Els Camins del Destí II (III)

Anterior

CAPÍTOL 3

-El teu candidat ha sortit escollit -va dir la Vergere durant l'esmorzar.

-Sí -va respondre en Luke.

-Et felicito.

En Luke va mirar cap a la Mara, que estava al comunicador de l'apartament.

-Ha estat obra de la Mara, més que meva. Va aconseguir mantenir viu a Cal el temps suficient perquè arribés al seu discurs d'investidura.

-Amb tot, tu has tingut un paper públic en la seva campanya -va dir la Vergere.

-És cert.

-Te n'adones que els Jedi i tu haureu de pagar més endavant aquesta intervenció en la política.

-Ho sé -va dir en Luke, assentint amb el cap.

-T'ho dic perquè estiguis preparat.

En Luke va provar el seu got de llet blava, trobant a faltar la més fresca i rica que prenia quan estava a la granja hidropònica del seu oncle Owen Lars. La Mara va deixar el comunicador, va arribar a la taula i va ensenyar diversos holos que s'havien transmès des de les instal·lacions Jedi ocultes de les Goles.

-Noves imatges d'en Ben!

En Luke va mirar els holos amb la seva barreja habitual de grat i nostàlgia. Els nens petits de l'edat d'en Ben es desenvolupaven tan de pressa, que en Luke va advertir clarament quant havia crescut i canviat el nen en el breu temps transcorregut des que l'havien enviat a les Goles per posar-lo fora de perill. Ja caminava, cada vegada amb més confiança. I també parlava, encara que en aquests moments semblava que el seu vocabulari es reduïa principalment a la paraula peu.

En moments com aquells, la tristesa d'en Luke per l'absència d'en Ben pesava més que el seu alleujament per saber que estava en un lloc segur.

En Luke i la Mara van ensenyar els holos a la Vergere, que els va observar amb ulls d'estranyesa.

-Un nen humà molt maco, en la mesura en què entenc d'aquestes coses -va dir.

-I fort en la Força -va dir la Mara-. Això ha estat clar des del principi.

La cresta de la Vergere es va plegar cap enrere.

-Potser sigui una desgràcia per a ell -va dir.

En Luke la va mirar amb sorpresa.

-Vergere... -va dir.

-Obres la porta del Jedi a molts -va dir la Vergere-. I no només permets el matrimoni, sinó els fills. Seguint el teu exemple, Luke Skywalker.

En Luke va intentar reprimir la seva sorpresa.

-En els teus temps, es triava als Jedi quan eren nens de pit -va dir-. Es criaven sabent que no es casarien. Però jo he hagut de reclutar Jedi que ja eren adults, que ja havien entaulat relacions de parella.

-És molt perillós -va dir la Vergere-. I si els Jedi es veiessin obligats a triar entre el seu deure i la seva família?

Ell mateix havia hagut de prendre aquella decisió més d'una vegada, i la necessitat de triar no l'incomodava.

-La família torna al Jedi una persona més completa.

-El torna una mica menys que un Jedi! -va dir la Vergere. Va apropar el cap cap a la Mara, estirant el seu llarg coll-. I el teu fill és fort en la Força... això és pitjor!

En els ulls verds de la Mara es va apreciar una brillantor perillosa.

-I doncs, com així Vergere? -va preguntar.

-El teu Ben és hereu d'alguna cosa més que el nom del teu marit: és nét d'en Darth Vader -va dir la Vergere-. Ja són tres generacions d'Skywalker, tots ells forts en la Força! És una dinastia Jedi!

La Vergere va girar el cap cap al Luke.

-No veus que els governs ho veuran com una amenaça? Quan es fa possible que els Jedi transmetin el seu poder als seus fills, es perd l'equilibri entre el govern i els Jedi.

En Luke va agafar un dels holos d'en Ben.

-Això és una amenaça? -preguntà-. En un univers on hi ha els yuuzhan vong?

La Vergere va tornar a baixar la carena, i va emetre un xiulet que va eriçar el pèl del clatell d'en Luke. Va estar temptat d'apartar l'holo d'en Ben per posar-lo fora de perill.

Va sonar el timbre de la porta. Gràcies a una suau projecció de la Força que venia de l'altra banda, en Luke va saber que la visitant era la Cilghal, que venia a recollir la Vergere per a una nova lliçó de curació. Quan la Vergere no estava sent interrogada pels Serveis d'Intel·ligència de la flota (procés que seguia en marxa), havia acceptat de bon grat passar temps amb la Cilghal per ensenyar a la sanadora Mon Calamari l'art de fer-se petita. Era possible que la Cilghal aprengués també l'art de curar amb les seves llàgrimes, i les dues podrien transmetre aquest coneixement als altres.

Quan va sonar el timbre, la Vergere va mirar fixament al Luke durant un moment i després va baixar de la seva cadira d'un salt.

-He d'anar-me'n -va dir-. Però et prego que pensis en aquestes coses, jove mestre. Es va dirigir a la porta, la va obrir ella mateixa i va sortir.

En Luke va mirar la Mara.

-Què ens sembla? -va preguntar.

La Mara va agafar un ganivet. Es va posar a tallar fruita bofa seca per afegir-la a una alga Mon Calamari seca i cruixent que menjaven els d'allà.

-Potser estigui amargada després de cinquanta anys de solitud -va dir la Mara-; però a mi em sembla que la seva reacció és excessiva.

-Sí.

-La Vergere és massa llesta. Massa perceptiva. Massa enigmàtica -els ulls verds de la Mara van brillar-. Està massa disposada a torturar joves humans per aconseguir el que ella vol. No vull que torni a acostar-se a Ben mai.

-Acordat -va dir en Luke-. He consultat l'holocró Jedi. Va haver-hi fa cinquanta anys una Jedi anomenada Vergere, que havia estat aprenent d'una tal Mestra Thracia Cho-Leem.

La Mara movia el ganivet donant talls nets.

-Així havia de ser, no? Si fos una infiltrada.

-Infiltrar-se en els Jedi passant pels yuuzhan vong és un sistema tremendament complicat.

La Mara va deixar el ganivet.

-Potser fora Jedi. Però la pregunta és, després de cinquanta anys amb els vong, què ha guanyat?

En Luke no va tenir resposta.

-No produeix sensació de Fosca -va dir.

-No produeix sensació de res. És pràcticament invisible. Sentim únicament el que ella vol que sentim.

-Vas a jugar als espies avui?

-Si tens una altra idea, Nylykerka podrà ocupar-se ell sol de les xarxes enemigues per avui. La tens?

-He d'organitzar un Consell Jedi -va dir en Luke-. Havia pensat que podries ajudar-me.

La Mara va somriure.

-Anem a passar-nos el dia sencer xafardejant sobre els nostres col·legues, i dient que això és treballar? Estic disposada.

Ell es va inclinar sobre ella i li va fer un petó a la galta.

-Sabia que podia comptar amb tu.

-oOOOo-

Espatllat. Espatllat.

El Mestre Bèl·lic Tsavong Lah contemplava amb repugnància la Plaça del Sacrifici, on s'havien reunit les grans formacions dels yuuzhan vong, amb les seves vestidures de cerimònia respectives, per presenciar la mort llarga i dolorosa de més de cent captius, tot això a major glòria de Yun-Yuuzhan, el gran temple s'anava a consagrar aquell dia.

Molts captius eren d'alt rang, oficials de l'exèrcit o senadors capturats en la batalla per la conquesta de Yuuzhan'tar. Els havien conservat la vida acuradament per aquell moment. Els havien lligat als seus llits d'execució i els sacerdots estaven disposats al costat d'ells amb els seus escarabats menjadors de carn i els seus ganivets d'escorxar. La simfonia dels xiscles dels captius hauria alegrat durant moltes hores les orelles del Déu.

Però, en comptes d'això, tot s'havia espatllat. Mentre el gran Senyor Shimrra es quedava dempeus a les grades del temple, el gran sacerdot de Yun-Yuuzhan havia impartit la benedicció general, alçant les mans sobre els milers d'assistents que s'havien reunit per contemplar l'acte.

I, llavors, havia inundat l'assemblea una olor pestilent, i les formacions rectangulars de yuuzhan vong van començar a agitar-se a mesura que alguna cosa sorgia entre elles.

