Els Camins del Destí (XIII)

Anterior

CAPÍTOL 13

-Orem a Yun-Shuno la Misericordiosa -va dir l'Avergonyit-. Preguem per què es compleixin aviat les seves promeses. Preguem perquè els Jeedai no triguin a alliberar-nos dels que ens oprimeixen amb terror i violència.

-Orem per això! -va repetir el petit grup. Alguns no deixaven de gratar-se pel turment que els produïa el fong, ni tan sols mentre repetien la resposta. El so de la cerimònia estava acompanyat per la remor constant dels dits contra la pell inflamada.

-Orem per això! -va repetir en Nom Anor amb els altres. Amb una màscara d'ooglith que el feia semblar un simple obrer, s'havia infiltrat en aquella minúscula secta herètica. Aquella era la segona reunió a la qual assistia.

L'art d'infiltrar-se era un dels que dominava, i havia enganyat gent mes desconfiada que aquells ingenus.

«Però això s'ha acabat -va pensar mentre es gratava tranquil·lament una cama-. Aquests estan perduts».

Menys d'una dotzena de membres componien aquell grupuscle, que es reunia en els nivells inferiors i foscos d'una oficina secundària dels Administradors, en un lloc que normalment estava desocupat de nit. Dirigia el grup un Avergonyit, antic membre de la casta dels administradors amb un implant al braç que havia sortit espectacularment malament, i encara anava deixant constantment un rastre bavós.

Fins i tot els simples Obrers havien d'haver tingut el bon gust de no atendre a res que digués aquella criatura llastimosa. El que havia mogut a Nom Anor a infiltrar-se en la secta era la curiositat pura i simple. Constituïa aquell grup una amenaça tan greu per a l'ortodòxia com havia dit el Summe Sacerdot Jakan? Era tan poderós el missatge de redempció pels Jedi com per representar un perill per als yuuzhan vong i per a tots els seus valors? Quan va haver acabat la reunió, en Nom Anor va sortir de l'estructura per una porta que empraven només els Obrers. La nit de Yuuzhan'tar era fresca, i estava lliure de l'olor de carn podrida dels Avergonyits. La brisa nocturna alleujava l'ardor de la pell d'en Nom Anor. El liquen fosforescent brillava sobre fragments de runes no digerits, restes de l'antiga civilització del planeta que s'anaven metabolitzant a poc a poc per convertir-los en elements bàsics més útils. Il·luminat per la llum fosforescent, Nom Anor es va allunyar del centre de la nova ciutat yuuzhan vong, cap a una zona de ruïnes i enderrocs a mig dissoldre que encara no s'havia aclarit per als assentaments. Volia estar lliure de distraccions per poder pensar. Va pensar que l'heretgia dels Obrers era un embolic incoherent. Però, si els heretges tenien un líder, un profeta... no un Profeta amb majúscula, algú capaç d'adaptar aquesta doctrina, fent d'ella una arma, llavors podrien convertir-se en una força considerable. Obediència, sí; però no obediència a les castes governants; obediència al Profeta. Aparença de passivitat i humilitat davant aquells als quals consideraven els seus opressors; però, per dins, el ressentiment i l'odi més agut i una arrogància que exigia una galàxia sencera.

Algú... sí, algú com Nom Anor, que havia difós a Rhommamul una doctrina religiosa que havia fet que els habitants es destruïssin entre si en una guerra interplanetària... algú com Nom Anor podria convertir en aquells heretges en un moviment molt perillós. L'únic que caldria seria portar-los fins a un punt que bolqués la balança, fins a un punt en què s'aconseguís que l'arrogància i l'odi pesessin més que la passivitat i la prudència; i llavors els heretges es convertirien en un exèrcit. Sí; era d'agrair que s'estigués mirant de reprimir aquells heretges. Gratant-se les espatlles, en Nom Anor va emprendre el camí de tornada a la ciutat, i va veure al cel els arcs de Sant Martí en espiral que creaven els dovin basal del gran palau flotant on s'allotjava Shimrra. «Ara hi ha poder, va pensar. Però quins arcs de Sant Martí han produït aquests heretges?».

