Cavaller Errant (XV)

Anterior

CAPÍTOL 15

El truc d'envair fortaleses ocultes, va pensar la Kerra, era escollir una estratègia i seguir-la fil per randa tota l'estona. Ella no havia tractat amb massa per declarar-se una experta, però donades les seves recents experiències, semblava una certesa. Podies colar-te, evadir la detecció tant sí com no i espantar-te de totes les trobades; o simplement podies irrompre, sense deixar res dret, incloent les portes. Saltar enrere i endavant entre les aproximacions mentre simplement ennuvolava l'assumpte. Una vegada que tenies un rastre de cossos darrere teu, realment s'havia acabat el temps de considerar una aproximació subtil.

Mirant enrere al rastre de cossos darrere d'ella al vestíbul, la Kerra va decidir que no es preocuparia per qui l'havia vist o si havien d'estar enviant reforços. Escapolir-se a la recerca d'un camí amb menys resistència prendria més temps i, finalment, posaria en perill a més gent.

A més, d'aquesta manera era més satisfactori.

Tots aquells dies a Darkknell volent colpejar -colpejar quelcom- sempre ella imaginava un dia com aquest. Hi havia anat amb compte de no desitjar massa; aquest camí portava al Costat Fosc. Però en totes les seves infiltracions, es preguntava si arribaria a enfrontar-se als opressors Sith directament. Era cert que aquests no eren la gent d'en Daiman; la manca d'estàtues a cada cantonada de la ciutat ho deia. Però hi havia vist suficient del tipus d'opressió Sith byllurana en dues hores per fer de la Diarquia, el que fos que fos, l'objectiu de la seva elecció. Treure'ls a la llum.

Més estaven arribant, segur. Des que va arribar a la plataforma d'speeders aeris excavada al lateral de la torre de granit, la Kerra no havia escoltat cap sirena ni vist a un sol droide de vigilància o càmera. Però els celegians de la instal·lació no havien deixat de xerrar en la seva ment, alertant més Motoristes Escarlata -ara Corredors Escarlata- dels seus moviments. Els portadors de porres havien intentat bloquejar la seva entrada des del principi, i havien evitat que entrés al túnel principal que arribava a l'estrada, i havien fet un esforç enorme per mantenir-la fora de l'únic turboascensor que havia trobat. Els serfs -si això és el que eren- s'estaven tornant més forts ara. Més capaços. Ella havia suposat que aquest seria el cas, però no gaire més a Byllura havia anat com esperava.

Veient això, la Kerra havia començat a utilitzar la seva ferocitat i nombre com una guia. Les udolacions mentals dels celegians venien de tantes direccions diferents dins de la instal·lació que ella no podia utilitzar la seva força com la seva balisa de tornada. Però l'onada més recent d'atacants tenia una cosa en ment: prevenir que ella pugés més amunt en el complex muntanyós. Com amb els fongs belo reals, l'ingredient actiu havia d'estar a dalt del cim.

Just com la perversió d'imitar la naturalesa, va pensar la Kerra, empenyent al cos que estava evitant que es tanqués la porta de l'ascensor. Mirant els controls, ella només va veure dos nivells més alts. Dirigint la caixa cap al superior, la Kerra es va calmar i va entrar en una postura defensiva, amb el sabre làser preparat.

La porta es va obrir per revelar a més protectors de vestit vermell, també en una postura defensiva, els seus sabres làser encesos. A l'uníson, van elevar les seves mans lliures i van cridar a través de la Força: Te n'aniràs, te n'aniràs, te n'aniràs!

-Està bé, -va dir la Kerra, pressionant el control i tancant la porta. No tenia intenció de prendre la via de menys resistència a mig camí, però no tenia cap sentit ser doctrinària sobre això, especialment no quan li estaven donant tal mal de cap. Espiant un agafador sobre l'entrada, la Kerra va enviar la caixa a una planta inferior i va apagar el seu sabre làser. Saltant des del buit sobre la porta, es va penjar amb una mà i va alçar la seva arma. No hi havia una escotilla d'accés al sostre a centímetres sobre el seu cap, però hi hauria una en uns moments.

