CAPÍTOL
5
-Podries dir-me què passa aquí?
El general Keyan Farlander estava dempeus
al pont de comandament del Mon Adapyne,
consultant amb un dels seus capitans, un elomin de cap punxegut anomenat
Kartha. Es va tornar un moment cap a la Jaina amb expressió adusta i li va dir:
-Un moment.
-Un moment, Jaina. Això és important.
-A la Jaina li va costar d'imaginar què podia ser més important que la qüestió
de si el Summe Senyor Shimrra acabava de convertir-se o no en un tros de brossa
espacial rostida; però es va esforçar per no replicar i es va dirigir a l'altra
banda del pont de comandament, on l'estava esperant Madurrin. La Jedi anx
mesurava més de quatre metres d'altura i tenia una gruixuda cua que li servia
per equilibrar el seu cos immens i el seu cap punxegut. Tot i que s'havia
presentat voluntària per a la guerra contra els yuuzhan vong, no podia ficar-se
en la cabina d'un caça estel·lar, i el pont de comandament Mon Adapyne era un lloc molt més oportú per a ella.
-Què ha passat? Què passa? -li va
preguntar la Jaina.
-Sé el mateix que tu -va dir la Madurrin,
mentre li enviava un impuls de tranquil·litat per mitjà de la Força-. No
importa. Ho vam fer de meravella. Vam guanyar. Passem a l'ofensiva i vam
guanyar... per primera vegada.
La Jaina va respirar fondo, intentant
tranquil·litzar els seus nervis alterats pel despit.
-Gràcies. Però què hi ha d'en
Shimrra?
-Avui has salvat moltes vides -li va
recordar la Madurrin-. Ens vas salvar quan vas descobrir que els yuuzhan vong
estaven usant un segon yammosk -va afegir, inclinant el llarg cap punxegut cap
a l'oficial elomin que parlava amb Farlander-. Era capità del Púlsar.
-Era?
El Púlsar era un artiller corellià. Seria el que havia vist ella sense control?
-El Púlsar ha quedat completament incapacitat. Haurem de tirar-lo en
orris. El general està organitzant l'evacuació de la tripulació i l'assistència
mèdica als ferits.
Els
ferits...
La Jaina s'havia concentrat tant en el combat, que havia oblidat el seu cost.
El preu de sang d'una batalla, encara que fos victoriosa.
Es va posar ferms. No volia posar-se
a pensar ara en els morts ni en els ferits. El seu servei havia d'estar dedicat
als vius, i la seva atenció, a la victòria.
-La proporció de baixes ens ha estat
molt favorable.
-Sí -va dir la Madurrin-. Així ha
estat.
La Jaina va recórrer amb la vista el
pont de comandament mentre esperava que Kartha i Farlander concloguessin la
seva conferència. Encara que a bord del creuer anaven tripulants de moltes
espècies, encapçalats per Keyan Farlander, que era humà, la tripulació del pont
estava composta enterament de Mon Calamari. Els brillants monitors, amb les
seves distorsions estranyes, estaven configurats per als ulls dels Mon
Calamari, i les butaques i els panells d'instruments estaven adaptats a la seva
fisiologia d'amfibis. L'arquitectura del pont, amb el seu disseny escalonat com
de petxines marines, recordava una plàcida gruta subaquàtica. «Que diferent de
les formes dures dels llocs de control dels caces!», Va pensar la Jaina; quant
més dels estranys, tous i orgànics panells de la seva fragata capturada als
yuuzhan vong.
Van entrar altres capitans mentre
Farlander estava parlant amb Kartha. Va arribar en últim lloc la reina mare
Tenel Ka, que va entrar majestuosament al pont de comandament seguida de les
seves capitanes hapanes disposades per ordre d'autoritat, vestida amb un
magnífic uniforme d'almirall de color blau cel, cobert d'insígnies i entorxats
daurats, i amb el cabell castany vermellós recollit amb una lluent diadema
real.
La Jaina va contemplar amb sorpresa a
la seva antiga companya de classe. Estava més acostumada a veure el cos àgil i
musculós de la Tenel vestit amb el vestit de pell de rèptil d'una bruixa
guerrera dathomiriana. Aquell aspecte tan elegant era nou.
Va quedar clar que la monarca de
seixanta-tres planetes tenia una categoria superior que una Cavaller Jedi,
doncs el general Farlander va interrompre la seva consulta amb el capità
Kartha, es va dirigir a la Tenel Ka i li va fer una reverència.
-Majestat, la teva flota va arribar
en el moment oportú- va dir.
-El moment el vas indicar tu -va
respondre la Tenel-. I les baixes també van ser les vostres -va afegir, tornant
els ulls grisos cap a Kartha.
-Hapes ja ha patit moltes baixes per
la Nova República- va dir en Farlander-. Hem volgut estalviar-ne algunes més.
-També ens heu estalviat dificultats
polítiques -va dir la Tenel Ka, dirigint a Farlander una mirada de franquesa-.
Podrem presentar aquesta acció al nostre poble com una victòria gairebé
incruenta -va afegir-. Això serà beneficiós per a la nostra aliança. Cert.
Estem profundament agraïdes.
«Parla amb el ens majestàtic», va
pensar la Jaina. La Tenel Ka s'estava adaptant amb facilitat sorprenent al seu
nou paper de reina.
-Hem de tornar al cúmul estel·lar
Hapes abans que els nostres lleials súbdits s'assabentin que no estem en unes
maniobres rutinàries de la flota, com els vam dir -va seguir dient la Tenel-.
Però, abans, jo vull saber una cosa: hem matat Shimrra, o no?
La Jaina va pensar que si la Tenel
havia usat aquest «jo vull» en singular, indicava el molt que li importava la
resposta. En Farlander va arquejar una cella.
-Crec que puc figurar-me com van
cometre l'error els dels Serveis d'Intel·ligència de la Nova República -va dir-.
Saben que el Summe Senyor Shimrra es trasllada des del Vora fins a la seva
renovada capital de Coruscant. Van rebre l'informe que s'esperava l'arribada a
Obroa-Skai d'un peix gros yuuzhan vong que anava a consultar la biblioteca. Van
lligar caps, i els van lligar malament -va afegir, encongint-se d'espatlles-.
Les unitats de la resistència sobre el terreny a Obroa-Skai acaben de confirmar
que el comandant enemic era un tal Comandant Suprem Komm Karsh.
-Comandant Suprem -va dir la Tenel,
amb aire pensatiu. -Només un Mestre Bèl·lic el supera. No deixa de ser una
victòria notable.
-Sí, majestat -va dir el general
Farlander. L'alleujament es llegia en els seus ulls-. Jo també em sento
alleujat. Hi havia preparat aquesta operació a falta d'instruccions per part
dels meus superiors i -fent una ràpida ullada a la Jaina- a instància d'una de
les meves oficials, que és de rang inferior... tot i que és deessa.
La Tenel Ka va estudiar la Jaina amb
la mirada.
- Deessa? -va preguntar.
-Pots dir-me La Gran -va dir la Jaina-. La majoria de la gent em diu així.
En part com a mesura de propaganda, i
en part perquè s'ajustava al paper que havia representat ella a la guerra fins
al moment, els militars de la Nova República s'havien pres la molèstia de
comportar-se amb la Jaina com si aquesta fos una manifestació de Yun-Harla, la
deessa Mentidera dels yuuzhan vong. Esperaven treure partit de les
supersticions dels yuuzhan vong sobre els bessons, o bé indignar als més
ortodoxos fins que el seu frenesí els portés a realitzar actes imprudents.
La Jaina no podia saber si allò
estava donant resultat o no, però aquella comèdia de la deessa li havia
resultat divertida... durant els deu primers minuts, almenys. Després, s'havia
convertit en una pesadesa.
La Tenel Ka va respondre considerant
el que deia.
-Gosarà una simple reina mortal
abraçar una deessa?
-Tens el nostre permís -va dir la
Jaina.
La Tenel es va avançar pel pont de
comandament fins arribar a ella, a la qual va abraçar amb el seu únic braç, tan
fort que la Jaina va perdre l'alè.
El general Farlander escurà el coll
discretament.
-Majestat, Gran... voldria prosseguir
amb la meva conferència, si ens està permès -va dir ell-. Komm Karsh pot haver
demanat reforços abans de morir, i voldria sortir d'aquest sistema mentre
tinguem avantatge.
-És prudent -va dir la Tenel Ka.
La Tenel es va acomiadar de la Madurrin,
i després es va retirar amb els capitans a la sala de conferències del creuer,
una estada amb forma de petxina marina i una il·luminació tènue, blava i
titil·lant que produïa la il·lusió d'estar sota l'aigua. La taula central de la
sala era una obra d'art lluent que brillava com la mareperla sota la llum
indirecta, la Tenel Ka, caminant amb dignitat tranquil·la, va ocupar el seu
lloc a la capçalera de la taula. A un gest seu del cap, tots els altres es van
asseure. Els capitans van començar per presentar els seus informes de danys i
de baixes. La Jaina va tenir el gust de comunicar que la seva unitat no havia
tingut cap baixa, i la seva nau només mals menors. Després, es va debatre el
que es faria amb el Tro Llunyà, un
creuer classe República que havia patit danys significatius i tenia avariats
també els impulsors d'hiperespai. En Farlander era partidari de tirar en orris
la nau i abandonar-la, però Hannser, el capità del Tro Llunyà, al·legava enèrgicament que seria capaç de reparar la
nau si se li donava temps, i en Farlander va acabar per accedir-hi. S'evacuaria
al Tro Llunyà, deixant només a la
tripulació de comandament, impulsió i control de danys, i farien després un
microsalt per sortir del sistema d'Obroa-Skai, escortats per la fragata de la
classe Llancer. S'enviaria a la trobada del Tro
Llunyà una gavarra amb els recanvis necessaris, i, amb sort, el creuer dels
Sistemes Kuat podria conservar-se per a nous enfrontaments amb els yuuzhan
vong.
-Esperem veure-us a Kashyyyk -va dir
en Hannser.
-A Kashyyyk? -va dir la Tenel Ka amb
sorpresa-. Per què a Kashyyyk?
-Anem a traslladar-hi la nostra base,
majestat -va dir en Farlander-. Volem ser capaços de defensar aquesta secció de
la Vora Mitjana sense deixar d'estar prou propers a vosaltres per a brindar-vos
ajuda a Hapes si tornen a atacar-vos.
La Tenel va fer que sí amb el cap.
-I els vostres plans a llarg termini?
En Farlander va adoptar una expressió
d'indecisió.
-La veritat és que no hem rebut
instruccions de la caserna general des de la caiguda de Borleias. Jo vaig
improvisant-ho tot sobre la marxa.
-Qui és el teu immediat superior? -li
va preguntar la Tenel, arrufant les celles.
-L'Almirall Traest Kre'fey. Però és
parent d'en Borsk Fey'lya, i es va veure obligat a tornar a Bothawui durant el
dol oficial.
La Jaina va arquejar una cella, però
va guardar silenci. No seria ella qui guardés dol pel difunt Cap d'Estat, però
suposava que algú ho havia de fer.
En Keyan Farlander va entrellaçar les
mans i es va inclinar cap endavant sobre la taula de conferències.
-Us prego que us feu càrrec, majestat
-va dir-. Espero que puguem tornar a actuar junts contra el nostre enemic comú.
Jo col·laboraré amb vos amb totes les meves forces, i si torna a ser atacat el
cúmul estel·lar Hapes, espero que no dubti a sol·licitar la meva ajuda. Però no
puc responsabilitzar-me de les decisions dels meus superiors, i estic sotmès a
les seves ordres en qualsevol moment.
-Entesos -va dir la Tenel.
La
incertesa els assetjava a tots, va pensar la Jaina. Ella havia confiat a
centrar-ho tot clavant un cop al cap enemic. Però el seu objectiu havia estat
un fantasma; i, encara que s'havia aconseguit una victòria, entre les boires
del dubte resultava difícil determinar què significava tan sols una victòria
com aquella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada