Els Camins del Destí II (VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

La Vergere va ser un model d'innocència durant els vuit dies següents, temps durant el qual en Luke i la Mara la van tenir vigilada quan no estava amb la Cilghal o amb altres Jedi. Durant aquests dies, els tripijocs polítics d'en Luke no li van implicar més que frustracions. En Cal va escoltar els seus arguments amb amabilitat, però no va canviar d'opinió.

Al matí del dia següent, uns agents de seguretat de la Nova República van derrocar la porta i van irrompre a l'apartament. En Dif Scaur havia vingut en persona, amb una mirada dura dels seus ulls de pedra foguera a la cara demacrada.

-El Cap d'Estat vol veure't -va dir al Luke. Va tornar els ulls cap a la Mara-. I la Mara pot venir també.

En Cal Omàs estava al seu despatx. Estava sense afaitar, desarreglat, i saltava a la vista que s'acabava d'aixecar del llit. Quan Dif Scaur va fer entrar al despatx al Luke i la Mara, en Cal mirà un moment un fragant pastís farcit de fruita que li havien servit per esmorzar, i el va tirar del seu escriptori amb cara de fàstic. Va mirar al Luke amb ulls de pedra.

-On és la Vergere?

-La vam veure ahir a la nit a la seva habitació -va dir en Luke-. Just abans d'anar a dormir.

-Ara no està a la seva habitació -va dir en Cal-. No sabem on és.

En Luke va respirar fondo.

-Què ha fet?

-Com si no ho sabessis... -va murmurar en Dif Scaur a esquena d'en Luke.

-La Vergere ha sabotejat l'Alpha Vermell -va dir en Cal. Al Luke se li va assecar la boca.

-Que ho ha sabotejat? Com?

-L'equip de l'Alpha Vermell estava traslladant-se al creuer Nebuló-B, en òrbita. La Vergere va aconseguir pujar a bord d'alguna manera, entre la confusió. Ha esborrat els registres, i, d'alguna manera ha... alterat... l'arma.

-Que l'ha alterat? -va repetir en Luke.

-L'ha deixat inactiva. No sabem com.

«Amb les seves llàgrimes», va pensar en Luke. Era capaç de modificar l'arma a nivell molecular.

-I ha deixat inconscients a tres dels meus guàrdies de seguretat -va afegir en Dif Scaur.

-Estan bé? -li va preguntar la Mara, tornant-se cap a ell.

-Ho estaran.

En Cal clavà els ulls en Luke.

-On és, doncs?

-No ho sé -va dir en Luke sense mentir.

-On aniria a refugiar-se?

-Amb els vong altra vegada, és clar -va dir en Dif Scaur-. Ha treballat per a ells des del primer moment.

-No... No ho crec -va dir en Luke-. Crec que la Vergere treballa completament pel seu compte.

-No té més deute de gratitud amb els vong que nosaltres mateixos -va afegir la Mara-. Està al servei de l'Antiga República, no de la Nova.

-Llavors, explica'ns per què vol l'Antiga República que guanyin la guerra els yuuzhan vong! -va cridar en Dif Scaur.

-No vol això -va dir en Luke-. Simplement, no vol que es desencadeni una atrocitat com l'Alpha Vermell.

-I qui li va parlar d'aquesta atrocitat, llavors? -va preguntar en Cal amb veu glaçada-. Qui ha trencat la seguretat?

En Luke es va disposar a reconèixer-ho, però la Mara se li va avançar.

-No li ho hem dit nosaltres -va dir-. Si s'ha assabentat, s'ha assabentat pel seu compte.

En Luke va arribar a la conclusió que allò era força cert.

-Però com? -va preguntar l'Scaur-. No tenies cap document per portar-te a casa, ni enregistraments... tret que fessis un enregistrament clandestí -va afegir amb veu de desconfiança.

-No la vaig fer -va dir en Luke.

En Cal el va mirar durant un llarg moment, i després va abaixar la vista cap al seu escriptori.

-Això ha confirmat la mateixa Vergere -va dir, fregant-se la barbeta sense afaitar-. Va deixar una nota en què deia que alguna cosa que havia dit un científic la va fer sospitar, i que s'ha guiat per les seves sospites. Et disculpa a tu expressament.

-Però què havia de dir? -va dir l'Scaur-. Sobretot, si ha actuat seguint les teves ordres.

-No he donat cap ordre -va dir en Luke. Se sentia impotent sota una sospita com aquella; no tenia manera de demostrar la seva innocència. Va mirar al Cal-. No hi havia renunciat a intentar-te convèncer.

-Senyor -va dir en Dif Scaur, dirigint-se al Cal-. Si torna amb els vong i s'emporta l'Alpha Vermell, la Nova República es trobarà en perill. L'enemic coneixerà la nostra capacitat, i farà tot el que pugui per destruir-nos abans que puguem refer el Projecte Alpha Vermell.

-Els Skywalker creuen que no tornarà amb els yuuzhan vong -va dir en Cal.

-S'han equivocat fins ara -va dir l'Scaur-. I, en qualsevol cas, no podem permetre'ns córrer aquest risc.

-És cert -va dir en Cal, movent els ulls inquiets sobre el seu escriptori-. D'acord, llavors -va afegir, mirant a l'Scaur-. Hauràs de restablir l'Alpha Vermell en... un lloc més segur... i fer que l'equip reprodueixi el seu treball original. Quant es trigarà?

-Almenys, tres mesos. Quatre, probablement.

En Cal fer que sí amb el cap. Es va dirigir al Luke.

-Passarem al pla de l'Ackbar immediatament. Mentre els vong reaccionen a les operacions de l'Ackbar, potser no tinguin temps per a matar-nos a tots els altres.

-Sí, senyor -va dir en Luke. Tenia el cap ple de càlculs.

Passarien tres o quatre mesos abans que es deixés anar l'Alpha Vermell.

Allò volia dir que en Luke tenia tres mesos per guanyar la guerra.

Si l'enemic estava a la vora de la derrota, llavors al Cal potser no li semblés necessari escombrar als yuuzhan vong de l'existència.

-oOOOo-

Els Jedi eren els seus ulls i les orelles. En la ment d'en Jacen flotaven les formacions: pesades naus de transport, naus capitals eriçades d'armes, veloços esquadrons de caces.

Es tractava d'unes maniobres d'entrenament de la flota, en què una Força ajudada per la fusió Jedi s'enfrontava a una força superior que no tenia l'ajuda dels Jedi. La Força brillava en Jacen com una flama, i ell manejava els esquadrons amics com peces d'un trencaclosques gegant, intentant percebre el que succeiria amb molts passos d'antelació.

La flota contrària va donar el seu pas. Quan van xocar les dues flotes, disparant-se amb làsers esmorteïts mentre els ordinadors llançaven míssils simulats, la imatge de la ment d'en Jacen es va semblar dilatar; la informació li arribava en blocs cada vegada més grans, fins que li costava treball seguir-ho tot. Va sentir gotes de suor que li baixaven pel pont del nas. La imatge es va deteriorar fins a convertir-se en una pasterada frenètica, bulliciosa, esquitxada només de rars moments de claredat.

La fusió sempre es disgregava quan la situació es tornava massa complexa. En Jacen era capaç de contenir i de controlar a un nombre elevat de Jedi, com els que havien participat en el cop de Duro; però la seva capacitat es deteriorava a partir de llavors. Allò resultava frustrant, ja que sempre tenia la sensació que la comprensió era possible, encara que estigués una mica lluny del seu abast. Si hi hagués més Jedi a l'enllaç... Si ell fos més llest...

Malgrat tot, les seves maniobres preliminars havien deixat a la flota en bona situació, i en el transcurs de la batalla va ser capaç de tenir algunes idees amb sentit entre el caos. Quan va concloure l'exercici, l'avantatge numèric dels rivals s'havia compensat, i el saldo de «baixes» simulades afavoria al bàndol d'en Jacen.

-La propera vegada, procura no fer que em matin, Solo -va dir amb acritud pel comunicador Corran Horn, al que s'havia fet entrar en combat en un moment inoportú.

En Jacen va enviar una disculpa. Havia de dominar allò millor. La propera vegada, els míssils no serien simulats.

-Un treball esplèndid, Jacen!

Fora ja de la Força, i en el centre de comandament tàctic del Ralroost, el cos color crema de l'almirall Kre'fey donava saltirons sobre els seus talons.

-En la propera batalla els farem xixines!

El bothan s'hi va donar un cop amb el puny contra el palmell de la mà per afegir èmfasi a la seva exclamació.

-Això espero -va dir en Jacen.

Havia de dominar allò millor. Eren massa persones les que comptaven amb ell.

-oOOOo-

Els Jedi havien adoptat el costum de sopar junts després d'un exercici. Repassaven les maniobres, com havia funcionat o no funcionat la fusió, i suggerien millores. Quan el grup es va desfer, Jacen va buscar la Tahiri Veila.

-Et va bé? -li va preguntar.

-Estic treballant molt -va respondre ella, arrufant les celles.

Era veritat. Des de la mort de l'Ànakin s'havia tornat seriosa, gairebé adusta, en la seva manera de treballar per complir els seus objectius; era un canvi notable respecte de la noia impetuosa i ardent que recordava Jacen de l'Acadèmia Jedi.

-No sé si et puc fer una pregunta -va dir en Jacen.

-És clar que sí.

-Voldria saber si... des que vas tornar de la captivitat... si has sentit alguna vegada la capacitat de... això, de percebre als yuuzhan vong.

La Tahiri es va sorprendre.

-No. Per què ho preguntes? -va dir, retirant-se de la cara els cabells rossos.

En Jacen li va parlar de la seva pròpia captivitat i de com la llavor esclavitzadora implantada li havia atorgat la capacitat de connectar telepàticament amb els yuuzhan vong.

La Tahiri es va estremir.

-No; no he sentit això mai, i me n'alegro. Deu ser espantós.

-No... Té importància. M'ha ajudat a entendre'ls -va dir en Jacen. Va mirar la Tahiri-. I pot ser útil per detectar els enemics, i per controlar les seves bioarmes -titubejà-. La veritat és que m'estava preguntant si seria possible ensenyar el sentit vong a un altre.

La Tahiri va fer un pas enrere, obrint molt els ulls.

-I vols veure si jo sóc capaç d'entrar en contacte amb els yuuzhan vong per mitjà de la Força?

-No; no és per mitjà de la Força. Es tracta d'un vincle d'una altra espècie.

-A través dels seus... -Va tòrcer el gest-. Dels seus implants esclaus.

-Sí.

-Saps que els odio -va dir ella, clavant en els ulls d'en Jacen dels seus, ardents-. Els odio. Sé que sóc Jedi i no he d'odiar ningú, però no puc evitar-ho, després del que han fet.

En Jacen va assentir.

-Ho entenc. No vull obligar-te a fer-te passar per res que et posi incòmoda, o que et porti mals records.

-Llavors, d'acord -va dir ella, i va assentir amb el cap-. Ho sento, Jacen.

-No hi fa res.

La Tahiri va començar a marxar, però va vacil·lar i es va tornar.

-És important? -li va preguntar.

-No sabria dir-ho -va dir en Jacen-. Però t'ajudarà a entendre als yuuzhan vong. I pot ser que, quan els entenguis, no els odiïs tant.

-Vull odiar-los -va dir ella, estrenyent els llavis en una línia.

-Es gasta molta energia odiant -va dir en Jacen-. Potser poguessis trobar alguna altra aplicació millor per a aquesta energia, Tahiri.

La Tahiri va tornar a titubejar.

-Està bé -va dir per fi-. Ho provaré.

Van anar a la petita cabina d'en Jacen, es van asseure a terra en postura de meditació i van unir les mans. En Jacen va sentir com s'expandia la consciència de la Força de la Tahiri i va dir:

-No; amb la Força no. Aquest poder procedeix d'una altra part.

La Tahiri va fer una ganyota d'empipament.

-Què he de fer, doncs?

-Intenta mirar... en un lloc buit, on estaven els implants esclaus. Jo intentaré guiar-te.

En Jacen podia trobar per si mateix el lloc buit, i podia sentir-lo, a la vora de la seva consciència, el Cervell Planetari que havia deixat a Coruscant. Va intentar tendir un pont entre la Tahiri i el dhuryam, però pel que semblava no era capaç d'unir-los tots dos, i va percebre la frustració creixent de la Tahiri.

El problema era que per allà prop no hi havia cap yuuzhan vong. Si hi fossin, era possible que a la Tahiri no li costés tant.

-En certa manera, m'alegro que no hagi funcionat -va dir la Tahiri més tard.

-Et faria res que tornéssim a intentar-ho després?

Ella va torçar el gest.

-Suposo que podem intentar-ho. Però no em fa molta il·lusió.

Quan es va haver marxat la Tahiri, en Jacen començà a gravar un missatge d'holovídeo als seus pares, però llavors va advertir que no estava sol. Ni tan sols dins de la seva pròpia ment.

Vergere?, va temptejar.

En Jacen va rebre a manera de resposta unes impressions, imatges d'un paisatge verd a la part alta de la coberta vegetal d'un bosc, que ell va reconèixer com a propi de Kashyyyk, i una poderosa ordre no verbal de dirigir-se al planeta. I a això li va seguir una ordre igualment poderosa de guardar silenci.

Una reunió en secret?, va enviar Jacen. No va rebre resposta.

En Jacen va demanar permís a l'oficial de coberta per abandonar el Ralroost, i es va emportar el seu Ala-X fins a la superfície del planeta, guiant-se per la presència de la Vergere en la Força.

La Vergere havia triat com a lloc de reunió una illa petita i remota. Allà no hi vivia cap wookiee, però els nivells inferiors del bosc de Wroshyr estaven plens de les habituals formes de vida mortals natives.

El lloc de reunió estava senyalitzat amb una antiga llançadora Trilon per a quatre passatgers, suspesa precàriament en les branques superiors d'un dels arbres Wroshyr. En Jacen va fer surar-hi l'Ala-X amb els seus motors de repulsors, i després va deixar caure amb cura el caça estel·lar sobre un entramat de branques. Quan va apagar els repulsors i va deixar que les branques carreguessin amb el pes del caça, li va sorprendre una serp de quatre metres de llarg i amb moltes dents, que va passar volant al costat de la seva cabina.

-El seu instint és menjar aus -va explicar la Vergere a Jacen quan aquest va sortir de la cabina i va baixar fins a una de les enormes branques de l'arbre wroshyr-. Jo intento llevar-los la idea del cap, però no són intel·ligents i, per això, són persistents.

Mentre la Vergere deia això, una altra serp més gran va ser arrencada d'una branca superior, entre una pluja de vegetació verda, i va sortir acomiadada per l'aire cap a l'horitzó verd.

-Si les llanço al mar, la seva tornada es retarda -va dir la Vergere-, però acaben tornant.

La branca va oscil·lar sota els peus d'en Jacen. Encara que era ampla com una carretera, el moviment resultava desestabilitzador.

-No pots tornar-te petita? -li va preguntar.

-No em detecten amb la Força. Crec que m'oloren.

-A mi se'm donen bé els animals. Deixa'm-hi provar.

En Jacen va expandir la seva consciència de la Força a la fauna de les copes dels arbres, i va detectar les ments primitives, atentes, de diverses serps, totes elles aguaitant la Vergere entre el fullatge. En Jacen va intentar desactivar el seu instint caçador, però era un impuls innat en elles, i va fracassar. Després, les hi va suggerir que en un altre lloc es trobaven aliments millors i més apetitosos, i les serps van marxar a buscar-lo.

-Ben fet -va dir la Vergere-. I aquesta tàctica es pot aplicar a espècies diferents de les serps.

En Jacen la va mirar.

-Per què ets aquí?

Les antenes emplomades de la Vergere es van sacsejar cap enrere i endavant, com si escorcollessin l'aire a la recerca d'invasors.

-No percebo cap altra presència -va dir.

-Has fugit? Et persegueix Nylykerka?

-Nylykerka, i molts altres. Entre ells, el teu Mestre Skywalker, crec.

En Jacen va respirar fondo. Es va posar a la gatzoneta sobre l'ampla branca, i va dir:

-Serà millor que m'ho expliquis.

La Vergere li va explicar la seva història. En Jacen es va quedar horroritzat. No només perquè l'Alpha Vermell fos una arma de destrucció massiva, sinó perquè, gràcies als brots de la llavor esclavitzadora que tenia enroscats en els nervis, ara estava dotat d'empatia envers els yuuzhan vong.

La part del seu ésser que tremolava davant aquella revelació no era només la seva part humana, sinó també la part que entenia l'enemic. La Vergere el mirava.

-He atorgat als Jedi només uns quants mesos perquè responguin en aquest horror -va dir.

-Poden reconstruir l'arma?

-Per descomptat.

En Jacen va arronsar les espatlles amb impotència.

-Què he de fer?

-No puc donar-te cap consell.

-Haig de dir-ho a la gent? Podem pressionar al govern, però llavors s'assabentarien els yuuzhan vong, i... -titubejà en considerar les conseqüències d'aquesta decisió, que els yuuzhan vong descobrissin que estaven lliurant una guerra en la qual estava en joc la seva extinció, no només les seves conquestes.

Els ulls foscos i oblics de la Vergere van mirar als seus.

-Des que et vaig veure per primera vegada, vaig tenir la intuïció que estàs vinculat d'alguna manera al destí dels yuuzhan vong. És possible que aquest sigui el moment que he estat esperant.

En Jacen la va mirar amb sorpresa.

-El destí dels yuuzhan vong? Per això t'has interessat tant per mi?

La Vergere aclucà els ulls.

-Sí, per això m'he interessat més per tu que el que m'hauria interessat per qualsevol altre Jedi en dificultats.

En Jacen es va posar dempeus. La branca enorme tremolà sota els peus en sacsejar la brisa les fulles.

-Què faràs? -va preguntar a la Vergere.

Aquesta va torçar l'ampla boca amb gest pensatiu.

-No s'ha proclamat la meva recerca, perquè tu t'hauries assabentat. Això vol dir que només em busquen els dels Serveis d'Intel·ligència, amb el que em resultarà més fàcil evadir-me d'ells -estirà el llarg coll per mirar la seva llançadora-. La meva nau va arribar a Mon Calamari amb una família de refugiats que la van vendre per comprar menjar. El tractant a qui se la van vendre acabarà per descobrir, tard o d'hora, que la nau no està aparcada en la seva òrbita, i emprendran una recerca; però això no tindrà importància. Els motors d'hipervelocitat estan a punt de donar el seu últim sospir, i tindré sort si puc sortir del sistema de Kashyyyk -es va girar cap a Jacen-. Pots portar-me amb el teu caça?

-És clar; però a on?

-A la teva nau, potser?

En Jacen la mirà, pestanyejant.

-És un creuer d'assalt -va dir-. Porta a bord més de mil persones de tripulació.

-És fàcil que un passi inadvertida entre milers, oi que sí? -va dir la Vergere, somrient-. I jo cridaria menys l'atenció anant d'uniforme, no?

-No! -va dir en Jacen. Va optar per passar per alt la dificultat de trobar un uniforme a la mesura de la Vergere-. La majoria dels membres de la tripulació són bothans. Els pilots de caces són de tot arreu, però tampoc són molts i...

-Sens dubte estaran arribant i sortint constantment naus d'aprovisionament -va dir la Vergere-. Càrregues i descàrregues de subministraments, que aniran als cellers. I naus d'enllaç, i llançadores que van i vénen d'altres naus. Centenars de càpsules de salvament. Entre tanta confusió, no tinc cap dubte que un sol individu pot trobar la manera d'escapar de la nau i posar-se fora de perill. A mi se m'ha donat molt bé fer-me invisible -va afegir, somrient.

En Jacen va sospirar. Va percebre que s'acostava quelcom inevitable.

-Esperem que no hi hagi cap serp gran a bord -va dir.

-oOOOo-

-M'alegro de saber que aquest ocellet repel·lent ha fotut el camp -va dir en Han-. Em va costar molt treball no retorçar-li el coll pel que li va fer al Jacen. En tot cas, on s'ha ficat la Vergere? -va preguntar, mirant a un costat i un altre.

-No estic segur -va dir en Luke. Va fer callar la intranquil·litat de la seva ment i va convidar al Han i la Leia a seure. Els dos van ocupar els seients que els hi oferia i van prendre després les begudes que va treure la Mara a la sala. La Mara va agafar la seva pròpia beguda i es va asseure al sofà, al costat d'en Luke. Ell la va envoltar amb el braç.

-Volia dir-te que marxaré una temporada -va dir en Luke-. Me'n vaig a Fondor, a l'altre costat de la galàxia, i no estic segur de quan tornaré.

La Leia el va mirar.

-És una cosa de la que puguis parlar?

-Vaig a veure a Garm Bel Iblis -va dir en Luke-. Té el comandament a Fondor, i des de la caiguda de Coruscant ha estat funcionant amb independència d'en Sien Sovv i de l'exèrcit.

-El mateix que va fer quan la Rebel·lió -va dir en Han-. A Bel Iblis li agrada fer la guerra pel seu compte.

-Quan li van donar ordres, va respondre en primer lloc que la situació en el seu sector era diferent del que creia el Comandant Suprem, i que, per tant, es negava a complir-les. Últimament no ha estat responent tan sols a les ordres.

-Ja li vas fer tornar a la cleda en una altra ocasió -va dir la Leia-. Suposo que en Cal creu que ets capaç de fer-ho una altra vegada.

-La cosa no ha tingut importància fins ara -va dir en Luke-. En tot cas, Bel Iblis ha estat fent més o menys el que devia, defensant el seu sector i fustigant l'enemic. Però ara que l'Ackbar té un pla per guanyar la guerra, hem de saber si en Bel Iblis participarà en la seva conclusió.

La Leia va considerar la qüestió.

-Participarà. És tossut i independent, però estarà de la nostra part en el moment decisiu.

-Això espero -va dir la Mara-. No m'agradaria que en Luke fes un viatge tan llarg per a res.

La Leia va dirigir al Luke una mirada de curiositat.

-Aquesta missió t'apartarà dels Jedi... vull dir, de l'Alt Consell. Pots estar absent tant de temps?

-Delegaré en la Cilghal -va dir en Luke-. Ella parlarà i votarà per mi, i per la Saba, que havia delegat en mi quan es va afiliar.

La tensió entre Luke i Cal no havia afectat la marxa de l'Alt Consell. En Cal semblava perfectament amistós, encara que una mica reservat. Però ja no compartia informació confidencial amb Luke; si existien secrets militars o polítics que en Luke encara no coneixia, no s'esmentaven mai en la seva presència.

En Luke havia perdut la seva confiança. No sabia si tornaria a recuperar-la.

Luke, per la seva banda, seguia albergant esperances de convèncer-lo perquè no emprés l'Alpha Vermell.

Però, en cas necessari, en Luke consultaria en privat amb els altres membres Jedi.

La influència del Consell en el seu conjunt podia desequilibrar la balança contra Dif Scaur i el seu pla. Junts, potser podrien adoptar una postura ferma i de pes contra l'ocupació d'aquella arma.

Però allò era per al futur. De moment, en Luke estava consagrat a la realització del pla de l'Ackbar. Si es derrotava als yuuzhan vong, els arguments en contra de l'ocupació de l'Alpha Vermell tindrien molt més pes. En Luke es va girar cap al Han.

-Parlant de l'Ackbar -va dir-, m'ha preguntat si li pots fer un favor.

En Han va apurar el seu got, en el qual va dringar el gel.

-El que sigui -va dir.

-Vol que recuperis el teu rang militar i prenguis el comandament d'un esquadró.

En Han va deixar amb fermesa el got a la taula, al costat del seu seient.

-Ja saps que mai m'he portat molt bé amb els militars -va dir-. Ni els militars amb mi. Si l'Ackbar vol que tant la flota com jo siguem desgraciats...

-Li agradaria que prenguessis el comandament de l'esquadró que aporta l'Aliança dels Contrabandistes -va dir en Luke-. Talon Karrde, Booster Terrik, i el Ventura Errant... Són un munt de tipus durs, anàrquics, rebels i indisciplinats. Les naus són heterogènies, i el comandant de l'esquadró hauria d'improvisar les seves tàctiques.

La Leia, una mica trista, es va tornar cap al seu marit.

-Jo, al teu lloc, utilitzaria la paraula «mai».

-També intervé en Lando -va afegir en Luke-. Ja saps que faria xixines a un oficial normal de la flota. Qualsevol que vulgui controlar aquesta colla ha de ser tan dur com ells, i ha de tenir la mateixa experiència que ells. El comandant ha de ser capaç de deixar-los a les beceroles al comandament d'una nau, i...

-I de repartir cops de puny amb la fúria de cinquanta dracs Krayt enfadats -va concloure la Leia. Va mirar al Han-. Ja veus el que intenta fer el meu germà, oi? Intenta afalagar-te perquè acceptis la feina. T'està intentant dir que només en Han Solo seria prou dur per a aquesta missió.

En Han va somriure.

-I té raó, és clar -va dir-. Però segueixo tenint a la punta de la llengua la paraula «mai».

En Luke va sospirar.

-M'obligaràs a recórrer al joc brut. La veritat és que no volia fer això.

-Dóna'm el cop més fort que puguis -va dir en Han, rient.

En Luke va fer un gest de disculpa.

-Durant la propera operació, l'Aliança dels Contrabandistes estarà donant suport a la flota de l'almirall Kre'fey. Amb la qual van els teus fills. Ho sento.

En Han semblà dolgut. La Leia va aclucar els ulls i va mirar al seu germà amb enuig.

-És un veritable cop baix, Luke -va dir.

-Ja ho sé -va dir en Luke.

-Els dos havíem sortit ben parats. Anàvem a passar temps junts. Anàvem a ser feliços.

-Ho sento.

-I, ara... -Va prémer els punys-. Ara, tot depèn de nosaltres una vegada més, oi?

En Luke va somriure.

-La sort de la galàxia bé pot tornar a estar a les teves mans. Sí. És injust, però així són les coses.

La Leia va aixecar un puny.

-Quan això hagi acabat, recordeu-me que et doni un cop de puny -va dir.

En Luke va aixecar les mans en gest pacífic.

-En Kyp va primer -va dir-; però, quan això hagi acabat, dóna'm tots els cops que vulguis.

-oOOOo-

En Jacen tornava de Kashyyyk cap al Ralroost quan li va cridar Kyp Durron pel comunicador.

-Necessito a tots els Jedi al Mon Adapgne per mantenir una reunió. És urgent.

-Em podré rentar i canviar abans? -va preguntar en Jacen-. He baixat a Kashyyyk, i estic més aviat fet un desastre.

-He dit que és urgent -va exclamar en Kyp-. Et necessitem ara mateix.