Esmunyint-se per l'escala del servei dins del buit uns moments després, la Kerra encara podia sentir la pressió psíquica dels defensors a través de la porta de l'ascensor. Però les seves tàctiques la confonien, més que una altra cosa. La seva defensa havia semblat d'una dimensió, dos, com a molt. Mesmeritzar i lluitar. Lluitar i mesmeritzar. La guarnició de l'altiplà era més ponderada en la suggestió i més formidable en la lluita, però altres tasques semblaven estar més enllà d'ells. Escalant per la planta de la qual havia fugit, va escoltar a la gent llançar-se violentament contra la porta. Qui no pot obrir un turboascensor encallat?

Trobant un túnel de ventilació que portava amunt i lluny del forat -massa per evitar-los- va recordar al rodià d'abans a l'speeder aeri. Ell semblava no tenir noció de com reiniciar el seu vehicle calat. I el patró de defensa, també, semblava estrany. Ella havia escoltat les crides psíquiques dels celegians, dirigint als seus oponents a defensar els passadissos on simplement estava considerant entrar. Estaven utilitzant la Força per predir els seus moviments? O era algú més?

Algú controlant tot això, va pensar la Kerra, espiant la llum al final d'un costat del buit. Ara hi havia trobat les arrels de metall de l'estructura del cim de l'altiplà, dirigides dins de la base rocosa; els conductes de ventilació portaven l'aire des de l'exterior. Bellugant els llargs metres cap a la reixa il·luminada, va mirar amunt per trobar el que esperava: un curt estrenyiment del buit per sobre, proveint de l'entrada a la cúpula aixafada.

Però era el que va veure accidentalment entre els llistons il·luminats pel sol el que la va fer aturar-se. A fora, sobre la badia, grans naus de batalla s'estaven alçant, retrunyint des dels seus allotjaments dins de la ciutat aterrassada. Tot d'una es va adonar del que els treballadors havien estat preparant. Però per a quin propòsit?

Tallant una obertura més gran amb el seu sabre làser, la Kerra aclucà els ulls cap a la badia, tractant de trobar al Diligència i la seva plataforma. Els seus ulls van creuar la línia de costa dues vegades abans que albirés el moll, aparentment tallat del terra principal... i buit.

Temptejant per l'auricular al voltant del seu coll, la Kerra va trobar el micròfon.

-Rusher! Serà millor que tinguis una bona explicació per a això!

* * *

Mirant avall al mar, en Rusher va pensar que no semblava ni de prop tan pacífic com ho havia semblat quan van aterrar. Potser era perquè l'aigua de sota ara estava puntejada amb gent que havia estat tractant d'esclavitzar-lo, i més speeders aeris estaven corrent des de la costa, tractant d'arribar al navili espacial zigzaguejant.

Les naus de batalla no els estaven prestant cap atenció, almenys, no per ara. Aquestes primeres tres havien arribat a l'òrbita gairebé immediatament; certament tenien algun lloc on anar de pressa. La presència de diverses altres surant a l'estratosfera era l'única raó per la qual no havia volat més alt. Evadir els speeders aeris els havia portat tot just a mig quilòmetre del behemoth més posterior.

En veure-ho, Rusher va sentir un lleu calfred a la part posterior del seu crani. Una lleugera espurna, associada amb un sentiment.

Un sentiment que hauria d'ordenar baixar al Diligència.

En Rusher va sacsejar el seu cap. Un pensament estrany, però els seus pressentiments eren així de vegades. Quedant-se al port de vistes, va mirar avall a l'oceà de nou. Com els protegiria dirigir-se a baix ara? No tenia cap...

Baixaràs el teu navili...

El bastó d'en Rusher va caure a terra.

