CAPÍTOL
11
La veu del comandant grinyolava
d'interferències quan va parlar pel comunicador, des del seu centre de
comunicacions blindat, muntat en les antigues oficines principals de la mina.
-Han abatut els nostres escuts.
Evacuem i refugiem-nos en els búnquers.
-Gràcies per la informació -va dir la
Jaina. Tremolava de fred, mentre indicava a Lowbacca que tanqués les portes a
prova de bombes.
-Estem muntant les mines -va dir el
comandant-. Acabarem amb molts d'ells quan entrin.
-Bona sort -va dir la Jaina; però
llavors van començar a xiular els motors hidràulics, i la Jaina va dubtar que
el missatge arribés al comandant, en el seu centre de comunicacions situat just
per sota de la superfície del petit satèl·lit.
La Jaina va apagar el comunicador i
va mirar al seu grup de pilots.
-Poseu-vos els vestits espacials -va
dir-. I les cuirasses, per sobre dels vestits.
En aquell moment es va apagar la
gravetat artificial. I les llums també.
Quants guerrers yuuzhan vong feien
falta per capturar un satèl·lit? es va preguntar en Tsavong Lah. Tenia vint mil
en els transports de tropes al seu comandament, però sens dubte allò era
excessiu.
Deu mil, llavors. Els altres podien
fugir per lluitar en una altra ocasió.
Tampoc necessitava a la totalitat del
grup de combat de Yun-Yuuzhan. Amb una tercera part havia de ser suficient per
repel·lir les forces de la Nova República el temps suficient per assegurar
l'èxit del seu sacrifici.
-Veniu, Jeedai! -va cridar l'oggzil-.
Veniu a la cacera! On és el vostre valor?
Després, tornant-se als subalterns
que envoltaven el tron de cognició, els va
encarregar que ordenessin als altres grups de combat que es retiressin de la
batalla. Va ordenar també la retirada a dues de les tres divisions del seu
propi esquadró, i a la meitat de les naus de transport de tropes.
-Però no les que continguin les
grutchyns! -va cridar-. Les necessitarem quan aterrem en el satèl·lit!
Va pensar que les grutchyns, menjadores
de roques, serien una sorpresa. Els Jeedai estarien obligats a moure's pels
túnels ja existents, però les grutchyns eren capaces d'excavar els seus propis
túnels.
Però abans que aterressin les
grutchyns, els soldats haurien d'aclarir la zona. Va ordenar que baixessin a la
superfície les primeres naus de transport, cobertes pel foc de les naus des de
dalt.
-Mestre Bèl·lic! -va exclamar un dels
seus subalterns-. Un avís del grup de combat de Yun-Harla. Han aconseguit
retirar-se a l'hiperespai, però el seu salt ha fracassat. Diuen que hi ha mines...
-oOOOo-
Mines...
El grup de combat de Yun-Harla i el
grup de combat de Yun-Txiin havien saltat junts a l'hiperespai, corrent a
posar-se fora de perill per l'estret passadís que serpentejava pel Nucli
Interior. Però tots dos van ser arrencats de l'hiperespai per la mina
d'interdicció que s'havia plantat en el punt més estret de la via; i llavors es
van trobar enmig de l'enorme camp de mines que s'havia disposat en tota
l'extensió del congost.
A cada instant que passava l'enemic
en el camp de mines, milers de mines detectaven la presència dels intrusos, es
dirigien als seus nous objectius i es disparaven contra els yuuzhan vong.
Moltes de les naus yuuzhan vong
estaven danyades i no eren capaces de defensar-se degudament. Moltes,
embolicades en mines, van quedar destruïdes en una tempesta d'explosions. Les
poques que tenien intactes les seves defenses van sortir millors parades,
encara que a penes va escapar cap que no patís danys.
El grup de combat de Yun-Q'aah, que
havia combatut contra la flota d'en Garm Bel Iblis i el petit esquadró de
l'Aliança dels Contrabandistes, va aconseguir saltar netament a l'hiperespai, i
les seves naus van arribar més o menys juntes al camp de mines. Poques d'elles
havien patit danys crítics, i la majoria van aconseguir obrir-se camí.
Les dues terceres parts del grup de
combat de Yun-Yuuzhan, el d'en Tsavong Lah, estaven advertides de l'existència
del camp de mines abans de fer el salt, es van preparar per endavant i van ser
les que van sortir millor parades. Però els transports de tropes, que només
portaven armes lleugeres, eren incapaços de defensar-se com cal, i als pocs
minuts d'estar en els camps de mines deu mil guerrers yuuzhan vong van trobar
la mort.
Pel que fa al grup de combat de
Yun-Yammka, estava massa proper al camp de gravitació d'Ebaq per poder donar el
salt. Va ser envoltat per forces de la Nova República molt superiors en nombre,
que el van escombrar completament.
Més d'una tercera part de la flota
yuuzhan vong havia quedat destruïda, sense comptar la resta del grup de combat
d'en Tsavong Lah, que havia acudit al voltant d'Ebaq IX per defensar el seu comandant
i les seves forces de terra.
Allà, els primers guerrers yuuzhan
vong que van irrompre en els centres de comandament de la Nova República van
ser rebuts per mines automàtiques que els van fer trossos a través de les seves
armadures de cranc vonduun. Els guerrers que es van llançar a l'assalt per
sobre dels cadàvers dels seus companys es van trobar amb més mines.
-Ja esteu morts! -els hi va dir en Tsavong
Lah per víllip-. L'única qüestió és si morireu amb honor, com yuuzhan vong, o
com covards que deshonrareu als Déus que us han creat!
Cap dels guerrers era covard. Més de
mil van donar la vida contra les mines, i els altres van passar per sobre dels
seus companys morts i no van trobar més que unes instal·lacions buides. Un cop
allà, van fer les destrosses necessàries per cessar el subministrament
d'energia i retirar tots els escuts d'Ebaq.
-Porteu el Sacrifici de Sang a la
superfície! -va ordenar en Tsavong Lah-. Deixarem anar les grutchyns... i als
voxyn!
L'enorme nau capitana va descendir a
la superfície del satèl·lit. Abans de descendir a terra, en Tsavong Lah va
tornar a agafar l'oggzil i va cridar de nou en bàsic:
-No veniu, Jeedai? No us sumeu a la
cacera? On és el vostre valor?
Per a la seva sorpresa, li va
respondre una veu que li resultava coneguda.
-Aquí Jacen Solo -li va transmetre el
víllip-. Jugaré al teu joc, Mestre Bèl·lic.
-oOOOo-
La resposta d'en Tsavong Lah va estar
carregada de satisfacció adusta.
-Benvingut, Traïdor! M'alegraré de
tornar-te a veure.
-I jo a tu, Mestre Bèl·lic.
El Mestre Bèl·lic va respondre amb to
amenaçador.
-He jurat sacrificar-te, Jacen Solo.
Potser puguem celebrar el sacrifici, després de tot.
-Potser jo aconsegueixi retardar-lo
de nou -va dir en Jacen-. Em permetràs aterrar, Mestre Bèl·lic?
-A tot Jeedai se li permetrà aterrar.
Donaré aquestes ordres a la flota.
-Molt amable per part teva, Mestre
Bèl·lic.
-En absolut. Per ventura vindries a
Ebaq si hagués donat ordres a la flota que et rebentessin quant hi arribessis?
En Jacen sí vindria, fins i tot en
aquestes condicions, però de res serviria dir-li-ho al Mestre Bèl·lic.
-Fins aviat, Mestre Bèl·lic -va dir
en Jacen, i va tallar la comunicació.
El seu androide astromecànic va
deixar anar un xiulet per indicar-li que tenia una altra trucada. En Jacen va
canviar de freqüència.
-Jacen -va dir en Luke-. Què estàs
fent?
-Ajudar a la meva germana -va dir en
Jacen, sense poder contenir del tot un to de desafiament a la veu. En Jacen va
sentir una onada de la presència d'en Luke a través de la fusió Jedi, un esforç
enèrgic per part d'en Luke per posar-se en contacte amb ell emocionalment, a
més de per paraules.
-No pots ajudar-la immolant-te -va dir
en Luke.
-No penso immolar-me.
-La Jaina i els altres estan en un
búnquer reforçat. L'únic que ha de fer és esperar allà fins que arribi a salvar-la
la flota. I tots anem cap allà. Kre'fey, Farlander, Bel Iblis. I els vostres
pares.
En Jacen va sentir que la fusió en la
Força l'instava a atendre'l, a fer cas del seu argument raonable. Es va oposar en
aquest impuls i va intentar parlar de la manera més calmada i raonable que li
va ser possible.
-No confio que en Tsavong Lah faci el
que s'espera que faci -va dir-. Vaig sentir la teva sorpresa quan es va dirigir
a Ebaq IX.
En Luke no va tenir resposta per
això.
-Tinc un pla -va seguir dient -. No
penso llançar-me als seus braços; vaig a distreure'l perquè no caigui sobre la Jaina.
Una punyalada de por va recórrer la
fusió Jedi, i el seu gust era el de la Jaina.
-Estan caçant-la -va dir en Jacen-.
He d'anar-hi ja.
Va apagar el comunicador. En Luke i
els altres van seguir intentant-se posar en contacte amb ell a través de la
fusió, però en Jacen es va retirar i va intentar concentrar-se, més aviat, en
el seu sentit vong. Estava desentrenat (no havia tingut a cap vong a mà per
practicar); però va reduir la respiració i va entrar en un estat de meditació,
va sentir l'enemic que tenia per davant, unes motes de consciència serioses i
decidides, totes disposades a sacrificar-se pels seus líders.
El valor i la determinació dels
yuuzhan vong no li van sorprendre. El que sí li van sorprendre van ser els seus
números.
Només a Ebaq devia haver-hi milers.
-oOOOo-
La Jaina esperava en la foscor. Els
Jedi se sentien perfectament tranquils en la foscor; estaven reforçats per la
Força i eren capaços de sentir les parets que els envoltaven; però va sentir
que augmentava l'angoixa dels seus companys no Jedi, de manera que va fer que
s'encenguessin els llums dels cascos i dels cinturons.
Va sentir per la fusió Jedi la
certesa creixent de la victòria, i després el triomf creixent a mesura que un
esquadró yuuzhan vong rere l'altre fugia del camp de batalla. Va percebre que
en Jacen estava fent alguna cosa completament inusual; però no sabia de què es
tractava, i va percebre que els altres intentaven fer alguna cosa. En saber-ho,
va sentir un degoteig d'angoixa, però no disposava d'una unitat de
comunicacions amb la que pogués posar-se en contacte amb Jacen, i no podia
parlar amb ell. Quan acabava de decidir-se a intentar-se comunicar amb ell per
mitjà de la fusió, una altra cosa li va cridar l'atenció.
O, potser, una cosa que no era una
altra cosa.
Va sentir a través de les percepcions
potenciades de la fusió en la Força un buit, un buit. Una cosa que no era a la
Força.
Els
yuuzhan vong.
I llavors va sentir una onada a
través de la Força, una sensació resolta, tan malèvola i tan inconfusible com
el soroll d'una pistola làser que algú encengués prop de la seva oïda.
Voxyn.
Voxyn que la caçaven a ella.
En Lowbacca va rugir.
-Recordeu-me que digui a l'alt
comandament el poc que m'agrada el seu pla de combat -va dir la Jaina. A
l'antiga mina hi havia centenars de pous, i prop d'una dotzena havien estat
tancats amb portes a prova de bombes per retardar l'enemic. Alguns tenien
trampes perquè els vong haguessin d'anar amb prudència. El pla de combat havia
donat per fet que les probabilitats que els yuuzhan vong trobessin les portes
bones i dediquessin totes les seves forces a enderrocar-les eren molt baixes.
El pla de combat no havia comptat amb
la presència de voxyn capaços de percebre a qualsevol usuari de la Força i de
conduir l'enemic directament fins a la Jaina, estigués amagada o no darrere de
portes a prova de bombes.
-Llàstima que no tinguem alguns
droides d'aquests CYV -va dir un dels seus pilots.
-No hi ha prou -va dir la Jaina-. Els
que tenen, estan custodiant al govern -reflexionà-. Aparteu-vos bé de les
portes -va concloure la Jaina-. No sé què van a usar per enderrocar-les, però
sí que sé que no vull estar a prop de l'explosió.
-Potser hagi arribat el moment de
muntar les mines -va dir en Tesar. Movia a banda i banda la seva cua, dins del
seu vestit espacial.
-Sí. Però lluny de l'entrada. No vull
que el que empren per enderrocar la porta destrossi les nostres mines.
I llavors, com si hagués estat
esperant que ella ho digués, van sentir i van escoltar un cop. El sòl va
tremolar, i l'aire tranquil del túnel reverberà amb el tro sobtat que procedia
de l'altre costat de la porta a prova de bombes.
Els vuit pilots de l'Esquadró Sols
Bessons van retrocedir pel túnel sense dir paraula. Es van afanyar muntant
mines antipersona en la foscor, mentre es repetia el cop un cop i un altre.
La Jaina va percebre, tant per la
Força com a simple vista, que una part de la paret s'esquerdava, i es
desprenien d'ella fragments.
-No entraran per la porta! -va dir-.
L'estan envoltant!
Una cosa més amb la qual no havia comptat
el pla.
-oOOOo-
Els yuuzhan vong omplien el llarg
túnel que travessava tot el satèl·lit; milers d'ells a l'avantguarda, seguits
de voxyn udolants i d'un parell de grans grutchyns, sorprenentment lleugeres i
àgils amb l'escassa gravetat. Després venia el cos principal, amb Tsavong Lah i
la meitat del personal de comunicacions del Sacrifici de Sang.
Unes explosions van sacsejar l'aire
davant ells, i quaranta soldats de l'avantguarda van caure embolicats en la
seva pròpia sang; es tractava d'una altra trampa que els havien tendit els
covards infidels, que no eren capaços de lluitar cos a cos sinó que havien de
recórrer en aquests trucs a força de màquines. Els altres van passar sobre els
caiguts, deixant enrere portes de duracer una rere altra.
Els yuuzhan vong no s'aturarien fins
que s'aturessin els voxyn.
Els voxyn, amb els pèls sensibles de
punta, es van aturar davant d'una porta a prova de bombes idèntica a les altres.
Un dels voxyn estava tan a prop de la mort que amb prou feines era capaç
d'arrossegar-se, ni tan sols amb aquella escassa gravetat. Va llepar la porta
amb les seves llengües bífides, i els seus udols van omplir el túnel immens i
van sonar com una melodia en els nervis d'en Tsavong Lah.
-Voxyn enrere! -va dir en Tsavong Lah
als qui els portaven-. Endavant les grutchyns!
Les grutchyns eren uns animals
negres, lluents, cuirassats, de sis metres de longitud, parents molt més grans
dels grutchins devoradors de metall que els caces de combat yuuzhan vong
utilitzaven a manera d'armes. Les grutchyns no tenien la capacitat de vol dels
grutchins, però tampoc tenien l'estupidesa d'aquests: eren mig intel·ligents i
capaces de ser ensinistrades, i en Tsavong Lah les havia portat en aquesta
expedició sabent que podria haver d'excavar per treure els infidels dels seus
amagatalls.
Les enormes bèsties es van avançar
grunyint, obrint les mandíbules agudes com l'acer. En Tsavong Lah va contemplar
un moment les portes de duracer, i va cridar després als que manejaven les
grutchyns:
-Que excavin a través de les parets
del túnel! Són més toves que les portes, i les portes poden estar minades!
El túnel va tremolar quan les
grutchyns es van abalançar sobre les parets de pedra. En Tsavong Lah, pensant
en les mines, va retrocedir prudentment fins al grup principal. No tenia por a
la mort, i en qualsevol cas sabia que moriria aquell dia, però morir
estúpidament, víctima d'una mina, seria trivialitzar el seu propi fi.
-El Sacrifici de Sang informa que en Jacen
Solo ha aterrat -li va comunicar un dels seus subalterns.
-Molt bé -va dir en Tsavong Lah-. Ha
dit el Sacrifici de Sang on?
El subaltern es va comunicar un
moment amb el seu víllip.
-No ha estat a l'entrada principal.
En algun lloc de l'altre costat del satèl·lit.
En Tsavong Lah va esbossar un
somriure amb els seus llavis tallats.
-El trobarem ben aviat -es va dirigir
als guàrdies dels voxyn-. Dos voxyn que s'uneixin a l'avantguarda! -els va
ordenar-. Tots ells, a buscar a Jacen Solo!
-A les teves ordres, Mestre Bèl·lic!
-Captureu-lo per al sacrifici si és
possible. Però, en cas contrari, invoqueu als Déus com a testimonis i mateu-lo
on sigui!
En Tsavong Lah havia de cridar per
fer-se sentir entre el soroll que produïen les grutchyns que desmuntaven la
paret del túnel.
Dos dels voxyn es van avançar
esbufegant fins al cap del grup d'avantguarda, i tots ells, els mil que eren,
es van posar de camí trotant amb empenta.
Jacen
Solo.
Només de pensar en Jacen, la pota de vua'sa del Mestre Bèl·lic es contreia, les
seves urpes esgarrapaven el terra de pedra. En Jacen se li havia burlat en
totes les seves trobades. Li havia aixafat el peu en combat cos a cos,
obligant-lo a implantar-se un altre, i quan l'havien capturat, l'havia humiliat
amb la seva falsa defecció. Ara, en Jacen gosava pretendre burlar-se de nou.
Només llavors es va preguntar per
què. Per que anava a volar Jacen Solo en solitari fins a Ebaq IX, per deixar-se
caçar per Tsavong Lah i deu mil guerrers yuuzhan vong?
La resposta li va venir de seguida.
«La germana bessona!».
La Jaina Solo, la qual s'havia burlat
de Yun-Harla, la Mentidera, amb els seus ardits, havia d'estar entre els Jedi
atrapats a Ebaq IX.
El pit d'en Tsavong Lah es va omplir
d'alegria. El sacrifici de bessons! Ell havia pensat, temps enrere, sacrificar
els bessons Solo, aspiració que havia quedat truncada per les traïcions d'en
Jacen i de la Vergere. Però ara s'anava a complir el sacrifici! I, un cop morts
els dos, el propi Tsavong Lah podia anar a reunir-se amb els seus Déus amb un
somriure en els seus llavis tallats.
La paret del túnel es va enfonsar, i
les grutchyns van irrompre al pou miner que estava darrere.
-Anem-hi, soldats! -va exclamar en Tsavong
Lah-. Cal sacrificar els Jeedai! Endavant!
La Jaina va sentir l'enfonsament de
la paret del túnel, i va sentir després els xiscles de la massa de guerrers
yuuzhan vong al passadís contigu. Pel so semblava que eren milers.
-Enrere! -va dir-. Retirada a la
propera intersecció.
Van deixar enrere mines antipersona,
disposades per esclatar quan detectessin la calor corporal de l'enemic. Les
galeries mineres es bifurcaven, i la Jaina va consultar el mapa de la mina que
havia guardat en el seu datapad i va triar la galeria que li brindava més
possibilitats.
Van seguir pel túnel, i els Jedi
empraven la Força per evitar que uns xoquessin contra altres amb l'escassa
gravetat...
Llavors va arribar un xiscle, un
grinyol amb ressonàncies ultrasòniques que li va gelar la sang i li va
estarrufar els pèls del clatell.
-Què ha estat això? -va preguntar un
dels seus pilots.
-Voxyn -va dir en Tesar-. Ens cacen.
-Podem matar-los, oi? -va preguntar
el pilot, inquiet.
La Jaina va sentir l'esclat d'una
mina, seguit d'un xiscle i d'un rugit d'ira de cent goles de guerrers.
-Espero que això sigui el que acaba
de passar -va dir la Jaina.
-oOOOo-
En Jacen es desplaçava veloçment per
la galeria, volant còmodament amb la Força sota la gravetat lleugera del petit
satèl·lit natural, i seguint amb la seva llanterna els detalls dels túnels que
tenia per davant. També ell portava al datapad un mapa d'Ebaq IX, i es va
figurar que els yuuzhan vong tenien ocupades les zones de comandament i la
galeria central. Pensava aparèixer a la galeria central, atacar als yuuzhan
vong i retirar-se després. Faria tot el que estigués a la seva mà per sembrar
la confusió i apartar els enemics de la Jaina.
Almenys, podria fer-se perseguir pels
voxyn, i amb sort podria atrapar-los en els passadissos més estrets i
matar-los.
El seu sentit vong expandit omplia
tot el satèl·lit. El nombre mateix de guerrers enemics l'intimidava, però no
perdia l'esperança que el seu pla tingués èxit, amb una mica de sort.
Per desgràcia, els materials amb què
comptava eren escassos.
Només tenia el seu sabre làser, a més
de la pistola de làser i les dues granades que venien a l'equip de
supervivència de l'Ala-X. Però sabia lluitar amb armes yuuzhan vong si calia, i
si era capaç de sorprendre a alguns guerrers enemics, podria apoderar-se dels
seus equips.
I llavors va sentir l'onada mental
d'un voxyn que el buscava, i el va empènyer amb el seu sentit vong, intentant
convèncer al voxyn que no el veiés. Però li faltava experiència; va percebre
l'espetec mental del voxyn quan el va localitzar, i va sentir un udol llunyà
que va ressonar pel pou, seguit d'una onada d'alegria i de determinació
procedent de centenars de guerrers yuuzhan vong; i llavors va saber que
l'estaven caçant.
Va canviar de sentit; ja no tenia la
menor possibilitat de prendre per sorpresa als yuuzhan vong. Havia arribat el
moment de buscar un d'aquells passadissos estrets en els quals havia estat
pensant.
En Jacen va trobar una cantonada en
angle recte a la galeria i va decidir fer-se fort allà mentre tenia
possibilitats de retirada. Es va instal·lar darrere d'un gir del túnel i va encendre
el seu sabre de làser; després, va activar una de les dues granades i la va
empunyar a la mà esquerra. Va considerar objectivament la possibilitat d'emprar
el sentit vong en combat (podia influir sobre algunes armes de l'enemic,
inutilitzar-les), però va decidir renunciar-hi. Senzillament, eren massa els
enemics que venien a per ell. Podria convèncer alguns amfibastons perquè
mosseguessin als seus propis amos o es quedessin flàccids; podia convèncer uns
quants insectes atordidors perquè es disparessin prematurament; però no podria
influir-los a tots.
La Força era millor per a aquella
situació. Va deixar que s'apagués el seu sentit vong i va invocar la Força.
Va sentir que l'enemic s'apropava a
ell precipitadament, crits i passos precipitats. Una horda que omplia de gom a
gom la galeria i avançava amb lleugeresa amb la gravetat tan lleu.
El grinyol ultrasònic dels voxyn va
prendre a Jacen per sorpresa i va estar a punt de paralitzar-lo; havia oblidat com
de terrorífic i paralitzador que era aquell so. Es va alliberar del xoc i va
llançar la granada a l'altre costat de la cantonada, traient el cap el just per
guiar la granada fins a la boca oberta del voxyn. El voxyn, al seu torn,
escopia líquid tòxic cap a ell, però en Jacen va emprar la Força per agafar
l'àcid i tornar-lo a llançar cap als guerrers enemics.
El que li va sorprendre va ser el
nombre de guerrers. Una cosa havia estat percebre la seva arribada, i una altra
veure'ls realment, i de prop. Semblava que omplien tot el túnel. Eren centenars...
Es va refugiar darrere de la
cantonada quan la granada va explotar destrossant la major part del cap del
voxyn. En Jacen sabia que tot i així era difícil que morís la criatura, pel que
va prendre amb la mà esquerra la pistola de làser i es va posar a disparar de
nou des de la cantonada, apuntant al voxyn i als guerrers enemics que estaven
darrere.
El voxyn, cec o embogit de dolor, es
regirava a la galeria amb una energia sorprenent i una velocitat increïble. Els
assots de la seva cua ja havien abatut a diversos guerrers; però quan Jacen
començà a disparar, traient només el cap i la mà, els yuuzhan vong van deixar
anar un crit i van avançar, per sobre del voxyn moribund, empenyent fins i tot
a la criatura i quedant-se clavats en els seus pinxos verinosos. De les mans
dels guerrers arribava una pluja d'insectes atordidors.
En Jacen es va retirar d'un salt de
la cantonada, detenint frenèticament amb el seu sabre de llum els insectes
atordidors que volaven cap a ell i giraven la cantonada o rebotaven en una
paret i seguien volant.
Un dels insectes li va donar a la
cuixa i li va fer girar sobre si mateix, i en Jacen es va servir de la Força
per mantenir el moviment de rotació, movent el sabre de làser com una taca de
llum verda amb la qual colpejava als projectils. Va fer un gir complet i
després va emprar la Força per impulsar-se d'esquena pel túnel mentre detenia
projectils amb el seu sabre de llum i disparava la pistola amb la mà esquerra
per desanimar els vong que es proposessin girar la cantonada.
No els va desanimar. La primera mitja
dotzena van quedar estesos al costat del voxyn ferit, però els altres van
seguir avançant, tota una llarga columna, proferint el seu crit de guerra.
Do-ro'ík
vong pratte!
Se sentia darrere d'ells, en algun
lloc, el xiscle d'un altre voxyn.
En Jacen va llançar tret rere tret
amb la pistola làser, encara que sabia que no serviria de res. I va sentir en
algun lloc de la Força l'angoixa de la Jaina.
-oOOOo-
-Enfonseu el sostre -va dir la Jaina-.
Aquí mateix.
-Com? -va preguntar un dels seus
pilots-. Tenim mines, però no explosius.
La Jaina va buscar amb la Força les
esquerdes i punts febles de les pedres del sostre. En Tesar i en Lowbacca van
unir la seva energia a la d'ella.
-Enrere -va dir la Jaina. Una roca
del sostre de mitja tona va caure amb un estrèpit sobtat, acompanyada de pols i
runes. Va engrandir l'edifici, tirant de les roques i provocant la caiguda de
més d'elles.
Llavors va sonar un xiscle que a la
Jaina li va semblar que li arrencava l'alè de la gola, i va aparèixer allà un
voxyn que havia aconseguit obrir-se camí d'alguna manera entre l'allau de
roques i saltar entre el grup de la Jaina. Aquesta havia oblidat com de veloços
que eren els voxyn.
Va aconseguir aixecar un escut de
Força a temps per desviar una pluja de baves tòxiques, i va saltar esquivant la
primera fuetada de la cua mentre treia el sabre làser i encenia la fulla
violeta. Va sonar a la seva esquena un colp i un crit. Les pistoles de llum
brillaven en l'espai fosc i estret, i els cops li assotaven les orelles. En Lowbacca
llançava talls al cap d'aquell ésser; la brillantor del seu sabre de llum es
reflectia en els ulls rutilants del voxyn.
El túnel estava ple de l'olor pudent
de les baves àcides del voxyn. La cua va deixar anar una segona fuetada, i la Jaina
va tornar a saltar i va caure llançant-li un tall a la cua. Aquesta es va
partir a prop de la seva arrel, i la sang acre va esquitxar el vestit espacial de
la Jaina.
I llavors els tres Jedi es van trobar
combatent costat a costat, agitant els sabres làser en un combat cos a cos
frenètic contra les dents, les urpes, el verí i la pura maldat resolta. Els
altres pilots disparaven amb les seves pistoles de làser cada vegada que
trobaven un buit. La sang i l'àcid grinyolaven i esquitxaven les parets del
túnel.
El voxyn no va deixar de lluitar fins
que va estar literalment fet a trossos, i el combat va deixar la Jaina
esgotada, recolzada sense alè a la paret del túnel. Només havia tingut uns
moments de respir quan va sentir l'udol dels guerrers vong, i va aixecar la
vista per veure'ls omplint el túnel a l'altre costat de la barrera de roques
que havia aixecat ella.
Un tiroteig d'insectes atordidors va
sorgir per sobre de l'obstacle, seguit d'una torba de guerrers que gatejaven
sobre les pedres caigudes. La Jaina va disparar el seu rifle de làser amb la mà
esquerra, a boca de canó, mentre manejava el seu sabre de llum per partir en
dos els insectes atordidors que venien cap a ella.
-El sostre! -va exclamar-. Hem d'enfonsar
el sostre!
Tesar, Lowbacca i ella van unificar
un cop més el seu domini de la Força i van estirar del sostre, fent caure
primer runes i pedres, després roques grans. Els trets de làser rebotaven entre
les roques reflectint-se en totes direccions; la Jaina va detenir-ne un amb la
seva fulla violeta. I, llavors, es va enfonsar el sostre amb un fort estrèpit,
aixecant un núvol de pols que va recórrer la galeria de la mina cap a la Jaina.
Havia vist que quedaven sepultats almenys mitja dotzena de guerrers yuuzhan
vong.
-Això no els aturarà molt de temps -va
dir un dels seus pilots-. Aquestes roques no pesen molt amb aquesta gravetat. I
ja vas veure com van envoltar les portes a prova de bombes.
«Potser els aturi el temps suficient
perquè se'm passi una altra idea pel cap...», va pensar la Jaina.
-Aparteu-vos -va exclamar. Es va
netejar la pols i la suor de la cara, sorprenent-se lleument de veure que li
quedava suor.
Només llavors va descobrir que havia
patit baixes. Se li va regirar l'estómac de veure a Bessó Quatre aixafat contra
la paret, on li havia donat un cop de la cua el voxyn, el seu vestit espacial
perforat per una vintena d'espines verinoses. Bessó Set havia rebut al pit
l'impacte d'un insecte atordidor i s'havia quedat estès a terra. El pilot deia
que havia perdut l'alè i res més, però a la Jaina li va inquietar la manera en
què li tremolava la cara de dolor mentre els altres l'ajudaven a posar-se
dempeus.
Dos d'ells van portar el cos de Bessó
Quatre fins al fons, mentre que dos subjectaven Bessó Set. Els Jedi es van
quedar enrere guardant la rereguarda fins que van arribar a una cruïlla de tres
galeries.
-Cap a on, comandant?
La Jaina es va treure el datapad de
la butxaca de la màniga i el va consultar. Li va semblar que el mapa li donava
voltes davant els ulls. Va comprendre que estava massa cansada per pensar
degudament. Va obligar a la seva ment a treballar en el problema.
-Vosaltres, aneu a l'esquerra -va
dir-. Flocs, Tesar i jo anirem cap endavant.
-Espera un moment! -va exclamar,
indignat, Bessó Deu, que portava a les espatlles el braç de Bessó Set-. Què
pretens separant-nos?
-Els vong estan caçant Jedi -va dir
la Jaina-. Vosaltres estareu fora de perill desviant-vos. I nosaltres estarem
més fora de perill si no hem de preocupar-nos per a protegir-vos.
«I no morireu amb nosaltres», va
pensar.
-Podem lluitar, comandant! -va
insistir Bessó Deu-. Podem ajudar-te!
-Ho agraeixo, però...
-No hem arribat fins aquí només per
deixar que marxis i lluitis tu sola contra els vong. Tu has fet de nosaltres un
equip, i seguirem junts.
La Jaina va contenir les llàgrimes
que li van picar de sobte als ulls. Aquell era l'esperit combatiu que havia
creat ella mateixa, a base d'exercicis, de treball penós i de sang. Però per a
l'únic que podia servir aquella resolució admirable en aquells moments era per
fer que matessin els altres sense necessitat.
Es va posar ferms, va respirar fondo
i va mirar a Bessó Deu.
-Haig de donar-li una ordre, tinent?
-va preguntar.
La ira i la frustració van apuntar a
la cara de Bessó Deu. Després, va negar amb el cap.
-Suposo que no, comandant -va dir.
-Llavors, en marxa. Us veuré quan
hagi acabat això.
La Jaina va esperar un moment mentre
els seus pilots, fatigats, s'allunyaven penosament, i després va avançar, fent
un esforç, pel túnel que havia triat. La ment li donava voltes de cansament.
-Recull energia de la Força -va dir en
Tesar. Allò tenia més d'ordre que de suggeriment.
La Jaina estava massa cansada per
expressar el seu assentiment verbalment; es va limitar a ampliar la seva
consciència de la Força i a deixar-se omplir de la seva energia. No podia
mantenir allò indefinidament; en última instància, no hi havia manera de
substituir l'aliment i el somni; però, quan la Força va inundar el seu cos,
banyant d'energia totes les seves cèl·lules, es va trobar més ferma. Trepitjava
amb més força, respirava de manera menys penosa. Va consultar el mapa del seu
datapad i va prendre una decisió.
-Ens desviem aquí.
Tesar i Lowie van mirar amb sorpresa
les parets nues del túnel. En Lowie va grunyir una pregunta.
A manera de resposta, la Jaina va assenyalar
per sobre dels seus caps.
Ascendia un pou de ventilació que
connectava el túnel amb una altra galeria superior. Els altres dos van
utilitzar la Força per ajudar la Jaina a pujar al pou; i després, recolzant els
braços i els peus contra les parets irregulars del pou, va ser capaç d'escalar
sis o set metres fins a la galeria superior, on es va tornar per ajudar els
altres. La maniobra va resultar molt fàcil per l'escassa gravetat. El mateix
Lowbacca no pesava allà més de quinze quilos.
En Tesar va encendre la llum del seu
cinturó i va inspeccionar la galeria en tots dos sentits. Brillava el gebre
sobre les parets irregulars de pedra.
-On anem ara? -va preguntar.
-Esperem aquí mateix. Podem defensar
aquest pou indefinidament, o almenys fins que trobin una altra manera d'arribar
en aquesta galeria. I, quan arribin, provarem de córrer en sentit oposat.
En Tesar va donar mostres que el pla
li semblava acceptable, i va apagar la llum del seu cinturó. Els tres es van
posar a esperar al túnel gelat, sabent que no els tocaria esperar molt de
temps.
La Jaina va tancar els ulls i es va
obrir a la fusió Jedi. Oncle Luke, on
ets?, va enviar.
-oOOOo-
En Luke s'estava preguntant com
reconqueririen el satèl·lit, tenint en compte que la Nova República no tenia
tropes a mà. No havien esperat un combat sobre terra, de manera que les úniques
tropes d'infanteria disponibles eren les de policia militar, proveïdes només
d'armament lleuger, que anaven a bord de les grans naus capitals.
Aquestes, i els Jedi. Els mateixos
que el Mestre Bèl·lic Tsavong Lah havia tingut l'esperança que aterressin al
petit satèl·lit natural. Als que havia convidat a aterrar.
Les forces de la Nova República es
disposaven a entaular combat amb el petit esquadró que havien deixat enrere els
yuuzhan vong per protegir les seves tropes terrestres. Els yuuzhan vong
lluitarien amb valor, però no durarien molt de temps contra el nombre superior
de la Nova República.
En Luke s'estava preguntant quan
havia estat l'última vegada que havia tingut la superioritat de la seva part.
Va ser llavors quan va sentir la pregunta de la Jaina.
La resposta que va enviar no va ser
verbal, només va ser una impressió mental senzilla que volia dir: on ets tu?
La resposta de la Jaina també va ser
no verbal, composta més d'imatges que d'una altra cosa. Túnel. Voxyn. Tropes.
Quantes
tropes?
Amb imatges de xifres i de guerrers enemics.
Moltes.
Arriben aviat.
Amb imatges mentals de vong estrets espatlla amb espatlla a les estretes
galeries de la mina.
En Luke va verbalitzar el seu missatge
següent. Pots arribar a la superfície des
d'on estàs?
Negatiu.
En Luke va serrar les dents. El seu
missatge següent era complicat, i va trigar un moment a ordenar els seus
pensaments. Seria possible passar un caça
pel pou central d'Ebaq IX?
En Luke va percebre en la resposta de
la Jaina un matís d'humor fatigat, davant l'audàcia mateixa de la idea de fer
volar un Ala-X pel pou i rebentar a les hosts dels yuuzhan vong en els seus
amagatalls.
La resposta va ser una imatge del pou
en què s'apreciava que era prou ample; però la Jaina va enviar també una altra
imatge de la capçalera de la mina, amb el seu material pesat per l'elevació
dels materials extrets, que caldria retirar d'allà.
Malgrat tot, era el millor pla que se
li havia ocorregut al Luke.
Anem cap
a vosaltres,
va transmetre. Espereu.
En Luke va tornar a percebre un matís
d'humor, tenyit aquest cop d'amargor. Com si la Jaina hagués dit, quina altra elecció em queda...
En Luke va dir als altres Jedi a
través de la fusió que es preparessin per aterrar a Ebaq IX i per a un combat
contra un enemic molt superior en nombre.
-oOOOo-
El primer voxyn que va enviar Tsavong
Lah pou amunt va baixar fet miques, seguit d'una granada. Una dotzena de
soldats valerosos que van intentar escalar pel pou van morir pel foc de làser
abans que haguessin pujat uns pocs metres, i va caure una altra granada que va
matar una dotzena més. Allò no faria més que retardar una mica més les coses.
-Que vinguin les grutchyns -va
ordenar el Mestre Bèl·lic.
No anava a enviar a més guerrers
valents pou amunt. En comptes d'això, excavaria la terra sota els peus dels
infidels.
-El Sacrifici de Sang comunica que
han entaulat combat amb l'enemic -li va notificar un dels seus subalterns-.
Diuen que retardaran l'arribada dels infidels tot el possible.
-Digues a la flota que els Déus
saludaran el seu valor -es va dirigir a un altre subaltern-. Com marxa la
recerca d'en Jacen Solo?
-Sense canvis, Mestre Bèl·lic. Fuig,
però les nostres forces el tenen a la vista. Està...
-Mestre Bèl·lic! -li va interrompre
el subaltern que portava l'oggzil-. Una comunicació per a tu!
En Tsavong Lah va agafar l'oggzil de
mans del subaltern.
-Qui vol parlar amb mi? -va
preguntar.
-No ho endevines, Mestre Bèl·lic?
En sentir aquella veu, el cor d'en
Tsavong Lah se li va enardir al pit.
-Vergere! -va dir amb sorpresa; i va
adoptar després, amb dificultat, un to humorístic-. Has trucat a suplicar per
la vida dels bessons Solo?
-No. He vingut a sumar-me a la teva
cacera de Jedi, si m'ho permets.
El Mestre Bèl·lic va riure.
-Ets una miserable traïdora, i molt
llesta, però no ets Jeedai.
-Però sí sóc Jedi. Una veritable
Jedi, no aquests d'imitació amb els que has estat lluitant. És que no te n'has
adonat encara? -les paraules de la Vergere denotaven satisfacció-. Vaig viure
cinquanta anys amb vosaltres sense que em detectéssiu, i després et vaig trair.
M'estranya que el Summe Senyor et deixés viure després que et vaig fer quedar
en ridícul d'aquesta manera.
La fúria va agafar a Tsavong Lah de
la gola.
-Vine a Ebaq IX! -va cridar-. Vine al
sacrifici dels bessons Solo!
-Si tu m'ho permets...
-Ordenaré a les naus que et deixin
passar -llançà l'oggzil al seu subordinat-. Encarrega't d'això!
-Immediatament, Mestre Bèl·lic.
Els guerrers apinyats es van apartar
quan va arribar la primera de les dues grutchyns, mig surant per la poca
gravetat.
-Ah -va dir als guerrers que les
custodiaven, i va assenyalar al sostre-. Comenceu per allà!
Després, assenyalant al grup més
proper de yuuzhan vong, els hi va ordenar:
-Pugeu pel pou, guerrers! Mantingueu
ocupats als Jeedai mentre nosaltres excavem.
Els tres Jedi estaven drets a la
foscor, il·luminats únicament pels seus sabres làser. La Jaina acabava de
començar a pensar que els yuuzhan vong portaven massa temps sense fer res, quan
el sòl reverberà per un impacte, i es va sentir caure roques més avall.
-Vong! -va dir en Tesar, i va treure
el cap per a disparar pel pou pel qual començaven a ascendir els guerrers. Van
pujar disparats insectetalladors en un intent inútil de cobrir als guerrers, però
en Lowbacca i la Jaina els van tallar fàcilment amb els seus sabres de llum.
El sòl es va agitar amb un altre cop
estrepitós. La Jaina sentia la caiguda de roques.
«Deixar caure una granada i arrencar
a córrer», va pensar.
Córrer fins que l'agafessin. I,
després, lluitar fins a no poder seguir lluitant.
En Jacen havia decidit que bé podia
defensar-se en un punt. Les galeries de les mines s'anaven bifurcant i
estrenyent, es tornaven a bifurcar i a estrènyer, i quan el sostre va estar a
menys de dos metres d'altura va comprendre que se li estaven acabant les
opcions. Quan els túnels fossin tan petits que només pogués avançar a quatre
grapes, els voxyn tindrien massa avantatge sobre ell. Es va desviar per un
túnel lateral i va preparar el seu sabre de llum i la seva pistola làser. Es
guardaria l'última granada per al proper voxyn.
Els guerrers enemics van entrar
precipitadament pel túnel, i en Jacen va disparar sobre ells. Li van llançar
insectes atordidors i gelatina de blorash; ell va esquivar alguns i va parar
altres amb el sabre. Tenia una calma estranya.
Aquella no era la primera vegada que
cometia un error. I morir tampoc tenia res de nou.
El que el desesperava era pensar en la
Jaina. No havia aconseguit ajudar-la; i sentia la situació desesperada d'ella a
través de la Força i del seu vincle de bessons.
Seguien arribant yuuzhan vong a
dotzenes, que s'abalançaven sobre ell, l'atacaven, li llançaven insectes atordidors,
escopien verí dels caps dels seus amfibastons. La pistola de làser d'en Jacen
s'estava descarregant. El seu sabre de llum era una taca verda i brillant que
feia parades i llançava talls. Pas a pas, va retrocedir pel túnel que s'anava
estrenyent.
En Jacen va sentir que se li
acumulava dins la ràbia, una fúria vermella que era la seva resposta a la seva
pròpia desesperació. La pistola làser va fer el brunzit que indicava que estava
descarregada, i la va llançar als guerrers. I llavors va recordar el poder que
era capaç d'invocar, el poder que s'alimentava d'una desesperació i una ira com
la que sentia llavors i havia sentit abans, i el va llançar cap als guerrers,
el foc brillant maragda que li sortia de les puntes dels dits.
El raig de la Força llançà a la
primera fila de yuuzhan vong d'esquena contra els seus camarades; i, en la
confusió, en Jacen va llançar una altra flamarada. No els havia matat (el raig
mortal era una arma del Costat Fosc), però trigarien molt temps a despertar-se.
-Jove Jedi.
En Jacen va tornar la vista i, per
algun motiu, no li va sorprendre trobar-hi la Vergere.
-Hola -va dir, i va disparar un altre
raig ardent contra els yuuzhan vong.
La Vergere va aixecar la vista cap a
ell, amb els ulls oblics lluents i plens de saviesa.
-Estàs a punt de perdre l'aire -va
dir.
-oOOOo-
-Vergere! -va exclamar el subaltern.
La seva veu va ressonar entre el soroll de les grutchyns que feien caure les
pedres.
En Tsavong Lah es va tornar
bruscament cap al subaltern.
-Què hi ha d'ella? -va preguntar amb
impaciència-. No ve?
-Ve! Però no s'atura!
-oOOOo-
L'Ala-A que havia robat la Vergere dels
hangars de caces del Ralroost va
xocar amb el pou principal d'Ebaq IX desplaçant-se a trenta-cinc mil
quilòmetres per hora. El caça no portava armes, que s'havien desmuntat per
instal·lar-les en altres naus, però no li van fer falta. L'impacte va evaporar
les bigues i les màquines pesants del cap del pou, i la unitat d'energia del
caça i els seus dos enormes motors Novaldex es van convertir en una veloç bola
de plasma que va recórrer tot el pou central del satèl·lit Ebaq IX i va sortir
pel altra banda com una brillant erupció volcànica que va encegar totes les
holocàmeres que estaven dirigides cap allà.
Quan la tempesta d'ions supercalents
va recórrer el satèl·lit, va inundar tots els passadissos laterals oberts i, en
menor grau, els passadissos que donaven en aquests, però la Jaina i en Jacen
estaven massa profunds en les galeries per veure's afectats directament. El que
va arribar a les seves galeries va ser una bufetada de pressió i de calor que
els va ferir els timpans, seguida d'una tempesta furiosa de pols i de vent que
va durar uns segons, després de la qual cosa l'aire, senzillament, hi va
desaparèixer. La veloç bola de plasma havia produït una enorme ona de pressió,
seguida d'una ona de buit que havia extret l'aire de totes les galeries.
D'altra banda, la tempesta de calor i de pressió havia fet cremar el satèl·lit.
Fins i tot els metalls poden cremar si estan prou calents i si hi ha l'oxigen
suficient per alimentar el foc. El foc que havia provocat la fúria iònica de
l'Ala-A era prou calent i poderós per absorbir tot l'oxigen dels túnels en
qüestió de segons.
Els yuuzhan vong havien vingut
preparats per a la descompressió; al cap i a la fi, era una estratègia de
defensa evident. Tots portaven encobridors ooglith que els permetrien
sobreviure sense aire.
Però havien esperat més temps d'avís.
Encara que els enginyers de la Nova República haguessin fet saltar el cap del
pou, exposant-los al buit de l'espai, el gran volum d'aire hauria trigat molts
minuts en evacuar dels túnels, i els guerrers haurien disposat de tot aquest
temps per posar-se els encobridors a partir del primer avís de descompressió.
Els que van sobreviure a la gran
onada de calor i de radiació van sentir al principi la sobrepressió brutal de
l'impacte, seguida d'un vent polsós, desorientador, com un huracà, quan l'aire
va ser absorbit després de la bola de plasma veloç i cap als focs del nucli
central.
L'oxigen va desaparèixer als dos o
tres segons de l'impacte. Els pocs yuuzhan vong que es van adonar del que
passava es van trobar entre una multitud apinyada dels seus companys,
desorientats i incapaços de comunicar-se per la falta sobtada d'aire. Molts van
perdre el sentit immediatament. Els que intentaven contenir la respiració van
morir d'embòlia, en omplir-se els pulmons d'escuma i explotar. El guerrer que
hagués volgut sobreviure hauria hagut de deixar anar el seu encobridor i
posar-se'l entre una multitud frenètica, agitada i vacil·lant dels seus
companys, molts dels quals haurien intentat treure-li l'encobridor per
posar-se'l ells.
Els tres voxyn supervivents i les
grutchyns no disposaven d'encobridors ooglith, i, plens de pànic per la falta
d'aire, es van agitar embogits. Molts yuuzhan vong van quedar aixafats o
enverinats, tallats o mossegats pels animals moribunds; entre ells, els que els
custodiaven.
Al cap de vint segons havien perdut
el sentit tots els yuuzhan vong. Al cap d'uns minuts, tots havien mort.
Dins del que són les morts en combat,
aquelles van ser relativament suaus.
-oOOOo-
El primer esclat de calor i de
pressió va derrocar la Jaina a la galeria, plena de vertigen per la doble
bufetada que havia rebut a les orelles.
-Despressurització! va cridar, mentre
li donava voltes la ment. Va tancar la visera del seu casc amb un moviment
ràpid. L'aire udolava al seu voltant, un huracà estrepitós que amenaçava
arrossegar-la cap al pou; però es va reduir fins a quedar en res al cap de tres
segons.
Quan va tenir ben tancat el casc de
pressió, l'aire havia desaparegut.
«Ja era hora», va pensar. Els
enginyers ben podien haver fet volar molt abans la capçalera del pou.
En Tesar havia estat el que estava
més a prop del pou i va poder servir-se de la seva cua per aferrar-se a les
parets del pou sense que la tempesta l'enviés donant voltes sense control. La Jaina
li va indicar amb un gest que tragués el cap al pou i veiés si els enemics es
movien.
En Tesar va treure el cap, i després
va retrocedir indicant amb un gest d'una mà a la Jaina que es quedés on era.
La Jaina va comprendre. El que
estigués passant a la galeria inferior no era agradable a la vista.
-oOOOo-
En Jacen va veure morir als yuuzhan
vong. No portava casc, però, gràcies a l'advertència de la Vergere, va poder
conservar amb la Força l'aire de les seves proximitats, segellant l'entrada del
túnel per davant d'ell.
Els yuuzhan vong van caure en un
silenci elegant, un rere l'altre, desplomant-se a poc a poc amb l'escassa
gravetat com els pètals d'una flor estranyament amenaçadora.
-Voldria poder-los ajudar -va dir en
Jacen.
-No hi ha res més inútil que un desig
impossible -va dir la Vergere amb severitat.
En Jacen es va tornar cap a ella.
-Això ha estat obra teva, oi?
A la Vergere li van tremolar els
bigotis de desgrat.
-Era necessari que t'alliberés de les
teves decisions.
En Jacen va sospirar.
-Les meves decisions no han estat
molt bones, oi?
-Has decidit amb el cor. I has
aconseguit el teu objectiu, no és així? La teva germana està viva -Va mirar a
Jacen amb solemnitat-. I jo he aconseguit també el meu objectiu. Ets lliure per
seguir el teu destí.
En Jacen va comprendre bruscament la
veritat. Mirà la Vergere amb consternació.
-M'acabo de donar compte -va dir-.
Estàs morta, oi?
-oOOOo-
El Sacrifici de Sang va esclatar en
el mateix moment en què sortia la bola de foc per l'altre costat d'Ebaq IX, i
l'explosió doble va sorprendre al Luke.
Va buscar en la fusió a la Força als
Jedi que estaven atrapats en el satèl·lit, però la seva presència va trigar
algun temps a tornar a la fusió. Havien estat molt ocupats.
Què ha
passat?,
va preguntar.
Despressurització. Una imatge del
vent que sortia del túnel, seguida d'una altra imatge dels enemics morts.
Jaina?
Tesar?
enviant imatges.
En Luke va rebre al seu torn imatges de
la Jaina i en Tesar sans i estalvis, sota el cel blau d'un planeta verd.
I en
Jacen?
El va interrompre la presència emocionada
de la Jaina. Jacen? Està aquí?
Sí. La presència d'en
Jacen en la fusió era tranquil·la. Amb la
Vergere. Ens ha salvat.
Vergere, va pensar en Luke.
La seva reacció va ser prou forta com per transmetre els seus sentiments
complexos a la fusió en la Força, i va sentir les reaccions dels altres. En Luke
es va afanyar a esmorteir el seu contacte amb la fusió. Hi havia secrets que no
volia que coneguessin tots els Jedi.
Estava
la Vergere amb els yuuzhan vong? En Luke va trigar algun temps a formular
aquesta idea complexa. Si la resposta era positiva, es que els yuuzhan vong
coneixien l'existència de l'arma Alpha Vermell, i tota aquella victòria podia
ser inútil. No. La personalitat
severa de la Vergere va entrar en la fusió des d'on estigués amagada, i va parlar
amb una claredat extraordinària. He estat
amagada entre les forces de la Nova República. Vaig robar una caça i el vaig
estavellar contra el satèl·lit per destruir l'enemic.
En Luke va assimilar les
conseqüències d'això. Has lliurat la teva
vida per salvar els altres.
La resposta de la Vergere va ser la
que havia donat abans. Era necessari.
En Luke va titubejar. Encara estava
en marxa la batalla, i encara moria gent.
Espera, va intentar enviar.
Et traurem quan puguem. I va enviar
als altres Jedi un fort suggeriment que no parlessin de la Vergere amb ningú. Hi ha motius.
Va dirigir la seva atenció a la
batalla. Els yuuzhan vong havien lluitat amb el gran valor que els
caracteritzava; però aquell valor no els havia afavorit; s'havia convertit en
un parany, tal com havia previst l'Ackbar. La seva formació estava trencada;
les seves naus, en flames, les seves tripulacions, morint. Les forces de les
Nova República estaven acabant amb ells.
En Luke va mirar a Garm Bel Iblis; va
veure el perfil esmolat de l'home que seguia amb atenció el curs de la batalla
a les pantalles.
-Hem de demanar-los que és rendeixin
-va dir en Luke.
-Per què?
-Perquè nosaltres ens sentirem millor
sabent que els hi vam oferir. Que vam fer tot el possible per salvar vides.
En Bel Iblis s'ho va pensar un moment
mentre es tirava del llarg bigoti, i va assentir després amb el cap.
-Està bé -va dir.
A partir de llavors es van transmetre
repetides propostes d'acceptar la rendició de l'enemic.
Els yuuzhan vong no van respondre, i
van morir.
-oOOOo-
En Jacen es va quedar dempeus a
l'estreta galeria de la mina, per no perdre la calor corporal asseient-se o
recolzant-se en la freda pedra. Practicava el Tapas, l'art de mantenir la calor
en un entorn fred, però li resultava difícil concentrar-se en això al mateix
temps que mantenia l'escut de Força que conservava el seu aire, i començava a
tremolar.
-He causat la teva mort -va dir.
La Vergere va aixecar la barbeta.
-Morir ha estat decisió meva, jove
Jedi. No teva.
-Però jo vaig produir la situació que
va conduir al fet que tu prenguessis aquesta decisió -va raonar en Jacen.
-En aquest cas, et pots alegrar
perquè la teva germana està viva -va dir la Vergere, i va capcinejar -. No
podíem viure tots dos. La situació no ho permetia. Calia triar entre el jove i
prometedor i la sàvia, però vella. I, en tal tessitura, la natura sempre tria
als joves -va afegir sospirant-. Jo vaig
triar rendir-me a la voluntat de la naturalesa -va dir amb un altre sospir-. El
meu temps ja va passar, fa quaranta anys. Ara, almenys, em reuniré amb el meu
Mestre i amb els meus vells camarades.
A Jacen li coïen les llàgrimes als
ulls.
-Voldria que les coses haguessin
sortit d'una altra manera.
La Vergere va tornar a posar-se
severa.
-Què t'he dit dels desitjos
impossibles?
En Jacen es va abraçar a si mateix i
es va fregar les espatlles per donar-se calor. Li petaven les dents.
-Pots ajudar-me a mantenir la calor?
-va preguntar.
Una espurna d'humor va brillar en els
ulls de la Vergere.
-En l'estat en què em trobo, les
meves capacitats estan limitades per necessitat. Et suggereixo que cridis als
teus altres amics.
-oOOOo-
La Mara va sentir que se li treia de
sobre la tensió quan Sien Sovv li va transmetre el seu informe des de la nau
capitana d'en Bel Iblis.
-El Mestre Skywalker comunica que
tots els Jedi que estaven atrapats en el satèl·lit han sobreviscut. De fet, no
s'ha comunicat cap baixa de Jedi.
En Sovv semblava tan content com l'hi
permetia la cara de gran mandíbula que tenia. Caminava amb més lleugeresa, i li
brillaven els ullets. Es va dirigir a l'Ackbar.
-El teu pla ha estat brillant, senyor
-va dir-. Ha funcionat a la perfecció.
L'Ackbar va fer un moviment movent
amb les mans.
-Hauria d'haver previst l'ocupació d'Ebaq
IX -parlava amb veu farfallosa, i la pell se li havia tornat grisa-. Hi hauria
d'haver insistit que es deixessin tropes terrestres per defensar aquest
satèl·lit.
El Comandant Suprem no estava
disposat a què li fessin malbé la victòria amb reflexions.
-Tot ha estat per a bé! -va dir en Sovv.
Va indicar amb un gest la representació hologràfica del sistema d'Ebaq-. Miri,
senyor! No queda cap nau enemiga. No es veuen més que senyals blaus!
L'Ackbar va donar suport al pit la
seva barbeta coberta de pèls.
-Hauria d'haver-ho previst -va
murmurar.
La Winter va mirar la Mara.
-Hem de portar-lo a casa. M'ajudes?
La Mara i la Winter van agafar-lo
dels braços i el van ajudar a aixecar-se. Quan sortien del centre de
comandament, Ayddar Nylykerka va arribar corrent fins a la Mara.
-Ja podem acabar amb les seves xarxes
d'espies! -li va dir-. Els vong ja no tornaran a creure en aquestes xarxes.
-He estat pensant en això -va dir la
Mara-. Potser hàgim de deixar en el seu lloc una de les xarxes.
En Nylykerka va decantar el cap.
-De veritat? -va dir-. Podries
explicar el teu raonament?
-Si liquidem dues de les xarxes i
deixem en pau a la tercera, llavors aquesta tercera tindrà més credibilitat.
-Hum. Molt interessant.
La Mara i en Nylykerka van debatre la
qüestió fins arribar a la porta de la llançadora.
-oOOOo-
En Luke estava impacient per muntar
immediatament una missió de rescat, però el túnel central d'Ebaq IX estava
massa calent i massa radioactiu perquè entressin éssers vius. En comptes d'això
es va enviar a droides que els hi van portar aliments, aigua, escalfadors, sacs
de dormir i tendes a prova de buit on podrien viure els supervivents mentre es
refredava el satèl·lit. Es van emprar per a això transports de càrrega Cybot,
basant-se en el supòsit que els seus cervells poc sofisticats tindrien menys
probabilitats de fer-se malbé amb la radiació. També es van enviar droides
metges de la sèrie MD. Un es va quedar bloquejat pel camí, avariat per la
radiació, però els altres van aconseguir arribar intactes.
Quan van trobar a Jacen, s'estava
escalfant amb l'energia que li enviava la fusió Jedi. Va muntar la tenda, la va
inflar d'aire, va encendre l'escalfador i es va prendre diverses begudes
calentes. El droide metge va dictaminar que estava sa.
Els droides de càrrega van trobar
també la Jaina, però no van poder pujar pel pou vertical per arribar al seu
amagatall. En Tesar, en Lowbacca i ella es van deixar caure fàcilment pel pou,
i la Jaina va veure per primera vegada, a la llum potent dels droides de
càrrega, les piles de cadàvers de yuuzhan vong que bloquejaven el túnel. Mirà a
una altra banda i confià en no vomitar dins del seu vestit especial.
La veu del droide MD va arribar-li
pel transmissor del casc del seu vestit espacial.
-Voldria examinar-te. I als teus
companys també.
-Estem bé -va respondre la Jaina. «Si
no vomito», -va pensar-. Tinc un pilot ferit al qual has de veure primer. Torna
per on has vingut i pren la primera a l'esquerra segons surtis. Segueix trucant
per aquestes freqüències i et respondran.
-Molt bé.
-Emporta't a un dels droides de
càrrega. També els hi faran falta provisions. I caldrà treure un cadàver.
Milers
de cadàvers, potser.
El droide MD es va tornar per
anar-se'n.
Llavors la Jaina va veure amb
sorpresa que el cap del droide sortia volant i xocava amb la paret de la mina.
-oOOOo-
En Tsavong Lah va perdre el sentit
als pocs segons de despressuritzar-se el túnel, i si va sobreviure va ser
perquè els seus assistents li havien tret de sobre els altres yuuzhan vong que
li haurien trepitjat, durant el temps just perquè un tragués el gnullith que li
proporcionava aire i el camuflador ooglith que el protegia del buit i del fred.
Quan el Mestre Bèl·lic va tornar en
si, amb el tub del gnullith a la gola, estava enterrat sota un munt de
cadàvers, principalment dels seus propis subalterns, que li havien servit d'aïllants.
Al principi li va envair la desesperació, el coneixement que havia fracassat
per complet, que la seva flota havia quedat destrossada i s'havia vist obligada
a fugir, i que fins i tot la seva venjança personal contra els bessons Jedi
havia quedat en res. Va pensar en llevar-se de la cara el gnullith i morir amb
els valerosos guerrers que havia conduït a la destrucció.
Però llavors va recordar que la Jaina
i els seus camarades hi eren a prop. Si s'havien mogut mentre ell estava
inconscient, la seva venjança quedaria frustrada; però no havien tingut motius
per moure's; la Jaina seguiria, probablement, a la part alta del pou vertical
que s'obria sobre el seu cap. Animat per una esperança sobtada, va agafar el
seu bastó de comandament i es va obrir camí fins a dalt de la pila de cadàvers,
on va recollir algunes armes. El seu bastó de comandament i els amfibastons
estaven morts tots, però s'havien gelat adoptant formes útils. Els insectes atordidors
i els insectetalladors no eren més que pedres. Però la gelatina blorash estava
en animació suspesa, i quan l'activés viuria prou per fer el que ell pensava.
Quan Tsavong Lah haver preparat el seu arsenal, va tornar amb els cadàvers i es
va cobrir dels braços i les cames suficients per passar inadvertit.
Llàstima que el seu enfrontament
final no fos amb Jacen Solo. Però es va consolar pensant que matar la Jaina
seria ferir-lo, produir-li una pena que li duraria tota la vida i que podria
fer-li més mal que si hagués matat al propi Jacen.
Una freda sensació de triomf li va
fer vibrar els nervis quan va començar a percebre les llums potents dels
droides de càrrega que arribaven pel túnel. Va aclucar els ulls, mantenint-se
atent al pou vertical que s'obria a pocs metres per sobre del seu cap.
Aviat assestaria seu cop i portaria a
terme la seva venjança.
-oOOOo-
La Jaina va girar mentre empunyava el
seu sabre làser, amb la intenció d'apartar-se d'un possible atacant, però els
peus se li havien enganxat per algun motiu al terra de la galeria de la mina, i
en comptes d'apartar-se va caure de costat... per sort per a ella, ja que en
aquell moment Tsavong Lah li va llançar el seu bastó de comandament com una
llança.
El bastó no va encertar-la, però va
travessar netament a Lowbacca per l'espatlla. El wookiee va llançar un rugit i
va trontollar; també ell, com la Jaina, estava immobilitzat a terra per la
gelatina blorash, i va caure sobre en Tesar, que estava traient la seva pistola
làser.
Van començar a sortir de les ferides
d'en Lowbacca petits dolls d'aire que cristal·litzaven immediatament en el buit
i queien a terra en forma de neu lluent.
La Jaina, mig ensordida pel rugit del
wookiee que li va arribar pel transmissor del casc, es va incorporar amb la
força dels seus músculs, ajudada per la gravetat baixa. El seu sabre làser
brillava amb un suau to violeta que es reflectia a les parets de la gruta. En Tsavong
Lah va agafar un amfibastó d'entre les armes que havia deixat disposades a prop
seu i va donar un cop amb l'arma al cap de la Jaina.
La Jaina estava enganxada a terra per
la gelatina blorash, i en Tsavong Lah estava a la seva esquena. El casc li
treia camp de visió, i l'única manera que tenia de saber que l'atacaven eren
els moviments desenfrenats de l'ombra d'en Tsavong Lah que llançaven els llums
potents dels droides de càrrega. La Jaina va dirigir cap a la seva esquena la
punta del sabre de llum per protegir-se del cop d'en Tsavong Lah, i el cop va
estar a punt de dislocar-li el braç.
Els batecs del seu cor li retrunyien
a les orelles. Girà cap a la dreta tot el que va poder per veure al seu
atacant, i va aconseguir aturar la sèrie següent de cops furiosos. En Tsavong
Lah va passar a la seva esquerra, i la Jaina es va tornar cap a ell fent girar
el sabre de llum en un ampli moviment de defensa de dalt a baix per aturar
qualsevol possible cop. L'impacte va tornar a ser enorme, i va estar a punt
d'arrencar-li l'arma de les seves mans. El guerrer li va seguir llançant cops
amb l'amfibastó que subjectava amb dues mans, i ella els detenia
precipitadament. No tenia cap possibilitat de contraatacar, i els cops li
estaven insensibilitzant el braç. Si la situació no canviava aviat, li
arrencaria l'arma de la mà.
El combat tenia lloc en el silenci
absolut del buit. La Jaina només sentia la seva pròpia respiració ronca i els
batecs del seu cor; i, llavors, el silenci va quedar interromput per l'udol d'en
Lowbacca que va sonar pel comunicador quan Tesar li va arrencar el bastó de
comandament de l'espatlla.
-És Tsavong Lah!
Les paraules d'en Tesar la van
sorprendre en sonar-li en els altaveus del seu casc. El rostre del Mestre
Bèl·lic era ben conegut en la Nova República.
-Dispara-li! -va dir la Jaina. No li
importava gran cosa qui fos; l'únic que volia era veure'l mort i veure als seus
amics fora de perill.
En Tesar va seguir el seu consell,
disparant al Mestre Bèl·lic. Els raigs brillants de la pistola làser van
rebotar a les parets de pedra, però el yuuzhan vong va tornar a saltar a la
dreta de la Jaina per interposar-la entre ell i la pistola d'en Tesar.
-Aquezt ha pozat pegats a Lowie! -va
dir en Tesar-. Eztà perdent aire! Has de contenir tu al vong!
-Gràcies -va murmurar la Jaina. Es va
tornar de nou cap a la dreta, convertint el moviment en un tall. Va tallar un
tros de l'amfibastó congelat, i en Tsavong Lah es va apartar del seu abast per agafar
una nova arma. Quan va tornar a atacar-la, li va llançar estocades, enlloc de
cops de cap a peus, i la Jaina va poder fer amb el seu sabre una parada
circular i un bloqueig. Però en la seva posició forçada li faltava el moviment
de palanca del canell i el braç per forçar el moviment de desarmament que
seguia al bloqueig; en comptes d'això, la seva fulla va relliscar sobre l'amfibastó
i va quedar bloquejada.
Va veure a només un metre de
distància la ganyota silenciosa de triomf d'en Tsavong Lah. Aquest li va
llançar un cop de peu i va clavar el taló a la cuixa de la Jaina.
Una fiblada de dolor aclaparador li
va recórrer la cuixa i el genoll. Deixant anar un crit, va deixar anar el sabre
de llum i va caure cap endavant.
Per davant d'ella, en Lowbacca estava
ajupit davant d'en Tesar, i tots dos estaven enganxats a terra per la gelatina
blorash. Lowie s'estrenyia l'espatlla amb la mà, intentant contenir l'aire,
mentre Tesar treballava frenèticament per aplicar un pegat a la ferida a
l'esquena del wookiee.
La Jaina va agafar el sabre de llum
del cinturó d'en Lowie i el va encendre mentre s'incorporava. En Tsavong Lah
havia alliberat la seva arma del sabre de la Jaina i va tornar a llançar-li una
altra estocada; però va obrir els ulls amb sorpresa quan la Jaina va tallar
d'un tall dues urpes de la pota de radank que tenia implantada a manera de
braç.
El Mestre Bèl·lic va retrocedir
mentre brollava sang fosca de la ferida i queia a terra pausadament. La Jaina
va mantenir en guàrdia el sabre de llum, apuntant-li a la cara. Ell la va mirar
amb ràbia, amb ulls vermells en què es llegia l'ànsia de matar.
-Com està Flocs? -va preguntar la
Jaina.
-Ha perdut el sentit. Aquest ha pozat
un pegat a la ferida de zortida, però la ferida davantera segueix perdent aire.
La Jaina va veure que Tsavong Lah
s'aferrava la seva arma amb força i afirmava els peus a terra.
-Dóna't pressa -va dir-; crec que
acabo de posar-lo furiós.
En Tsavong Lah es va llançar a
l'atac; el seu amfibastó era una taca veloç. Va atacar el costat dret de la
Jaina, fent-li desviar el sabre làser, i després va passar a un violent tall
des de l'esquerra. La Jaina va aconseguir bloquejar-ho a temps, però el cop la
va fer inclinar molt i va deixar anar en una glopada tot l'aire dels pulmons.
Amb el cap baix, va veure la suau brillantor violeta del seu propi sabre de
llum, que era a terra darrere de les cames del Mestre Bèl·lic.
Va llançar cops desenfrenats a l'amfibastó
mentre s'incorporava de nou, intercanviant amb el guerrer furiós una llarga
sèrie d'atacs i de parades.
I, llavors, la Jaina es va estendre amb
la Força, va agafar amb ella el seu sabre de llum del sòl, darrere d'en Tsavong
Lah, i l'hi va clavar de punta a la gola.
El Mestre Bèl·lic va caure. La Jaina
no li va dedicar ni una mirada més; en comptes d'això, es va tornar cap a Tesar
i Lowbacca. En Tesar estava acabant el pegat de la part davantera del vestit
espacial d'en Lowie. La Jaina va veure que el vestit començava a inflar-se de
nou i que el wookiee obria el morro en prendre alè. En Tesar la va mirar.
-El vestit eztà apedaçat. Però
l'espatlla no.
-Amalgama de la Força -va dir la
Jaina amb veu entretallada-. Digues al meu oncle Luke que necessitem un altre
droide MD. I sang per substituir la que ha perdut Lowie.
-Bona idea.
En Tesar es va incorporar i es va
mirar els peus. Va intentar moure un peu, i la gelatina blorash es va trencar
en mil trossos com un vidre fi. Pel que semblava, no li esqueia el buit.
-Ja podem moure'ns -va dir la Jaina-.
La cosa arriba en bon moment, com sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada