Camí de destrucció (XXIV)

Anterior

24

No hi havia ni temps ni motius per lamentar la mort d'en Kas'im. Malgrat tota la seva utilitat en el passat, s'havia convertit simplement en un obstacle en el camí d'en Bane. Un obstacle que ara s'havia esvaït. Tot i així la seva arribada a Lehon havia impulsat a Bane a l'acció. Per massa temps s'havia separat dels esdeveniments de la galàxia, buscant saviesa, enteniment, i poder. Amb la destrucció del Temple no hi havia motius per quedar-se al Món Desconegut. I així va començar el llarg viatge a través de la jungla a peu, seguint el mateix camí que Kas'im havia pres només hores abans.

Podia haver utilitzat la Força per invocar un altre rancor que li accelerés el camí, però volia temps per pensar en el que havia passat... i com tractaria amb la Germandat.

En Kaan havia pervertit a tot l'Orde Sith, transformant-lo en un assemblatge malaltís d'aduladors gemegants. Els havia enganyat a tots perquè creguessin que podien aconseguir la victòria sobre els Jedi a través del poder marcial, però en Bane sabia quelcom més. Els Jedi eren molts, i guanyaven força quan s'unien contra un enemic comú: aquesta era la naturalesa del costat de la llum. La clau per derrotar-los no eren les flotes o els exèrcits. El secretisme i l'engany eren les eines per fer-los caure. La victòria només arribaria a través de les subtileses i l'astúcia.

Subtilesa era una cosa del que en Kaan mancava. Si hagués estat llest, hauria enviat a Kas'im a Lehon en la guisa d'un seguidor insatisfet. El Mestre d'espases podia haver arribat amb un relat de com li havia donat l'esquena a la Germandat. En Bane l'hauria acceptat com un aliat. Hi hauria tingut sospites, és clar, però amb el temps la seva vigilància hauria minvat. Abans o després hauria baixat la seva guàrdia, i Kas'im l'hauria matat. L'assassinat era ràpid, net, i efectiu.

En el seu lloc, Kas'im havia arribat i llançat un desafiament obert, seguint les normes d'algun estúpid codi d'honor. No hi va haver honor a la seva fi; no hi va haver res assemblat com una mort noble. L'honor era una mentida, una cadena que envoltava al voltant d'aquells prou imbècils per acceptar-ho i els arrossegava cap avall a la derrota. Amb la victòria les cadenes es trenquen.

En Bane va seguir el rastre del rancor a través dels arbres sense incidents, els habitants de la jungla es mantenien ben lluny d'ell. Va captar una breu mirada d'una rajada de felins de sis potes rapinyant el cos d'un rancor en el camí, però s'havien dispersat en la seva aproximació. Van esperar molt de temps fins que es va haver anat abans d'escapolir-se de tornada per continuar amb el seu menjar.

Per quan va arribar a la platja hi havia traçat el seu pla. La nau d'en Kas'im estava assentada a la sorra al costat de la seva, i ràpidament la va lliurar de subministraments, incloent els drons de missatge. Els va arrossegar al seu propi navili, llavors va fer una inspecció ràpida del Valcyn. Trobant tots els sistemes en ordre, va pujar a bord. Abans d'enlairar-se, va programar una ruta al dron de missatges utilitzant les coordenades que havia descarregat de la nau d'en Kas'im. Un parell de minuts després, el Valcyn es va llançar des de la superfície del Món Desconegut, pujant més i més amunt fins que va trencar a través de l'atmosfera al buit negre de l'espai. En Bane va introduir les coordenades hiperespacials del seu destí, llavors va descarregar el dron de missatges.

El dron arribaria a Ruusan en un parell de dies, oferint a Kaan una treva i lliurant un regal, un regal que sospitava que Kaan seria prou imbècil i banal com per reconèixer pel que era realment.

La Germandat mai derrotaria als Jedi. Mentre existissin, els Sith estarien contaminats, embrutats com un estany enverinat des de la font. En Bane havia de destruir-los. A tots ells. Per fer-ho, hauria d'utilitzar les armes que en Kaan havia estat massa orgullós o massa cec per utilitzar-les contra ells: l'engany i la traïció. Les armes del Costat Fosc.

* * *

-No m'agrada dividir així els nostres esquadrons -va xiuxiuejar en Pernicar, seguint de prop el rastre d'en Lord Hoth. El general va mirar enrere a la diversa fila de soldats caminant fatigosament a través del bosc. Menys d'una marca en total, mig famolencs, la majoria ferits i mal equipats, semblaven més com a refugiats que guerrers en l'Exèrcit de la Llum. Estaven portant subministraments del punt de lliurament de tornada al campament, com ho feien altres dues caravanes prenent rutes diferents.

-És massa perillós viatjar en un grup gran -va insistir en Hoth-. Necessitem aquests subministraments. Dividir-nos en tres caravanes ens dóna una millor oportunitat que almenys algun d'ells aconsegueixi tornar al campament.

Hoth va mirar enrere el camí pel qual havien vingut, alerta per senyals de persecució. Les pluges havien parat prop d'una setmana abans, però el terreny encara estava tou. El pas de les seves tropes deixava profundes empremtes en el terreny margós.

-Fins i tot un gamorreà cec podria rastrejar-nos ara -va grunyir ell. Silenciosament desitjava tornar a les pluges encobridores que havia maleït tan sovint en aquests mesos passats mentre s'asseia ajupit i tremolant sota els refugis inadequats fets de fulles i branques caigudes.

Tot i això, sabia que no era dels rastrejadors del que s'havien de preocupar. Va exercir la Força, tractant de percebre enemics ocults a l'espera en els arbres de davant. Res. Per descomptat si hi hagués cap Sith, estaria projectant imatges falses per ocultar-se a si mateixos de la seva...

-Emboscada! -va cridar un dels punts, i llavors els Sith estaven sobre ells. Van arribar de tot arreu: guerrers portant sabres làser, soldats armats amb blàsters i vibroespases. El xoc del duracer i el xiuxiueig de les espases d'energia creuant minvava amb els crits dels vius i els morts: crits de ràbia i triomf; d'agonia i desesperació.

Una onada de foc de blàster va destrossar les seves files, abatent a aquells Padawans massa inexperts per reflectir els trets. Una segona onada va perforar a través de la melé. Els raigs rebotaven salvatgement mentre els Sith i Jedi per igual, els desviaven a un costat, fent poc dany real però afegint més al caos. Lord Hoth estava en el més gros de la batalla, talant els enemics prou estúpids per arribar a l'abast de la seva ferotge arma. Les seves fosses nasals estaven plenes de la pudor greixosa-dolça de la carn socarrimada, i un mur de cossos s'estava amuntegant al seu voltant. I encara seguien arribant en eixam sobre ell, com escarabats carronyers en una matança recent, buscant arrossegar-lo avall amb el seu número.

En Pernicar es va esvair sota el mar d'enemics, i Hoth va redoblar els seus esforços per arribar fins al seu amic caigut. Era imparable en la seva fúria, com les tempestes devastadores de les pròpies Goles. Quan hi va arribar, Pernicar ja era mort. Igual que la resta d'ells ho estaria aviat.

Una explosió a la vora de la batalla breument va atreure la seva atenció cap al cel. Una esbirro ansiosa dels Sith es va llançar cap endavant, buscant la glòria més enllà de les seves expectatives més salvatges en tractar de matar el poderós general mentre estava distret. Hoth mai va girar la seva mirada, però merament l'expulsà amb la Força, subjectant-la en un camp d'estasis. Ella es va quedar indefensa, gelada al lloc fins que va ser abatuda per la despreocupada conclusió d'una vibroespasa en mans d'un del seu propi bàndol.

La seva mort tot just tan sols es va registrar en els pensaments conscients d'en Hoth. Estava centrat en les quatre motos Swoop baixant a la batalla, els seus canons pesats penetrant en les línies enemigues. L'emboscada Sith es va dispersar, incapaç o indisposada a aguantar contra el suport aeri pesat. Va portar tot l'entrenament Jedi d'en Hoth no anar a la seva caça per darrere mentre fugien a la seguretat dels arbres.

Un moment després les swoops van aterrar per l'alegria de la dotzena o així de Jedi encara dempeus. Lord Valenthyne Farfalla, veient-se tan empipadorament formal com sempre, va desmuntar i va fer una reverència davant el seu general.

-Vaig escoltar que estava portant subministraments, senyor -va dir ell, alçant-se amb tota l'elegància afectada d'un Senador de Coruscant-. Vam pensar que havíem venir a servir d'escorta.

-Hi ha altres dues caravanes -va deixar anar Hoth-. En lloc de quedar-te aquí presumint hauries d'estar-te dirigint a ajudar-los.

En Farfalla arrufà els llavis en disgust, una expressió irritada, com fent el petarrell.

-Tenim altres swoops escoltant-los ja. -Ell va vacil·lar com si considerés dir alguna cosa més. Hoth li va disparar una mirada enfadada però tots aquests crits van quedar en silenci.

Tanmateix -o potser a causa de això- va afegir.

-Vaig pensar que seria més acollidor amb els meus reforços.

-Te n'has anat durant mesos! -va grunyir en Hoth-. Mentre tu has estat fora jugant a la diplomàcia, nosaltres hem estat aquí encallats en una guerra.

-Vaig fer el que vaig prometre -va respondre en Farfalla fredament-. He portat tres-cents reforços Jedi. Estaran en el seu campament tan aviat com tinguem caces suficients com per portar els nostres transports a través del bloqueig planetari Sith.

-Poc consol per a aquells que van donar les seves vides esperant que arribessis. -Hoth va assenyalar enrere.

En Farfalla mirà els cossos dispersos a terra. En veure a Pernicar entre ells, la seva expressió va caure. Es va ajupir al costat del cos i va xiuxiuejar un parell de paraules curtes, llavors va tocar al soldat caigut una vegada en el centre de la seva celles abans d'aixecar-se una vegada més.

-Pernicar era el meu amic, també -va dir ell, el seu to més suau ara-. La seva mort em fa mal tant com a vostè, general.

-Ho dubto -va mussitar en Hoth enfadat-. Ni tan sols estaves aquí per veure-ho.

-No deixi que el seu dolor li consumeixi -va advertir-lo en Farfalla, el gel de tornada a la seva veu-. Aquest camí porta al Costat Fosc.

-No t'atreveixis a parlar-me del Costat Fosc! -Va cridar en Hoth, llançant un dit enfadat a la cara d'en Farfalla-. Jo sóc el que ha estat aquí lluitant contra la Germanor de Kaan! Jo conec els seus camins millor que ningú! He vist el dolor i sofriment que porta. I sé el que prendrà derrotar-ho. Necessito soldats. Subministraments. Necessito Jedi disposats a lluitar contra l'enemic amb el mateix odi que ells senten per nosaltres. -Va deixar que el seu dit caigués i es va girar-. El que no necessito és a cap dandi orgullós i donant-me lliçons sobre el Costat Fosc.

-La mort d'en Pernicar no és culpa seva -va dir en Farfalla, anant cap endavant per posar una mà consoladora a l'espatlla d'en Hoth-. Deixa anar la teva culpa. No hi ha emoció. Hi ha pau.

En Hoth es va donar la volta i va colpejar la seva mà.

-Allunya't de mi! Agafa als teus maleïts reforços i corre de tornada a Coruscant com els covards efeminats que sou! No necessitem la vostra amabilitat aquí!

Ara va ser Farfalla qui es va girar, caminant enfadat de tornada a la seva moto Swoop mentre que la resta del grup observava en un silenciós xoc i horror. Ell va llançar una llarga cama sobre el seient i va encendre els motors.

-Potser els altres Jedi tenien raó sobre tu! -Va dir ell, cridant per ser escoltat sobre el rugit de la seva swoop-. Aquesta guerra t'ha consumit. T'ha portat a la bogeria. Bogeria que et portarà al Costat Fosc!

Hoth no es va molestar a veure com Farfalla i les altres swoops acceleraven en la distància. En el seu lloc es va ajupir al costat del cos del seu més vell amic i va plorar per la seva fi brutal, sense sentit.

* * *

Quan la Githany va arribar finalment, Kaan va haver d'evitar copejar-la. Ella ja l'havia vist amb la guàrdia baixa: insegur, incert. Havia de ser curós quan tractés amb ella ara, perquè no perdés la seva lleialtat. I la necessitava més que mai.

En el seu lloc va parlar en un to indiferent que tenia només una ombra de desaprovació gelada sota la seva superfície.

-Vaig demanar per tu fa prop de tres hores.

Ella li va fer un somriure ferotge, salvatge.

-Hi havia una incursió contra una de les caravanes de subministraments dels Jedi. Vaig decidir anar amb ells.

-No he sentit informes encara. Quin va ser el resultat?

-Va ser gloriós, Lord Kaan! -Va riure ella-. Tres mestres més, sis Cavallers Jedi, un grapat de Padawans... tots morts!

En Kaan va assentir amb la seva aprovació. El curs de la batalla sempre estava canviant a Ruusan, i amb la fi de l'estació de pluges el pèndol s'havia balancejat de tornada a favor dels Sith. Per descomptat, ell sabia que era més que un canvi del clima el que havia restaurat la moral de les seves tropes i els havia donat un enfilall de victòries ressonades.

L'Exèrcit de la Llum estava fracturat. Els seus números a Ruusan estaven minvant. Valenthyne Farfalla estava orbitant el món amb reforços, però els espies d'en Kaan informaven d'una bretxa entre Hoth i Lord Farfalla que evitava que els nouvinguts s'unissin a la topada. Sense el Mestre Pernicar per llimar els seus ànims esmolats, l'antipatia mútua dels dos Mestres Jedi estava devastant els esforços de guerra Jedi.

La ironia de la situació no li passava desapercebuda a Kaan. Per variar eren els Jedi els que estaven dividits per les lluites internes i la rivalitat, mentre que la Germandat de la Foscor romania unida i forta. Part d'ell trobava la inversió de l'estratègia pertorbadora. En les llargues nits quan no podia dormir, sovint caminava pel terra de la seva tenda lluitant amb l'aparent paradoxa.

Havien creuat els exèrcits a Ruusan una línia on es trobaven la llum i la foscor? Els havia portat l'interminable conflicte entre l'Exèrcit de la llum i la Germandat de la foscor a tots dos a un buit on les ideologies es tornaven desesperançadament entrellaçades? Eren tots ells ara usuaris de la Força del Crepuscle, atrapats entre els dos bàndols i sense pertànyer a cap?

Com fora, l'arribada del sol del matí inevitablement esvairia tals pensaments amb notícies d'una altra victòria Sith més al camp. I només un imbècil qüestionava els seus mètodes quan estava guanyant. La qual cosa era el motiu pel qual no estava segur de què fer amb el missatge que acabava de rebre d'en Darth Bane.

-Kas'im és mort -va dir a la Githany, anant directament a l'assumpte entre mans.

-Mort? -La seva reacció atordida va confirmar la decisió d'en Kaan de no compartir aquestes notícies amb la resta de la Germandat. Havia tingut cura de mantenir el propòsit de la partida del Mestre d'espases en secret fins que sabés del resultat de la confrontació-. Van ser els Jedi? -va preguntar ella.

-No. -Va admetre ell, escollint les seves paraules amb compte-. El vaig enviar a parlamentar amb Lord Bane. Kas'im pensava que podria convèncer-lo que s'unís a nosaltres. En el seu lloc, Bane el va matar.

Els ulls de la Githany es van encongir.

-Li vaig advertir sobre ell.

En Kaan va assentir.

-Li coneixes millor que qualsevol de nosaltres. L'entens. És pel que et necessito ara. Bane em va enviar un missatge.

Ell va estendre un braç i va encendre el dron de missatges assegut a la taula. Un diminut holograma del fortament musculat Lord Fosc es va materialitzar davant d'ells. Fins i tot encara que els detalls de la seva expressió eren difícils d'esbrinar en aquesta mida, estava clar que estava pertorbat.

-Kas'im és mort. Jo... jo el vaig matar. Però he estat pensant en el que va dir abans... abans que morís.

La Githany li va fer a Kaan una mirada curiosa. Ell va arronsar les espatlles i va inclinar el seu cap cap a l'holograma mentre continuava parlant.

-Vaig venir aquí buscant alguna cosa. Jo... jo no estic tan sols segur què era. Però no la vaig trobar. Igual que no la vaig trobar a la Vall dels Lords Foscos a Korriban. I ara Kas'im està mort i jo... jo no sé què fer...

La projecció va inclinar el seu cap: perdut, confús, i sol. Kaan podia clarament veure el menyspreu en l'expressió de la Githany mentre observava l'espectacle davant seu. Al final la figura va semblar recompondre's, i va mirar amunt una vegada més.

-No vull que la mort d'en Kas'im sigui en va, -va dir en Bane amb èmfasi-. Hauria d'haver escoltat en primer lloc. Jo... jo vull unir-me a la Germandat.

En Kaan va estendre el braç i va apagar el dron de nou.

-I bé? -Va preguntar a la Githany-. Ho diu de debò? O és només un parany?

Ella es va mossegar el llavi inferior.

-Crec que és sincer -va dir ella finalment-. Malgrat tot el seu poder, Bane encara és feble. No pot rendir-se a si mateix per complet al Costat Fosc. Encara sent culpa quan utilitza la Força per matar.

-Qordis va esmentar una cosa similar -va dir en Kaan-. Em va dir que Bane va tenir una ocasió de matar un amarg rival en l'anell de duels a l'Acadèmia, però va retrocedir en l'últim moment.

La Githany va assentir.

-Sirak. Simplement no podia portar-se a fer-ho. I Kas'im era el seu mentor. Si en Bane va estar forçat a matar-lo, haurà estat encara més dur per a ell tractar amb això.

-Llavors hauria d'enviar un emissari perquè es trobi amb ell?

Ella va capcinejar.

-En Bane és més problemàtic del que val. Ara és vulnerable, però conforme la seva confiança torni, es tornarà més tossut que mai. Portarà una dissensió a les files. A més -va afegir ella-, ja no el necessitem més. Estem guanyant.

-Llavors com proposes que ens encarreguem d'ell? Assassins?

Ella va riure.

-Si va poder manejar a Kas'im, llavors dubto que ningú més tingui una oportunitat contra ell. Ningú excepte jo.

-Tu?

La Githany va somriure.

-A Bane li agrado. No diria que confia en mi, exactament... però vol confiar en mi. Deixeu-me anar a ell.

-I què faràs quan el trobis?

-Dir-li que li trobo a faltar. Explicar-li que he considerat la seva oferta, i que volem que s'uneixi a la Germandat. Llavors, quan baixi la guàrdia, el mataré.

En Kaan va alçar les celles.

-Fas que soni tan simple.

-Al contrari que en Kas'im, sé com tractar-lo -li va assegurar ella-. La traïció és una arma molt més efectiva que el sabre làser.

Ella va abandonar la tenda uns moments després, emportant-se el dron de missatges i les coordenades que en Bane havia enviat per a la trobada. En Kaan tenia ara confiança que ella faria la feina. I ell no va veure cap motiu per compartir amb ella el petit paquet que havia arribat en el compartiment d'emmagatzematge del dron de missatges.

En Bane l'havia enviat a Lord Kaan com una oferta de pau; una forma d'expiar la mort d'en Kas'im. No hi havia molt a veure: textos escrits en diverses pàgines de plastifí, l'escriptura ajustada i amb presses com si hagués estat registrada mentre escoltava algú més parlar. Tot i així a les seves pàgines contenia una descripció detallada d'una de les més temibles creacions dels Sith antics: la bomba mental.

Un ritual antic que requeria de la voluntat combinada de molts Lords Sith poderosos, la bomba mental alliberava la pura energia destructiva del Costat Fosc. Hi havia riscos involucrats, és clar. Tant poder era altament volàtil, fent-la difícil de controlar fins i tot per a aquells que tenien la força d'invocar-la. Era possible que l'explosió pogués aniquilar tota la Germandat juntament amb l'Exèrcit de la Llum d'en Hoth. El buit en el centre de l'explosió podia succionar els esperits incorporis dels Sith i Jedi per igual, atrapant-los costat a costat per una eternitat en un estat irrompible d'equilibri en el cor d'una esfera congelada de pura energia.

En Kaan dubtava que realment tingués necessitat de tal arma per acabar amb els Jedi aquí a Ruusan. Després de tot, estava guanyant la guerra. Tot i així, d'acord començava a caminar durant una altra llarga nit sense son, no podia evitar estudiar el ritual de la bomba mental un cop i un altre.

Següent