CAPÍTOL
6
-Tècnicament, segueixo de vacances
-va dir en Jacen.
-Fins quan? -li va preguntar en Zekk.
-Mentre el Mestre Skywalker em digui
que estic de vacances.
-Doncs, gaudeix mentre duri -va dir en
Zekk, arronsant les espatlles.
-Això penso fer. Només que em sento
una mica... estrany, en veure que els altres us aneu a Kashyyyk mentre jo em
bronzejo a l'escull.
-T'has guanyat el teu permís -va dir en
Zekk-. T'has guanyat el permís d'una manera que no em vull ni figurar. No et
preocupis.
Jacen, Zekk i els altres que acabaven
de ser ascendits a Cavallers Jedi eren a la recepció que celebrava Cal Omàs en
honor seu. La sala era enorme, estava revestida de marbre i contenia un parell
de fonts amb sons musicals adornades de peixos de bronze que saltaven. Els nous
Cavallers Jedi vestien encara les seves túniques de Jedi i els seus sabres
làser, i portaven begudes a la mà. Assistien a la recepció altres Jedi majors,
a més de polítics i militars, que conversaven animadament.
En Zekk va contemplar la reunió.
-Què estrany és tot això -va dir-.
Què fa aquí tota aquesta gent?
En Jacen va somriure.
-Jo he estat fill del Cap d'Estat -va
dir-. Per a mi, això és una vetllada corrent a casa.
En Zekk va sacsejar el cap.
-En l'Acadèmia Fosca no prestaven
gran atenció a la diplomàcia.
-Suposo que no.
En Han va aparèixer al costat d'en
Jacen, amb un gran somriure a la cara. Va passar un braç per les espatlles d'en
Jacen.
-Ara, deixeu-me que us expliqui la
nit de la meva graduació... -va començar a dir.
-Ha estat preciós -va dir la Leia-.
Se m'han saltat les llàgrimes.
-Gairebé tota la cerimònia l'ha
preparat en Cal -va dir en Luke-. Té un do per al dramatisme que jo no sabia ni
que existís.
-Els meus fills -va sospirar la Leia-.
Ja són més grans. I ara són dels Jedi.
En Luke la va mirar.
-Et molesta això?
-Una mica. A vegades, voldria que
haguessin estat una altra cosa que no hagués sigut Jedi. Una cosa més segura.
Però... -va tornar a sospirar- això no passarà en la nostra família, oi?
En Luke va intentar imaginar-se al
Ben fet-se una persona gran, assegut davant un escriptori ple de gom a gom de
documents comptables.
-Suposo que no.
La Leia va mirar-lo atentament.
-Què va passar quan vas parlar amb la
Jaina? Ho vaig sentir amb la Força, però no sé el que vaig sentir.
En Luke va titubejar.
-Prefereixo no dir-t'ho. És la Jaina
la que t'ho ha d'explicar.
-Hum -La Leia li va dirigir una
mirada de desconfiança, però va decidir no insistir. Va mirar de reüll a Lando
Calrissian, que hi era a prop xerrant amb Triebakk. Es va inclinar cap al Luke
i va baixar la veu.
-Com van aconseguir Lando i Talon
Karrde que en Cal sortís escollit? -li va preguntar-. Ho saps?
-No ho sé. Però podem fer suposicions
molt ben fundades.
La Leia es va mossegar el llavi.
-No m'agrada gens preguntar-ho sense
més. Però hem de saber-ho. Haurem de protegir a Cal quan tot surti a la llum.
-Creus que sortirà a la llum pública?
-Sé que sortirà -va dir la Leia. La
seva mirada es va endurir-. Ara mateix tenim a uns contrabandistes que han
controlat una votació del Senat. Això no és bo, i la Nova República haurà de
pagar-ho.
En Luke va observar detingudament al
Lando.
-Hem de mantenir una xerrada amb el
capità Calrissian -va dir.
La Leia va assentir amb el cap.
-Sí -va dir-. I aviat.
En Jacen va escoltar amb paciència
els records del seu pare, fins que al Han el va abordar Kenth Hamner, que volia
que li expliquessin el que els pilots de caça de combat en deien ja el llançament de fona Solo, el descens
en picat cap a un dovin basal que podia servir per fer virar a una nau de
combat en una direcció inesperada per prendre l'enemic per sorpresa. Mentre en Han
explicava la seva trobada amb el grup de combat yuuzhan vong, en Jacen (que ja
havia sentit explicar allò) es va escapolir a la recerca de la seva germana.
La Jaina estava d'esquena a una de
les columnes laterals de la sala, amb un plat de menjar davant seu a manera
d'escut. Quan Jacen se li va acostar, li va fer una mirada fosca.
-Si véns a preguntar pel que em va
dir l'oncle Luke, no vull parlar-ne.
-Deixem-ho, llavors -va dir ell. Va agafar
del seu plat un pastís farcit de fruita-. Vaig pensar que havíem de
felicitar-nos.
Ella va inclinar el cap amb
escepticisme.
-Felicitats.
-Felicitats, Germana -va dir en Jacen,
i es va tirar el pastís a la boca. El farciment li va banyar la llengua quan el
va mossegar. Tenia el sabor d'un producte d'una indústria extractora
d'hidrocarburs fòssils, i en Jacen va tossir.
La Jaina va somriure mentre li donava
cops a l'esquena.
-Són fastigosos, oi? Crec que
l'encarregat del servei d'àpats deu ser un vràtix.
-Està a sou dels yuuzhan vong -va dir
en Jacen, tossint-. Està intentant enverinar a tots els Jedi, a més de l'alt
comandament.
Va prendre un glop de cervesa gizer
per baixar el gust desagradable del pastís.
-Això està millor -va dir. Va tornar
a mirar la Jaina. Aquella escena humorística inesperada havia reduït la tensió
entre els dos-. Podem repetir això de les felicitats? -preguntà-. Tinc la
sensació que la primera vegada ho hem fet amb mal peu.
La Jaina va somriure.
-És clar. La culpa és meva -va dir.
Va deixar la safata en una taula pròxima, i després va abraçar-lo i li va fer
un petó a la galta-. Felicitats.
-Felicitats.
En Jacen va abraçar-la durant un
moment, sentint en la Força el vincle de bessons que els unia, i després es va
apartar.
-Sempre has estat la meva millor
amiga, saps?
-I tu el meu millor amic -va dir
ella. Va girar el cap per mirar a algú entre la multitud-. Veig que ha vingut la
Danni Quee. Has parlat amb ella aquesta nit?
-Encara no.
La Jaina va esbossar un somriure.
-La Danni i tu esteu sortint?
En Jacen parpellejà, sorprès.
-No, en aquest sentit no. O, almenys,
no crec.
La Jaina va riure.
-Que no creus... és que penses que no
ho sabries?
-No vam sortir d'aquesta manera. Crec
que no. Vull dir, és cinc anys més gran que jo.
-El pare és més gran que la mare. Què
importa això?
-I la Danni té tants mèrits... És
brillant. Té un munt de títols en ciències. No sé per què anava a interessar-se
per mi... jo només sé ser Jedi.
A la Jaina li va semblar això molt
divertit. Va intentar contenir el riure, però només va aconseguir posar-se
vermella i que li saltessin les llàgrimes.
-Té tants mèrits...!, jo només sóc un
Jedi! -va dir, ennuegant-se de riure-. I que això ho digui Jacen Solo!
En Jacen va intentar recollir les
despulles de la seva dignitat ferida.
-No li veig la gràcia.
Ella li va donar uns copets a
l'espatlla i es va eixugar les llàgrimes dels ulls.
-No hi fa res, germà. Jo no sóc la
més adequada per donar consells a ningú sobre relacions romàntiques.
Allò va despertar de sobte l'interès d'en
Jacen.
-Ah, sí? I què vol dir això?
La Jaina el va mirar, comprenent que
acabava de cometre un error.
-Vol dir el que vol dir -va dir.
-Qui
vol dir? -va preguntar Jacen.
Ella va apartar la vista, i va sospirar.
-En Jagged Fel.
En Jacen es va quedar atònit.
-Deus estar de broma. Aquell pilot de
caça tan estirat?
La Jaina va torçar el gest.
-No saps res d'ell. Ell no és així en
realitat.
-Si tu ho dius.
Hi va haver un moment de silenci. En Jacen
va pensar que no estaria de més canviar de tema.
-Què faràs demà? -li va preguntar-.
No sé quant has vist d'aquest planeta, però podríem anar a...
Ella va negar amb el cap.
-M'embarco amb els altres. De tornada
a Kashyyyk.
Ell la va mirar amb sorpresa.
-Per què et marxes ara?
Ella va reprendre la seva mirada
desafiant anterior.
-Estava fent una missió especial per a
Kre'fey. Vaig a tornar-li als seus Jedi, i em torno amb ells.
-Tens dues setmanes de permís. He
vist els datapad. Estan a taula, a l'habitació que compartim.
La Jaina va sospirar.
-He après algunes tàctiques noves des
que he arribat aquí; una d'elles, la maniobra del llançament de fona del pare.
Tenim un grup de Jedi nous per integrar-los en el sistema de comandament. Em
necessiten a Kashyyyk, perquè ensenyi totes aquestes coses noves a la flota.
-A cada moment que passes aquí, els
yuuzhan vong es tornen més forts -va dir en Jacen, citant en part.
-Això és. A més -va afegir-, ja has
sentit a l'oncle Luke. Jo sóc l'Espasa dels Jedi. Sempre estic en primera línia.
La pau no és la meva feina.
En Jacen va intentar sortejar les
espines que va sentir que sorgien al voltant de la seva germana.
-Potser els yuuzhan vong s'estiguin
tornant més forts mentre tu estàs aquí. Però si no et prens un temps per
relaxar-te, no sé com et vas a tornar més forta tu.
-No es tracta només de mi. He de
tenir cura de vuit pilots del meu esquadró, i la meitat són novells, i si no
els dono unes bones pallisses en els entrenaments, seran els vong els que se la
donin en combat -va capcinejar i va mirar-lo-. No importa, saps? -va dir-. He
acceptat la meva pròpia mort.
En Jacen la va mirar amb sorpresa i
amb horror.
-No hauràs... -balbucejà-. No hauràs
sentit la teva mort en la Força...
-No -va respondre ella. Els seus ulls
tenien una estranya manca d'animació, com si hagués repetit aquestes paraules
mil vegades-. Però sé comptar. Sé comptar l'enemic, i sé comptar el nombre de
batalles que han de passar fins que puguem esperar guanyar la guerra, i el
nombre de trets que es tiraran cap a mi en aquestes batalles. Perquè em matin,
no he de fer res mal fet. No he de cometre cap error. L'únic que he de fer és
ser-hi el temps suficient, i llavors passarà -Va mirar-lo, i va aixecar la mà
per tocar-li l'espatlla amb un mig somriure-. Però, no importa. És el que he
jurat fer. L'únic que passarà serà que m'uniré a la Força; i, com ja sóc part
de la Força, amb sort tot just notaré el canvi.
-Tota vida és preciosa -va insistir en
Jacen-. Tota vida és única. No has de tirar la teva sense més.
-Anni Capstan era preciosa i única
-va dir la Jaina-. També ho era Ulaha Kore. I també ho era l'Ànakin. Ser únics
no ens protegeix -Va mirar-lo de nou-. I no estic llençant res. Només estic
contemplant les probabilitats, i no tinc l'arrogància de creure que sóc una
excepció quan tants amics nostres no ho són. «No existeix la mort, hi ha la
Força». No acabem de dir això tots? Jo no em limito a dir-ho, ho visc.
-No t'apartis de nosaltres -va dir en
Jacen-. També nosaltres et necessitem.
La mirada de la Jaina es va estovar.
-Quan em necessiteu, faré tot el que
pugui per ser-hi. Ho prometo. També això és ser Jedi.
Es va allunyar a pas viu, i en Jacen
es va quedar mirant-la marxar. Després, es va girar i va mirar a la multitud
sense veure-la. Només llavors va veure, entre d'altres persones més altes, la
figura petita de la Vergere.
En qualsevol altre moment s'hauria
alegrat molt de veure-la; però ara se sentia massa preocupat per parlar amb
ningú. Però la Vergere el va veure i es va dirigir cap a ell, i en Jacen va
intentar esbossar un somriure quan va arribar ella.
-Ja ets Cavaller Jedi -li va dir-.
Felicitats.
-Has vist la cerimònia?
-No -va dir ella, torçant l'ampla
boca amb gest de desaprovació-. La cerimònia ha estat un acte de teatre
polític. Els Jedi no hauríem de tenir res a veure amb aquestes coses. Quan a mi
em van fer Cavaller Jedi, la cosa va ser senzilla. Yoda va dir: «Cavaller Jedi
ets tu», i la cosa va quedar així. Què més ens cal?
-Però has vingut aquí -va dir en
Jacen, mirant als dignataris reunits-. Aquesta reunió també és política.
-He vingut per motius personals, per
veure't i desitjar-te que et vagi bé.
-Gràcies -va dir en Jacen, tornant la
vista cap a ella.
-Ara que ets Cavaller Jedi, em
pregunto si has fet algun pla.
En Jacen va arronsar les espatlles.
-Estic de vacances fins que ho digui
l'oncle Luke. I després, llevat que l'oncle Luke tingui altres idees, m'uniré a
la flota com tots els altres.
La Vergere va produir un soroll com
un grinyol.
-Per què? La teva naturalesa no és ser
militar.
-No, no ho és -va dir en Jacen,
assentint amb el cap-. Però cal derrotar als yuuzhan vong, i jo puc ajudar. I
estaré amb els meus amics.
-I amb la teva germana -va dir la Vergere,
amb ulls gairebé acusadors.
-I amb la meva germana -va assentir
en Jacen.
L'expressió de la Vergere es va
tornar severa.
-Un Cavaller Jedi no ha de decidir
com decideix un nen.
En Jacen va mirar amb sorpresa l'ésser
amb trets d'au.
-Pretens dir alguna cosa?
-No puc parlar als que tenen tapades
les orelles!
En Jacen va prendre un glop de la
seva beguda i va recórrer la sala amb la mirada.
-Llavors, parlarem del temps.
-Solejat. Pocs núvols. Poques
probabilitats de pluja -va dir la Vergere amb to àcid.
En Jacen va somriure.
-Sembla bon dia per fer una visita a
l'escull.
La Vergere es va emmurriar de nou.
En Jacen va tornar a recórrer la sala
amb la mirada i va veure que en Luke estava parlant seriosament amb Cal Omàs i
Releqy A'kla.
-No aniràs a dir-me que en els temps
antics els Mestres Jedi no consultaven amb els polítics. Al cap i a la fi, tu
vas estar al servei del canceller suprem.
-Els Cancellers anaven canviant -va
dir la Vergere-. Nosaltres estàvem al servei de la República.
-El Mestre Skywalker ja va pel seu
quart Cap d'Estat -va dir en Jacen.
-Així ha de ser.
En Jacen va advertir, per una vegada,
un respecte involuntari en les paraules de la Vergere.
En Jacen va buscar per la sala i va
veure la figura prima d'en Dif Scaur, que estava parlant amb la Cilghal. Va
recordar que la Danni li havia parlat del projecte de l'Scaur, d'allò
relacionat amb la ciència biològica dels yuuzhan vong.
-És possible que alguns dels nostres
biogenètics hagin trobat els gens que mantenen aïllats als yuuzhan vong de la
Força -va dir.
Va percebre a través de la Força
l'extrema atenció de la Vergere.
-Explica'm-ho -va dir aquesta.
En Jacen parlar al petit ésser de la
genètica dels yuuzhan vong, que havia resultat ser compatible en gran mesura
amb la humana, amb l'excepció d'una cadena singular que semblava comú a totes
les formes de vida dels vong.
-Suposo que això podria ser la raó
que els yuuzhan vong no ens siguin discernibles per la Força -va dir en Jacen;
però va callar quan va advertir que la Vergere havia deixat de prestar-li
atenció. Hi havia tirat la cresta cap endavant; les antenes també, i irradiava
una concentració intensa. Quan va parlar per fi, era com si estigués parlant per
a si mateixa.
-És el que em temia -en la veu de la Vergere
s'apreciava la urgència-. Qui més sap això? Qui?
-S'ha tingut molt secret -va dir en
Jacen-. Només ho sabeu la Danni i tu, i jo. I els mateixos científics, però els
han tingut tancats.
-Qui els té tancats?
En Jacen va fer un gest del cap
assenyalant a Dif Scaur.
-El Servei d'Intel·ligència de la
Nova República -va dir.
La Vergere va mirar la figura
cadavèrica de l'Scaur. En Jacen sentia a través de la Força la intensitat de la
mirada de la Vergere, i es va alegrar de no ser ell mateix l'objecte d'aquell
escrutini. La cresta de la Vergere es va recollir cap enrere, i aquesta va
deixar anar un lleu xiulet de mal averany.
-M'imagino el que passarà a
continuació -considerà-. I hi haurà un altre mal.
-Què? -va dir en Jacen,
desconcertat-. Quin mal?
La Vergere es va tornar cap a ell.
-No ho endevines, jove Jedi? -va
preguntar ella. Va deixar anar una rialleta seca-. Malgrat totes les teves
aventures, em temo que no has adquirit l'experiència suficient en la
depravació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada