Els Camins del Destí II (I)

Els Camins del Destí
 

part II

El Nou Orde Jedi 14

Walter Jon Williams

En Luke està decidit a restablir el Consell Jedi just quan l'oposició als nous i ocults usos de la Força és més implacable. L'oposició ha de ser detinguda abans que no quedi res de la Nova República, abans que ja no pugui enfrontar-se al poder del Costat Fosc.

CAPÍTOL 1

A la fi, la Jaina va decidir deixar de banda qualsevol altra consideració i tornar a concentrar-se en ser una bona líder de l'Esquadró Sols Bessons. La meitat dels membres del seu esquadró no tenien més experiència de combat que l'adquirida en els llocs de combat de la Mentidera, i aquesta no havia de ser ni molt menys la seva tasca normal. Eren pilots de caces, i la Jaina sabia massa bé que fins i tot els pilots experts tenien una esperança de vida curta quan havien de combatre contra els yuuzhan vong. Hi havia planificat un programa ambiciós d'entrenaments, fent pilotar als pilots gairebé diàriament, lliurant batalles contra formacions d'Ala-A, la velocitat i característiques de combat que tenien la major semblança possible amb els coralites yuuzhan vong. Els dies en què els membres dels esquadrons no es pujaven als seus Ala-X, anaven a l'aula per estudiar la teoria i la pràctica de l'estratègia.

El programa ambiciós de la Jaina va caure el segon dia. L'Esquadró Sols Bessons practicava maniobres hiperllum, perseguint a un esquadró d'Ala-A comandat pel coronel Ijix Harona. Harona i el seu Esquadró Simitarra feien breus salts repetits per l'hiperespai mentre l'Esquadró Sols Bessons intentava seguir-los també per l'hiperespai de manera que els salts acabessin en situació tàcticament avantatjosa respecte d'aquells als que perseguien. Els esquadrons estaven ben aparellats: tots dos estaven compostos de pilots experts i de novells a parts iguals.

Els dos esquadrons havien completat la seva segona persecució (un èxit, malgrat tot, va pensar la Jaina), quan un senyal de socors va sonar en les seves unitats de comunicació per l'hiperespai.

-Aquí el creuer de la Nova República Tro Llunyà. La fragata Mà de Tralla i nosaltres estem sent atacats per uns seixanta coralites enemics. Els nostres motors d'hipervelocitat estan avariats. Indiquem les coordenades a continuació. Sol·licitem ajuda a totes les forces pròximes de la Nova República. Repeteixo...

A la Jaina se li va gelar la sang. El Tro Llunyà era el creuer que havia quedat avariat a Obroa-Skai i que estava sent escortat per la fragata de classe Llancer Mà de Tralla, que abans havia estat de l'Imperi. La majoria de la tripulació del creuer havia estat evacuada, i no havia quedat a bord la suficient per constituir una tripulació de combat. La Jaina va prémer amb el polze el comunicador i va cridar al coronel Harona.

-Simitarra U, has rebut el missatge de socors?

-Rebut, Bessó U -Harona tenia la veu una mica nerviosa-. Demana'ls-hi detalls. Vaig a consultar el Comandament de la Flota.

-Entesos, Simitarra U -va dir la Jaina, i va encendre el comunicador d'hiperespai-. Tro Llunyà, aquí l'Esquadró Sols Bessons. Em pots donar una idea de la vostra situació?

-Comandant Solo? -sonà una veu nova pel comunicador, i la Jaina va reconèixer al capità Hannser del Tro llunyà-. Només tenim a bord tripulació de control de danys i de pont. Hem deixat els sistemes d'armament en mans de cervells droides, però no són tan eficients com una tripulació de combat de veritat. Hem perdut la nostra gavarra. Hem perdut molts escuts i ens estan picant. El Mà de Tralla es defensa, però està massa assetjat per protegir-nos a nosaltres -La Jaina va percebre la desesperació callada a la veu-. Només vull guanyar una mica de temps per evacuar la meva tripulació i llençar-la en orris la nau. És l'únic que demano.

La Jaina va sentir llàstima per ell. En Hannser havia discutit molt amb Farlander, que volia llençar la nau en orris; al final s'havia sortit amb la seva... per acabar així.

-Entesos, Tro Llunyà -va dir la Jaina-. Manteniu-vos a l'espera.

Va passar al comunicador entre naus.

-Simitarra U, Tro Llunyà informa...

