CAPÍTOL
2
En Nom Anor va sortir de la plaça del
temple amb ànim pensatiu. El sacerdot en Cap del temple, dempeus davant
l'altar, acabava de transmetre el missatge que havia redactat el gran sacerdot
Jakan sobre la qüestió de l'heretgia, un missatge que tots els sacerdots havien
de repetir a tots els yuuzhan vong en els pròxims dies: que la veneració als
Jedi quedava condemnada expressament.
La congregació havia estat atenta;
molt més del que hauria estat alguns dies abans, quan els cuidadors no havien
produït encara el bàlsam anti-fong que els havia alleujat la picor.
En Nom Anor, a qui ja no cremava la
pell, havia escoltat el missatge amb aprovació, almenys fins que hi va haver
conclòs el missatge i la multitud havia començat a dispersar-se. Només llavors
va caure en el compte que el missatge del sacerdot havia pecat, potser, d'un
excés de detalls.
L'Executor va comprendre de sobte que
el que havia fet Jakan era explicar a qualsevol possible heretge el que havia de
fer. El grupuscle d'heretges en què s'havia infiltrat en Nom Anor tenia una
doctrina confusa, esbossada, amb elements mal compresos. Però ara se'ls havia
explicat tot. Se'ls havia dit que els heretges creien que els bessons Solo eren
emanacions dels Déus; que el poder dels Jedi era una amenaça per als Déus. En Jakan
acabava de definir la doctrina herètica, estalviant-los la feina als propis
heretges!
En Nom Anor es va figurar que, si
tornava a assistir a una reunió de la congregació d'heretges, veuria que
aquests ja tenien una idea molt millor del que feien.
En Nom Anor va sortir del tràngol en
què l'havien sumit els seus pensaments i va advertir que sortia del temple al
costat d'un jove cuidador, que, jutjant per la frescor de les seves cicatrius,
havia adquirit feia poc la mà especialitzada dels cuidadors. En Nom Anor recordà
el damutek custodiat dels afores de la nova ciutat, aquell on havia vist a l'Onimi,
i es va acostar al cuidador.
-Perdona, amic cuidador -va dir en Nom
Anor-. Em pregunto si em pots dedicar un moment del teu temps?
-Zí, Honorable zenyor? -va dir el
cuidador, sorprès. S'havia tret diverses dents i les havia substituït per
implants de corall d'algun tipus, es podia suposar que per a alguna tasca
relacionada amb el seu treball de cuidador. En realitat, a Nom Anor no li
interessava saber quin protocol dels cuidadors exigia unes dents modificades, i
el parlar papissot del jove cuidador li va resultar molt desagradable.
-Em dic Hooley Krekk, del Damutek
dels Administradors -va dir en Nom Anor-. Som del departament de Recursos
d'Emergència, i hem rebut fa poc una sol·licitud de l'oficina de... bé, no he
de dir el seu nom; només cal dir que es tracta d'un Mestre Cuidador. Per
desgràcia, la sol·licitud ve expressada en termes molt tècnics, i ni el meu
superior ni jo vam acabar d'entendre el propòsit de la sol·licitud. Diu que és
una feina important, relacionat amb la guerra, però no arribem a entendre què
vol fer el Senyor Cuidador, i el meu superior no està disposat a lliurar els
recursos fins que hagi quedat més clar.
En Nom Anor ja s'havia guanyat
l'atenció plena del cuidador.
«Sí -va pensar en Nom Anor per a si-,
la cosa va dirigida a enriquir una mica més als de la teva casta».
-En què puc ajudar-te, zenyor? -va
preguntar el cuidador.
-La sol·licitud està relacionada amb
subministraments necessaris «per complir les directrius de»... -fingí
titubejar-... d'una cosa anomenada «còrtex», crec.
-Un Còrtex éz un cúmul de coneixementz
delz cuidadorz -papissotejà amablement el cuidador-. Cada un delz còrtex va zer
lliurat en el Abanz del Temps pelz propiz Déuz al Zumme Zenyor o Meztrez
Cuidadorz.
-Ja veig -va dir l'administrador-. I
quants còrtex existeixen, exactament?
-Vuit.
-Llavors, el vuitè seria el més alt?
-Zí, Zenyor Administrador. El vuitè còrtex
ez el cúmul de coneixementz zuprems de l'art delz cuidadorz. En la zeva major
part va zer comunicat pelz Déuz al temut Zhimrra en perzona, i ell no ha
conziderat oportú encara tranzmetre el coneixement, ni tan zolz alz Meztrez
Cuidadorz.
En Nom Anor va sentir que li pujava
un calfred per la columna vertebral. «Estem perduts -va pensar-. Qui hagués dit
que seria una veu tan absurda i papissotejant la qui em donaria la notícia de
la nostra extinció?».
Tot just va aconseguir balbucejar
unes paraules d'agraïment al cuidador, i es va apartar d'ell de seguida per
reflexionar en privat sobre el que acabava de descobrir. Sabia com funcionaven
els governs (si no ho sabés, com podria sembrar en ells la subversió?), i
aquest coneixement li permetia extreure conclusions a partir de diverses dades a
lligar.
El vuitè còrtex, el coneixement Summe
que només posseïen Shimrra i els Déus, no existia. El projecte del còrtex, que
tenia la seva seu als afores de la ciutat i estava custodiat per una guàrdia de
guerrers, pretenia crear uns coneixements que Shimrra lliuraria després al seu
poble.
Els yuuzhan vong estaven ficats en
una guerra de durada infinita, i se'ls havien esgotat els coneixements que els
permetrien guanyar-la. Si la Nova República seguia fent descobriments i
innovant, mentre el vuitè còrtex dels yuuzhan vong seguia buit, llavors els
yuuzhan vong estaven acabats. Perduts. A punt de ser esborrats de la història.
La ment li donava voltes. En Nom Anor
va recolzar una mà en una paret per guardar l'equilibri. «I si els Déus no han
transmès el coneixement a Shimrra -va pensar aterrit-, llavors, Shimrra és un
farsant, i els Déus són un engany».
En Nom Anor va sentir ganes de riure,
de xisclar i de plorar alhora. Les grans columnes de la fe, de l'obediència i de
la jerarquia, les columnes que sustentaven el gran edifici que eren els yuuzhan
vong, no eren més que una estafa. En Nom Anor sempre ho havia sospitat... però
mai va esperar arribar a trobar la prova!
Es va adonar que altres el miraven.
Va aconseguir alçar-se i començar a caminar cap al seu despatx.
Va pensar que els yuuzhan vong havien
de guanyar la guerra ràpidament. Abans que tingués més importància la no
existència d'un vuitè còrtex. En Nom Anor demanaria més informació als seus
agents i repassaria els seus informes amb la màxima cura i aplicació. Trobaria
les debilitats dels enemics i traçaria maneres d'aprofitar-les. Ajudaria als
yuuzhan vong a picar a l'enemic fins que l'enemic es rendís o deixés d'existir.
I també intentaria aplicar aquests coneixements
per al seu propi benefici. Perquè ell, al cap i a la fi, era Nom Anor.
-oOOOo-
Un holo funcionava amb el volum molt
alt a la petita habitació, i petits personatges tridimensionals sacsejaven els
punys: herois que lluitaven contra el mal en temps dels Sith.
-Has tornat -va dir la Vergere.
-He tornat -va dir en Luke-. I t'he
portat una cosa.
Li va oferir un paquet de dolços,
caramels fets d'una alga Mon Calamari recoberta d'una salsa de fruita-joia.
-Benvingut, Jove Mestre! -va exclamar
la Vergere, i va agafar el paquet.
-Em temo que no trobaràs dins cap
llima, ni una vibronavalla amagada -va dir en Luke.
La Vergere, que mastegava un dolç amb
cara de felicitat, no va respondre immediatament. Quan va aconseguir parlar, va
dir:
-Sembla que als meus interrogadors
se'ls han acabat les preguntes. Això vol dir que estan ocupats a classificar
totes les meves respostes per poder-me fer les preguntes de nou i enxampar-me
si cometo alguna contradicció -s'apreciava cert humor en el seu to de veu-. Si
em contradic, demostraran que sóc una espia perquè no presento un relat
coherent; mentre que, si no em contradic, demostraran que sóc una espia perquè
m'ho sé tot massa bé.
En Luke va riure per a sí, imaginant
les malediccions que deixaria anar Ayddar en sentir això. L'Ayddar acabava
d'ensenyar-li les transcripcions de les entrevistes amb la Vergere, plenes de
notes preparades per al nou interrogatori; ara veia que la Vergere havia
previst tots els passos.
La Vergere va apagar l'holo amb un
gest de la mà mentre en Luke s'asseia a la cadira.
-Em queda un consol -va dir-. Els
holos segueixen sent tan ximples com els que jo recordo.
-Sí que ha de ser un gran consol. -la
Vergere mirà al Luke fixament.
-Has vingut ha preguntar alguna cosa.
-Em deus una resposta de l'última
vegada.