Es va encaminar cap a la zona poblada i, per a la seva sorpresa, va veure que anava per una carretera ben definida. No sabia que els cuidadors havien fet créixer les carreteres fins tan lluny.

I llavors va veure una cosa que venia cap a ell per la carretera, algú que venia muntat en un quednak de cadira. En Nom Anor es va apartar a un costat de la carretera i (per complir amb la seva caracterització de simple Obrer) va fer una reverència servil amb els braços creuats. Només quan va passar pel seu costat amb passos retrunyidors la criatura escamosa de sis potes, en Nom Anor va creure reconèixer la silueta del genet.

Onimi. El cap bulbós, contrafet, era inconfusible.

Què feia per allà el familiar del Summe Senyor, tan lluny del palau i de tots els centres administratius?

En Nom Anor va reflexionar durant un llarg moment, mentre la bèstia s'allunyava, i després va optar per seguir-la.

-oOOOo-

Kashyyyk era una mitja lluna verda i brillant entre la foscor rutilant de l'espai, i la Jaina veia al seu voltant la brillantor platejada de les grans naus de Nova República, que havien fet del planeta una de les seves bases avançades. Anava al comandament de la Mentidera, tensa sota la caputxa de cognició per si estava present algun enemic quan sortissin de l'hiperespai. En comptes d'això, la va rebre un missatge de benvinguda joiós dels elements de la flota de la Nova República que havien quedat enrere en la seva nova base, i la resta de la flota i ella mateixa es van tranquil·litzar. Lowbacca va deixar anar un grunyit d'alegria.

-Tindré molt de gust a visitar la teva família a Kashyyyk -va dir la Jaina-. Un permís en els arbres verds seria ideal.

Era el que li feia falta per alleujar la tensió que sentia a les espatlles i als braços, la marxa fúnebre de pena i dolor que li sonava a la ment, la tristesa que li inundava el cor.

Es van encendre llums en el sistema de comunicació que havia instal·lat Lowbacca a la nau yuuzhan vong, i la unitat va deixar anar un xiulet.

-Missatge de la nau capitana -va dir en Lowie.

-Què vol el general? -es va preguntar la Jaina.

-No és Farlander -va dir el wookiee- és un missatge de l'almirall Kre'fey. Vol que el general Farlander i tu presenteu el vostre informe a bord del Ralroost... «quant us sigui possible», diu.

«I ara és quan paguem el nostre èxit», va pensar la Jaina.

-oOOOo-

-Oh, Gran Guerrera, és aquest el damutek del noble administrador Hooley Krekk?

Els tatuatges del rostre de la guerrera es van arrufar quan aquesta va torçar el gest veient a Nom Anor. Va apuntar cap a la ciutat amb el seu amfibastó.

-Aquí no pots estar! Emporta't la teva carronya miserable al teu barracó!

En Nom Anor, encara disfressat d'Obrer, va fer una reverència amb humilitat fingida.

-Amb tot respecte, oh, comandant, si aquest és el damutek de Hooley Krekk, llavors sí que puc estar aquí.

La guerrera no es va apaivagar en sentir que Nom Anor l'havia ascendit dos graus de cop.

-Aquest no és el damutek de Hooley Krekk! Ara, ves-te'n! No era el damutek de Hooley Krekk, personatge que en Nom Anor acabava d'inventar-se, però sí que era el damutek ben custodiat on s'havia dirigit l'Avergonyit Onimi, el que quedava demostrat per la presència davant l'edifici de la muntura de l'Onimi, que estava llepant tranquil·lament una pedra coberta de fongs. El damutek era una estructura gran, de forma bulbosa, amb tres lòbuls, que irradiava una tènue llum rosàcia. Hi havia almenys un escamot de guerrers muntant guàrdia o acampats a les rodalies, del que es deduïa que, fos quina fos la funció que complia aquell edifici, devia tenir certa importància.

I dret davant l'entrada del damutek hi havia un parell de yuuzhan vong que conversaven entre si. Els seus tocats vivents distintius els caracteritzaven com a cuidadors.

-Ai de mi! Oh, desgràcia! Oh, infelicitat! -va exclamar en Nom, mentre es donava cops al cap i donava saltirons traçant un petit cercle.

Allò va ser suficient per atraure dos guerrers més, un d'ells un subaltern notablement curt de talla i de pèl laci.

-Què vol dir això? -li va interrogar el subaltern. La guerrera li ho va explicar, i el subaltern es va dirigir a Nom Anor.

-Aquí no hi ha cap Hooley Krekk! Torna't al teu lloc ara mateix!

-Però el meu lloc és el damutek de Hooley Krekk! -va dir en Nom Anor amb veu plorosa-. Em van donar indicacions molt concretes: a la plaça de la Jerarquia, a l'esquerra; després, cap al sud, fins al bulevard de l'Aixafament dels Infidels; després, en el temple del Modelador a la dreta; i, després, seguir la carretera llarga fins al final. Ai de mi! -va exclamar, començant a donar-se cops de mans un cop més-. El meu supervisor em castigarà!

-T'ho demanaré jo si no et marxes d'aquí! -va dir el subaltern, alçant l'amfibastó sobre la seva espatlla.

En Nom Anor va caure de cara i es va arrossegar per terra davant els altres.

-Puc suplicar a l'oficial que em perdoni? Puc preguntar-li on he perdut el camí?

-Vas perdre el camí en el moment en què vas néixer -va fer broma un dels guerrers; i l'altre va riure.

-Quin Damutek és aquest? -va preguntar en Nom Anor-. Com es diu aquest lloc, perquè pugui explicar al meu senyor, Hooley Krekk, com he vingut a parar aquí?

-Aquest damutek és només per a cuidadors! -va dir el subaltern. Va deixar caure l'amfibastó com un fuet, i en Nom Anor va sentir un ardor de foc a l'esquena-. Ara, fot el camp d'aquí abans que et fiquin en el seu condemnat còrtex!

En Nom Anor es va allunyar gatejant de costat, com un gran crustaci, i després es va posar dret i va arrencar a córrer carretera avall. Somreia de satisfacció per a sí, tot i la cremor que li cremava l'esquena. «Què previsibles són els guerrers», pensava.

Còrtex era com anomenaven els cuidadors a algun tipus de protocol o tècnica per donar forma a alguna cosa, el que significava que allò era un projecte dels cuidadors prou secret com per traslladar-lo a certa distància de la capital, on pogués realitzar els seus treballs sense ser observat, i prou important com per a assignar-li una guàrdia permanent de guerrers. La presència de dos cuidadors a l'entrada no feia més que confirmar-ho. I l'Onimi guardava alguna relació amb això. En Nom Anor va ensopegar en una irregularitat de la carretera, i la sacsejada li va avivar el dolor de l'esquena. Aquell guerrer no havia estalviat forces quan l'havia assotat amb l'amfibastó. En Nom Anor serrà les dents pensant en aquell no ningú arrogant, amb una arma més llarga que ell, i va tornar el cap per dirigir una mirada d'ira al subaltern tap de bassa amb els seus dos guerrers. «Em recordaré d'això», va pensar.

I llavors va pensar en els heretges de la reunió, en la ira i en l'odi que no eren capaços de reconèixer-se ni tan sols a si mateixos, i va pensar: «Sí. La cosa comença així».

-oOOOo-

La Jaina es va pentinar i es va treure el mico per posar-se l'uniforme de passeig, que era el més elegant de què disposava per presentar-se davant l'almirall, ja que amb els seus successius trasllats no havia rebut encara el seu uniforme de gala. Malgrat tot, l'uniforme de passeig li semblava tan formal que se sentia incòmoda i no deixava de redreçar-se el coll mentre anava asseguda al costat d'en Farlander en la llançadora que la portava al creuer d'assalt bothan de l'almirall.

Un assistent bothan d'en Kre'Fey els va rebre a les rescloses, i els va acompanyar fins a la suite de l'almirall. L'aire del creuer tenia una aroma picant estrany. Quan van arribar a les estances d'en Kre'Fey, un secretari els va fer esperar un quart d'hora fins que els van cridar en presència de l'almirall. Kre'Fey estava sol, en una sala de conferències formal, dempeus davant d'una llarga taula buida. En Farlander i la Jaina es van acostar a l'almirall i li van fer una salutació militar.

-El General Farlander i la comandant Solo presentant el nostre informe segons l'ordenat, almirall.

El pèl blanc com la llet d'en Kre'fey va tremolar quan aquest els hi va tornar la salutació.

-Teniu el vostre informe?

-Sí, senyor -va dir en Farlander, i va lliurar un disc a l'almirall. En Kre'fey el va deixar caure en un lector i va mirar la informació-. Una nau capital perduda; una altra avariada -va dir-. Gairebé cent caces perduts; rescatat només un quaranta per cent de la tripulació... tot això en una acció no autoritzada, per perseguir un Comandant Suprem enemic que ni tan sols hi era, i seguint un pla d'operacions traçat per una jove tinent.

-Sí, senyor -va reconèixer en Farlander.

-I una victòria impressionant -va seguir llegint en Kre'fey-. Set naus capitals enemigues destruïdes, a més d'un parell de naus de transport amb milers de guerrers, i un Comandant Suprem que va morir en la destrucció de la seva nau capitana.

Va alçar els ulls primer cap a la Jaina, i després va mirar a Farlander.

-La meva felicitació més sincera als dos -va dir-. Tant de bo donessin aquestes mostres d'iniciativa la resta dels meus subordinats. Un gran treball! -va afegir, donant la mà a Farlander-. Us recomanaré als dos per rebre condecoracions.

La Jaina es va posar vermella davant la reacció calorosa de l'almirall. Va sentir que s'alleujava la tensió dels seus músculs.

-Gràcies, senyor -va murmurar; i es va sorprendre de veure que Kre'fey es plantava davant seu i feia una llarga pausa, clavant-li els ulls violeta amb clapes daurades.

-He volgut veure't relativament a soles per poder-te donar una notícia sobre la teva família.

La Jaina el va mirar amb terror creixent i va sentir que s'anava preparant per encaixar la notícia... els seus pares estarien morts o captius, o potser el petit Ben Skywalker havia patit una emboscada a les Goles i havia mort.

-El teu germà Jacen s'ha fugat dels enemics i ha arribat sa i estalvi a Mon Calamari -va dir en Kre'fey-. Sens dubte coneixeràs més detalls quan tinguis temps de posar-te al dia amb els teus missatges personals.

La Jaina se'l va quedar mirant fixament, freda de sorpresa.

-Està segur, senyor? -va dir-. Jo el vaig veure, i els yuuzhan vong... jo hi era...

-És clar que és veritat -va dir en Kre'fey-. El teu germà ha sortit a les holonotícies... és viu i cuejant.

La Jaina no va poder fer més que seguir-lo mirant bocabadada. «Per què no ho he sabut?». Havia estat la pròpia Jaina qui s'havia entestat a dir que en Jacen havia mort, tot i que la seva mare havia cregut en la seva supervivència. «Per què no es va posar en contacte amb mi pel nostre vincle de bessons?», Es va preguntar. I llavors li va arribar una resposta.

«Perquè jo el vaig bloquejar». La mort de l'Ànakin i la captura d'en Jacen l'havien portat a un estat de frenesí proper a la bogeria; havia abraçat el Costat Fosc i havia dedicat la seva vida a la venjança. Hi havia bloquejat tot contacte amb els seus éssers estimats. Entre ells, amb Jacen, que devia estar-la necessitant terriblement. Se'l va imaginar cridant-la una vegada i una altra, sense rebre resposta. «Va haver de donar-me per morta». A quina mena de desesperació l'havia empès? Va sentir en la llengua el sabor amarg del fracàs.

-Vols seure, Jaina? -la veu d'en Farlander li va arribar surant des de més enllà del mur fosc que l'envoltava la ment.

-Sí -va respondre ella-. Amb permís.

Va buscar a les palpentes una cadira, i mentre es deixava caure en ella va aconseguir recordar la cortesia. Va aixecar la vista cap a Traest Kre'fey.

-Gràcies, Almirall -va dir-. Li agraeixo que m'ho hagi dit d'aquesta manera.

-Era el mínim que podia fer per la nostra nova heroïna -va dir en Kre'fey, mentre prenia seient a la capçalera de la taula-. El general Farlander i tu ens heu donat una gran victòria; i voldria que em presentéssiu ara un informe resumit, abans de celebrar demà una conferència formal amb tot l'Estat Major.

-Molt bé, senyor -va dir en Farlander. No apartava de la Jaina els ulls de preocupació, tot i mentre responia a Kre'fey.

-I la vostra tàctica relacionada amb els Jedi? -li va preguntar Kre'fey-. La creació d'una espècie de fusió? Va tenir èxit?

-Funcionà; però teníem massa poques unitats amb Jedi a bord -va dir la Jaina-. Necessitarem a més Jedi perquè resulti útil de veritat. I ni tan sols així funciona en tots els casos -se li va enfosquir l'ànim en recordar-se de Myrkr-. Si els Jedi no estan d'acord entre si, la fusió pot desfer-se.

En Kre'fey va dissipar tots els dubtes amb un gest.

-Presentaré una sol·licitud de què ens enviïn a tots els pilots Jedi que puguin. Qui sap com respondrà l'alt comandament?

-Qui sap? -va repetir la Jaina. La Nova República no havia arribat a decidir què farien amb els Jedi en aquella guerra; però els Jedi els corresponien, doncs ells mateixos tampoc havien arribat a decidir què fer de si mateixos.

-Vull comunicar una altra notícia -va dir en Kre'fey-. Acabo de tornar de Bothawui, on ha acabat ja el dol pel meu cosí Borsk Fey'lya. Durant la meva estada allà, vaig tenir ocasió de reunir-me amb molts bothans importants, i puc dir amb grat que vaig tenir cert èxit.

-Molt bé, senyor -va dir en Farlander.

-Com potser sapigueu, les intrigues són comuns entre els bothans -va dir en Kre'fey-. És estrany que estiguem units com a espècie, i això només sol succeir quan hem de fer front a un perill comú, com va passar durant l'Imperi. Però ara, a causa de la mort del Cap d'Estat Fey'lya, el Consell Bothan ha decidit declarar una situació de guerra total entre Bothawui i els yuuzhan vong.

En les paraules d'en Kre'fey hi havia alguna cosa que va fer aixecar la vista a la Jaina.

-Estat de guerra total? -va repetir-. Però, ja esteu en guerra, no?

En Kre'fey va adoptar una expressió solemne.

-Ens trobàvem en el que podia qualificar-se de guerra «ordinària» -va dir-. L'estat de guerra total (es diu Ar'krai) no va arribar a declarar-se ni tan sols en els temps de Palpatine. L'Ar'krai només s'havia declarat dues vegades en la nostra història passada, i només en situacions en què semblava estar en joc la nostra supervivència mateixa com a espècie. Significa que declarem al nostre enemic una guerra absoluta, en la qual no desistirem fins que hagi quedat completament destruït.

-Heu... Destruït espècies? -va preguntar el general Farlander.

-En un passat remot -va dir en Kre'fey-. No vam posar fi al nostre Ar'krai fins que els nostres enemics van haver quedat destruïts fins a l'últim individu, fins que els seus noms van quedar esborrats de la història, i els seus planetes van ser reduïts a pols agitat pel vent estel·lar -Va donar suport amb les mans sobre la superfície de la taula; el seu pèl blanc es reflectia perfectament en la seva superfície negra pulida-. Això mateix farem amb els yuuzhan vong -va dir-. Quedaran reduïts a pols, ells o nosaltres.

La Jaina va observar la cara de determinació d'en Kre'fey i un calfred li va pujar per la columna vertebral en apreciar la certesa tranquil·la que es tancava en les seves paraules.

-oOOOo-

La Nen Yim no va poder reprimir del tot una esgarrifança en tendir la mà cap a l'Avergonyit, ni que fos per lliurar-li una bufeta-flascó. Tampoc va poder reprimir la seva inquietud quan aquest va obrir immediatament el flascó i va començar a aplicar-se el bàlsam sobre el cos estrafet. Els palps del seu tocat es van agitar, inquiets.

-És per al Summe Senyor! -va dir.

-Deixaré prou ​​per a Shimrra -va dir l'Onimi.

-Hi ha d'haver prou per... per als altres cuidadors -va dir la Nen Yim-. Han de ser capaços de crear tones de...

-Ja ho sé, Mestra Cuidadora heretge -va dir l'Onimi-. Deixaré bastant per als cuidadors.

Es va estendre la loció de color verd pàl·lid per la carn grisenca inflamada, i va sospirar.

-Funciona -va dir.

-És clar que funciona! -va exclamar la Nen Yim amb veu tallant. Encara que l'Onimi era el seu únic mitjà de contacte amb el Summe Senyor, el seu desvergonyiment li resultava insuportable en moltes ocasions.

L'Onimi no donava mostres d'advertir l'avorriment de la cuidadora.

-Pensa en quantes hores de treball ens has estalviat -va dir-. Tant rascar...

El bàlsam havia salvat a la pròpia Nen Yim de la bogeria, per descomptat. Des que havia tornat de la unitat d'en Tsavong Lah per treballar a Yuuzhan'tar directament a les ordres d'en Shimrra, ella havia estat una de les víctimes més afectades per la plaga de picors. Tot just havia estat capaç de centrar la ment fins al punt necessari per dissenyar un antídot. L'Onimi i ella estaven en una habitació delimitada per envans membranosos que palpitaven de sang brillant i oxigenada. Els líquens fosforescents omplien l'aire d'una llum rogenca que s'emprava quan es treballava amb teixits fotosensibles. L'aroma penetrant de la noció contrastava amb les olors orgàniques que solien omplir l'aire; amb l'olor de coure de la sang o amb l'argilós del protoplasma indiferenciat, el teixit sobre el qual Nen Yim realitzava els seus empelts, les seves mutacions forçades i altres experiments.

Realitzava les seves heretgies. Els yuuzhan vong tenien el vuitè còrtex com el grau màxim de coneixement dels cuidadors, el procediment més refinat i perfecte entre els que havien comunicat els Déus en temps antics, i que només coneixia el Summe Senyor i uns pocs mestres cuidadors als quals aquest els ho comunicava.

Només els pocs que havien vist el vuitè còrtex sabien que es tractava d'un engany. De fet, estava pràcticament buit. Només contenia algunes tècniques avançades, la majoria de les quals ja havia lliurat Shimrra al seu poble.

Els coneixements dels yuuzhan vong s'havien esgotat. I per això Shimrra havia buscat a Nen Yim, una cuidadora ja condemnada per l'heretgia per no limitar-se a repetir els procediments que els yuuzhan vong havien rebut en temps antics, sinó buscar coneixements nous. La tasca de Nen Yim i els seus seguidors consistia ara a crear el vuitè còrtex, en aportar aquests coneixements i aquests procediments nous que permetrien als yuuzhan vong guanyar la guerra i aconseguir viure en la seva nova pàtria.

La Nen Yim tenia prioritat màxima en l'assignació de qualsevol recurs dels yuuzhan vong. Les seves investigacions estaven per sobre de tot en qualsevol conflicte, fins i tot per sobre dels objectius militars més urgents. El seu equip allotjat en un damutek propi, aïllat i custodiat. El seu únic visitant era l'Onimi, el seu contacte directe amb el Summe Senyor.

Però ella sabia que els guàrdies no només hi eren per impedir que un enemic els fes nosa; estaven per impedir que la Nen Yim i els seus fugissin i contaminessin a altres yuuzhan vong amb les seves idees herètiques. Els yuuzhan vong escollits per al projecte del vuitè còrtex estaven aïllats de la resta de la seva pròpia raça. Aïllats com si estiguessin empestats.

La Nen Yim sospitava, i quelcom més que sospites, que una vegada s'hagués conclòs el projecte, quan el vuitè còrtex estigués ple de mil i un protocols útils per a la formació, els seus companys de treball i ella, i l'Onimi, serien liquidats discretament i s'esborraria tot record de la seva existència.

Però la Nen Yim estava disposada a acceptar-ho si succeïa. Ja havia acceptat la mort més d'una vegada a la vida. Al cap i a la fi, tota la vida era una preparació per a la mort, i quan el vuitè còrtex estigués ple, ella hauria aportat tota l'aventura de la seva vida a la derrota dels infidels i a la grandesa del seu poble.

L'Onimi va acabar d'aplicar-se la loció i es va incorporar, estenent del tot les seves llargues extremitats.

-Tinc entès que la curació és limitada, no?

-Sí. Mata qualsevol infecció per contacte; però sempre pots tornar-te a infectar.

Els ulls inquietants de l'Onimi, un més baix que un altre, es van clavar en ella.

-I ens reinfectarem, oi?

-Això em temo. L'espora està a tot arreu.

-Pot ordenar-se al Cervell Planetari que produeixi un organisme que mati l'espora? Algun tipus de virus o de bacteri capaç de devorar la plaga?

La Nen Yim va titubejar.

-Em temo que el Cervell Planetari pot ser la causa mateixa del problema -es va atrevir a dir.

La llum rogenca de l'habitació es va reflectir de manera fantasmagòrica en els ulls de l'Onimi, que de sobte estava molt atent.

-Com pot ser, Mestra Cuidadora? -va preguntar.

-He analitzat amb molt de compte l'organisme que provoca aquesta plaga de picors. Encara farien falta noves anàlisis per confirmar-ho, crec que l'espora i el fong que la provoca no són nadius de Yuuzhan'tar, sinó que són d'origen yuuzhan vong.

Una xiulada va sortir d'entre els llavis de l'Onimi.

-Ch'Gang Hool. Aquest imbècil! Ha contaminat el Cervell Planetari! -Va fer una breu pausa per reflexionar-. Pots ordenar al Cervell Planetari que deixi de produir l'espora?

-Potser. Hauria de deixar la resta de la meva feina.

-Llavors, no ho facis. S'ha posat a un clan nou a càrrec del projecte de formació i del Cervell Planetari... que s'encarreguin ells de la feina -la seva expressió es va tornar pensativa-. Els Déus podran parlar a Shimrra de la qüestió, i després ell podrà assessorar els nous cuidadors.

El desgrat va envair la Nen Yim. Potser fos una heretge, però fins i tot ella tenia massa respecte pels Déus com per afirmar que els seus coneixements tenien un origen diví.

-El Summe Senyor vol que et concentris en el projecte del yammosk -va seguir dient l'Onimi-. Hem de desenvolupar un coordinador bèl·lic que sigui immune als intents dels infidels de manipular l'espectre de gravetat. Amb aquesta finalitat, el Summe Senyor t'ha donat butlla perquè investiguis qualsevol màquina i arma de l'enemic sense pecar.

La Nen Yim va fingir sorprendre's.

-La tasca seria més fàcil si sabéssim com produeix la interferència els enemics.

-Se sap que els infidels tenen uns aparells per manipular la gravetat anomenats «repulsors». No són tan flexibles ni tan útils com els nostres dovin basal, però potser funcionin basant-se en els mateixos principis. Potser els hagin modificat perquè interfereixin amb els yammosk.

La Nen Yim s'ho va pensar.

-Seria possible que em portessin un d'aquests repulsors?

L'Onimi va somriure sense alegria.

-Faré que et portin un, juntament amb una traducció del seu manual d'instruccions.

-Fes el favor de procurar que estigui protegit dels nostres bacteris destructors dels metalls.

-Sí, és clar -va dir l'Onimi, amb una brillantor als ulls desiguals-. Shimrra demana diàriament en les seves oracions una solució per a aquest problema. Puc dir-li que els Déus donaran una solució aviat?

-Els Déus han de donar primer un repulsor.

L'Onimi va fer una reverència i una salutació amb els braços creuats, però amb el cap decantat en postura irònica.

-Que la teva tasca tingui fruits, Mestra Cuidadora -va dir.

-I la teva també, Onimi.

La figura deformada va sortir de la cambra. La Nen Yim el va veure marxar. Els llavis li tremolaven de desgrat.

-Sigui quina sigui la teva tasca, criatura -va afegir-. Sigui quina sigui.

Següent