En Jacen va pensar en la petita figura de la Vergere, que estava arraulida a la cabina, a la falda. «Serà millor que et facis molt petita», va pensar.

-Entesos -va dir.

La Vergere va aconseguir passar desapercebuda quan Jacen va atracar el seu Ala-X en les amplis cellers del creuer. Es va quedar a la cabina, ajupida per no ser vista, mentre Jacen saltava a la coberta per anar a reunir-se amb els seus companys Jedi.

En Kyp havia reunit als altres Jedi en un racó del menjador d'oficials i estava assegut a la capçalera d'una de les taules. En Jacen va entrar amb cautela i va veure a Corran Horn, al costat de la Jaina, Tesar, Lowbacca, i els altres Cavallers Jedi nomenats recentment. Quan va entrar, la Saba i el seu Esquadró dels Cavallers Salvatges es van tornar per mirar-lo fixament amb els seus ulls lluents de rèptil. En Jacen va intentar calmar el pànic que li bategava al pit, i va dir:

-Què passa?

En Kyp el va mirar.

-He rebut un missatge urgent del Mestre Skywalker. Diu que la Vergere ha fugit de Mon Calamari, i que si la veiem, hem de detenir-la i portar-la a Mon Calamari o lliurar-la als Serveis d'Intel·ligència de la Nova República.

Encara que en Jacen havia tingut una idea aproximada del contingut del missatge, no per això va deixar de sentir una onada desagradable d'emoció en sentir les paraules d'en Kyp. En els últims mesos, Jacen s'havia convertit en un expert a enganyar. Hi havia mentit als yuuzhan vong, i havia mentit a Ganner Rhysode per capturar-lo per a l'enemic. Però mentir a tota una reunió de Jedi, de Jedi al costat dels quals hi havia estat combatent durant els últims mesos, va ser una nova prova.

-Vergere? -va dir, tranquil·litzant-se-. Què ha fet?

-El Mestre Skywalker no ho ha dit. Però ha de ser important, perquè la Vergere és ara la nostra primera prioritat. Si tenim alguna idea d'on pot estar, hem de deixar-ho tot per anar a buscar-la. Però no hem de buscar-la sols; la Vergere ha de ser considerada perillosa, i haurà de ser capturada per diversos Jedi treballant en equip.

La Saba Sebatyne va aixecar una mà.

-Tampoc hem de repartir-nos en equips i pozar-nos a buzcar-la per la galàxia, oi?

-No. Hem de seguir amb la flota fins que la Vergere es posi en contacte amb nosaltres o fins que tinguem notícies d'ella. I llavors haurem de capturar-la i portar-la on ha d'estar.

En Kyp va tornar la vista cap a ell, i aquest va sentir que una mà freda li recorria l'espinada.

-Tu estàs més unit a ella que cap dels presents -va dir en Kyp-. El Mestre Skywalker va pensar que podria intentar-se posar en contacte amb tu.

-Hauria d'estar boja per venir a Kashyyyk -va dir en Jacen, sense mentir en absolut-. Aquí hi ha massa Jedi.

-Així és -va dir en Kyp, encara que Jacen seguia percebent desconfiança en ell. Kyp es va aixecar de la taula-. És poc probable que la vegem; en tot cas, marxem tots.

En Jacen es va quedar callat i immòbil sobre la coberta.

-Que marxem?

-Sí, germà -va dir la Jaina-. Estem en alerta contínua. Està passant alguna cosa gran; tota la flota es prepara per posar-se en moviment.

-Segons els rumors, és al Nucli Galàctic -va dir en Corran Horn-. Però ja sabem com d'encertats que solen ser els rumors en aquesta guerra.

En sortir de la reunió, la Jaina li va donar un copet a l'espatlla.

-Ja ens veurem quan arribem allà -li va dir.

«Sigui on sigui», va pensar en Jacen.

I es va preguntar com anava a baixar la Vergere de la seva nau, ara que tota la flota estava en alerta.

Següent