La Vergere es va acomodar en el seu
tamboret i es va posar a la boca un altre dolç.
-Endavant, doncs -va dir amb la boca
plena.
-Com vas impedir que els yuuzhan vong
descobrissin els teus dots? Tenint en compte que sabem que els yammosk són
capaços de detectar els usuaris de la Força.
-És més fàcil fer una demostració
pràctica que explicar-t'ho -va dir la Vergere. Es va tornar cap a ell-. Fes el
favor d'atacar-me amb la Força.
En Luke la va mirar amb sorpresa.
-Que t'ataqui, com?
-Mentalment -Va dir ella. Li van
tremolar els bigotis-. Si et ve bé, pots utilitzar una part d'aquesta ira que
et va portar en aquesta habitació per primera vegada. Confiaré en què no la
tornis mortal, perquè ets un Cavaller.
Rendeix-te
a la teva ira.
Va sentir mentalment la veu seductora de l'Emperador. Intentava provocar-lo la Vergere
perquè caigués en la ira, per portar-lo al Costat Fosc?
Si era així, l'intent estava
condemnat al fracàs. En Luke havia aguantat a Vader i a Palpatine sent poc més
que un noi; ara que era un Mestre Jedi a la flor de la seva vida, molt menys
anava a caure en un parany com aquell.
En Luke es va tornar a la seva cadira
per mirar d'enfront la Vergere i va creuar les cames. La Força es va acumular
en la seva ment com l'aigua que puja en un pou artesià.
La consciència de la Força es va
estendre en totes direccions: va ser conscient de la presència de l'Ayddar
Nylykerka fora de l'habitació; dels dos tècnics que controlaven els equips;
d'un pres que estava en una altra cel·la; d'altres que treballaven en una
oficina al pis superior. Era capaç de percebre en la Força la brillantor de les
seves vides, de sentir el bategar dels seus cors i de mesurar el murmuri de les
seves respiracions. Va saber que un dels tècnics estava concentrat en un
problema tècnic i que la seva companya estava somiant desperta amb el seu
xicot, que tenia quatre braços i pell peluda de color blau i li enviava flors i
molts folis de poesies dolentes...
Però a qui no podia detectar Luke era
a la Vergere. Semblava com si s'hagués esvaït per complet de la seva
consciència de la Força, tot i que la veia clarament amb els ulls, posada al
tamboret que tenia davant.
Va afinar la seva consciència i va
acabar per detectar-la, com una mena de presència incerta i inestable; la seva
força vital era com una fosforescència freda i apagada comparada amb la dels
altres, que eren com vives flames de veles.
En Luke va intentar afinar més la
seva sensació de la Vergere, però aquesta era notablement fugissera:
s'escapolia constantment de les seves percepcions, com una llavor de meló
relliscosa que s'estreny entre els dits. La dificultat de mantenir-la enfocada li
va produir una sensació de frustració que ell va aprofitar deliberadament per
alimentar un atac contra el blanc esmunyedís, un colp ràpid, de serp,
configurat en forma de simple ordre que s'estigués quieta. El raig mental va
sortir però no va trobar el seu blanc.
Va preparar un cop més acurat,
prenent més Força per alimentar l'atac, que en aquesta ocasió no seria una
simple punxada sinó un veritable ariet. «REVELA'T», va ordenar, i va llançar el
cop. I la Vergere va tornar a escapar-se-li.
Li va augmentar la frustració, i la
va aplicar per alimentar un altre cop ràpid, com un revés de reüll. Res. En Luke
va començar a alternar els seus atacs entre forts bombardejos metòdics i ràpids
cops intuïtius, esperant que uns o altres la prenguessin per sorpresa. Res
d'això va donar resultat. La Vergere seguia posada en el seu tamboret, amb els
genolls d'articulacions inverses apuntant per sobre del cap com si fossin
banyes ossudes, mirant amb suavitat als ulls d'en Luke.
«Veig on està», va comprendre en Luke.
No calia que la busqués amb la Força.
De manera que la va envoltar d'un mur
de Força, d'una caixa de ferro que hi havia de servir perquè la ment no se li
escapés, i va construir els murs de la caixa amb l'ordre «REVELA'T». Tot
seguit, va anar estrenyent la caixa, va anar-la estrenyent cada vegada més
sobre cos petit de la Vergere, modelant-la fins que li cenyia el cos
completament, com una presó que tancava el seu esperit. I després va invocar
més Força, construint una gran bala de canó que ho aixafaria tot al seu camí,
de nou amb la petició «REVELA'T», i va apuntar la bala a la petita figura que
tenia atrapada dins de la caixa de ferro.
«REVELA'T», va tornar a ordenar; i va
llançar la bala.
Va saber que aquesta havia entrat a
la caixa. Va saber que l'esperit de la Vergere hi era atrapat, encaixonat,
incapaç de moure's. Però el seu minúscul objectiu el va esquivar d'alguna
manera, i la bala es va desviar seguint una trajectòria en corba travessant la
paret fins a entrar a la cel·la contigua, i en Luke va ser conscient de sobte,
amb un sobresalt, de la presència del pres veí, que va saltar del seu catre
cridant:
-Sí! Ho confesso! Vaig robar les
sabates al capità quan estava borratxo!
Revelant-se.
En Luke va riure i va deixar que la
consciència de la Força li fos baixant fins al seu nivell normal.
-Si segueixo molt amb això, em cansaré
-va dir.
-Aquest últim ha estat a punt de
funcionar -va dir la Vergere, sense deixar de mastegar un dolç.
-Espero que puguis ensenyar-me
aquesta tècnica -va dir en Luke.
-Intervé més d'una tècnica. Aquest
últim cop vaig aconseguir eludir-lo amb una mena de parada mental, com en
l'esgrima. Ja sabràs que un cop es pot aturar sense oposar-se a ell obertament,
sinó desviant-lo lleument perquè no arribi al seu objectiu...
-És clar.
-Doncs he fet una cosa semblant. Vaig
afegir al teu cop l'energia mental justa perquè es desviés. El més difícil era
calcular el moment just, i he tingut prou sort.
-I les teves altres tècniques?
-Saps com es defineix a un mestre de
la defensa?
-Digues-m'ho tu.
-Un Mestre de la defensa és el que
mai es troba en el lloc atacat. Pots desviar l'atac, com vaig fer jo amb la
meva parada, però també pots no ser-hi, senzillament!
-No és tan senzill -va murmurar en Luke.
-Jo en dic «fer-me petita». Vaig
reduint el meu enfocament a poc a poc fins que es torna... bé, microscòpic.
Petitó. Encongeixo la meva ment i la meva consciència de la Força fins a una
grandària infinitesimal. L'enemic té la mateixa probabilitat de trobar-me com
de trobar a una molècula entre milers de milions.
-Les teves llàgrimes -va dir en
Luke-. Així és com fas les teves llàgrimes.
-Molt bé, jove mestre -va dir la Vergere-.
Sí. En aquest estat, puc reordenar les molècules, desmuntar-les i construir-ne
de noves tros a tros. Utilitzo les meves llàgrimes perquè les tinc a mà, però
puc aconseguir el mateix amb altres materials.
-Conec a una sanadora Jedi, Cilghal,
a la qual li encantaria aquesta tècnica.
-Intentaré ensenyar-ho, si tu i ella
esteu disposats. Si em deixen sortir alguna vegada d'aquest lloc.
-Pots ensenyar sense sortir d'aquesta
habitació -li va recordar en Luke.
Un somriure irònic va treure el cap
breument a la cara de la Vergere.
-Puc, però voldré?
La Vergere va deixar anar una de les
seves rialles panteixants i es va posar un altre dolç a l'ampla boca.
-Si l'exèrcit et deixa sortir d'aquí,
ens ajudaràs a la guerra contra els yuuzhan vong? -li va preguntar en Luke.
La Vergere va parlar empenyent el
caramel enganxós contra l'interior de la galta.
-Ho faré, en la mesura que concordi
amb els meus objectius. Encara tinc molt més de mestra que de guerrer, i crec
que el meu màxim objectiu és ajudar a Jacen a complir el seu destí -entretancà
els ulls-. Entenc que és aprenent teu, no meu, i que pots tenir altres plans
envers ell.
-M'alegro que te n'adonis d'això -va
dir en Luke. No tenia una idea clara de si anava a consentir que la Vergere
tornés a acostar-se a Jacen.
-Crec que tinc molt a ensenyar-li.
-No vull que depengui massa de tu -va
dir en Luke, cobrint-se.
-Jo tampoc.
Es va produir un moment de silenci.
Després, la Vergere va dir:
-Corregeix-me si ho he entès
malament. Però en Jacen m'ha donat a entendre que has imposat restriccions als
Jedi en el transcurs d'aquesta guerra, prohibint els actes d'agressió.
-Això he intentat -va dir en Luke.
Després, rient, va afegir-: Amb èxit moderat.
-Però tinc entès que tu mateix vas
emprendre una guerra ofensiva contra les forces del difunt Emperador. Per
exemple, vas formar part d'un grup que va atacar la primera Estrella de la Mort. Vas encapçalar la
destrucció de l'organització criminal del hutt anomenat Jabba. Vas acceptar un
rang militar i vas participar en nombroses accions ofensives contra les forces
de l'Imperi i altres enemics. No et vas limitar a missions d'espionatge i
d'ajuda a refugiats.
-Tot és cert.
-Llavors, el que pregunto és, què és
el que ha canviat?
En Luke va fer una pausa i va
estudiar la millor manera d'ordenar els seus pensaments.
-D'entrada, els yuuzhan vong són un
enemic diferent -va començar a dir-. Les nostres dots especials no resulten
eficaços contra ells. I, com vaig dir ahir, no sabia quant havíem de respectar
a una espècie tan allunyada de la vida tal com la coneixem.
La Vergere va expressar que ho
entenia, assentint amb el cap.
-Ja has sentit la meva opinió que els
yuuzhan vong no estan fora de la Força. Em pregunto si això ha fet canviar
alguna cosa.
En Luke va titubejar.
-No ho crec -va dir-. El Codi Jedi
deixa ben clara la seva postura contrària a l'agressió. Ara sé molt més sobre
el Costat Fosc que el que sabia quan tenia vint anys. Sé amb quanta facilitat
pot entrar la Foscor; com pot infiltrar-se la Foscor al cor tothom i que aquest
està més segur dels seus actes; i sé que molts dels meus deixebles no estan
disposats a afrontar-lo.
-Vas tallar la mà al teu pare.
-Sí.
-Vols impedir que els teus deixebles
cometin els mateixos errors que has comès tu.
-Per descomptat.
-Parla en tu l'egocentrisme -va dir la
Vergere amb un gest de desdeny.
Un formigueig de ressentiment va
recórrer els nervis d'en Luke.
-Tu no coneixes als meus deixebles
-va dir-. No saps com d'impulsius i de temeraris que poden arribar a ser. No
els jutgis a tots per Jacen -titubejà-. Kyp Durron va matar milions.
-I per responsabilitat teva.
En Luke va titubejar de nou.
-La situació era complicada. Jo
estava paralitzat, i en Kyp estava sotmès al control de...
-El que vols dir és que no va ser
responsabilitat teva -el va interrompre la Vergere amb to sever.
-Jo podria haver estat més conscient
de la situació -va insistir en Luke-. Podria haver fet tantes coses...
-De manera que és responsabilitat
teva -el va interrompre de nou.
-Ho serà la propera vegada! -va
insistir en Luke-. La propera vegada que a un deixeble meu se l'emporti un
remolí fosc i es produeixi una catàstrofe, serà culpa meva!
A la Vergere se li va aixecar la
cresta plomosa. Se la va allisar amb els dits.
-És clar que no seria culpa teva -va
dir-. Ets un Mestre Jedi, no una mainadera!
-Jo els vaig entrenar -va dir en Luke-.
Si el seu entrenament falla...
-Quan vas tallar la mà al teu pare,
va ser culpa dels teus mestres? -li va preguntar la Vergere-. És que en Yoda no
t'havia ensenyat allò que et pot conduir la Passió Fosca?
-No, jo... -al Luke li bategava el
cor d'impotència-. Això és diferent. Jo...
-Jo... -va repetir la Vergere,
burlant-se d'ell.- jo, jo, jo. La salut espiritual de tu mateix i de tots els
teus deixebles reposa sobre tu. Per ventura no estàs parlant amb el teu ego?
En Luke la va mirar, comprenent de
sobte.
-Estàs intentant provocar la meva ira
-va dir.
-Sí -va respondre ella sense més-. Ho
he aconseguit?
-Sí -va dir en Luke. En adonar-se que
la Vergere l'havia estat manipulant, va sentir que se li alleujava la ira,
encara que no se li va dissipar del tot; va seguir vibrant-li, esmorteïda, en
els nervis.
-He aprofitat la teva debilitat -va
dir la Vergere-. He aprofitat la teva falta d'autoconeixement, la teva
incertesa sobre la teva responsabilitat sobre la conducta dels que han estat
els teus deixebles -se li van sacsejar les plomes clapades-. Ha estat Fosca la
teva ira?
-S'anava fent Fosca -va dir en Luke.
-Llavors, on era la foscor? En mi, en
tu, o en la Força?
-Crec que has estat fent massa
preguntes.
La Vergere es va asseure sobre les
seves anques.
-Ja m'estranyava que no et donessis
compte. Si tens alguna pregunta, fes-la.
-Has estat dient que les passions
fosques vénen provocades per falta d'autoconeixement. Però l'Emperador
Palpatine era fosc, i jo no diria que li faltés autoconeixement. Semblava
perfectament a gust amb la seva maldat. Com encaixes això amb la teva teoria?
La Vergere va guardar silenci uns
moments, ordenant la seva resposta.
-La Foscor entra a través de les
passions fosques -va dir per fi-. Però, de vegades, es queda perquè se li
convida a quedar-se. Palpatine, que es coneixia a si mateix a fons, pot haver
pres simplement la decisió de tornar-se fosc, o de deixar que predominés la
part fosca de la seva naturalesa.
-Estàs dient que pot haver triat el
mal. Fredament, no per la calor d'una passió.
-Les persones prenen aquestes
decisions de vegades -va dir la Vergere, amb to d'humor-. El més normal és que
aquestes persones siguin trivials o ximples. Fer un jurament a mitjanit,
entonar solemnement «trio el mal!»... Quin quadre més ridícul! Però de vegades pot
existir un geni que decideix alliberar el Costat Fosc que porta dins. És
possible que Palpatine fos així... jo no ho sé, només el vaig conèixer de
lluny, com a polític. Però puc dir una cosa: la foscor pot entrar per mitjà de
la meditació, a més de per la ira.
En Luke va reflexionar sobre això.
Els mètodes d'en Palpatine i d'en Vader no havien consistit en animar-lo a
meditar, per descomptat; però... si s'hagués sumat a ells com a deixeble, és
possible que la cosa hagués arribat a allò.
-T'he donat una resposta completa?
-va dir la Vergere. En Luke va assentir amb el cap-. En aquest cas -va
prosseguir la Vergere-, voldria fer jo una altra pregunta. Creus que a la Força
li importa el matís dels teus pensaments?
-La Força és tota la vida. Abasta
totes les opcions. Però a mi sí m'importa.
La Vergere fer que sí amb el cap.
-Bona resposta, jove Mestre. Gràcies
als matisos, el fosc i el clar, i tots els colors de l'arc de Sant Martí... són
aquí -va dir, inclinant-se cap endavant i donant un copet al pit d'en Luke amb
una mà-. La llum i la foscor no són uns grans conceptes abstractes que estiguin
al cel, sinó que formen part de tu, i la Força reflecteix el que troba en tu.
-oOOOo-
Més tard, parlant amb Ayddar
Nylykerka, en Luke va dir:
-Podries deixar anar la Vergere. No
li trauràs res que no vulgui dir-te.
En Nylykerka es va sorprendre.
-Ja no et preocupa que pugui ser
perillosa?
-Encara m'inquieta -va dir en Luke-;
però, si la Vergere és enemiga, no ho anem a descobrir a força de tenir-la
aquí. Ho descobrirem observant el que fa quan estigui alliberada.
El tammarià semblava pensatiu.
-Estudiaré detingudament la teva
recomanació, mestre Skywalker.
-Si decideixes alliberar-la,
t'agrairé que m'avisis abans. I pots donar-li la meva adreça i el meu codi de
comunicador, per si vol parlar amb mi.
-Així ho faré.
-Gràcies, Comandant Nylykerka -va dir
en Luke, fent una reverència.
-A les teves ordres, senyor.
En Luke es va dirigir a la superfície
del planeta. Les paraules de la Vergere li donaven voltes al cap.
Què és
el que ha canviat?
Tot,
potser.
-oOOOo-
-Sabem que ha d'haver molts refugiats
de Vòrtex a Mon Calamari -va dir en Lando Calrissian-. I estem segurs que estan
en contacte amb la teva oficina.
-Moltíssims, sí -va dir Fyg Boras,
senador de Vòrtex. En Lando i ell estaven asseguts còmodament, amb begudes, a
la suite d'hotel que tenia llogada Lando.
-Ens solidaritzem amb ells -va dir en
Lando-. I, com saps, hem portat a Mon Calamari setze naus carregades de
subministraments d'ajuda humanitària per a col·laborar en l'assentament dels
refugiats aquí.
El gel va dringar en la beguda d'en
Boras. Es notava en l'aire l'aroma discret de la seva colònia mentolada.
-Us dono les gràcies en nom dels meus
representats.
-Però tenim un problema, i potser
puguis ajudar-nos tu.
-En què puc ajudar-vos?
-Tenim els subministraments, però no
els mitjans per distribuir-los. El que havíem pensat fer era donar-te a tu vint-i-cinc
tones de subministraments. Podràs repartir-les als teus representats com et
sembli oportú.
En Boras va obrir molt els ulls.
-És, per descomptat... molt generós
-va dir-. Vint-i-cinc tones?
Gairebé se'l veia calcular quant
valien vint-i-cinc tones de subministraments en el mercat actual, ara que les
poques zones lliures de la superfície del planeta bullien de refugiats de
dotzenes de mons, tots necessitats desesperadament dels subministraments més
bàsics. En Boras ja no tenia un món al qual tornar, i en no tenir un món que li
votés, estava clar que no tornaria a ser triat per al Senat; havia de pensar en
el seu futur.
-Vint-i-cinc tones -va repetir en Lando-.
Encara que hi ha una pega.
Els grans ulls d'en Boras es van
estrènyer fins a reduir-se a ranures.
-I quina és la pega?
-Esperem poder vendre els nostres
droides CYV a l'exèrcit -va dir en Lando-. Si pots fer tot el que estigui a les
teves mans per aprovar una esmena a la propera llei de pressupost militar,
veuràs que podem ser molt agraïts.
En Boras va prendre un glop pausat de
la seva beguda.
-Serà millor que em parlis d'aquests
droides.
-Porto un joc complet de documentació
-va dir en Lando-, i, és clar, un holo de demostració...
Quan Boras es va haver marxat amb un
munt de datapad per repartir-los entre els seus companys, Talon Karrde va
sortir de l'habitació del costat.
-Està tot gravat -va dir.
-El suborn d'en Boras pesa vint-i-cinc
tones -va dir en Lando amb un somriure-. Li costarà treball negar-ho.
No hi havia estat com el cas del respectable
senador de Bilbringi, al qual, quan li havien ofert els subministraments
d'ajuda humanitària, s'havia limitat a demanar el seu valor en diners al
comptat. Aquell holo sí que resultava entretingut.
-Qui és el nostre següent convidat?
-va preguntar en Lando.
Karrde va consultar el datapad.
-Chau Feswin, del sector Elrood.
-El Sector Elrood no està amenaçat
pels yuuzhan vong. Creus que li serviran d'alguna cosa els subministraments
d'ajuda humanitària?
-Fes-li l'oferta -va recomanar-li -.
Sempre podem convertir-la en diners -va aixecar la vista-. També hem rebut
altres trucades de senadors que deuen haver parlat amb els nostres altres...
clients. Els interessa molt que l'exèrcit adquireixi els nostres droides.
Pràcticament ens estan suplicant que els subornem.
En Lando el va mirar amb un somriure
cada vegada més ampli.
-Crec que hem de donar-los aquest
gust.
-No sé per què no anem a donar-los-hi
-va dir en Karrde, arronsant les espatlles. Es va posar pensatiu-. Però em
pregunto una cosa... si aquests estan a sou nostre, a sou de qui estan també?
-Seria interessant saber-ho, oi? -va
dir en Lando-. Per cert, t'has assabentat de com li va a la Mara?
-Encara no. Però espero tenir
notícies d'ella aviat.
-oOOOo-
De fet, a la Mara li anava bé. Hi
havia tret a CYVR-1 a la seva primera cacera de yuuzhan vong, rondant per
edificis de l'administració pública i per llocs públics molt freqüentats. Va
dinar en un quiosc d'una zona comercial, i es va asseure després a fer la
digestió i a veure als transeünts. Va dir al droide que es posés a buscar pel
seu compte.
Es va distreure veient una parella
de nens, nens de l'edat d'en Ben, que donaven els seus primers passos
vacil·lants a l'escola bressol a l'aire lliure que oferia el centre comercial
als seus clients. La tristesa va envair-la i la va agafar del coll. Durant un
moment, va trobar-lo tant a faltar que era gairebé un dolor físic.
I, llavors, el droide ratolí li va
enviar un senyal al seu comunicador portàtil. La Mara va apartar la vista de l'escola
bressol, sobresaltada. El droide ratolí va enviar un altre senyal.
El droide havia localitzat a un
yuuzhan vong infiltrat; o, almenys, algú que el droide afirmava que era un
yuuzhan vong. La Mara va demanar al droide un senyal de localització, i el va
seguir fins que va veure la persona en qüestió: una humana alta, més aviat
ampla, vestida de manera discreta, que caminava aparentment a l'atzar entre les
galeries comercials. La Mara va portar a la seva ment la Força, deixant que
entressin en la seva consciència les vides de tots els éssers vivents del
centre comercial. Les vides de tots els éssers, menys un. El seu objectiu era
un buit fred a la Força, un buit que la Mara havia après a associar als yuuzhan
vong.
-Bon treball, ratolí -va dir la Mara.
La Mara anava vestida amb senzillesa,
amb una túnica desgastada com la que podia portar una refugiada, i que tenia
una caputxa amb la qual podia cobrir els seus cabells vermells massa cridaners.
Alternava la caputxa amb un barret d'ala tova per canviar la seva silueta, i
portava un datapad amb el que podia emetre ordres al droide ratolí, i veure el
que veia aquest.
Va seguir a l'objectiu de lluny,
deixant que el droide s'encarregués de gairebé tota la tasca d'espionatge.
L'objectiu va passar cosa de vint minuts donant voltes pel centre comercial, i
després es va asseure en un banc com per descansar. En aquest moment, la Mara
va aconseguir acostar-se al droide, situant-se darrere del banc, just a temps
per observar que l'objectiu ficava la mà per sota el seient i enlairava una
cosa que havien pegat allà.
«Vés per on!», Va pensar la Mara amb
plaer. Allò era millor que treure la mà del ximple jugant al sàbacc.
L'objectiu es va posar dempeus
pesadament i va començar a caminar pel centre comercial. La Mara la va seguir discretament.
L'objectiu va fer una pausa davant d'una màquina venedora i va seguir endavant.
La Mara va comprar una mica de menjar a la màquina i va mirar darrere. Va veure
que hi havia alguna cosa enganxada amb un adhesiu. Era de la mida d'un feix de
crèdits.
La Mara va decidir deixar que el
droide ratolí seguís a la yuuzhan vong mentre ella esperava prop de la màquina
venedora a qui hagués de recollir aquell pagament.
Es va instal·lar a l'ampit de la
finestra d'una botiga i es va posar a menjar el que havia tret de la màquina,
que era una espècie d'alga fregida i salada, que sabia a iode i que evidentment
anava dirigida a paladars Mon Calamari. Al cap d'una hora va recollir els
diners un home sullustà que es va gastar immediatament una part en comprar-se una
bonica jaqueta nova en una de les botigues més cares del centre. El sullustà
tornà després al seu treball, que pel que semblava realitzava a l'edifici que
s'havia assignat al Senat i a les seves oficines. La Mara va descobrir que el
sullustà treballava a l'oficina del senador Krall Praget, membre del Consell de
Seguretat i Intel·ligència. «Molt interessant», va pensar la Mara.
Va acostar-se després fins al droide
ratolí, que havia seguit fins a un edifici d'apartaments a la sospitosa de ser
una infiltrada yuuzhan vong. La Mara va prendre nota de la direcció i va cridar
després a Ayddar Nylykerka pel seu comunicador i li va dir que comprés tots els
droides ratolins que tinguessin a la venda Lando i Talon Karrde.
El CYVR-1 havia demostrat el seu
valor del primer dia.
-oOOOo-
Cola Quis es va retirar de la
campanya electoral per a Cap d'Estat després d'anunciar sonorament que
recomanava el vot a Cal Omàs, qui li havia promès discretament la presidència
del Consell de Comerç, llocs de nivell mitjà per a diversos amics seus i una
sucursal de l'Institut Kellmer a Ryloth. En la votació següent, Cal va guanyar
els vots necessaris per assolir un 35%. No obstant això, no tots els seguidors
d'en Quis van seguir les indicacions d'aquest, i Fyor Rodan va guanyar un altre
parell de punts percentuals i va seguir al capdavant, amb un 37%. En Pwoe
aguantava amb tres vots en total. Ta'laam Ranth va guanyar els suficients per
pujar el seu percentatge a un 22%, el que significava que el gotal de paraula
suau i maneres exquisides, president del Consell de Justícia, controlava ja els
vots suficients i el Senat per fer guanyar l'elecció a Cal Omàs o Fyor Rodan.
A Ranth ja li estaven fent la cort de
ferm.
S'estaven transportant tones de
subministraments d'ajuda humanitària a la superfície del planeta des de la
flota de contrabandistes que era a les proximitats. La nova llei de
pressupostos militars, a la qual s'havien afegit postil·les per permetre la
compra de milers de droides CYV, va sortir del Consell de Defensa i va arribar
al Senat. El Senat, al qual els tres candidats demanaven que actués amb
rapidesa, va aprovar la llei amb només algun que altre intent de destinar fons
a un planeta, a una causa o un cunyat que ho mereixessin.
La Mara va trobar un segon infiltrat
yuuzhan vong. Amb l'ajuda dels agents d'en Nylykerka i d'un equip de droides
ratolins, van començar a localitzar els contactes i als còmplices dels dos
infiltrats. Es van localitzar els seus habitatges principals i els seus pisos francs
i es van instal·lar discretament aparells d'escolta.
Tot i les conseqüències alarmants que
podia tenir tot el que estava descobrint, la Mara s'ho estava passant
notablement bé.
-oOOOo-
-Vull que tota persona al meu
comandament es faci cada matí una pregunta. La pregunta és aquesta: què puc fer
avui per fer mal als yuuzhan vong?
L'almirall Traest Kre'fey estava
visitant totes les naus al seu comandament, per passar revista i per arengar
les tripulacions. Parlava al menjador de tropa de l'Starsider, una sala prou gran per albergar a tota la tripulació de
la flota en la qual estava destinada, de pas o aquarterada en el vell
dreadnaught.
La Jaina estava asseguda davant d'una
taula a un costat de la sala, amb Kyp a un costat i Lowbacca a l'altre, veient
com el bothan de pell coberta de pèl blanc donava saltirons sobre la seva
tarima d'orador.
En Kre'fey estava animat aquell dia,
i ho mostrava amb la seva expressió corporal. Rebotava sobre els talons mentre
agitava les mans en l'aire per recalcar el que deia, i el seu borrissol s'eriçava
i s'allisava successivament amb els arravataments d'emoció.
-I, si no podeu trobar la manera de
fer mal als vong, vull que us feu una altra pregunta -va seguir dient l'almirall-:
com puc ajudar el meu bàndol a fer-se més fort?
-Això és lideratge, almenys -va dir en
Kyp, en to tan baix com perquè només arribés a les oïdes dels seus companys
Jedi-. Tampoc hem vist molt lideratge en aquesta guerra.
-Potser sigui una mica més lideratge
del que necessitem -va murmurar la Jaina a manera de resposta.
En Lowie va saber que li estava
millor callar -el seu droide traductor no era gens discret, i el més probable
era que cridés la traducció a tot volum-; però es va permetre deixar anar un
lleu gemec d'assentiment.
-Anem a guanyar la guerra de la
producció! -va proclamar en Kre'fey-. Les nostres fàbriques estan construint
més caces, més naus capitals i més armes que mai! Les nostres acadèmies estan
produint més pilots i més personal! D'aquí a uns mesos haurem substituït totes
les pèrdues terribles que havíem patit fins ara en aquesta guerra!
La Jaina va pensar en l'Ànakin i en
Chewbacca, en Anni Capstan i en altres, en els milions que havien viscut a
Sernpidal i a Ithor. Éssers individuals, únics, vius i atents a les altres
vides que els envoltaven. Substituir-los? Ningú podria substituir a cap d'ells.
-L'almirall ha canviat després
d'aquest viatge a Bothawui -va dir en Kyp-. Abans no estava tan bulliciós ni
molt menys.
-Els bothans han declarat l'Ar'krai,
eliminant tota necessitat de responsabilitat moral -va dir la Jaina-. Em figuro
que això pot servir per animar a una persona.
-Anem a aixafar als vong! -va
proclamar en Kre'fey-. Anem a aixafar-los cada dia! Anem a aixafar-los fins que
no quedin més yuuzhan vong!
La sala va esclatar en aplaudiments. La
Jaina i els altres Jedi van guardar silenci.
Després que l'arenga d'en Kre'fey
arribés a la seva culminació i acabés, un dels assistents de l'almirall va
detenir-la a la sortida.
-Comandant Solo? -va dir-.
L'almirall voldria parlar amb tu.
En Kre'fey la va rebre en un despatx
que li havia prestat per a això el capità de l'Starsider. En Kre'fey seguia clarament animat pel seu propi discurs
i encara donava saltirons sobre els talons. En les seves proximitats feia molta
olor de bothan excitat.
-T'he vist entre el públic, i se m'ha
ocorregut demanar a Snayd que et fes passar perquè tinguem una xerrada.
-Molt bé, senyor -va respondre ella,
la qual cosa semblava una resposta oportuna per part d'una oficial
desconcertada. Ella no tenia gran experiència a mantenir xerrades amb
almiralls.
El rostre bigotut d'en Kre'fey es va
il·luminar amb un somriure.
-T'ha agradat el discurs?
-Crec que ha estat el discurs més
fort que he sentit en aquesta guerra, senyor -va respondre la Jaina sense
mentir. Almenys, havia dit gairebé tot allò adequat.
En Kre'fey es va quedar impressionat.
-En boca de la filla de la Leia
Organa, ho prendré com una lloança especialíssima.
-La meva mare no ha tingut moltes
oportunitats de pronunciar discursos darrerament, senyor -va dir la Jaina.
-És cert, per desgràcia -va dir en Kre'fey.
Va fer una pausa, passant la mà peluda per la superfície brunyida de la taula-.
Havia pensat enviar-te a què veiessis al teu germà -va afegir per fi.
-Senyor?
La Jaina es va quedar gairebé sense
parla d'alegria. Podria veure'l!
Tocar-lo!
Sentir com surava la seva ment cap a la d'ella en el vincle dels bessons!
-El Coronel Darklighter em diu que
portes molts mesos en acció contínua contra l'enemic. T'has merescut un
descans; però la guerra no ha pogut prescindir de tu fins ara. No obstant això,
les coses s'han tranquil·litzat, ara que tots dos bàndols s'estan reorganitzant
després d'allò de Coruscant, i ara podem prescindir de tu. De manera que et
vaig a enviar de permís a Mon Calamari, dues setmanes... -allargà les últimes
paraules, i després va aixecar un dit i va assenyalar-la -. Però hauràs de fer
una missió especial per a mi, entens?
La Jaina va fer tot el que va poder
per no mirar-lo fixament.
-No, senyor -va dir-. No ho entenc.
-Vas dir que necessitaves a més Jedi
perquè funcionés el teu experiment de fusió en la Força. Vull que parlis amb la
teva mare, amb el teu oncle Luke, i vull que m'aconsegueixis en aquests Jedi.
Vull tenir en aquests Jedi en les meves naus, i que es vinculin entre si per
mitjà de la Força. Què et sembla? -va concloure, amb un somriure.
-Faré tot el que pugui, senyor. Però...
-a pesar seu, li van sortir a la llum protestes a la ment-. El meu esquadró
s'ha reorganitzat completament en l'últim mes, senyor. Tinc dos pilots nous,
acabats de sortir de l'acadèmia. Altres quatre que només porten unes setmanes
amb nosaltres. No hem volat junts el temps suficient per... necessito temps,
senyor... em temo que el meu esquadró no pot prescindir de mi.
-El teu número dos podrà prendre el
comandament durant unes setmanes -va dir en Kre'fey-. És un altre Jedi, oi?
Aquest wookiee.
-Sí; però està ocupat investigant la Mentidera amb el seu equip.
-El seu equip podrà arreglar-se-les
sense ell unes quantes hores al dia. Et necessito a Mon Calamari, buscant-me
Jedi. I descansant una mica, és clar -va afegir amb un somriure amable-. Has
estat treballant massa, com tots nosaltres.
Es va posar dret, i la Jaina va
comprendre que l'entrevista havia acabat. Ella també es va posar dempeus i va
fer una salutació militar.
-Faré que Snayd et lliuri les teves
ordres per escrit -va dir en Kre'fey-. Sortiràs demà matí.
-Molt bé, senyor.
Aviat
veuria al Jacen!
Al dia següent, mentre partia rumb a
Mon Calamari en el seu Ala-X, l'Esquadró Sols Bessons, lluent a la llum del sol
de Kashyyyk, li va fer una passada, i les naus van saludar sacsejant les ales
abans d'accelerar motors i perdre's de vista.
Se sentia com una traïdora per
deixar-los allà. Els novells necessitaven molt més entrenament per poder tenir
una oportunitat de sobreviure contra els yuuzhan vong, i ella no estaria per
supervisar-los. I si algú moria perquè ella no havia estat per ensenyar-los
alguna cosa? I si tot l'esquadró patia un desastre per alguna cosa que podria
haver evitat ella?
La Jaina tenia fe en què Lowie podria
fer-ho molt bé com a cap d'esquadró. Però l'esquadró no era d'en Lowie, era
d'ella. Ella era responsable del que li succeís.
Va sospirar; es va acomodar en el seu
seient fet a mida i va començar a traçar el primer de la llarga llista de salts
calculats per evitar les parts perilloses de l'ampli feix de mons ocupats pels
yuuzhan vong que s'estenien entre Kashyyvk i Mon Calamari.
Va pensar en tornar a veure al Jacen,
i se li van dissipar tots els dubtes.
-oOOOo-
-Benvingut, Senador.
En Lando, amb un ample somriure, va
donar una encaixada de mans a Fyg Boras i el va acompanyar fins a una butaca.
-Vull manifestar la meva admiració
per la rapidesa amb què el teu comitè va resoldre l'esmena dels CYV.
-Un nombre sorprenent dels meus
col·legues estaven a favor de l'esmena -va dir en Boras-. Un nombre poc subtil,
potser.
-En aquests temps, una persona que
disposa de tones de subministraments d'ajuda humanitària no pot menys que
guanyar-se molts amics -va dir en Lando.
-Esteu donant molt. El preu dels béns
bàsics ha caigut enormement en els últims dies.
-Però això deu ser bo, senador! -va
dir en Lando.
-Sens dubte -va dir en Boras amb to
lúgubre. En Lando i en Karrde havien inundat de tal manera el mercat de
subministraments, que el benefici il·lícit del senador amb prou feines li
cobria els costos d'emmagatzematge de tot el que oferia a la venda
extraoficialment.
«Els tramposos no prosperen mai», va
pensar en Lando virtuosament.
-He pensat que podríem debatre el
futur de la nostra relació -va dir en Lando, asseient-se al costat del senador.
-Espero que no vagis a oferir-me més
subministraments d'ajuda humanitària.
En Lando va ajuntar les puntes dels
dits, intentant no atendre a l'olor de la colònia mentolada d'en Boras, que li
produïa formigueig al nas.
-El que esperava jo era que parléssim
del proper Cap d'Estat -va dir.
-Jo estic compromès amb Fyor Rodan,
com saps.
-Tenia l'esperança de fer-te canviar
d'opinió.
-Això no és possible -va dir en Boras
en to contundent-. Tinc un compromís ferm.
-Ho lamento enormement. Perquè,
llavors, és possible que la gent vegi aquest holovídeo.
Va tocar el control de l'holoprojector
de la sala, i en Boras va contemplar amb altivesa creixent l'escena de la seva
primera reunió amb Lando.
-No pots publicar això! -va exclamar
per fi-. Si jo sóc culpable d'acceptar un suborn (i no ho sóc), tu ho ets d'oferir-lo.
Publicar aquest holovídeo seria com ficar-te el cap en el llaç!
-Jo no diria mai que t'he subornat
-va dir en Lando-. No he subornat ningú en la meva vida, mai!
-Llavors a què ve tot això? -va
grunyir en Boras.
-Et vaig entregar els subministraments
perquè es repartissin gratuïtament entre els refugiats -va dir en Lando-. Això
queda molt clar a l'holo. Si es pogués demostrar que has estat venent els
subministraments, en comptes de repartir-los gratuïtament, això seria... això
seria il·legal!, no?
En Boras el mirà fixament, amb ulls
que cremaven d'odi.
-I bé -va dir en Lando amb un
somriure que mostrava una dentadura blanca perfecta; ara anem a parlar del
pròxim Cap d'Estat.
Al llarg dels tres dies següents es
va produir un nombre extraordinari d'abandonaments en el bàndol d'en Fyor
Rodan. No només per part dels que s'havien deixat subornar, sinó d'altres als
quals en Talon Karrde havia pogut descobrir les seves activitats després
investigar-los una mica. Els que havien robat naus de la flota per poder fugir
de Coruscant, o els que havien sol·licitat escorta a la flota per posar-se fora
de perill mentre altres unitats navals, desproveïdes de suport, es quedaven i
es perdien. Hi havia alguns que havien deixat anar a delinqüents presos a
condició que aquests els ajudessin a fugir dels yuuzhan vong. Altres havien
acceptat grans suborns per permetre la fugida del planeta de delinqüents
interplanetaris. Un senador havia deixat enrere a la seva pròpia família per
proporcionar un transport a un plutòcrata de Coruscant ben alimentat i al seu
harem d'amants. A alguns d'ells, els partidaris amb els que més havia comptat
Fyor Rodan, se'ls va convèncer perquè anunciessin públicament que havien
canviat d'opinió i pensaven votar a Cal Omàs.
-oOOOo-
Al matí següent, la Mara, que treballava
ara amb un parell de droides ratolí CYV-R, va esperar a una infiltrada yuuzhan
vong en el seu lloc de residència i la va seguir per carrers plens de gom a gom
de refugiats fins als afores de la Ciutat Flotant d'Heurkea, els dics de corbes
gràcils impedien que les onades verdes de la mar entressin pels carrers. A la
yuuzhan vong no li interessava la vista; va caminar seguint la base del moll
fins a una estructura amb cúpula de bombolla que apuntava a l'aigua. Quan
l'objectiu va haver entrat, la Mara es va quedar fora i va enviar a un dels
droides ratolí, que va entrar per la porta àmplia i oberta. Aquella estructura
va resultar ser un port esportiu privat, on hi havia vaixells i submergibles de
diverses mides fondejats en llargues fileres de punts d'amarratge.
La yuuzhan vong va parlar amb un quarren
que estava assegut darrere d'un escriptori, prop de l'entrada, i el quarren li
va lliurar una cosa que podia ser un joc de claus. La infiltrada va sortir
llavors i es va dirigir a un dels molls. La Mara va deixar al seu segon droide
prop de l'entrada i va entrar ella mateixa en el port esportiu. En aquell local
tancat hi havia una forta olor de sal i de iode del mar. Va veure que la
yuuzhan vong inspeccionava un submergible. Calant-se la caputxa de la túnica
per ocultar en part la seva cara a la vong, la Mara es va dirigir al quarren.
-Es lloguen aquí submergibles? -li va
preguntar.
-No -va dir el quarren-. Només
lloguem punts d'amarratge de vehicles privats -va assenyalar amablement cap a
la porta amb un dels seus tentacles facials-. Si vols llogar un submergible,
ves a la dreta segons surtis, i segueix el moll fins...
La unitat de comunicació de la Mara
va grinyolar.
-Perdó -va dir i es va apartar de
l'escriptori en el moment en què un home humà gran entrava a l'edifici. El
nouvingut va parpellejar mentre els ulls se li s'acostumaven a la foscor
relativa de l'interior del port esportiu, i la Mara va aprofitar aquests
moments per llegir la informació que li volia transmetre el seu droide ratolí.
El nouvingut era un altre yuuzhan
vong. A la Mara li va donar un salt el cor. Va apartar el cap del nouvingut i
va intentar arraulir-se més dins de la caputxa. Al cap i a la fi, un infiltrat
enemic podria reconèixer a primera vista a la Mara Jade Skywalker. Però l'infiltrat
no va donar mostres d'interès per ella ni pel quarren. El yuuzhan vong va
entrar directament a l'edifici, sense tornar la vista a dreta ni a esquerra, va
caminar pel llarg moll i es va reunir amb la primera vong.
La Mara va considerar frenèticament
les possibilitats que tenia al seu abast. Ella havia estat la Mà de l'Emperador
durant anys. Havia estat espia, infiltrada i assassina a sou, i entenia bé la
feina d'espionatge. Una reunió cara a cara de dos infiltrats yuuzhan vong
xocava amb tots els principis de l'ofici; si els dos havien de comunicar-se
entre si, podien fer-ho per víllip amb intimitat completa; si no disposaven de víllip,
podien deixar-se missatges en punts prefixats o emprar, amb les degudes
precaucions, unitats de comunicació senzilles.
Si els yuuzhan vong es reunien cara a
cara, podia ser per tres motius.
Podien ser estúpids.
Podien ser massa confiats.
O, en tercer lloc, estava passant
alguna cosa d'una importància tan aclaparadora que els yuuzhan vong havien
hagut de llançar tota prudència als quatre vents per realitzar l'operació
junts.
La Mara sabia per quina de les tres
possibilitats apostaria ella.
Els yuuzhan vong havien obert la
cabina del seu submergible i estaven entrant en ell. La Mara va tornar a
dirigir-se al quarren que estava a l'escriptori.
-Estàs segur que no teniu cap
submergible que es pugui llogar? -va preguntar, fent un gest amb una mà.
-Sí -va dir el quarren-. Tenim
submergibles per llogar.
-Vull un, que sigui ràpid, i el
necessito immediatament.
El quarren va buscar sota
l'escriptori i va treure un joc de claus.
-Embarcador 5-B, senyora -va dir.
-Gràcies -va dir la Mara, prenent les
claus.
-Que tinguis una bona travessia -va
dir el quarren, sacsejant els tentacles facials a manera de comiat.
Els yuuzhan vong estaven tancant
l'escotilla de la seva cabina. La Mara va intentar no córrer obertament mentre
es dirigia a l'embarcador 5-B.
El seu submergible era d'un model
esportiu i gràcil, en les línies aerodinàmiques s'apreciava l'habitual atenció
que prestaven els Mon Calamari a l'elegància en els dissenys. A la cabina
transparent hi havia lloc per a dos passatgers, un darrere de l'altre, i la
pintura exterior, verd fosc, tenia un disseny que imitava escates de peixos.
La Mara va deixar anar les dues
amarres, va recolzar un peu al submergible i va sentir com oscil·lava a
l'aigua. Va ficar la clau al pany, i la cabina de bombolla es va retirar amb
una xiulada hidràulica. La Mara va baixar fàcilment d'un salt al seient del
pilot i va localitzar l'interruptor general. El va prémer, i el panell de
comandament va cobrar vida.
El panell de comandament era senzill,
comparat amb el d'un caça. La Mara va retirar un plec de la seva capa que havia
quedat fora de la cabina, i va tancar la bombolla. Es van activar els
tancaments que asseguraven que el submarí quedava hermèticament tancat. Els
ventiladors es van posar en marxa automàticament i van començar a vibrar. La Mara
va posar en marxa el motor, i els dolls d'aigua van xiular quan es va retirar
del moll, fent marxa enrere.
Va veure que la nau dels yuuzhan vong
ja passava per la bocana del port esportiu i sortia a mar obert. La Mara,
manejant el timó amb els pedals, va accelerar, passant a pocs mil·límetres de
la popa de la nau més propera en emprendre la seva persecució.
Va sortejar els molls en ziga-zaga i
va sortir del port a tota velocitat, a temps de veure trencar la primera onada
de mar obert sobre la cabina dels vong, que començaven a submergir-se.
La Mara va seguir la nau que es
perdia de vista i va buscar els comandaments del tanc de llast. L'aire va
sortir sorollosament pels orificis de descàrrega, i també ella va començar a
submergir-se.
Va descobrir que pilotar el
submergible era com pilotar un caça, però a càmera lenta. Capotejava i
oscil·lava com qualsevol nau atmosfèrica, i com qualsevol nau atmosfèrica,
volava millor quan estava equilibrada, amb els tancs de llast plens per igual a
proa i a popa, raó per la qual ella no havia d'estar forcejant constantment amb
els alerons de descens per mantenir la nau a la profunditat adequada.
La visibilitat era bastant bona, però
el que es considera una visibilitat «bona» dins l'aigua no arribava més enllà
d'uns centenars de metres. Per fortuna, les seves pantalles li informaven de la
presència d'altres naus a l'aigua. Els sistemes de detecció basats en les ones
de ràdio eren inútils dins de l'aigua, i els submergibles empraven un sistema
basat en el so. En comptes de fer que cada nau submarina estigués emetent
constantment els seus propis impulsos sonors, amb la qual cosa produiria una
confusió generalitzada, la pròpia Ciutat Flotant d'Heurkea emetia uns impulsos
de sonar regulars de baixa freqüència que permetien captar la presència de
qualsevol nau en un radi de trenta quilòmetres o més. L'únic que havien de fer
tots els submergibles per detectar les naus que els envoltaven era activar els
seus equips de sonar perquè captessin passivament els impulsos emesos per la
ciutat.
A la Mara no li va costar cap treball
seguir al seu objectiu i sense cridar l'atenció, encara que en un moment donat
va arribar a accelerar per comprovar que la nau a la qual seguia era la bona.
Es va acostar discretament a la seva popa fins que va reconèixer la forma de la
cabina, i després es va anar quedant enrere. La nau dels yuuzhan vong era
curta, ampla i àmplia comparada amb la d'ella; els dos passatgers anaven
asseguts un al costat de l'altre, i la Mara va suposar que la nau d'ella, de
forma tubular, era molt més veloç. Això, a més de la utilitat del sonar urbà d'Heurkea,
li permetia seguir la nau dels yuuzhan vong des de lluny, fins i tot seguir el
tràfic normal perquè els vong no es fixessin en què els seguia.
La nau perseguida avançava a una
velocitat lenta i regular; havia baixat a trenta-cinc metres i va envoltar la
Ciutat Flotant fins arribar a un punt gairebé diametralment oposat al port
esportiu del que havia salpat. En aquella profunditat, tots els colors s'esvaïen
convertint-se en blaus o grisos, a excepció d'algun raig platejat d'un peix
depredador que es llançava sobre els peixos més petits atrets per la forta llum
de les finestres de les zones residencials. Més avall, el mar era d'un blau
fosc i profund que semblava no tenir fi, una vastitud cerúlia que semblava tan
il·limitada com l'espai buit.
La nau dels yuuzhan vong va reduir la
velocitat i va acabar per quedar-se immòbil. La Mara va reduir també la
velocitat de la seva nau, sense saber què fer per no descobrir-se. Si es
quedava immòbil ella també, els yuuzhan vong podien sospitar; però també
sospitarien si començava a donar-los passades d'un costat a un altre.
En comptes d'això, va optar per estar
a la vista de l'objectiu i intentar interpretar els seus actes. Va baixar els
alerons de descens per passar per sota de la nau dels vong i va posar
l'accelerador a poca velocitat per tenir el temps màxim d'observació mentre
feia la passada. Després, va estar a punt de fer un salt fins al sostre quan va
passar davant d'una de les emissores de senyals de sonar ciutadanes i va sentir
la remor de la baixa freqüència, que li va produir un sotrac en els ossos i va
fer tremolar les parts metàl·liques petites de la seva nau.
La forma curta del submergible al que
seguia va planar sobre ella, retallada sobre el color blau i platejat viu de la
superfície del mar, trenta-cinc metres més amunt. La nau dels vong tenia la
popa cap al mar obert, la proa dirigida cap a la Ciutat Flotant, i es limitava
a mantenir-se immòbil. La Mara va aixecar la vista cap a la nau, incapaç de
veure gran cosa en el seu ventre fosc; però llavors, a través del mitjà acústic
perfecte que era l'aigua, va sentir el brunzit d'un motor elèctric, acompanyat
d'un lleu frec. Els sorolls es van repetir.
Aquesta vegada, en aixecar la vista
cap al submarí dels yuuzhan vong, va captar un lleu moviment de la proa, com un
lleu bony que apuntava a la banda de babord de la proa, parella d'un altre
idèntic que ja s'apreciava a la banda d'estribord. I, llavors, se li va gelar
d'horror la sang quan va comprendre què era el que acabava de veure.
La nau vong havia obert un parell de
tubs llança-torpedes. Es disposava a obrir foc sobre la Ciutat Flotant d'Heurkea.
«Però per què?» Va pensar. Heurkea
tenia una grandària colossal; era impossible enfonsar-la amb un parell de
torpedes. La Mara va girar el cap cap a babord, mirant amb consternació la
ciutat, la sèrie de finestres transparents que donaven a les profunditats del
mar... i llavors va veure allà, en silueta, la seva resposta: la figura alta i
peluda d'un wookiee.
Triebakk.
Triebakk, a través de la paret traspuant
de transpariacer de l'apartament d'en Cal Omàs. D'en Cal, el candidat a Cap
d'Estat amb més probabilitats de tirar endavant la guerra contra els yuuzhan
vong si arribava al càrrec. I als pocs moments va aparèixer al costat d'en
Triebakk una altra figura llargaruda que la Mara va reconèixer de seguida.
Cal Omàs.
Cal i Triebakk es van quedar drets al
costat del finestral. La Mara va advertir que portaven begudes a la mà. Potser
estiguessin celebrant alguna cosa.
La nau yuuzhan vong va aparèixer i es
va avançar just a proa de la de la Mara. Aquesta no tenia cap arma ni torpede
propi; però, d'altra banda, la seva nau mateixa era una arma.
Pesava una tona o més i es movia amb
rapidesa, i si no enfonsava al seu enemic llançant-se contra ell, almenys podia
ser capaç d'incapacitar-lo. La Mara va posar el seu submarí gairebé en posició
vertical i accelerà els motors de raig d'aigua, apuntant amb el seu submergible
a la cabina de l'enemic i caient sobre el dels yuuzhan vong des de dalt, per
estribord. Si era capaç d'enfonsar la cabina, els enemics moririen gairebé amb
tota seguretat per l'impacte, o almenys s'ofegarien.
Ascensió!
Ascensió! Perill de col·lisió! Ascensió! La Mara es va emportar un ensurt quan una
veu sonora va omplir la cabina, i el sonar passiu de la seva nau es va tornar
actiu, amb una sèrie de grinyols aguts d'advertència dirigits a posar sobre
avís al seu objectiu. Els comandaments se li escapaven de les mans, doncs un
pilot automàtic va prendre el control de la nau. Ella es va resistir amb força
als comandaments, intentant mantenir la seva nau apuntada cap a l'enemic,
mentre buscava amb la vista algun interruptor que permetés desactivar el pilot
automàtic.
Ascensió!
Perill de col·lisió! Ascensió!
Les coses van succeir massa de pressa
perquè la Mara hagués tingut temps de localitzar el desactivador del pilot
automàtic. Es va produir un impacte, seguit d'un soroll de frec mentre el seu
submergible girava sobre la nau dels enemics. El submergible de la Mara va
escorar-se bruscament a babord quan el seu timó de profunditat frontal de
babord va quedar enganxat a l'aleta dorsal dels vong. Els dos submarins van
girar diverses vegades travats un contra un altre, fins que es van separar amb
un grinyol. La Mara va girar el cap i va veure que el submarí dels vong estava
invertit i amb el morro cap avall, i els seus propulsors emetien bombolles en
un intent de redreçar la nau. Un dels yuuzhan vong, que havia estat llançat
contra la coberta de la cabina per l'impacte, la mirava amb una ganyota de
ràbia furiosa en el seu rostre humà fals.
La Mara va percebre que Cal Omàs i
Triebakk no fugien; miraven pel finestral intentant entendre el que havia
passat en les profunditats blaves i llunyanes de l'aigua. Després, els enemics
es van perdre entre la foscor mentre la nau de la Mara s'allunyava veloçment.
La Mara va lluitar amb els
comandaments per obligar a la seva nau a fer una altra passada. El seu timó de
profunditat de babord s'havia deformat amb el xoc; sentia el xiulet i el
xipolleig de l'aigua en passar per la superfície distorsionada, i sentia
l'impuls lateral que desviava el curs de la seva nau per la deformació del
timó.
Llavors, va sentir de sobte un soroll
sord i uns xiulets frenètics, i li van formiguejar els nervis en saber que els
vong acabaven de disparar un torpede. El seu sentit de la Força li va dir que
el torpede no anava dirigit a Cal Omàs sinó a ella: percebia la massa del
torpede que s'anava acostant, i els xiulets cada vegada més ràpids del seu
sonar actiu, aguditzats per l'efecte doppler.
La Mara va virar bruscament a babord,
esperant que la resistència del timó de babord deformat l'ajudés a fer un gir
més tancat. Alhora, va empènyer amb la Força, intentant llançar sobre el
torpede un corrent d'aigua per desviar-lo cap a la dreta.
El torpede va passar pel costat de la
Mara, a menys de dos metres del timó de profunditat d'estribord del submarí, i la
Mara es va preparar per rebre l'impacte de l'explosió que seguiria a la
detonació d'una espoleta de proximitat. Però el torpede devia tenir únicament
una espoleta de contacte que s'activava amb el xoc, ja que el projectil submarí
va seguir la seva marxa i els xiulets del seu sonar es van anar fent més greus
per l'efecte doppler a mesura que es perdia de vista.
La Mara va mirar les seves pantalles
i va descobrir a la nau dels vong, que virava treballosament, intentant apuntar
a Cal Omàs amb la seva segona i última arma. La Mara es va debatre amb el timó
de profunditat danyat, va aixecar el morro del submarí i es va redreçar quan hi
va haver arribat a una altura de cinc metres per sobre de la nau dels enemics.
No va trobar cap manera de desactivar el pilot automàtic, que intentaria
impedir la maniobra de xoc; o bé no era possible, o requeria uns codis que ella
no tenia. Aquesta vegada hauria d'avançar-se al pilot automàtic i tenir en
compte la seva intervenció mentre mantenia el rumb cap a l'enemic.
Mentre activava l'accelerador, va
advertir que el xiulet ràpid que tenia al darrere hi havia variat i començava a
sonar més fort. El torpede havia virat i es dirigia de nou cap a ella.
La nau dels vong planava davant seu, virant
encara per apuntar el seu torpede cap a la Ciutat Flotant. Els xiulets a
l'esquena de la Mara es tornaven més freqüents i més aguts. La Mara va posar
l'accelerador en velocitat màxima i va caure en picat cap al submergible
enemic, mentre l'aigua xiulava en sortir dels seus motors de raig.
Descens!
Perill de col·lisió! Descens! Aquest cop, el pilot automàtic va intentar
fer-la baixar en picat perquè la seva nau passés per sota de la de l'enemic.
Ella va lluitar amb els comandaments, intentant mantenir l'enemic en el blanc.
Descens!
Descens!
El xiulet que tenia a popa era ja més
ràpid que el cor de la Mara. La Mara va sentir que el seu submarí tremolava per
les ordres contradictòries que rebia dels seus timons de control; percebia la
massa i la velocitat del torpede que s'aproximava. I, llavors, va retirar les
mans dels comandaments i va deixar actuar al pilot automàtic.
El timó danyat va fer virar el
submarí a babord mentre passava per sota de l'ampla ombra de la nau enemiga. La
Mara va veure davant seu l'ombra del timó de popa del submarí dels yuuzhan
vong, que venia cap a la seva cabina com un ganivet enorme; però
l'arrossegament del seu timó avariat va servir per apartar-la del perill amb
pocs mil·límetres lliures. El torpede va passar tan a prop que la Mara va poder
sentir el xiulet que produïa en solcar l'aigua.
I, llavors, el torpede va donar de
ple en la popa de la nau dels yuuzhan vong, mentre la Mara lliscava per sota, i
una gran mà aquosa agafà el submarí de la Mara i el va llançar donant voltes
pel mar. La Mara va manipular els comandaments amb les mans i els peus,
intentant estabilitzar la seva nau i orientar-se entre el bull blanc i gegant
de l'explosió.
La Mara va aconseguir per fi detenir
la seva nau. Estava penjant cap per avall a la cabina, subjectant-se amb força
a l'assentament amb una cama i recolzant-se amb l'altra en el panell de
control. Va aconseguir redreçar el submarí a força de tocs curosos amb els
raigs de propulsió.
Va veure a un costat les restes de la
nau destrossada dels yuuzhan vong, que s'enfonsaven en les profunditats blaves,
girant sobre si mateixos. A l'altra banda, la gran massa de la Ciutat Flotant
semblava intacta. Triebakk i Cal havien desaparegut del finestral, i va poder
veure amb prou feines, entre les aigües, la porta principal de l'apartament,
oberta de bat a bat: els dos havien fugit.
«Així que us heu assabentat per fi
del que significaven aquests xiulets ràpids, eh?», Va pensar.
Bé. Més val tard que mai.
-oOOOo-
En Luke, va ser alertat quant la Mara
va sortir a la superfície, va acollir a Cal Omàs en el seu propi apartament,
que ja començava a estar una mica ple de gom a gom, doncs encara hi era en
Jacen, però almenys estava per sobre del nivell de l'aigua i en una part més
segura de la ciutat.
En Lando va enviar un parell de
droides CYV, per seguretat, i també va oferir droides de seguretat als altres
candidats, es podia suposar que per pur altruisme.
Ayddar Nylykerka va aconseguir
lliurar a la Mara de l'embolic en què s'havia ficat per haver robat un submergible
i haver-lo avariat en el transcurs d'un combat subaquàtic.
La Mara va arribar al seu apartament
a última hora de la nit i es va assabentar del que havien estat celebrant Cal Omàs
i Triebakk. En una votació que havia tingut lloc aquell mateix dia, Cal s'havia
posat al capdavant, amb un 46%, seguit de Fyor Rodan amb un 24 i d'en Ta'laam
Ranth, amb un 20. En Pwoe havia aconseguit un vot més i ja tenia un total de
quatre.
-De sobte, el vint per cent d'en
Ta'laam ja no li serveix de tant -va dir Cal a la Mara-. No he de prometre
grans coses, perquè els seus seguidors el van a abandonar en massa per
passar-se al meu bàndol, amb l'esperança que jo els ho agraeixi més tard. El
que no puc entendre és per què els partidaris d'en Fyor han resultat ser tan inconstants
-va afegir, amb gest de desconcert. Va fer una mirada al Luke-. No hauràs
organitzat tu això d'alguna manera, oi?
-No -va dir en Luke.
En Cal va somriure.
-Ja em semblava a mi que el control
mental dels Jedi no donava per a tant. Suposo que els seguidors d'en Fyor
hauran descobert alguna cosa sobre ell que podria ser problemàtic si es
descobreix, i han decidit abandonar la nau mentre estaven a temps.
-No ho he organitzat jo -va dir en Luke-,
però crec que sé qui ho va fer.
La Mara li va dirigir una mirada
viva. «No sóc l'única que he estat vivint aventures», va pensar.
A Cal se li va esborrar el somriure.
-És una cosa del que he d'assabentar-me?
-va preguntar.
-De cap manera -va dir en Luke-. Però
jo, al teu lloc, no comptaria amb els renegats d'en Fyor més que per arribar
al càrrec. Em figuro que només pots comptar amb un vot per part seva. Et
recomanaria que t'anessis guanyant a Ta'laam Ranth i a tots els que puguis dels
seus, ja que et faran falta més tard.
En Cal es va fregar la barbeta, pensatiu.
-No faré més preguntes -va dir.
-Ets home intel·ligent -va dir en Luke-.
Sabràs entendre-ho pel teu compte.
En aquestes altures, la mateixa Mara
ho havia entés pel seu compte.
L'endemà, Ta'laam Ranth va recomanar
als seus seguidors que votessin a Cal Omàs, i en Cal va sortir escollit amb
gairebé un 85% dels vots. Fyor Rodan i uns quants acèrrims seus es van negar a
col·laborar perquè l'elecció fos unànime, i tres lleials van seguir votant a
Pwoe. En Cal deixà el sofà de la Mara per mudar-se a la suite que s'havia
reservat per al nou Cap d'Estat a l'hotel més elegant d'Heurkea, on estava ben
protegit per un escamot de droides CYV.
Va començar a preparar el discurs
d'investidura que hauria de pronunciar davant el Senat l'endemà. Però, abans,
va signar l'ordre en virtut de la qual es creava el Consell Jedi, encapçalat
per Luke.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada