El diari del mestre Gnost-Dural (VII)

Anterior

CAPÍTOL SETÈ: LA BATALLA D’ALDERAAN

21375.89.702

És enmig d'una crisi extrema que presento aquesta entrada al meu diari. L'Imperi Sith acaba de guanyar la seva major victòria des de l'inici de la guerra en prendre un dels Mons del Nucli, i no només un dels Mons del Nucli, sinó que específicament el noble món d'Alderaan.

Tot i que no tenim evidència d'això, estic segur que l'Imperi havia seleccionat específicament aquest món a causa del seu valor sentimental dins dels cercles socials de la República i perquè seria un cop devastador per a la moral. Alderaan sempre ha estat considerat com un dels més bells mons de la República, i és el planeta natal de molts dels nostres més destacats líders. Perdre’l seria molt difícil de suportar per a molts.

Actualment estic a bord d'un creuer de batalla de la República, que es prepara per córrer a ajudar en la defensa d'Alderaan. No obstant això, si els informes que estem escoltant són veritables, pot ser massa tard. Com nosaltres ho entenem, les defenses orbitals d'Alderaan han estat completament destruïdes, i la flota Imperial ha pres una posició defensiva en l'atmosfera superior. Les forces imperials de terra haurien destruït el palau reial i pres com a ostatges a la família reial. Creiem que estan marxant ara al castell Organa. Hi havia Jedi i almenys un esquadró de Forces Especials de la República al planeta, però no hem tingut contacte amb ells des que l'atac va començar. Si totes aquestes informacions són certes, em temo que vam arribar massa tard per fer una diferència i Alderaan ja està perdut.

** Com una testimoni presencial, cau de nou sobre mi el fet de contribuir amb detalls addicionals al relat del Mestre Gnost-Dural. Jo havia viatjat a Alderaan per investigar les denúncies que una de les cases nobles abrigava espies imperials, però quan l'atac va començar el meu únic pensament va ser protegir la reina. No obstant això, quan vaig arribar al palau, ja estava en ruïnes. Com al Mestre Gnost-Dural, em van dir que la batalla havia acabat i que Alderaan ja estava perdut.

No obstant això, mentre intentava establir comunicacions amb el Consell Jedi, vaig saber que un esquadró de forces especials de la República estava preparant un contraatac a les muntanyes. L'exèrcit havia estat utilitzant Alderaan com un punt d'escala per als soldats que tornaven als Mons del Nucli des del Vora Exterior, un lloc on a molts soldats ferits els va ser donada una oportunitat de recuperar-se.

D'alguna manera, al mig de l'atac Imperial aquests soldats havien format una petita força de resistència sota el comandament d'un soldat respectat que em resultava familiar: el Capità Jace Malcom. L'esquadró del capità Malcom havia decidit emboscar l'exèrcit imperial mentre aquest marxava cap al castell Organa. Era una batalla que no podien guanyar, i si jo hagués arribat abans que llancessin l'atac, els hauria aconsellat contenir-se. No obstant això, en retrospectiva, va ser el coratge i l'abnegació d'aquells homes el que va canviar tot aquell dia. Malgrat les probabilitats aclaparadores en contra seu, el capità Malcom i els seus homes havien matat més de tres vegades el seu propi número del costat imperial per quan jo vaig arribar.

En introduir-me en el camp de batalla vaig quedar immediatament descoratjada en adonar-me que el Lord Sith Darth Malgus liderava les forces enemigues. Després del nostre últim enfrontament a Korriban, m'havia temut la possibilitat d'una altra confrontació amb Malgus, i la meva vida gairebé es va perdre de nou en aquesta ocasió. Va ser només la determinació i la força del capità Malcom el que va impedir que això succeís. No obstant això, junts vam aconseguir derrotar a Darth Malgus i el vam donar per mort, sepultat sota una muntanya de runa. Després d'aquesta lluita, em vaig considerar afortunada d'estar viva, i em vaig sentir sorpresa de trobar que no només havíem sobreviscut, sinó que també havíem guanyat.

21376.89.704

La Força va estar veritablement amb nosaltres aquest dia, perquè fins i tot mentre sortíem de l'hiperespai en l'òrbita d'Alderaan, vàrem presenciar una exhibició inspiradora. Des de la superfície del planeta, s'estava llançant a l'aire una sèrie de bengales de la República. Les forces terrestres imperials estaven sent rebutjades.

La flota Imperial, tot i que encara estava en posició avantatjosa, es deuria d'haver adonat que la batalla en terra s'havia tornat en contra seva i ja no tenien res a defensar. Els seus creuers de batalla es van retirar del sistema no gaire després de la nostra arribada.

El que l'Imperi pretenia que fos un cop dur a la nostra moral va resultar ser la major font d'inspiració de la guerra. Espero que la victòria aquí encoratgi a les forces de la República a tota la galàxia i que recordem aquest dia com en què la guerra es va tornar veritablement al nostre favor.

** Per algun temps, les nostres forces van ser encoratjades per la batalla d’Alderaan, però desafortunadament aquest no va ser el començament del capítol final de la guerra. També cal destacar que, sense saber-ho nosaltres, dues importants figures imperials van sobreviure a la batalla aquest dia. Encara que jo estava convençuda que estava acabat, Darth Malgus va reaparèixer diversos anys més tard, i aquest fet prova que d'alguna manera, malgrat les seves ferides crítiques, va poder sortir d'entre la runa i va sobreviure.

Una altra persona que ens cridaria l'atenció més tard va ser la caça-recompenses mandaloriana Shae Vizla. Se sap que va participar a la batalla d’Alderaan, i potser en realitat va ser ella qui va ajudar a Malgus a escapar. No podem saber-ho del cert, però podem estar segurs que ella va sobreviure. Només uns pocs anys després, va participar en un atac audaç contra un comboi polític de la República en què el seu germà va ser mort pel Mestre Jedi Aurei Eadon. Més tard, per venjar al seu germà, va desafiar el Mestre Aurei a un duel, que va ser rebutjat. Tant de bo pogués dir que aquesta va ser l'última vegada que la veurem, però, igual que en Malgus, ella també tornarà.

Següent