Cavaller Errant (XIV)

Anterior

CAPÍTOL 14

Per primera vegada des de Gazzari, el sabre làser de la Kerra es va enfonsar en la carn Sith. Aquella batalla havia estat caòtica; múltiples combatents dirigint-se a diferents objectius. Aquí, fins i tot amb la meitat dels treballadors arrossegant-se per estar fora de perill, hi havia una simple direcció dels esdeveniments. La Kerra tractant de donar caça als captors de la Tan i Beadle; i més Motoristes Escarlata dels que ella podia comptar tractant de detenir-la.

La Kerra va saltar contra un mur de pedra sorrenca i va saltar de nou a la refrega, llançant-se cap als seus assaltants. Les seves porres eren plenes d'energia ara, espases que igualaven el color dels seus vestits. Però les armes eren només la meitat de la longitud del seu sabre làser, el mínim requerit per als treballadors del ramat. La forçava a abandonar totes les disciplines vistoses de sabre làser amb noms que ella mai podria recordar i lluità per lliure. Aquest era l'estil que li agradava. Una dona conductora la va colpejar, i va rebre un cop de peu circular seguida d'un cop mortal. Un home conductor corpulent va saltar cap a ella des del darrere, apunyalant a baix; Kerra va girar i va lliscar cap enrere, separant el seu braç de l'espasa del seu cos.

Retirant el seu sabre làser del seu quart atacant, la Kerra es va girar, només per caminar cap a una voràgine.

Pararàs, pararàs, pararàs!

Quatre Sith avançant, parlant a l'uníson, la van colpejar a través de la Força. Marejada per l'arremesa mental, la Kerra va sentir els seus genolls flaquejar. Rodant al suat camí, ella va obrir els ulls per veure'ls avançar. Avançar, i parlar, les seves paraules apallissant-la.

Doblegant-se del dolor, Kerra va mirar darrere d'ells, i va veure a un dels seus speeders aeris, surant, sense ocupar, sobre l'escena. Aconseguint-lo a través de la Força, ella el va agafar i el va empènyer. El vehicle va obeir, colpejant violentament cap avall en el mur de contenció de la cadena darrere dels seus atacants sorpresos. Els seus atacs psíquics momentàniament trencats, la Kerra va empènyer una altra vegada, fent que perdessin peu a la superfície relliscosa. Recuperant-se, ella va sortir directe cap a ells...

... I passant-los, saltant sobre les restes de l'speeder cap al cim del mur de contenció. Ella es va posar a córrer cap al mar, alleujada perquè la pressió mental s'hagués amainat. La persuasió de la Força era una disciplina que gairebé cada usuari de la Força aprenia, fins i tot si ella era mandrosa en utilitzar-la. Però mai havia sentit un poder com aquest que deixava enrere abans, excepte potser en l'anomenada persuasiva d'Odion cap a l'autodestrucció. L'única cosa que el mantenia amb vida era que, almenys fins on ella podia dir, els Motoristes Escarlata havien après el mesmerisme en exclusió d'altres habilitats, més físiques. Podia guanyar-los en un duel directe, però ara no era el moment. Va espiar la seva veritable meta, davant seu. Els captors de la Tan i en Beadle els havien carregat a bord d'un dels speeders aeris, el primer d'un grup de tres preparant-se per dirigir-se a la badia.

Ella només tenia una oportunitat d'agafar-los.

Accelerant mentre s'aproximava a la part posterior de l'speeder aeri, la Kerra va recordar els seus auriculars i va pressionar un botó.

-Rusher, sóc Kerra! Facis el que facis no deixis que la resta dels refugiats baixin de la nau!

* * *

Digues-me alguna cosa que no sàpiga, va pensar en Rusher, guardant a la butxaca el seu comunicador mentre corria al llarg de la catifa un cop luxosa de la sala de preparació. Un no arribava molt lluny a l'espai Sith sense veure un truc mental sospitós un cop i un altre. Pel que podia veure, els personatges de vermell que havien pujat havien fet quelcom més que pujar a un parell d'ells.

El brigadier s'havia estat preparant per expulsar-los de tornada al solàrium quan els va veure a través de la claraboia: els primers voladors que arribaven des de l'altiplà a la badia. Per quan Rusher va arribar a la part superior d'Estribord Tres, ell havia vist la Novallo i al seu equip plàcidament dempeus, hipnotitzats, enmig del pont de metall. Enmig d'ells i el Diligència, conductors que representaven al govern de Byllura caminaven per la plataforma envoltant a qualsevol que poguessin trobar.

En Rusher es va maleir a si mateix. Hi havia advertit als sentinelles que no desafiessin a ningú que arribés massa fortament, imaginant que els locals vindrien a escortar lluny als refugiats. Ja fos això, o la Jedi o el Soldat Lubboon tornant amb la nena sullustana. Però els Sith que governaven el planeta evidentment no anaven a asseure's simplement amb els seus passatgers.

No era la primera vegada que un Lord Sith havia renegat de la independència d'en Rusher; no tothom respectava la forma en què les forces de l'antic imperi de Mandragall feien les coses, i fins i tot si ho feien, eren Sith. Enganyar estava en la seva naturalesa. Però fins on ell sabia, els mestres sense rostre de Byllura ni tan sols sabien qui o què era la Brigada d'en Rusher. Era simplement una tripulació a la qual esclavitzar, una nau de guerra per ser presa.

Una nau de guerra on la majoria de les armes estaven a l'interior, va pensar en Rusher, corrent cap al pont. Almenys la plataforma de vigilància tenia la ment present com per tancar les rampes abans que ningú hi abordés. Però les opcions des d'aquí eren limitades. Aquesta anava a ser una per poc, si aconseguien sortir d'aquesta.

-Una trucada des de baix, Capità!

En Rusher va caminar avall cap al forat de comandament per veure les vistes de la càmera sota la Rampa U Babord. Un grup de vestits vermells era allà, incloent un monstre dentut d'un trandoshà que no semblava molt còmode, embolicat en el seu lleuger mico. Mirant a dalt a la càmera, el trandoshà va fer un gest amb una carnosa mà verda i xiuxiuejà:

-Obriràs aquest navili i informaràs per a una assignació.

-No funciona pel comunicador, col·lega! -va deixar anar Rusher. Aquests no eren Lords Sith, ni tan sols els adeptes Sith de més qualitat que havia vist. Eren especialistes, com ell, entrenats en una cosa.

I no els hi anava bé. El conductor repetia la seva ordre.

-Parlar més fort no ajuda! -En Rusher es va asseure a l'estació de comunicacions d'en Besalisk-. Ara podem parlar de tornar-me la meva tripulació, o...

-La Diarquia ha parlat! Obre aquest navili!

-Si tu ho dius, -va dir en Rusher, assenyalant al seu timoner-. Deixa anar l'àncora!

Amb un cop metàl·lic, la Rampa U de Babord es va obrir, aixafant al trandoshà i a dos dels seus companys com un paper. La rampa es va elevar de tornada per tancar-se menys d'un segon després.

-Bones hidràuliques, nena! -va dir en Rusher, colpejant a la consola de comandament del Diligència i somrient.

Un breu respir. La seva abstracció es va aturar quan el navegador mon calamari va parlar, assenyalant a un altre monitor.

-El Mestre Dackett hi és a baix.

-Què?

-A l'altra banda, senyor. -En Rusher va mirar la vista des de la panxa. Dackett i diversos més dels sentinelles estaven drets, sense moviment, davant d'un altre conductor vermell.

-Maledicció! -Rusher es va asseure de nou a la cadira, atabalat. L'home gros anava a matar-lo un dia-. Probablement va veure la costa i va anar a buscar unes dones.

Mentre en Rusher mirava, el trandoshà va caminar a l'escena, fregant-se la dent fresca del seu incansable crani.

-Et sotmetràs, mercenari! -Ell va encendre un sabre làser curt carmesí-. Obre o et traurem tallant! -El trandoshà va donar un cop d'ull als seus ostatges estupefactes-. O potser tallem quelcom més!

En Rusher es va alçar, grapejant en va el comunicador.

-Aquest és el teu departament, Jedi! On ets? -El Diligència podia utilitzar una acció de rereguarda, a l'estil Jedi-. Kerra Holt, contesta!

Res.

-Maledicció i maledicció! -va dir en Rusher, llançant el comunicador a terra i caminant els graons cap a la gran finestra. La seva proporció de vagarejos havia estat feta miques, de tots maneres-. Estem sols. -Ell va mirar a baix cap al timoner-. Pots sortir sense fregir-los?

-Senyor, abandonarà al Mestre Dackett?

-Trobarà una forma de tornar-, va dir en Rusher, mirant enrere cap a l'exterior-. Encara tenim el seu vell braç.

* * *

La Kerra havia estat enfonsant-se en els cingles un parell de vegades quan era una nena a Aquilaris. Però mai com una adulta, mai com una Jedi, i mai des d'una lleixa que no es mantenia en l'aigua, sinó sobre una ciutat. Corrent sobre el mur de contenció, va veure la lleixa de permacret acabar just davant, on guiava l'aigua avall cent metres fins al següent nivell de Hestobyll.

Ella va accelerar. Renoi, serà millor que això funcioni.

Saltant, la Kerra va estirar àmpliament els seus braços, estenent la part més posterior de l'speeder aeri mentre tirava. Si ella estava sorpresa pel fet d'intentar-ho, estava encara més sorpresa quan va fallar, xocant de sobte en el tendal ociós del vehicle. Rodant, ella va veure el conductor abillat de carmesí lluitant amb el jou de control. Sentint l'impacte, el rodià va mirar amunt cap a ella, confús.

-Problema de motors? -va preguntar la Kerra, ficant la seva bota a través del parabrisa i dins el morro del conductor. Regirant amb les restes destrossades, ella va saltar per sobre del rodià desorientat. Apartat del seient del conductor, el lacai Sith lluitava per trobar la seva porra. Amb un objectiu atraient a les probòscides verdes de la criatura, la Kerra el va agafar pel coll escarlata i el va colpejar repetidament.

Penjant mig fora de l'speeder, el Sith apallissat tornà els seus ulls vidriosos cap a ella i es va centrar.

-M'alliberaràs!

-Està bé, -va dir la Kerra, retirant les seves mans de l'speeder aeri. El sorprès rodià va caure en picat fora de la vista.

Fotent puntades a les restes del parabrisa -no hi ha fàbriques de transpariacer aquí, va veure ella- Kerra es va instal·lar al seient del conductor. Al davant, l'speeder aeri que portava a Beadle i la Tan s'allunyava ràpidament, saltant sobre la vora de Hestobyll i fora sobre la badia. Estava fent una línia recta cap a l'altiplà al centre de la badia; ella va ajustar el seu speeder en una ruta per seguir-los.

Confirmant que no estava sent perseguida, la Kerra va mirar a baix i a l'esquerra. Quelcom estava passant al Diligència, però des de l'elevació no estava clar què. Més gent estava fora a la pista i en el pont, i ella podia veure alguns speeders aeris i vestits vermells. Però almenys ella no podia veure els seus trets. La Kerra no podia imaginar que Rusher posés en perill la seva pròpia gent a la plataforma donant baralla, però, ella mai el va acabar de conèixer. Si els vestits vermells allà baix eren tan poderosos com els que ella s'havia enfrontat, havien d'haver-li mostrat ja una cosa o dues sobre parlar aviat.

La Kerra es va enfrontar a una decisió. Els refugiats amb seguretat estarien en risc. Però igual de clarament, qualsevol que visqués a Byllura estava en perill: perill de perdre el seu seny, com ja havien perdut la seva independència. Aquest pla era una cosa amb la que en Daiman podria haver somiat. Els treballadors no estaven simplement esclavitzats aquí; els que governaven -com els havia anomenat el celegià? - la Diarquia estaven convertint realment a la gent en autòmats, una ordre alhora. Darkknell havia estat un lloc on l'art i altres formes d'oci havien estat desestimades com a innecessàries. Byllura havia pres la noció d'en Daiman un pas per davant. El lloc estava descolorit no perquè a la gent no se li permetés decorar les seves vides; de fet, probablement ni estaven al corrent de com es veien les coses. O de res més, en aquest aspecte. No sota aquest tipus de coacció psíquica. Els éssers de voluntat forta podien resistir la persuasió de la Força, però aquí hi havia simplement massa tenint lloc. Les voluntats estaven sent trencades abans que ningú s'adonés que estaven sota atac.

La Kerra va recordar haver pensat que l'altiplà de la badia i que l'edifici que sobresortia d'ella semblava un fong belo. Ara aquesta primera impressió semblava profètica. Una de les seves primeres assignacions com a Padawan havia estat tancar un cercle d'enviaments dels fongs de les llançadores de contrabandistes dels Mons del Nucli cap a Coruscant perquè els processessin. Mer treball ocupat per a una nova recluta; ni els Jedi ni la República tenien molt de temps per intervenir en l'espècia, i entre la guerra i la malaltia, la població devia d'oblidar molt. Però en aquella missió, ella havia arribat a veure gent en l'adherència dels narcòtics: encara funcionant, però ja no més els mestres de les seves pròpies vides.

Això és el que li recordava la gent de Hestobyll. I qui fos -o el que fos- que estava en aquesta illa vertical estava controlant-los de la mateixa forma. Els byllurans encara eren éssers independents, però sense voluntat per resistir-se quan la crida arribava. I en augment, sense identitat pròpia.

I hi havia quelcom més tenint lloc, es va adonar ara. Accelerant, la Kerra va mirar baix a les boies que portaven des de l'altiplà per la badia fins a la ciutat darrere d'ella. Semblaven estar uniformement espaiades, igual que les sitges de la ciutat.

-Més celegians-, va murmurar ella, passant sobre un i fent-li una ullada més de prop. Allà, visibles a través del sostre transparent de la boia, oscil·lava un celegià en el seu cilindre protector. La ment de la Kerra corria. Els celegians a la terra principal no eren simplement anunciants públics dirigits. Aquestes pobres criatures eren tots enllaços en un sistema de comunicació telepàtic, una cadena que arribava, sense ser trencada, tot el camí per l'aigua fins a l'altiplà i de tornada, ben amunt. Ella va escoltar de mètodes antics de senyalització que utilitzaven línies de senyals visuals en lloc d'electrònics. Qui fos que estava governant aquest lloc, havia posat tota la badia en el seu entramat telepàtic. No hi havia necessitat de comunicadors enlloc.

Excepte en un cas. Recordant-se, la Kerra va activar els seus auriculars i es va preparar per cridar al seu destí. L'altiplà i el cim metàl·lic sorgien davant seu.

-Un altre santuari, -va grunyir la Kerra, movent el seu cap. Només espero que no utilitzin l'arquitecte d'en Daiman!

* * *

-Estan foradant-nos, Brigadier!

Les fosses nasals d'en Rusher es van eixamplar. Això era pitjor que els mynocks. En el segon en què el Diligència va colpejar els propulsors i va començar a surar, cadascun dels exploradors vermells de fora havia saltat cap a la nau. Ara els monitors mostraven al transdoshà i a diversos dels seus col·legues grimpant sobre els enormes retrocoets, copejant a qualsevol cosa que poguessin trobar amb els seus sabres làser vermells curts.

-Doneu-los una volta, timó!

La khil amb cara de tentacles va complir, els seus dits verds lleugers, una taca sobre la consola. Al seu voltant, el Diligència trontollava i girava, forçant a Rusher a agafar-se a la part posterior de la cadira per equilibrar-se. A fora, l'escenari de Byllura volava passant, i en el monitor, així com ho feien diversos dels trepadors Sith.

-Encara queden un parell, senyor!

-Talla els propulsors! -va cridar en Rusher.

El Diligència va colpejar violentament la plataforma, just a temps perquè Rusher cridés una altra ordre:

-Enceneu els propulsors!

La timoner amb cara de tentacles tenia la imatge, fent que el Diligència saltés com una ballarina del vel zeltron. Preparant-se, en Rusher va observar els monitors inferiors. Aquest cop, fins i tot el musculat transdoshà havia perdut l'adherència.

En Rusher va assenyalar una volta a l'aire.

-Bon treball Zussh! La pròxima vegada que algú em digui que ha estat a Corèllia, el creuré!

-Diria que esss bo que tinguem els hidràulicsss arreglats, -va xiuxiuejar la khil.

-I que la Novallo no estigui aquí per trencar el meu coll per aquest ardit. -Recordant-se, Rusher va caminar els graons cap al port de vistes-. On està la nostra gent?

El Diligència es va balancejar per la badia, va girar a babord, i es va recolzar. Mirant a baix a la plataforma, en Rusher va veure a Dackett i la Novallo drets amb trenta membres o així de la tripulació, apinyats cap a l'extrem allunyat de la plataforma elevada. Fora tan fort com fos el poder de suggestió dels lacais Sith, no era suficient per mantenir a les víctimes romanent al voltant quan tot el foc s'estava alliberant. Rusher va veure que el transdoshà i els altres pocs imbècils que no havien estat llançats a l'aigua estaven fora de combat, recolzats sobre les empremtes enormes esquerdades que el Diligència havia enfonsat en la superfície empedrada. Però altres estaven anant pel pont des de la ciutat.

Noi, estarà bé disparar a alguna cosa.

-Feu una illa!

Amb un sobresalt que va colpejar el pont, els turbolàsers muntats a esquerra i dreta del compartiment de tripulació van explotar cap a baix, cap al pont de metall. Preparats per a poc més que eliminar asteroides, eren més que suficients per enviar l'estructura, i un parell de pinxos brandant porres, dins la badia.

-Brigadier! Elsss speedersss aerisss...

En Rusher els va veure -i ho sentir- abans que Zussh acabés de xiuxiuejar les paraules. Un flash de gris va omplir el port de vistes davant seu, enviant una tremolor a través del pont que el va colpejar contra la catifa. Diversos dels speeders aeris que havien portat els problemes a la plataforma d'aterratge encara estaven allà fora. Si s'havia oblidat d'ells, li ho estaven recordant ara, picant contra les plataformes superiors i tractant de tancar les finestres. Ell mai seria capaç de treure les armes de la nau contra ells. Massa mal que ells no...

Espera, va pensar en Rusher. Armes, les tenim. Des de la seva posició a la catifa, ell es va girar per encarar a la tripulació en el buit de comandament.

-Gira'ns de nou... i colpeja'ls amb els canons llargs! Els Kellies!

Els ulls d'en Zussh van parpellejar.

-Sssenyor, aquesssts essstan al contenidor.

-Les càrregues i els generadors ho estan. Els canons estan enganxats al nucli! -Rusher es va alçar, els guants anivellats amb la finestra. Tres speeders aeris van brunzir en passar, tractant de trobar un mitjà segur per aproximar-se a la nau girant, girant en el lloc. Espiant a un motorista vermell fent una carrera, Rusher va cridar-. Dur a estribord!

El Diligència virà violentament, els seus canons protuberants de ferro sarrassià tallant l'aire com un rotor massiu. El metall rígid es va enfonsar a través dels speeders aeris barroerament construïts com si no estiguessin aquí. Mentre el segon speeder evitava aquest destí, el seu pilot no ho feia, volant gairebé per l'horitzó per la velocitat giratòria.

Bé, això és una cosa nova. Rusher va mirar al tercer speeder aeri precipitar-se en la badia, colpejat per un cop de reüll. Com diria en aquesta tàctica? No era una cosa que poguessin provar contra una nau més gran o un obstacle fix sense desprendre's de les seves unions. La Maniobra Només-Aquesta-Vegada Rusher, potser.

-Visual del Mestre Dackett, senyor.

-Què està fent?

-Colpejant al transdoshà a mort amb el seu nou braç.

En Rusher va somriure.

-Posa'ns sobre la plataforma i deixa anar la Rampa Tres d'Estribord. Just com una evacuació normal. -Bé, no s'assemblarà a una. Però servirà.

El Diligència es va col·locar en posició. Rusher va buscar el seu bastó. El seu esquinç del palau d'en Daiman s'havia curat, però el podria necessitar per defensar-se quan Prenda Novallo l'abordés. Sense estar ja mesmeritzada, la doctora del casc del Diligència l'hauria acabat de veure utilitzar la seva preciosa nau com un ariet apallissador.

Però mentre observava a la seva tripulació abordada en el monitor, es va adonar que la confrontació inevitable seria l'últim dels seus problemes. Havien guanyat un respir d'un parell de minuts dels Sith, però els refugiats encara estaven a bord, i la seva mainadera no havia tornat. Rusher va trobar el seu comunicador, a terra.

-Holt! Contesta! Jedi!

La llum en ell va parpellejar. Ella havia enviat un missatge, durant el caos. Però abans que el pogués reproduir, una trucada va arribar del timoner.

-Brigadier, tenim nous contactes des del nord. Un munt... i són grans!

En Rusher grinyolà les seves dents. Ara què?

-Més grans que els speeders aeris?

-Més grans que nosaltres!

En Rusher va córrer cap al port de vistes que encarava Hestobyll i va panteixar. El vapor s'estava elevant de les piscines de pedra gegants construïdes en diversos nivells de terrassa. Vapor... i alguna cosa més, alguna cosa que no serien capaços de superar amb un parell de caçadors de roques i un parell de maniobres.

Els seus ulls es van obrir com a plats.

-Petita Jedi, on sigui que estiguis... Crec que els hem tornat bojos!

* * *

Un Jedi!

En Calician es va meravellar mentre s'allunyava coixejant d'U. Un Cavaller Jedi estava a menys de deu minuts del Loft. No hi havia necessitat de consultar cap escàner electrònic, ni tan sols hi havia raó per mirar per la finestra. La xarxa que havia desenvolupat li havia portat les notícies a l'instant a ell i als seus joves mestres.

Part de la inspiració havia arribat d'observar a les aranyes jornisae, accidentalment i imprudentment importades des de Cularin al seu món natal. Fins i tot quan va encegar les criatures, elles podien percebre l'aproximació d'altres, sentint les vibracions a les seves xarxes. Els celegians units van crear la seva pròpia xarxa, constantment comunicant informes d'estat cap enrere i endavant els uns als altres. Els mateixos individus que li proveïen els informes estaven encarregats de forçar-los a enviar-li: els unificadors vestits de vermell.

En Quillan i la Dromika no havien entès la necessitat que els adeptes Sith portessin uniformes; mai esperaven veure'ls, de totes maneres. En el cos del poder Dyàrquic, els unificadors actuaven tant com a agents reguladors, assegurant-se que les ordres se seguien, com anticossos, matant o assimilant patògens. La metàfora biològica era d'en Calician, també, directament de les seves escriptures sobre com el cim del poder Sith podia ser aconseguit.

La glorificació d'un mateix? La subjugació d'altres? Clarament aquests preceptes antics assenyalaven a una única solució. Perquè només un ésser Sith governés un sistema de formes de vida de la mida de la galàxia, aquells altres haurien de ser part d'ell mateix. Parts constituents d'una totalitat més gran, auto-regulant-se; actuant en la direcció de la ment. No hi havia una altra manera. Els governs, despòtics o republicans, eren massa ineficients. Mentre qualsevol altra voluntat tingués forces, un líder no podia forçar la seva voluntat sobre tots.

Li havia requerit portar els bessons al seu pla, però ho havia fet. Daiman i els seus Correctors eren uns ronyosos en comparació amb el que ells havien aconseguit. En certa mesura, Byllura operava com un únic ésser viu, i, tal com escoltava per la tremolor de fora, la ventrada estava a punt de sortir del niu. Però això era també el problema.

Ho va recordar ara, mentre entrava al turboascensor i es dirigia a l'àtic. En Quillan i la Dromika havien estat necessaris. No hi havia Sith que hagués conegut, Lord o adepte, que tingués el talent natural del noi per a la premonició; i probablement, cap usuari de la Força, enlloc, igualava a la noia pel que fa a donar fortes ordres hipnòtiques. Però el regent havia suposat que la seva voluntat romandria intacta. Ell serviria com l'ego, treballant com el mediador conscient entre el món exterior i els germans en el seu capoll. Per a ells, el món sota el seu còmode sòl era un lloc teòric. Un regne que imaginarien i influenciarien, però on mai entrarien. Aquest paper seria reservat a Calician.

Només això havia anat malament. Sortint per la planta superior, ho va recordar tot. El nerviosisme havia restaurat algunes de les seves facultats, alguna cosa de l'esperit independent que va tenir una vegada. No era possible intervenir entre algú amb el poder de la Dromika i la resta de la societat sense perdre la identitat pròpia. No era prou fort. Dubtava que algú ho fos.

I tot i així, no hi havia res a fer sobre això. Ell va robar una mirada als bessons mentre caminava cap al seu lloc al costat de la finestra. En Quillan amb els cabells sorra s'asseia i mirava, amb la boca tancada, portant les seves robes de nit a mig dia, com cada dia. La Dromika es recolzava en la seva esquena, enredant i desembolicant el seu pèl mentre colpejava un coixí amb els seus polzes nus. En Calician ràpidament va apartar la mirada. No hi havia un poder tan aclaparador com el d'ells.

Escoltant més trons sobre la badia, Calician es va adonar que la resta de la galàxia aviat aprendria el mateix. Les naus de batalla estaven preparades i alçant-se dels seus hangars de construcció, ocults sota les piscines reflectants recentment drenades de Hestobyll. Descomunals assumptes, duals de preciós duracer, els catorze navilis havien estat construïts en silenci durant cinc anys en preparació per a aquest dia.

I cada un, críticament, incloïa un passatger important: un celegià. Els mateixos centres d'entrenament de Byllura que havien convertit els adeptes Sith crus en mestres de la persuasió havien fet treballar als pocs celegians que havien trobat que eren receptius a la Força. Cap d'ells seria rival per a l'odiat Mestre Ooroo en poder. Però protegits en el cor d'una nau de batalla, cadascun s'asseguraria que les ordres des de Byllura se seguissin exactament. Al contrari que els seus cosins a la badia i amunt en les sitges de la ciutat, ells no passarien simplement les ordres. Ells s'assegurarien que eren seguides, forçant la seva voluntat sobre la tripulació i escortant als pilots de caça, per igual.

Alguns havien estat convençuts. Els celegians eren un grup maleïdament independent. Però, com aquí a Byllura, hi hauria unificadors presents per assegurar la seva participació. I si això fallava, l'amenaça de danyar als seus companys en captivitat sempre funcionava.

No hi havia molts d'ells, però serien suficients. Ells serien la primera onada, reclamant els sistemes de la rereguarda d'en Daiman. En Calician esperava que fins i tot fossin capaços de guanyar en enfrontaments espacials i batalles de terra sense fer ni un tret. Qualsevol daimanita que s'aproximés a menys de mig quilòmetre de les naus-cervell seria vulnerable al seu atac. Els bessons els comandarien, i per tant els comandarien a tots. Res seria capaç de detenir-los.

-Aspecte-Regent... ens protegirà, -va dir la Dromika.

En Calician es va girar, confós. La noia s'estava asseient ara, mirant-li llastimosament mentre ella calmava a Quillan. El noi estava en una postura fetal de nou, com sempre estava quan s'enfrontava a alguna cosa nova.

-Jo us protegiré, -va dir el regent, amb retard. La pregunta temptativa poc característica de la Dromika no tenia la seva força habitual de psique darrere d'ella.

Però la següent la va tenir.

-Ens diràs com destruir un Jedi-, va dir la noia, amb els ulls verds flamejant amb foc taronja-. Ens ho diràs, ara.

Dementment, ell va repetir les seves demandes, i llavors va trobar que no tenia res a dir. S'havia enfrontat a multitud de Cavallers Jedi mentre aprenia els camins dels Sith. Però cap havia anat a Byllura i els seus sistemes veïns en els vuit anys des que es fundés.

El sector Grumani havia estat massa lluny per llavors, Byllura estava massa lluny en l'interior Sith. Mentre que havia escoltat rumors de punyalades Jedi a l'espai Sith, ells sempre havien atacat en una altra part. Però sabia que els havia enfrontat una vegada. Ell simplement sabia...

Amb les parpelles quitinoses parpellejant mentre es tancaven, el krevaaki va enfonsar el seu cap en vergonya.

-Jo... No sé com, Lord Dromika. No ho recordo.

-Destruiràs al Jedi!

-Derrotaré al Jedi-, va dir en Calician, girant amb el seu vigor renovat de nou cap al turboascensor. Les paraules que havia dit eren les de la Dromika, però també seves. Hi havia creat l'estructura de comandament Sith perfecta. Tan horrible com era perdre el seu lloc en ella, això empal·lidia davant el fet de deixar-se abatre  per un Jedi, en el seu moment de triomf. Millor perdre davant un altre Sith que davant un Jedi.

Potser oblidés la resta, però cap Sith podria oblidar això.

Següent