La plaça s'estava inundant d'un líquid repugnant, una cosa que sortia d'algun nivell subterrani. La brutícia s'estenia entre la multitud, però els yuuzhan vong eren disciplinats i mantenien la formació, recollint els mantells perquè no es taquessin.

Aquell fluid pestífer estava compost de residus de tota mena. En el nivell subterrani vivien les gargamelles Luur que digerien els residus que produïa la ciutat creixent; però, pel que semblava, alguna cosa els havia assentat malament als estómacs omnívors, i estaven regurgitant-lo a la plaça.

El gran sacerdot va titubejar, va prosseguir, va titubejar de nou. La brisa li va portar fins als nassos l'olor pudent, i va panteixar. El gran sacerdot va aconseguir reprendre les seves oracions; però la veu ressonant d'en Shimrra el va interrompre.

-El Sacrifici s'ha espatllat! Acomiada als espectadors, i mata als captius!

El gran sacerdot es va tornar cap al Summe Senyor.

-Estàs segur, Temible?

En Shimrra va deixar anar una riallada salvatge.

-A no ser que creguis que aquestes aigües fecals tinguin la profunditat suficient per ofegar les nostres víctimes...

El gran sacerdot va contemplar la plaça inundada.

-No ho crec, Summe.

-Llavors, mana a la teva gent que matin als captius. Els altres, seguiu-me -va afegir en Shimrra, tornant-se per entrar al temple.

En Tsavong Lah va seguir al seu Summe Senyor fins a les profunditats ombrívoles, verdes i vermelloses, de l'interior del temple, on hi havia una sana olor forta a substàncies orgàniques. En Shimrra semblava més pensatiu que enfadat, la qual cosa a Tsavong Lah no li va semblar bon senyal... significava, potser, que la ràbia esclataria més tard i en alguna direcció imprevisible. Almenys, aquell dia no acompanyava al Temible la seva ombra, Onimi, ja que la presència d'un Avergonyit en un sacrifici tan grandiós hauria estat un insult per als Déus.

-Un altre fracàs -va grunyir en Shimrra-. Un altre fracàs públic, presenciat un cop més per milers dels nostres... i pel nostre Déu principal.

-Una traïció, Summe! -va cridar algú-. Un sabotatge d'aquests que anomenen clandestins!

-O dels heretges! -va dir un sacerdot lleial al seu cap, Jakan.

-Em queden sis voxyn, Temible Senyor -va dir en Tsavong Lah-. Deixa'm que tregui un o dos, i si hi ha intervingut Jeedai en aquest assumpte, els voxyn els trobaran i els faran trossos!

En Shimrra mirà a esquerra i dreta. Els seus ulls ardents es van posar grocs, i després vermells en posar-se en Nom Anor.

-No has rebut cap informe d'activitats clandestines? -li va interrogar.

En Tsavong Lah es va alegrar que en Shimrra dirigís aquesta pregunta a Nom Anor. Des que Nom Anor havia intentat carregar-li a ell la catàstrofe de la Vergere, qualsevol disgust que patís Nom Anor no podia menys que agradar a Tsavong Lah.

-Cap informe, Summe -va dir en Nom Anor.

En Nom Anor va estar gairebé a punt de quedar sec sota la mirada ferotge dels implants de mqaaq'it d'en Shimrra. Però Shimrra va tornar a optar per contenir la seva ira, i la seva mirada salvatge es va tornar pensativa un cop més.

-Sabem que aquest imbècil d'en Ch'Gang Hool va contaminar el Cervell Planetari -va dir en Shimrra-. És possible que això sigui una nova manifestació de la incompetència dels cuidadors?

Ningú es va atrevir a confirmar ni a negar aquest supòsit.

-És gairebé com si el Cervell Planetari hagués desenvolupat un sentit de l'humor malèvol -va dir en Shimrra, pensatiu-. Això no li agradarà a l'Onimi... prefereix ser l'únic amb dret a fer bromes.

Ningú va comentar això tampoc. El Summe Senyor es va dirigir a un dels seus assistents.

-Busca'm a un cuidador que mori per això.

-Així ho faré, Summe.

En Nom Anor va sentir com si es desinflés d'alleujament quan va comprendre que la casta dels cuidadors anava a carregar amb la culpa del sacrifici fallit. En Tsavong Lah li va fer una mirada de menyspreu. «La propera vegada serà, merdós», va pensar.

Els ulls brillants, inquiets, d'en Shimrra, van tornar a recórrer als presents fins a quedar fixats en Tsavong Lah. El Mestre Bèl·lic es va aixecar, i va fer després una reverència doblegant la cintura, mantenint rígida l'esquena.

-Temible Senyor... -va dir.

-Les teves forces van eliminar un creuer enemic, amb poques pèrdues per la nostra part. Van venjar a Komm Karsh, encara que va ser poca venjança.

En Tsavong Lah es va armar de valor.

-Amb el teu permís, Summe, em prendré una venjança completa. Dóna'm permís per emportar-me a la flota, i...

-No, Mestre Bèl·lic.

-Concedeix-me una batalla decisiva, Summe! Que la sang dels infidels ompli els buits entre les estrelles!

El Mestre Bèl·lic balbucejava les paraules amb els seus llavis fendits.

-Silenci!

En Tsavong Lah es va llançar a terra davant els peus del Summe Senyor.

-Obeeixo -va dir.

Es va produir un terrible moment buit en el qual en Tsavong Lah esperava la seva mort immediata. Llavors, una veu inesperada va truncar el silenci.

-Respectuosament, Summe -va dir en Nom Anor-, estic d'acord en què cal lliurar una batalla decisiva, i aviat.

L'ànima d'en Tsavong Lah es va omplir de sorpresa, seguit immediatament de sospita. No era possible que Nom Anor estigués donant la raó a Tsavong Lah per solidaritat amb la seva situació. Allò devia ser un complot, una cosa que tramava l'Executor per desacreditar-lo.

Per a sorpresa d'en Tsavong Lah, Shimrra va contenir la seva ira.

-Els teus motius, Executor? -va preguntar.

-No ens estem enfortint, Summe -va dir Nom Anor-. Quant els nostres auxiliars estiguin disposats i la flota tingui tota la seva força, hem d'aspirar a lliurar una batalla decisiva que ens faci guanyar la guerra.

En Shimrra va adoptar un to burleta.

-Jo creia que la Batalla de Yuuzhan'tar anava a ser «la batalla decisiva que ens faria guanyar la guerra».

En Nom Anor va titubejar.

-Els infidels han resultat ser més adaptables del que sospitàvem.

Llavors va intervenir en Tsavong Lah.

-No hem de malbaratar les nostres forces en una ofensiva sense sentit. Però, si triem el moment adequat, l'objectiu adequat... si som capaços de trobar les seves tropes en desavantatge, llavors podem destrossar-los sense que es puguin recuperar mai més.

La burla va prosseguir.

-I com podem triar aquest moment i aquest objectiu?

-Tot depèn d'un coneixement a fons de l'enemic, Summe -va dir en Nom Anor.

-Tot depèn tu, per tant -va dir en Shimrra rient-. Salve, Nom Anor! Aquesta victòria depèn de tu, que acabes de perdre a un parell d'agents valuosos en un intent frustrat d'assassinat.

En Nom Anor va tenir la prudència de no replicar al to de burla.

-Un assassinat sempre és un assumpte arriscat, Summe. Es poden arriscar agents d'aquesta manera, però no ha d'arriscar-se tota una flota.

-Està bé -va dir en Shimrra, titubejant-. Aixeca't, Mestre Bèl·lic.

En Tsavong Lah es va incorporar, intentant aferrar-se al sòl quitinós del temple amb les urpes del seu peu vua'sa. Va mirar a Nom Anor intentant dissimular el seu ressentiment.

En Shimrra va mirar a un i a l'altre.

-Mestre Bèl·lic, tindràs la teva batalla decisiva quan estigui disposada la flota. Però no et llançaràs cegament a la batalla; esperaràs a què els espies d'en Nom Anor informin que ha arribat el moment oportú. I em demanaràs permís a mi mateix. Has entès?