-Ja ho he sentit -va dir Harona concisament; i va afegir després- el Comandament de la Flota tem que es tracti d'una emboscada.

-Els missatges no són falsos -va dir la Jaina-. He reconegut la veu del capità.

-Mantingui's a l'espera, Bessó U.

La Jaina va esperar durant un llarg moment mentre Harona es comunicava amb la caserna general. Després, va tornar a sonar la seva veu.

-El Comandament de la Flota ha deixat la decisió a les meves mans -li va comunicar Harona-. Si no hi anem, ordenaran a Mà de Tralla que es posi fora de perill i abandoni el combat.

La Jaina es va mossegar el llavi. Als coralites els caldria un esforç considerable per destruir una nau capital, encara que estigués avariada; però podrien aconseguir-ho dedicant-li el temps necessari. Els dos esquadrons de reforç igualarien bastant la lluita; però la meitat dels pilots de caces eren novells dels que no es podia esperar que estiguessin a l'altura dels yuuzhan vong, i els pilots experts haurien de distreure's vetllant pels novells.

A més, era possible que també els yuuzhan vong haguessin demanat reforços.

Es va imaginar la caiguda dels escuts, les bretxes en el casc, la mort i la destrucció inexorable del Tro Llunyà, peça a peça, compartiment a compartiment.

La Jaina va prémer el botó de la seva unitat de comunicacions.

-Jo m'arriscaria, coronel -va dir-. Si la cosa es posa lletja, ens podrem retirar.

Es va produir un llarg silenci fins que va tornar a sonar la veu de l'Harona.

-D'acord, Bessó U -va dir-. Emprarem el tall d'Ala-A, de manera que tu aniràs al capdavant.

-Entesos, Simitarra U -va dir la Jaina, serrant les dents. El pla de l'Harona comprometia en primer lloc l'esquadró de la Jaina, i els Ala-A de l'Harona quedarien fora del combat, en reserva fins que les coses es posessin serioses.

També tenia la seva lògica el pla de l'Harona. Els Ala-A eren poc més que un parell de motors Novaldex gegants als que s'havien afegit armes i un pilot; no podien suportar el foc com un Ala-X, i funcionaven millor en una tàctica d'atac i retirada immediata.

-Preparada per rebre coordenades de salt. Preparats per al salt al meu senyal.

-Rebut, Simitarra U.

La Jaina va passar al canal que utilitzava per comunicar-se amb el seu esquadró.

-Hem rebut un senyal d'auxili de dues naus capitals que estan sent atacades -va dir-. Anem a ajudar-los. Això no és un exercici -va fer una pausa perquè assimilessin això bé-. Vull que els companys de vol estiguin a prop dels seus líders. No heu de sortir a caçar vong pel vostre compte. Cada grup ha d'anar en fila índia, amb les naus a dos quilòmetres de distància.

»Bessó Cinc, vull que el teu grup estigui vint quilòmetres a popa del meu grup, i a la dreta -En Lowie udolà donant-se per entès-. Bessó Nou, el teu grup anirà cobrint-nos, vint quilòmetres a popa de Bessó Cinc.

-Rebut -va dir en Tesar.

Volia que el seu esquadró fora en fila índia perquè als novells els resultaria més fàcil mantenir aquesta formació. Tots ells anaven de companys de vol dels pilots amb més experiència, de manera que l'únic que haurien de fer seria seguir la nau que tenien per davant i disparar als enemics que els posessin davant seu. Si els companys de vol eren atacats al seu torn, tindrien darrere a un pilot veterà que podria cobrir-los les esquenes.

La Jaina observava les pantalles mentre el seu esquadró adoptava la formació assignada. No hi va haver molts moviments inútils ni bruscos, la qual cosa era bona.

-No sabrem bé tot el que hi ha fins que hi arribem -va dir-, de manera que esteu preparats per a maniobres en el moment mateix d'entrar a l'espai real. Alguna pregunta?

Cap pregunta. Va pensar que tots els membres del seu esquadró eren o molt llestos o molt estúpids. La Jaina sabia com apostaria ella al respecte.

-Esteneu les ales. Armar i provar armes, ja!

Van passar raigs de làser a prop de la cabina de la Jaina quan van provar les armes. Almenys, els seus novells no li havien rebentat la cua, la qual cosa havia de comptar com un èxit.

El seu ordinador de navegació es va il·luminar quan Ijix Harona li va enviar les coordenades.

-Salteu al senyal del coronel -va dir la Jaina, i va passar a la freqüència de «totes les naus» per sentir la veu de l'Harona.

-Al meu senyal -va repetir l'Harona-. Cinc. Quatre. Tres. Dos. Ja.

-oOOOo-

La llum de les estrelles es va allargar al voltant de la cabina, i l'Esquadró Sols Bessons estava de camí.

Va ser un salt per l'hiperespai de vint minuts que va donar a la Jaina massa temps per pensar en el que anava a passar. Els plans i les possibilitats li donaven voltes al cap. La majoria d'elles acabaven amb les forces de la Nova República aixafades.

Va pensar en els projectils dels canons de plasma que destrossarien als seus novells. O a Lowbacca. O a ella mateixa. Sabia que, si la guerra durava, que succeís allò només seria qüestió de temps. Tard o d'hora sortiria el seu número a la loteria de la mort, com havien sortit tants d'altres.

Va expulsar de la seva ment els morts amb un acte de voluntat. En el que havia de pensar era en les maneres de sobreviure, en comptes de donar voltes a la llarga llista de caiguts. El seu escut mental es va posar en posició al seu voltant. Es concentraria únicament en el resultat, en resoldre el combat amb èxit.

Només se li va acudir cridar la Força quan l'ordinador de navegació li va donar l'avís dels dos minuts. Havia estat descuidant els seus exercicis i les seves meditacions diàries, i no només perquè estigués ocupada. Obrir-se a la Força significava obrir-se a tota la vida, i en la vida s'incloïen les emocions que estava reprimint: el dolor, el terror, el pànic, l'horror. Significava ser vulnerable, i ella no es podia permetre ser vulnerable en aquests moments. Havia de mantenir-se centrada en el resultat, i qualsevol cosa que no estigués relacionada directament amb la supervivència del seu esquadró, era irrellevant.

Malgrat tot, va cridar a la Força, invocant únicament la seva força per refrescar-se, el seu vigor per mantenir la ment atenta. Sabia que podia fer-ho, almenys durant estones curtes, sense distreure's amb totes les altres coses amb les que connectava a través de la Força.

Va percebre llunyanament en la seva consciència de la Força a Lowbacca i a Tesar, que li van enviar una aclamació d'alegria guerrera. Ella la va absorbir, va sentir la impaciència viva pel combat imminent i va intentar aprofitar-la per donar-se força a si mateixa. Va trobar a faltar la presència d'altres Jedi, de Jedi capaços de formar la fusió en la Força que havien evocat a Obroa-Skai; però Tesar, Lowie i ella eren els únics tres presents, i en realitat tres eren massa pocs.

L'ordinador de navegació de l'Ala-X va emetre el seu so d'advertència, i les estrelles van aparèixer bruscament sobre el fons negre de l'espai i es van quedar fixades allà. La Jaina va mirar les seves pantalles i va veure de seguida les dues naus capitals de la Nova República, grans navilis envoltats d'eixams de mosquits de vol veloç. A les pantalles s'apreciaven moviments d'energia: estava clar que les dues naus grans seguien combatent. Al lluny, a la reserva, hi havia un parell d'equivalents a gavarres, naus de corall no armades que havien transportat fins a la batalla als coralites.

Estaven a l'espai profund. No hi havia sols, ni planetes, ni llunes, ni asteroides, ni cometes.

-Esquadró Sols Bessons -ordenà-, virar rumb seixanta graus a babord, en successió. Quan arribeu al meu senyal, accelerar a noranta-cinc per cent d'empenta màxim. Aquí Bessó U, virant ja.

Els controls van respondre amb suavitat a les seves mans quan va fer girar la nau fins a la seva nova trajectòria i va prémer els controls dels motors.

La van anar seguint successivament els altres Ala-X, una línia de naus de gairebé cinquanta quilòmetres de longitud que es dirigia cap al combat. Tesar i Lowbacca eren una presència llunyana i enfortidora en la Força.

Ijix Harona es va quedar enrere amb els seus Ala-A, però la Jaina sabia que les seves naus tenien l'acceleració suficient per assolir-los sempre que volguessin.

-Aquí l'Esquadró Sols Bessons i l'Esquadró Simitarra -Va transmetre la Jaina a les naus Tro Llunyà i Mà de Tralla-  On ens voleu?

Va respondre primer Mà de tralla.

-Nosaltres ens defensem -li van dir -. La vostra prioritat és ajudar al Tro Llunyà.

-Rebut, Mà de Tralla!

Mà de Tralla era una fragata de la classe Llancer, desenvolupada per l'Imperi per protegir les caravanes dels atacs dels caces dels Rebels. Era una nau dissenyada per combatre eixams de naus petites, i era ideal per aguantar davant grups de coralites. Si no hagués estat perquè el Tro Llunyà ja venia avariat i amb una tripulació mínima, les dues naus juntes podrien haver fet alguna cosa més que defensar-se; però, tal com estaven les coses, el Mà de Tralla es trobava en greu desavantatge per haver de protegir també a la seva companya avariada.

La Jaina va estudiar les pantalles i va advertir amb alleujament que els enemics no es movien amb aquest sincronisme estrany que donava a entendre que el seu atac estava sent guiat per un yammosk. Allò era bo, perquè ella no tenia a la seva disposició cap dels seus sistemes d'interferència de yammosk. Al cap i a la fi, només havien sortit a fer uns vols d'entrenament.

Va observar que la relació entre les dues naus grans era interessant. Volaven costat amb costat, i el Mà de Tralla realitzava grans girs envoltant al creuer per situar-se allà on l'amenaça semblava més gran.

En aquells moments, el Mà de Tralla girava cap a la Jaina i cap al seu esquadró, venint cap a ells i gairebé ocultant-los a la vista el creuer avariat.

-Mà de Tralla -Va transmetre la Jaina-, si pots girar altres cinquanta graus i mantenir la teva posició respecte del Tro Llunyà, podré ajudar-te millor.

Hi va haver un moment de titubeig.

-Molt bé, Bessó U.

El Mà de Tralla girà pesadament fins a ocupar una posició que ocultava per complet al Tro Llunyà.

-Atents tots -va dir la Jaina al seu esquadró-. Anem a començar per aclarir una mica al Mà de Tralla abans de posar-nos a ajudar el Tro Llunyà. Caps de parella, trieu els vostres propis objectius. Companys de vol, seguiu als vostres caps; recordeu que només esteu per guardar-los les espatlles. Quan hagueu deixat enrere els coralites que envolten el Mà de Tralla, busqueu i seguiu la meva cua si podeu, perquè les coses es posaran espinoses de seguida. Si teniu alguna pregunta, ara és el moment.

Cap pregunta. Havia deixat molt clares les seves instruccions per als novells: seguir al de davant, i res més. D'altra banda, els veterans segurament entenien el que es proposava.

El Mà de Tralla s'acostava molt. Els coralites enemics havien estat molt concentrats en els seus atacs, i només ara començaven a reaccionar a la presència de la Jaina. Massa tard. La Jaina va escollir a un coralita que estava acabant un atac dirigit als motors de popa del Mà de Tralla. El coralita estava fent un viratge, disposant-se a llançar un altre atac, i el més probable era que tingués el dovin basal dirigit cap a la seva popa per impedir que foc defensiu de la fragata li pugés per la cua.

Perfecte. La Jaina s'acostava tan de pressa, que l'objectiu segurament no sabia si més no que tenia a un enemic a menys de deu quilòmetres.

Va ser un tret per deflexió, però els reflexos de la Jaina es van sincronitzar perfectament amb els controls del seu Ala-X, i va fer girar lleument la proa de la seva nau cap al sentit del viratge del seu enemic, mentre llançava un tret quàdruple amb el canó de làser. El coralita va saltar a trossos mentre l'Ala-X passava veloçment pel seu costat. Després, va brillar sota el ventre del caça de combat de la Jaina la gran fragata, envoltada de feixos de llum coherent dels seus turbolàsers.

-Girant a la dreta, Bessó Dos.

La Jaina volia girar per llevar-se de la cua a qualsevol enemic que pogués estar-la seguint, però tampoc volia perdre la seva companya de vol novençana alhora que donava el salt a l'enemic.

-Rebut, Bessó U.

La Jaina va veure en les seves pantalles que la seva companya de vol seguia la seva maniobra. Bessó Dos era una dura anomenada Vale, que fins llavors havia donat mostres de ser una pilot bastant capacitada, tenint en compte que acabava de sortir de l'acadèmia de vol.

La Jaina va mirar al front i va veure que el Tro Llunyà estava en males condicions. Algunes parts del gran creuer estaven destrossades; altres estaven enfosquides com si haguessin cremat. Però almenys dues terceres parts dels seus turbolàsers seguien dirigint foc als prop de quaranta coralites que flotaven al seu voltant, i seguia disparant míssils defensius. L'espai que envoltava al creuer estava ple de foc brillant.

La Jaina va tornar a escollir un objectiu, el més endarrerit d'un grup de quatre coralites que acabaven de llançar un atac contra el pont de comandament del Tro Llunyà.

Va aixecar el morro de l'Ala-X, va igualar les trajectòries i va fer saltar el coralita amb el seu segon tret. Després, va tirar amb força del comandament, fent pujar el foc cap al segon coralita, i va veure brollar les flames del seu casc petri a mesura que els raigs de làser li assagetaven la superfície.

Els dos coralites restants es van desviar a dreta i esquerra, i la Jaina va ser incapaç de seguir-los. Al cap de pocs segons havia deixat molt enrere al Tro Llunyà i va començar a estirar el comandament per tornar fent un bucle i donar una segona passada. Tot d'una, va veure passar raigs de làser al costat de la seva cabina. Una cosa va xocar contra els seus escuts del darrere.

-Coralita a la teva cua, comandant!

El xiscle de la Vale li va retrunyir les orelles, i el cor de la Jaina va fer un salt contra les seves costelles.

-Desviació a l'esquerra! -va dir la Jaina, i va tirar dels controls. Els raigs de làser es van perdre a la seva dreta, i va arribar a veure passar fugaçment un coralita amb els canons de plasma que seguien llançant projectils lluminosos. Va seguir al coralita i li va llançar un míssil, però el dovin basal se'l va empassar, i el coralita es va allunyar accelerant ràpidament.

-Gràcies, Bessó Dos -va dir la Jaina. El cor li seguia bategant amb força, i només podia esperar que la cortina de làser frenètica que havia llançat la Vale hagués espantat al pilot enemic tant com l'havia aterrit a ella.

Va dedicar uns segons agitats a ordenar el seu comandament, a organitzar l'Esquadró Sols Bessons després de la seva passada d'atac i a posar-lo en posició per llançar un altre atac a l'enemic. Havien caigut diversos coralites, sense que s'haguessin donat baixes entre els Ala-X, però ara els yuuzhan vong els estaven esperant, i dues formacions de mida de grup de combat s'havien destacat del seu cos principal, disposades a repel·lir als Ala-X quan aquests tornessin a apropar-se.

-Segueix-me, Lowie -va dir la Jaina-. Tesar, la teva tasca és cobrir-nos i evitar que aquests tipus no ens caiguin a la cua.

-Rebut -va dir Tesar.

-Els Ala-A hauran d'ajudar-te -va dir la Jaina. «Això espero».

Va dirigir el rumb del seu grup als enemics que envoltaven al Tro Llunyà i va prémer els acceleradors. L'avantatge principal d'un atacant consistia en la velocitat; si havia de desaccelerar per maniobrar davant l'enemic, seria presa fàcil per als dos grups de combat que es mantenien a l'espera d'una oportunitat.

Per això, no reduiria la velocitat si no era indispensable. Els Ala-A no eren els únics caces capaços de fer un atac llampec.

El problema eren els dos grups de combat enemics que planaven a banda i banda del Tro Llunyà, esperant que ella fes precisament el que estava fent.

-Girant a l'esquerra -va anunciar. Així, el Tro Llunyà quedaria entre el seu esquadró i un dels grups de combat enemics, de manera que l'enemic hauria de passar davant el foc del creuer si volia arribar fins a ella. Potser no ho intentessin. Només li quedava confiar en això.

-Caps, trieu objectius -va dir la Jaina-. Companys de vol, manteniu-vos prop.

Ella ja havia escollit a un coralita que es disposava a emprendre una passada d'atac contra el Tro Llunyà. El va seguir fins posar-se en la seva trajectòria, va apuntar, va disparar els làsers... però va veure que els raigs lluminosos de llum es desviaven, viraven al blau i desapareixien per sota de l'horitzó d'esdeveniments del dovin basal. Va disparar de nou, amb el mateix resultat.

Però llavors un dels turbolàsers del Tro Llunyà va travessar netament la nau, com un ganivet que travessa una pastilla de sabó, reduint-la a fragments irisats lluminosos que van esquitxar els escuts de la Jaina.

El dovin basal del cori no havia estat capaç de protegir-se alhora del creuer i de la Jaina.

Va donar les gràcies a sota veu al cervell droide que hagi llançat aquell tret afortunat, i es va apartar després del Tro Llunyà, prement l'accelerador per apartar-se de la zona de perill.

-Cap de Bessons, et persegueixen! -va dir la veu d'en Tesar-. Atenta als teus sis!

-Girant a l'esquerra -va tornar a dir la Jaina. Així quedaria a la zona on coincidien els camps de tir del Tro Llunyà i del Mà de Tralla, cosa que esperava que pogués intimidar els vong. Els dolls de foc de turbolàser li van il·luminar la cabina; la llum blava, vermella i verda intermitent es reflectia en els interruptors i dials dels controls.

Llavors li van passar prop de les ales esteses de la dreta uns projectils ardents de canó de plasma a prop, i la Jaina va tornar a tirar del seu Ala-X cap a l'esquerra, per tornar a girar per seguir la cua del cori quan aquest va passar ràpidament al costat a ella. Veia que la singularitat del dovin basal estava desplegada cap a popa, però es va alinear cap al blanc en tot cas. Per què no? Si li disparava, podria mantenir-lo ocupat.

-Tinc un cori a les sis! -va exclamar la veu frenètica de la Vale, donant un altre tomb al cor de la Jaina-. Em desvio a la dreta!

La Jaina va percebre darrere de les paraules de la Vale el flagell dels projectils de canó de plasma en els escuts del seu Ala-X.

La Jaina va abandonar la seva persecució i es va desviar a l'esquerra, primer, i després a la dreta, traçant una S que esperava que pogués deixar-la alineada amb el coralita que perseguia a la Vale. Va passar ràpidament pel seu punt de mira, i la Jaina va disparar, però el tret per deflexió va fallar. Maleint, la Jaina va començar a perseguir l'enemic amb el seu Ala-X.

-He perdut els escuts!

El dovin basal de l'enemic havia saltat cap endavant i s'havia empassat els escuts de la Vale. Almenys, això significava que la singularitat no estava desplegada cap a popa.

-Bessó Dos, desvia't a l'esquerra!

La Vale va obeir l'ordre de la Jaina amb massa energia, movent la palanca de comandament amb tanta força que els seus motors de maniobra li van prendre velocitat, convertint-la en un blanc perfecte; però el cori va passar davant el morro de la Jaina i aquesta va llançar un míssil. La nau enemiga es va trencar com un ou, i la Jaina va pensar per un moment que l'impacte que estaven patint els seus escuts eren fragments de la nau destrossada, fins que va assotar la seva cabina, com un martell gegant que fa sonar una campana, un gran projectil de canó de plasma de color vermell. La Jaina va fer girar la seva nau a la dreta, però les canonades la van seguir colpejant una vegada i una altra.

-Vale, tens buidat els teus sis! -va cridar-. Però ara tinc un cori a la meva cua! Em desvio a la dreta!

El seu androide astromecànic R2-B3 va deixar anar uns xiscles d'enuig quan un dovin basal li va sobrecarregar un dels escuts posteriors. La Jaina va fer girar la nau sobre si mateixa en un violent tirabuixó, mentre els trets de plasma passaven ardents prop de la seva cabina.

La Jaina es va assecar amb la llengua la suor del llavi superior.

-Vale, treu-me d'aquí!

En el remolí de la seva visió va veure primer al Tro Llunyà, després al Mà de Tralla.

-No et trobo, comandant! -udolà la seva companya de vol. Un tret enemic va travessar l'escut trencat i va arrencar un fragment de l'ala superior esquerra de la Jaina. Aquesta va portar al seu perseguidor enemic en una boja dansa pel buit, però el cori la seguia sense deixar de disparar amb els seus canons de plasma.

-Desviant-me a l'esquerra! -va dir la Jaina, amb l'esperança que algú estigués en situació de sentir i obrar en conseqüència. El foc de turbolàser del Mà de Tralla traçava formes irreals en el seu camp de visió. Sentia la suor en les seves aixelles i en el seu front, i sentia que les espatlles se li posaven tenses, com si esperés el tret definitiu que la faria trossos.

-Bessó U, gira a la dreta!

La veu d'en Tesar. La Jaina ja havia rebut l'ordre per mitjà de la Força abans de sentir les paraules, i va virar bruscament l'Ala-X sobre si mateixa. El foc de làser passà prop de la seva cabina, i després una llum actínica es va reflectir en els instruments del seu tauler de comandaments quan el coralita que la perseguia va esclatar a miques.

-Gràcies, Bessó Nou -va dir la Jaina, pestanyejant per la suor que li queia als ulls. El tercer grup d'en Tesar havia fet exactament el que havia ordenat la Jaina: mantenir-se apartat de la baralla fins que algun dels esquadrons enemics l'ataqués, i llavors atacar al seu torn als atacants.

Però allò no havia acabat, ni molt menys. L'esquadró de la Jaina seguia compromès amb un eixam de coralites, i tots es desplaçaven molt de pressa. Ja havien deixat enrere al creuer i la fragata i mantenien un duel de caça contra caça fora de l'abast del foc protector de les naus capitals. Estaven sols, i els números estaven força igualats.

Un Ala-X en flames va creuar el rumb de la Jaina, i aquesta va sentir com si un puny d'acer li estigués retorçant el ventre. Els dos coralites que havien incendiat l'Ala-X van passar massa de pressa perquè ella els hi pogués disparar.

-Bessó Dos, posa't a la meva cua!

A la Jaina no es treia del cap la pèrdua del seu escut de popa, i li feia molta falta tenir darrera la Vale perquè l'ajudés a cobrir el buit.

-Encara no et trobo, Cap Bessons! -el xiscle de consternació de la Vale va estar a punt de fer saltar els timpans de la Jaina.

-No importa -va dir la Jaina-. Tu segueix viva. Et trobaré.

La Jaina va empènyer cap a l'exterior el seu sentit de la Força, va intentar localitzar la Vale entre tanta confusió.

-Bessons Deu i jo seguirem amb tu, Jaina -va dir en Tesar.

-Gràcies de nou -va dir la Jaina. I llavors va haver d'esquivar un projectil yuuzhan vong que buscava el forat del seu escut. Va cridar al seu androide astromecànic que tornés a posar l'escut i va deixar anar un tret ràpid a un coralita que va passar breument davant ella; però va fallar. Va trobar la Vale a la pantalla frontal i va arribar fins a ella just a temps per abatre un coralita que estava a la cua de la seva companya de vol.

-Darrere teu, Bessó Dos -va dir la Jaina mentre el coralita es perdia en flames en la foscor.

-Ai, gràcies! -va exclamar la Vale amb molt de sentiment.

-Bessó Nou -va dir la Jaina a Tesar-. Vale i jo tenim danyats els escuts de popa. Pots seguir amb nosaltres?

-Afirmatiu.

Es van succeir després diversos minuts de combat ardent, furiós, confús, alternats amb moments de desconcert en què a la Jaina li semblava que no trobava ningú a qui disparar. Va llançar trets a diversos coralites i va deixar anar un parell de míssils, però sense tenir idea de si havia aconseguit arribar a algun blanc. I llavors va sentir un rugit d'en Lowie.

Arribaven més coralites! Deu, o més!

Es tractava del segon grup de combat enemic, que s'havia mantingut a l'expectativa, esperant llançar-se sobre la Jaina quan aquesta fes el seu atac. Gràcies a les maniobres d'aquesta, els enemics havien hagut de passar prop de les naus capitals per arribar-hi, i havien perdut així un parell de coralites; però ja havien arribat.

Ara, l'Esquadró Sols Bessons es trobava en una situació d'inferioritat desesperada.

Durant els moments següents, la Jaina va emprendre una acció evasiva frenètica, ballant, serpentejant i fugint pel buit. En el transcurs de les seves maniobres desesperades va perdre el contacte amb la Vale, amb Tesar i amb Bessó Deu; perdre el sentit de tot el que no fos el seu propi terror. A través de la Força no percebia més que desesperació i terror, i va tancar el seu sentit de la Força ampliat perquè les emocions dels altres pilots no la distraguessin. Va veure que un Ala-X explotava en una pluja de llum ataronjada, i va disparar a coralites que passaven davant seu sense saber si hi havia encertat o no. El comunicador entre naus es va omplir de crits, avisos i xiscles d'impotència, por i ira. La Jaina estava gairebé encegada per la suor que li entrava als ulls. Per fi, li va semblar que havia tingut prou. Aquella batalla era impossible de guanyar.

-Esquadró Sols Bessons! -va cridar-. Preparats per a hipervol! Tornada a l'origen! Al meu senyal!

«Tornada a l'origen» significava fer un salt per l'hiperespai fins al punt de salt anterior a l'actual, és a dir, el lloc de l'espai buit on la Jaina havia sentit en un primer moment la crida de socors del Tro Llunyà. Allà no hi havia cap dificultat per saltar; estaven en l'espai profund, on qualsevol punt era un punt de salt.

-Negatiu, Cap Bessons! -va dir una veu-. Negatiu! No salteu!

Només llavors es va recordar la Jaina d'en Ijix Harona, amb el seu grup d'Ala-A.

-On esteu? -va preguntar. Va tirar amb força del seu Ala-X a la dreta per evitar el foc brillant d'un canó de plasma.

Un altre canó li va sacsejar els escuts frontals quan un coralita va intentar un tret per deflexió.

La veu del coronel Harona tenia una calma desconcertant.

-Estem aquí mateix.

I, de sobte, la nit fosca de l'espai es va il·luminar amb el foc dels coralites ardents.

Set naus enemigues van quedar destruïdes en dos segons quan els dotze Ala-A de l'Harona van entrar en el combat de la Jaina. L'esquadró de la Jaina estava tan entremesclat amb l'enemic, que tant ella com els coralites havien reduït la velocitat per poder maniobrar, amb el que els yuuzhan vong s'havien convertit en blancs maldestres i fàcils per la tempesta de foc encegador dels Ala-A.

La Jaina va deixar anar un xiscle d'alleujament i d'alegria.

-Cancel·leu el salt a l'hiperespai! -va dir-. Tornem al combat!

La Jaina va haver de seguir lluitant desesperadament mentre l'Harona i els seus Ala-A feien el viratge per donar una altra passada, però aquesta vegada la situació estava més equilibrada. Va aixafar una nau enemiga i va espantar una altra de la cua d'un dels seus pilots novells. Llavors van arribar de nou a l'atac l'Harona amb els seus Ala-A. En aquesta ocasió, els yuuzhan vong estaven més preparats i els Ala-A només van abatre a quatre; però allò va acabar d'inclinar la balança decisivament a favor de la Jaina, i llavors van ser els enemics els que van fugir desesperadament per l'espai mentre els perseguien els Ala-X.

Abans que els Ala-A poguessin fer una tercera passada, els yuuzhan vong van trencar el contacte i van fugir, dirigint-se als anàlegs de gavarres que els havien portat fins allà. No només els que combatien contra la Jaina, sinó tots els altres, els que empaitaven al Tro Llunyà.

-Bon treball, Sols Bessons -la va felicitar l'Harona-. S'ha donat bé el dia.

«Serà per a tu», va pensar la Jaina. Tenia amarada de suor la granota de combat, i l'aire de la seva cabina estava pràcticament cobert d'un núvol d'adrenalina.

-Forma el teu esquadró a popa del Tro Llunyà! -va ordenar l'Harona.

L'esquadró de la Jaina havia perdut tres naus i dos pilots, dos novells. La Jaina a penes havia tingut temps d'aprendre's els noms abans que la guerra els hi arrabassés les vides. La seva pròpia companya de vol, Vale, havia sobreviscut. El pilot novell que havia aconseguit evacuar la seva nau danyada havia estat recollit per una llançadora del Tro Llunyà, que evacuava la seva tripulació al Mà de Tralla.

Quan es va haver acabat d'evacuar el creuer avariat, el Mà de Tralla va evolucionar fins a tenir a tir i a curt abast el Tro Llunyà, i va obrir foc. El creuer, sense cap defensa, va saltar en trossos en una explosió furiosa, sense deixar enrere res per als yuuzhan vong. La Jaina es va figurar al desventurat capità Hannser, que estaria contemplant des del pont de comandament del Mà de Tralla la destrucció de la nau per la qual tant havia lluitat.

La Jaina sabia com se sentiria.

Els yuuzhan vong havien perdut un parell de dotzenes de coralites a canvi de la destrucció d'un creuer classe República. Encara que havien fugit del camp de batalla, tenien tot el dret a considerar-ho una victòria.

Els dos esquadrons de caces van formar al costat del Mà de Tralla i van saltar junts a l'hiperespai, dirigint-se a Kashyyyk. La Jaina sabia que, un cop allà, l'Esquadró Sols Bessons repararia els seus danys, adquiriria dos membres nous i tornaria a emprendre el seu ambiciós pla d'entrenament... fins que haguessin de tornar a fer front als yuuzhan vong i a córrer a l'atzar de la mort en el buit.

Següent