Arkàdia tingués en ment probablement significava problemes per al seu veritable ocupador, i ara la Lord Sith de gel esperava que ell fos part d'això.

Era, alhora, un lloc apassionant i terrorífic per estar. Sí, ell coneixia les seves intencions de primera mà. Però, i si ell no podia aturar-les? Fins i tot si tingués accés als sistemes de comunicacions en Calimondretta -que no el tenia-. L'Arkàdia no li donaria l'oportunitat de fer-li una advertència. I si es veia atrapat en els seus plans, forçat a ser part del que fos que fos sense forma de sortir d'ells?

Vés amb compte amb el teu ocupador.

-Ve, senyor? -L'ajudant de cap calb el va mirar, buscant-lo.

-Lidera el camí.

En Narsk va fixar els seus ulls en les botes de l'ajudant mentre caminava. Havia de tenir una estratègia de sortida.

-Això no està bé.

Mirant amunt, Narsk va veure al líder mercenari endavant, xiuxiuejant i aparentment buscant algú amb qui parlar.

-Això no està bé, -va repetir en Rusher.

En Narsk va estar d'acord silenciosament.

-Llavors necessita fer alguna cosa, Brigadier.

-Què? -Va preguntar en Rusher mentre l'ajudant passava, empenyent la cadira flotant-. No puc arriscar-ho tot per una persona. -Ell va mirar al final del vestíbul buit-. Fins i tot encara que ella es va arriscar per tots nosaltres abans a Byllura. No tinc el dret de posar a tots els altres en la línia. -Ell baixà la mirada i es va tensar, recomponent-se-. De totes maneres, no és la meva feina.

En Narsk va mirar a l'humà. Un altre especialista, dient coses que ell mateix podria haver dit. Va escollir les seves paraules amb cura, caminant prou lent per permetre que l'ajudant de l'Arkàdia quedés fora de l'escolta.

-Ho entenc, Brigadier. Però crec que el que fos que passés en aquest museu pot haver canviat les coses. La seva tripulació podria estar en perill si segueix les ordres de l'Arkàdia.

-Potser. Però definitivament estaran en perill si no ho faig. -En Rusher va moure el seu cap-. Necessito més que això. -Ell va maleir sota el seu alè-. No importa, en qualsevol cas. Has vist aquests emissors de raig tractor. No arribarem a l'òrbita mentre estiguin aquí... i dubto que simplement ens deixin apagar-los.

En Narsk va assentir. Les estacions redundants estaven un quilòmetre apartades i desconnectades. Copejar una, desactivar una, no faria res.

-És un problema-, va dir ell-. Però hi ha d'haver una forma. Tots dos estem en el mateix negoci.

-I quin és?

-Demolicions.

Caminant al costat d'en Rusher, Narsk ràpidament va discutir idees que havia tingut des de la primera vegada que va veure al Diligència des del pont del Nou Creuer. Al principi, el general pèl-roig va escoltar reservadament. Però mentre en Narsk continuava, ell podia veure el color drenant-se de la cara de l'home.

-Estàs malalt, humà?

-No, però pot ser que tu sí, -va dir en Rusher-. Aquestes són algunes de les idees més boges que mai he escoltat. Què saps tu de naus i municions, en qualsevol cas?

-He treballat durant setmanes al centre màxim de proves d'en Daiman.

-Bé, hauries d'haver passat en el buit de ventilació, -va dir en Rusher. Ell rebufà-. Jo no tinc una nau de sobres si faig el que demanes.

En Narsk va arronsar les espatlles.

-Potser no tinguis una si no ho fas. I hi ha una altra part-, va dir ell-, una que pot esperar. Requerirà d'algú de la teva tripulació, completament fora de la sospita de l'Arkàdia.

En Rusher el va mirar un moment, calculant.

-Sí. Sí, això ho tenim.

-Tens un comunicador?

En Rusher va treure un de la seva butxaca i va somriure.

-Encriptació moderna i tot.

-Sí, la vaig crackejar a Byllura, -va dir en Narsk, agafant-lo. Tocà els controls-. Utilitza aquest canal, i no un altre. Arkàdia no hauria de ser capaç d'escoltar les teves transmissions a la teva nau. -Veient a l'ajudant aproximar-se a una bifurcació al vestíbul per davant, Narsk va empènyer el comunicador contra la mà d'en Rusher-. Me n'he d'anar. Necessites decidir-ho ara.

En Rusher va moure el seu cap.

-No hi ha res a decidir, bothan. Això que dius és una bogeria. I no puc fer tot això sense un motiu.

En Narsk ho va entendre. El mercenari treballava igual que ell. Només hi havia una forma.

-D'acord, -va dir Narsk-. Vull contractar-vos.

En Rusher el mirà de nou, i va deixar sortir una forta rialla.

-Tu vols contractar-nos a nosaltres?

-És nou?

-La Nostra Brigada només ha pres treballs de Lords Sith.

-I ho fareu ara, -va dir en Narsk-, en cert sentit. I deixa'm explicar-te la forma del pagament...

* * *

A l'apartament d'en Gub Tengo només se sentia com un taüt. Ara la Kerra estava realment en un, o en el seu equivalent Sith. Arkàdia no era algú que malgastés espai en presoners.

Mentre que marxava profund en les profunditats gelades de Calimondretta, la Kerra havia esperat veure alguna cosa com un bloc de detenció tradicional. Però la instal·lació de l'Arkàdia semblava més com un centre de processament de dades, amb alts grups de cabines de metall horitzontals apilades alçant-se en l'aire gelat. En aproximar-se, es va adonar que els continguts de les cabines estaven vius: presoners, sent alimentats amb aire i nutrients a través de tubs. La Kerra podia veure droides interrogadors en plataformes flotants, extraient dades dels pobres éssers atrapats en les caixes. Era un sistema d'arxius d'orgànics.

Alçada pels droides cap a una de les càmeres, la Kerra s'havia preguntat qui més estaria atrapat en les beines al seu voltant. Amb seguretat no podien ser tots gent que l'Arkàdia havia capturat dels seus territoris veïns. Era una àrea de recondicionament, també, per a dissidents? O, potser, un lloc per castigar aquells que havien fracassat en massa dels seus treballs sempre canviants? L'Arkàdia mai havia estat clara sobre què li passava en aquells que mai donaven la talla.

Amb la màscara respiratòria lligada sobre la seva boca, la Kerra havia estat tancada dins de l'embolcall. Però hi havia estat fosc dins només per un moment. En uns segons, els diminuts confins s'havien il·luminat des de dins per estroboscopis encegadors, i estridents sons, d'alta freqüència, havien substituït el silenci. Tant la llum com el so s'esvaïen a intervals regulars, només perquè l'altre augmentés d'intensitat. Era impredictible, i estaven pensats per ser-ho. No hi havia meditació, no hi havia una oportunitat d'estendre's a través de la Força per a ningú ni res.

La seva única pau relativa arribava en aquells moments en què un dels droides arribava per un dels altaveus interns, demanant respostes sobre la República. Algunes de les preguntes les havia esperat. Quines eren les seves fronteres més recents? Quin és l'estat de la tecnologia de naus de guerra de la República avui? Altres l'havien sorprès. Quina és la biologia de les espècies més properes a la frontera? Quant ha investigat la República en estudis toxicològics?

Ella no havia contestat cap de les seves preguntes, per descomptat, guanyant més càstig per les orelles. Almenys ella podia tancar els ulls, deixant-la sense veure res excepte els vasos sanguinis il·luminats en les parpelles, i multitud de penediments. S'havia equivocat en considerar la «hospitalitat» de l'Arkàdia per un segon, de la mateixa manera que s'havia equivocat en pensar que Byllura podia haver estat algun tipus de refugi. En ambdós casos, ella s'havia dit a si mateixa que realment volia que els estudiants deixessin l'espai Sith per complet. Però, en realitat, hauria acceptat una alternativa acceptable en l'espai Sith per a la Tan i els refugiats, si hagués existit alguna. Gub i tots els pares i guàrdies que havien posat als seus fills amb l'Heurística Industrial i la Brigada d'en Rusher, havien esperat que els seus fills anessin a un lloc marginalment més segur. Ella havia caigut en el parany de pensar que una lleu millora era acceptable, just perquè pogués tornar a desbaratar als Lords Sith.

-Fer volar les coses és fàcil, -li havia dit abans a Rusher-. La misericòrdia és difícil.

Ella havia estat dura amb ell, es va donar compte, en part per mantenir la pressió sobre si mateixa, per evitar que ella es conformés amb menys per als estudiants. Com eren els mercenaris que servien als Sith, ell realment no era tan menyspreable. Definitivament semblava preocupar-se per la seva tripulació. L'envejava perquè el seu treball s'hagués acabat. Hi havia tants que necessitaven ajuda -la seva ajuda personal- que ella amb prou feines podia concebre l'escala del seu. Hi havia mil set-cents refugiats a bord del Diligència que confiaven en ella. Però això no era ni un mil set-centena milionèsima part del nombre que quedarien en risc. Estava bé que ella centrés els seus esforços en fer les coses perfectes per a un grupet selecte mentre hi havia tant més per fer?

Sí. La Kerra només necessitava recordar la imatge de Lureia, la noia petita amb la cinta del cap de la seva germana perduda. Ella -i tants altres com ella- havia patit massa per merèixer només mesures a mitges. Sí, ser l'única Cavaller Jedi en el sector, li donava altres responsabilitats. Però aquestes no l'absolien del seu deure per a aquells que havien posat la seva fe en ella. Ella estava en deute. No hi havia un lloc tal com «un lloc més segur» a l'espai Sith. D'una manera o altra, havia de treure'ls corrent d'aquí!

Els interrogadors van començar de nou, parlant monòtonament sobre el nombre de Jedi i on estaven estacionats. Escoltant les seves preguntes, la Kerra es va adonar que estava aprenent més del que l'Arkàdia sabia -o no sabia- del que ells estaven aprenent d'ella. La gran millor carta dels Jedi, la seva reputació, romania darrere de la seva partida, però molts éssers que havia trobat a l'espai Sith semblaven no saber res en absolut dels Jedi. En Rusher havia admès que el seu coneixement venia majoritàriament dels seus estudis d'història. Fins i tot alguns Lords Sith que havia trobat, semblaven tenir poca idea sobre com tractar amb els Jedi. L'Arkàdia havia pensat que es podria negociar amb la Kerra. Odion, en l'assumpte de Chelloa, havia pensat que la Kerra podia ser persuadida de veure el suïcidi com una elecció racional. Els bessons no semblaven tenir cap coneixement de cap tipus del que ella era.

En efecte, de tots els Lords Sith i esbirros que havia trobat, només en Narsk havia semblat tenir una idea immediata del que eren els Jedi. «Vosaltres els Jedi se suposa que sou de jugar net i de decència!»

La Kerra obrir els seus ulls. El bothan tenia raó, és clar.

Però com ho sabia ell? Qui era ell?

Següent