-Completament, Summe -va dir en Tsavong Lah, fent una reverència de submissió.

Un somriure va arrugar els trets d'en Shimrra.

-Sembla que els dos esteu lligats l'un a l'altre un cop més. El destí d'un dependrà per complet del destí de l'altre. Si un té èxit, el tindreu tots dos. Però, si un fracassa... -i no va concloure la frase.

En Tsavong Lah es va aixecar i va mirar a l'Executor, que l'estava mirant al seu torn. En Tsavong Lah va deixar que li sortís un somriure als seus llavis esquinçats.

«Almenys, si fracasso, em consolaré pensant que no em sobreviuràs molt de temps», va pensar.

Encara que no li donava molt de gust pensar que el més probable era que en Nom Anor estigués pensant això mateix d'ell.

-oOOOo-

-Vull tenir la Cilghal -va dir en Luke-. Vull tenir a una sanadora. Si, a més, és ambaixadora, és un avantatge afegit.

La Mara i ell estaven al seu apartament intentant designar cinc Jedi que poguessin integrar-se al nou Consell Jedi amb Luke. En segon pla, un holo retransmetia en directe el discurs d'investidura d'en Cal Omàs davant el Senat.

-Amb dolor pels nostres morts incomptables, però amb confiança en el futur -deia en Cal-. Amb tristesa pels molts que han caigut, però amb confiança en els molts que han ocupat el seu lloc...

-Cilghal -va dir la Mara-. Molt bé.

En Luke la va mirar.

-A qui vull de veritat és a tu -va dir.

A la Mara li van brillar els ulls verds.

-Sempre m'afalaga sentir-ho.

-En el Consell, vull dir -va dir en Luke-; i en tots els altres sentits, és clar. Però un Mestre Jedi no pot nomenar a la seva dona per a càrrecs públics sense que a la gent li sembli malament.

-Tindràs els meus consells, en qualsevol cas -va dir la Mara-. No et lliuraràs d'ells. Qui, més? -va preguntar, mirant la llista que havien preparat.

-Què et sembla Kenth Hamner? Té contactes i coneixements.

La Mara va fer que sí amb el cap i va anotar el nom al seu datapad.

-Apuntat Hamner, llavors -va dir. Va aixecar la vista-. I Kam Solusar ?, o la Tionne? Estaria bé que hi hagués algun representant de l'Acadèmia Jedi.

-Apunta'ls com a possibles. Si no estiguéssim en guerra, posaria a un d'ells al Consell sense dubtar-ho, però ara mateix potser necessitem un Consell més orientat a l'acció.

-Llavors, per què la Cilghal?

En Luke la va mirar.

-La curació és important.

La Mara li va tornar la mirada i va assentir amb el cap.

-És clar.

-Saba Sebatyne. Porta un esquadró en què són tots Jedi, i porta a bord a tots els barabels. Ha demostrat la seva vàlua moltes vegades, i ja és hora de fer-la destacar una mica més.

La Saba no s'havia format a l'Acadèmia Jedi, sinó que havia estudiat a Barabel amb la Mestra Jedi Eelysa. La Saba, al seu torn, havia reclutat i format a tot un equip de barabels, la majoria dels quals componien el seu Esquadró dels Cavallers Salvatges.

-Has pensat bastant en tot això, oi? -va dir la Mara.

-Faig el que puc.

La Mara li va dirigir un somriure irònic.

-Potser en Cal tingui raó: t'estàs convertint en un polític.

En Luke va fingir horroritzar-se i va fer un gest de rebuig.

La Mara va riure.

-L'únic que puc objectar és que la Saba no és Mestre Jedi, només Cavaller.

-També els Cavallers han de tenir alguna representació en el Consell.

La Mara va consultar el datapad.

-La Saba representaria a molta gent: als Cavallers, als barabels, i a un esquadró de Jedi.

-Una raó més perquè ocupi un lloc.

-Amb compassió cap als nostres milions de desposseïts -deia l'holo d'en Cal-; amb fermesa en la rectitud de la nostra causa...

La Mara va arronsar les espatlles i va fer un senyal al costat del nom de la Saba.

-Streen? -va proposar.

-Tresina Lobi?

-Ho faria bé.

Arribava l'holo la veu d'en Cal, que deia:

-... Accepto la nominació del Senat per ser Cap d'Estat de la Nova República.

Van sonar llavors aclamacions i aplaudiments.

-Ha estat un bon discurs -va dir la Mara.

-Sí -En Luke, pensatiu, va mirar l'holo. En Cal escoltava amb respecte els aplaudiments del Senat-. Saps? Començo a sentir molta solidaritat cap a Cal. No només ha de cobrir llocs en el Consell Jedi, sinó en tots els departaments governamentals.

-Ell té més pràctica que nosaltres en aquestes coses.

-Esperem-ho -va dir en Luke. Va fer una mirada al datapad de la Mara amb la seva llista de noms-. Anem a afegir un més. El meu candidat més polèmic.

La Mara va tornar els ulls cap al Luke amb horror creixent.

-No serà Kyp Durron!

En Luke li va tornar la mirada i va assentir a poc a poc amb el cap.

-Si et serveix d'alguna cosa, crec que la conducta d'en Kyp a Hapes i a Borleias mostra que és una persona molt més estable del que era -va dir-. Sembla que ara està en pau amb si mateix. Recorda que va renunciar a l'orgull a Ithor, i després s'ha sotmès voluntàriament al comandament de la Jaina. Sempre ha estat partidari de la idea d'un Consell Jedi.

-T'estàs tirant a sobre molt dolor.

-No seria més dolorós que en Kyp caminés solt per aquí, on no pogués controlar-lo el Consell? -va dir en Luke-. Recorda, no representa més que un vot. Si adopta una línia independent, els altres no el votaran, i ell haurà de donar suport a la majoria.

-Crec que tens una idea molt generosa del sentit del deure d'en Kyp. A més, com saps que no el votaran? -va reflexionar la Mara-. El Consell tindrà sis membres no Jedi. I si els arguments d'en Kyp els hi semblen raonables?

-Si els arguments d'en Kyp semblen raonables a mitja dotzena de membres polítics, llavors és que aquests arguments són més dignes de consideració del que jo havia cregut.

La Mara va mirar-lo amb escepticisme.

-Crec que ho lamentaràs.

-Pot ser -Va dir en Luke, encongint-se d'espatlles-. És probable. Però si una persona amb autoritat només parla amb els que estan d'acord amb ell, no triga a descobrir que ha perdut l'autoritat.

-És veritat; ets un polític -va dir la Mara amb un sospir.

-oOOOo-

En Luke va presentar els seus nomenaments al Consell Jedi a Cal Omàs al matí següent. En Cal es va recolzar a la butaca del seu despatx (el despatx feia olor de pintura fresca i a moqueta recent posada); va mirar la llista i va dedicar al Luke una mirada d'escepticisme.

-Kyp Durron? -va dir.

-Kyp ha canviat -va dir en Luke.

-I tant, fa uns quants anys que no rebenta cap planeta.

-El que va fer allò no va ser exactament en Kyp -va dir en Luke-. Estava posseït per l'esperit d'un senyor Sith que havia mort fa molt de temps, anomenat Exar Kun.

En Cal va sacsejar el cap i, quan va parlar, la seva veu tenia un to lúgubre.

-Aquest és, precisament, el tipus d'explicació que confio no haver de donar mai davant un comitè del Senat -va dir.

En Luke va mirar a Cal amb inquietud.

-Vols que revoqui el seu nomenament? No vull fer malbé les nostres possibilitats de restablir el Consell Jedi.

En Cal va reflexionar, i va negar amb el cap.

-No -va dir-. Entenc per què ho has fet. És millor tenir a l'oposició dins la nostra botiga, on la podem vigilar. Per això vaig a posar jo a alguns de l'antic bàndol d'en Fey'lya en el Consell. I també a Fyor Rodan, si accedeix -Va mirar al Luke-. I tu?

En Luke es va sorprendre.

-Estàs segur? -preguntà-. No creus que la Leia seria millor?

-Pot. Però la Leia no ha tornat de Bastió, i tu ets aquí.

En Luke va somriure.

-Em vas a tenir tan ocupat corrent d'una reunió a una altra, que no tindré temps per a cap altra cosa.

-I això seria dolent? -va preguntar en Cal-. És que el Cap de l'Orde Jedi ha d'estar rebentant Estrelles de la Mort i lliurant combats de sabre làser, a la seva edat?

-Fa segles que no rebento una Estrella de la Mort -va dir en Luke, somrient.

-Per això tens als teus joves -va dir en Cal-. Si a mi em posessin ara una altra vegada en un caça, em sentiria com un idiota.

-Ho dubto molt -va dir en Luke.

-Potser exageri -va dir en Cal, somrient-. Per cert, em nomeno a mi mateix membre del Consell Jedi.

-Comptava amb això.

-I a Triebakk, com a representant del Senat; haurà de confirmar-lo el Senat, però no crec que hi hagi dificultats. A Dif Scaur, cap del Servei d'Intel·ligència. A algú del Consell de Justícia; encara no he pensat a qui. A Releqy A'Kla, que també dirigirà el Ministeri d'Estat.

-El seu oncle era Jedi.

-Ja ho sé.

-No has posat a ningú de la gent d'en Fey'lya. Ni de la d'en Fyor Rodan.

-Ja ho sé -va dir en Cal, somrient-. Hauran de conformar-se amb els seus llocs en el Consell, no?

-No has dit qui serà el sisè.

-Sien Sovv, com a cap de l'exèrcit -va dir en Cal, amb aparent preocupació-. Si és que decideix mantenir-lo. Em va presentar la seva dimissió pràcticament en el moment mateix en què vaig haver acabat el meu discurs d'investidura.

En Luke va mirar-lo amb serietat.

-Has d'anar a veure a l'Ackbar -li va dir.

-Per fer-lo Comandant Suprem? -va dir en Cal, amb curiositat.

-No; però has de parlar amb ell. Té un pla per vèncer els yuuzhan vong.

-Parlaré amb ell.

-De seguida -el va advertir en Luke-. Ja saps com de bo que és.

En Cal tornà a assentir amb el cap.

-Està bé. Aviat.

La veu del droide d'en Cal sonà en els altaveus del seu escriptori.

-Ha arribat el senador Rodan per a la seva cita.

En Cal es va posar dempeus.

-No he de fer esperar a Fyor.

Va acompanyar-lo fins a la porta i va deixar passar primer al Mestre Jedi a l'avantsala.

Allà hi havia Fyor Rodan, amb un vestit gris impecable i amb expressió freda. En Luke va saludar-lo educadament amb un gest del cap, però en Rodan no li va tornar més que una mirada de ràbia.

-Veig que ja tens al Cap d'Estat obedient que et feia falta per als teus plans -va dir.

-Em sembla que no em vas preguntar mai els meus plans -va dir en Luke-. Et vas limitar a suposar que els coneixies.

-Et vas entremetre -va dir en Rodan-. La teva esposa i tu heu fet alguna cosa amb els meus partidaris.

-No hem fet res -va dir en Luke.

-Llavors, hauran estat els teus amics, els pirates. Ho vas a negar?

-Nego que tingui amics pirates -va dir en Luke amb suavitat-. I no sé què han pogut fer els meus altres amics, si és que han fet alguna cosa.

-La virtut Jedi! -va dir en Rodan-. Tu no et taques, mentre els teus amics fan la feina bruta. No he pogut menys de fixar-me en què els droides dels teus amics estan custodiant al mateix Cap d'Estat que ells van crear.

-Els droides CYV que estan al passadís són propietat del govern -va dir en Cal Omàs-. Tu mateix vas votar el pressupost, Fyor.

En Fyor Rodan va dirigir a Cal la seva mirada sarcàstica.

-Vaig creure que tindries l'orgull suficient per no vendre't a una colla de renegats i als metges bruixots que són els seus còmplices! -va dir-. Em nego a tenir res a veure amb donar suport a la il·lusió que el teu govern és legítim. T'agrairé que no posis el meu nom en cap llista de nomenaments.

Es va tornar, rígidament, i va marxar trepitjant amb fermesa. En Luke i en Cal es van mirar.

-Més estirat del que jo creia -va dir en Cal.

Següent