-Estàs escoltant alguna cosa? -va preguntar ell.

-Sí, senyor! -El Mestre Dackett era a la porta doble oberta del pont-. És just com el que aquests petits cretins estaven fent avall a la plataforma.

-És més fort a prop de les naus de batalla-, va dir en Rusher, mirant fora a la finestra. Ell va mirar a Zussh, al timó-. Anem... a una altra banda.

Ell es va fregar els cabells, gotejant suor a la catifa. Els seus ulls van seguir les gotes fins a baix. Tornar a la superfície havia semblat tan bona idea... per un moment. Aterrar, i desembarcar, i cedir la seva nau als lacais Sith vestits de vermell, just com ells demanaven...

En Rusher va mirar amunt. La nau no s'havia mogut. Mirant de nou baix a la seva timoner, es va adonar de la mà de la khil agitant-se sobre els controls. Ell va baixar al buit de comandament i va posar la seva mà enguantada sobre la seva.

-Està bé, Zussh. Jo el vaig sentir, també. -Junts van pressionar la palanca per moure el Diligència a un lloc a fora.

-Ho sssento molt, sssenyor.

-Suficient d'això-, va dir en Rusher, tornant a pujar els graons-. Treu-nos de l'oceà i dirigeix-te a l'espai.

Refugiats o no, Byllura no era un lloc on quedar-se. Això passava tan sovint a l'espai Sith, va pensar ell. Les coses eren tan fluïdes, i molts dels senyors de guerra tan secretistes, que un mai sabia de veritat què esperar de sistema en sistema. Però trobarien un altre món prou ràpid. Potser en les Restes Chagrasi, que no estava massa lluny. Qualsevol lloc seria millor que això.

-Encara tenim un home perdut, Brigadier-, va dir en Dackett, dret a la barana.

-Lubboon? -En Rusher va mirar incrèdul al mestre de naus-. Estàvem parlant de deixar-lo anar sobre de la següent balisa hiperespacial. -Ell mig havia esperat que el nen acabaria quedant-se a Byllura amb els refugiats; és per això pel que el va enviar a la recerca de la sullustana, en lloc d'algú més competent-. Dimonis, Dack, tu estaves parlant d'això!

-Ho sé. Però això va ser abans que sabéssim quin tipus de porqueria estan tirant allà.

-I com pot importar això?

-No ho fa-, va dir en Dackett, gratant-se el seu carnós coll amb la seva mà artificial. Ell va fer un sospir-. Però ell va tirar de mi fora d'aquell forat a Gazzari. És el mínim que puc fer.

Ell va colpejar la part posterior de la seva mà contra el port de vistes.

-Ningú no va tirar de mi fora d'un forat! La gent simplement m'està ficant dins d'ells! -En Rusher va mirar avall a l'oceà agitat, avivat mentre el Diligència volava més lluny del terra principal. Recordant-se, en Rusher va mirar al seu comunicador de nou. La llum estava parpellejant; un altre missatge havia entrat mentre havien estat captivats per les naus de batalla-. Aguanta. Missatge de Sa Bogeria. -Posant-se'l a la seva orella, ell va escoltar.

Des del costat del buit de comandament, en Dackett va observar al seu comandant posar-se dempeus.

-Alguna cosa?

-Ella m'està maleint. I tallant. -Ell va llançar el comunicador a terra i va mirar al besalisk de l'estació de comunicacions-. Morrex, tens alguna cosa més?

-No, senyor, -va dir el verd gegant, colpejant el seu enorme auricular-. Però ells saben d'algunes noves paraules a la República.

En Rusher va tornar a la finestra. Els speeders aeris que havien estat volant al costat d'ells, buscant una oportunitat, s'havien anat fa molt. Ningú havia desafiat el seu vol sobre l'oceà obert. Mirà enrere per veure el seu timoner mirant-lo.

-Tinc un camí buidat per a l'òrbita, Brigadier, -trinà en Zussh-. I res entre aquest hemisferi i la carretera hiperespacial més propera.

En Rusher va plegar els seus braços, va fer una decisió de comandament, i va fotre-li una coça a la paret repetidament amb la seva cama bona.

-Alça els registres marcats de comunicació-, va dir ell, mirant a baix cap al besalisk-. Lubboon. Rang, Capità Desastre. -Amb una mica de sort, la Jedi estaria on ell era. Ell va mirar per sobre per veure a Dackett, somrient lleument-. I tu deixa de somriure, o et trauré el teu altre braç.

-És només indigestió, senyor

* * *

Rusher! Alguna vegada comprovava l'home el seu comunicador? Ella desitjava que li hagués dit quins canals monitoritzava el Diligència. Almenys aquest operador de comunicacions besalisk semblava saber el que feia.

Però probablement no era culpa d'en Rusher, va pensar ella, corrent a través del passadís fosc. Entre enfilar-se cap amunt a través d'una torre de granit i l'edifici del cim de la muntanya on havia entrat, ella no havia estat capaç de tenir un senyal de l'exterior des de la ventilació d'aire.

I atès com es comuniquen en aquest niu de mynocks, és difícilment una sorpresa, va pensar ella. Més dels acròbates vestits de vermell l'havien assaltat, més urgentment que abans. Qui fos que els estava dirigint semblava haver canviat d'estratègia a la meitat. En lloc de predir on aniria la Kerra i tractar d'interceptar-la, els defensors havien començat a preparar barricades a la instal·lació. Guerrers armats aguaitaven darrere les barricades ràpidament construïdes en alguns passadissos; en altres, com en el que ella estava ara, hi havia únicament barreres físiques. Escriptoris polsosos i equip d'ordinadors estaven amuntegats, aleatòriament apilats davant de l'entrada.

-És com un nen bloquejant la porta de la seva habitació-, va dir la Kerra en veu alta, passant pel seu camí. Ella no sabia molt bé d'on havia arribat la comparació; en Rusher havia parlat de nens governant Byllura, però ella no n'havia vist senyal de cap a tot el planeta. Només més dels guerrers escarlata.

Necessitava respostes, respostes que esperava trobar a l'atenuada llum de l'habitació rodona de davant. El lloc era enorme. Els escriptoris dispersos i les consoles havien arribat d'aquí, es va adonar ella; clarament havia estat una vegada un centre de comandament d'algun tipus. Tot el que quedava operatiu eren set grans monitors de vídeo, penjant del sostre en un patró circular i reproduint en silenci mapes de Hestobyll. Però en lloc de mirar cap a fora, les pantalles havien estat girades per encarar al cilindre de transpariacer al centre de l'habitació. I el seu monstruós ocupant, surant en un núvol groc pàl·lid i emetent un brunzit psíquic regular.

La Kerra mai havia imaginat que els celegians podien créixer tan grans. Fins i tot si eren mòbils, mai no hauria cabut a través de cap de les entrades d'aquí. Ella no sabia el que menjaven els celegians ni com ho feien, si de cas ho feien del tot. Però aquesta criatura semblava haver-se atapeït, ara una massa flàccida apagada puntejada amb nusos com si bullissin. I al contrari que la figura animada que havia conegut a Coruscant, aquest tenia tentacles com arrels que s'embullaven, danyades i fluixes.

Va caminar cap al contenidor amb cura, recordant que el gas de l'interior era tan mortal per a ella com l'aire ho era per al celegià. La criatura romania sense moure's i sense respondre. La Kerra va arrufar el nas. No tenia sentit. Aquest ésser era clarament el nervi central, era impossible evitar aquestes referències quan miraves a un cervell sense cos gegant. Els missatges telepàtics cap enrere i endavant en la ciutat començaven i acabaven aquí en una cacofonia que ella havia lluitat per ignorar. I tot i així el celegià no semblava gens com un governant suprem Sith, una resposta malvada a l'antic Mestre Ooroo. De fet, semblava mort. Un espècimen en un vial.

Tocant el lateral del cilindre, la Kerra va ser sorpresa per una veu ombrívola al seu cap, diferent en to i volum a les altres. Quin és el seu missatge?

-Missatge?

Quin és el seu missatge?

-No sé a què et refereixes-, va dir ella, en veu alta de nou. Ella no recordava si els celegians escoltaven de forma normal, o si eren estrictament telepàtics, però la criatura semblava regirar-se quan ella parlava. I el brunzit de fons de les comunicacions telepàtiques sortints havia cessat. Està escoltant-me-. Aquesta gent d'aquí fora... està seguint les teves ordres. Tu ets qui està esclavitzant a la gent. -La Kerra va mirar al voltant, alerta, esperant que el celegià cridés els seus reforços.

Però la criatura simplement va seure, congelada en el gas. El brunzit de les comunicacions de fons va tornar, continuant entre el celegià i... què?

-I les naus de batalla-, va dir la Kerra, recordant les vistes de l'exterior-. Estàs governant-les, també. Amb celegians a bord, no és cert? -Ella va arrufar les celles davant el seu reflex en el contenidor. Tu els hi envies missatges. Tu estàs escampant aquesta bogeria.

Per un altre llarg moment, no hi va haver resposta.

La Kerra es va agenollar al costat de la base del cilindre. Aquí, al fons, hi havia controls parpellejant. Ella no podia trencar el tanc, però podia desactivar el seu sistema de circulació. En uns minuts, suficient gas de rebuig es formaria a l'interior per callar les ordres de la criatura cap als seus seguidors d'una vegada per totes.

-Ho sento, -va dir la Kerra, aconseguint la palanca-. Però ets un Sith.

Ella va mirar amunt, una última vegada, per veure qualsevol reacció. De nou, res.

I llavors un ploriqueig.

No sonava com res que ella hagués escoltat abans, un gemec fi, sonor, no més fort que un murmuri. Però se sentia com si una tristesa antiga hagués passat, tot just acariciant la seva ment conforme passava. El pensament, si això és el que era, no estava dirigit cap a ella. Estava dirigit a l'univers.

Com un ploriqueig.

La Kerra va mirar cap amunt a la bèstia alçant-se en la boira darrere del transpariacer. La instal·lació estava plena d'emanacions del Costat Fosc de la Força. Però cap, s'adonava ara, estava venint del celegià.

Abruptament, va apartar la mà de la palanca. Havia estat massa ràpida, tan ocupada escoltant el soroll telepàtic que no havia estat pensant en la Força. El celegià no l'estava fent servir en absolut, per bé o per mal.

Temptadora, la Kerra va posar la seva mà en la freda superfície del contenidor i es va estendre a través de la Força. En el segon en què va tocar la ment immensa del celegià, les emocions la van aclaparar. Por. Ràbia. Joia. Odi. Amor. Totes elles alhora, confuses i barrejades.

Trencant el contacte, es va adonar que els sentiments eren tots seus, portats endavant en autodefensa contra una ment que s'havia convertit en un buit.  Una no-entitat. La ment del celegià era viva i filtrava els missatges que expressava, però tota aquesta activitat, es va adonar, era autònoma. Els centres de judici de la criatura havien estat derivats, això si funcionaven del tot. El raonament independent no tenia lloc en aquesta ment en vigília.

Parlava, però no coneixia ja les paraules.

Prenent alè, la Kerra va renovar el seu contacte amb l'estranya ment. Aquesta vegada, ella va centrar la seva aproximació, tractant de trobar el seu camí a través de les restes de la psique del celegià. Els éssers més conscients als quals els hi havia tocat les seves ments tenien una espurna, un foc que els dirigia. Aquí només quedava una brasa, i el que va sentir la va deixar gelada.

La criatura semblava... despullada. Tota la seva vida era una agonia sense temps. Una ment independent, reduïda a un conducte i controlada per uns altres. Altres. La Kerra va aconseguir una imatge visual, però només va trobar una única figura, ombrívola, tota avantbraços escamosos i plaques de cuirassa facials.

-Un krevaaki? És ell qui t'està controlant?

Controlant... a qui?

Sorpresa d'escoltar una resposta, la Kerra va mirar al voltant de la base per trobar una placa d'identificació.

-U? Aquest és el teu nom?

El celegià es va regirar, emetent una versió més lleu del mateix so. La Kerra va percebre que la criatura havia tingut un altre nom, en un temps, però aquest temps havia passat feia molt. Ella va pressionar per tenir més detall del krevaaki, i dels altres. Però l'ésser desgraciat ja no tenia enteniment de l'espai i temps. Entenia que hi havia un poder encara més gran governant a krevaaki, però podia ser en la següent planta o en la següent galàxia.

Escoltant un cop a l'altra banda de l'habitació, la Kerra ràpidament va apartar la mirada. En no veure res, ella va mirar a baix a la base del contenidor.

-U, vols que t'alliberi?

Alliberar... a qui?

La Kerra es va ajupir a prop de la placa. No hi havia temps per a un debat existencial.

-Mira, necessito la teva ajuda. Sé el que estàs fent... tot. -U era responsable de Byllura, i de coordinar la defensa de l'altiplà. Parlar amb ell probablement havia aconseguit els moments de tranquil·litat que havia tingut. Ella no havia percebut cap ordre en relació amb la flota; en tocar la ment d'U, havia entès que un altre celegià, en una altra part de l'edifici, estava donant ordres a les naus a través dels operadors del sistema de comunicació Sith. Ells no serien capaços d'enllaçar telepàticament a celegians llançats lluny sense intermediaris. Però la massa estremint-se davant d'ella podia marcar una diferència per a tothom.

-Saps on són els meus amics? Pots dir-li a la gent que m'està caçant que em deixi en pau?

Els tentacles es van elevar. No l'estava entenent.

-Ells t'escoltaran, U,- va dir la Kerra-. Així és com decideixen fer qualsevol cosa. Simplement digues-los que...

Ella es va aturar. Els colors càlids dels lòbuls frontals del celegià es van començar a atenuar. L'estava perdent de nou.

Donant-se compte del que havia de fer, la Kerra es va mossegar el llavi i es va alçar. Elevant els dos dits de la mà dreta davant seu, ella va parlar monòtonament:

-Ordenaràs als sentinelles que tornin a les seves barraques.

La vida va tornar a celegià. Ordenaré als sentinelles que tornin a les seves barraques. I llavors ho va fer.

-Ordenaràs que un sentinella enviï als presoners duro i sullustana a la plataforma d'speeders aeris. -Ella podia treure'ls d'aquí, es va imaginar; escoltant com es complia, ella va continuar-. Ordenaràs a la gent de Hestobyll que torni a casa-, va dir ella-. Deixaràs d'enviar missatges per a altres.

U es va aturar per un moment, aparentment confús, abans de finalment repetir les ordres.

Per un moment, la Kerra va pensar que havia sentit un altre dels ploriquejos de nou. Ella va somriure. Devia d'haver trencat l'adherència dels Sith de Byllura només temporalment -tenien més celegians- però U no seria ja part d'això, donat que ella podia protegir-lo dels seus mestres.

-Et trauré d'aquí, d'alguna manera, -va dir ella, donant-li un copet al lateral del contenidor i mirant al voltant. El tanc estava cargolat a terra, i les portes no eren prou àmplies. Però almenys en Rusher tenia un equip d'enginyers, suposant que ella pogués trobar-lo.

Caminant cap a l'entrada, va aconseguir tirar dels seus auriculars de tornada al seu lloc, només per escoltar el bip d'una trucada entrant. Ella va activar el comunicador.

-On has estat, Rusher? Odio dir-te això, però tenim un altre convidat!

-No sóc Rusher, -va dir una veu grinyolant.

La Kerra va deixar de córrer. Ella no tenia temps per a endevinalles.

-Mira, no m'importa qui siguis, mentre estiguis amb el Diligència...

El que parlava no el va deixar acabar.

-Ens vam trobar a Darkknell... dues vegades. La primera vegada, em vas robar alguna cosa.

La Kerra va mirar a la llum tènue. Ella amb prou feines havia estat capaç de tenir un senyal abans. Però aquesta veu era pura i clara. I familiar.

-El bothan?

-Te'n recordes.

-És... Estic sorpresa de sentir de tu. -La Kerra ni tan sols sabia el seu nom-. Estàs aquí?

-No estaria parlant en absolut amb tu, -va arribar la resposta curta-, però tinc les meves ordres. I aquí estan les teves, -va continuar ell-. Divideix i venceràs.

-Espera! Què? -Ella va mirar al voltant de la sala de control enfosquida. L'única cosa aquí era el celegià en el seu tanc.

-On estàs?

-Estic aquí, Jedi, -va respondre una veu molt diferent des de darrere d'ella. En veure la llum vermella reflectida en el contenidor, la Kerra va sentir el foc tallar la seva esquena. Rodant cap endavant, ella va mirar enrere per veure a sis de les porres-sabre làser, totes en els tentacles d'un sol atacant.

El krevaaki!

* * *

Destruiré a la Jedi!

L'ordre de la Dromika sonava a les orelles cavernoses del regent. L'ajudava a recordar-la. Cada síl·laba rellançava el seu cos a l'acció, restaurava la seva joventut perduda i el seu vigor. Les ordres de l'adolescent sempre havien tingut aquest efecte, però mai tant com ara, ara, quan ell acabava de posar els seus ulls maragda en el seu primer Jedi amb vida en anys.

-Destruiré a la Jedi! Destruiré a la Jedi! -els tentacles del krevaaki van girar en moviment, fent rotors mortals de les armes que portava. Hi havia rebutjat la seva túnica al turboascensor, i en veure la dona humana perdent el temps, s'havia llançat.

S'havia llançat únicament cap a l'esquena de la jaqueta de la invasora de pèl fosc quan ella es va enfonsar endavant, trontollant fora del camí. Ella era una Jedi. Havia de ser-ho, per moure's així. I en Quillan, a dalt, ja havia percebut que ho era, i li ho havia dit a la Dromika, que li havia ordenat a l'aspecte-regent...

-Destruiré a la Jedi! -va dir ell, girant cap endavant cap al centre de comandament.

La dona va saltar sobre una cadira bolcada, deixada allà dels dies quan el celegià no estava manejant les comunicacions. Aquí estava la criatura, endavant, al seu tub. En Calician va recordar que l'odiava, aquesta vegada. Hauria de tornar a les seves tasques una vegada que hagués tractat amb la Cavaller Jedi xafardera.

-Destruiré a la Jedi!

-Calla!

La Jedi va alçar la seva mà i va enviar una de les cadires trontollant per l'aire cap a ell. Una habilitat estranya, va pensar en Calician mentre tallava el moble en peces en un esborrall de sabres làser. Vagament recordava saber fa temps com fer levitar les coses, però havia passat més d'una dècada des que havia exercit el poder.

Però el combat, el seu cos ho recordava. I l'ordre de la Dromika havia desbloquejat talents que ell mai havia tingut. Els krevaaki eren lluitadors formidables. Però fins i tot el més gran Jedi krevaaki, Vodo-Siosk Baas, només havia utilitzat les seves dues extremitats superiors per sostenir les seves coses de batalla. Ara els tentacles que no podien elevar una copa per Calician aquell matí estaven duent sabres làser per si mateixos.

La Jedi es va posar dreta, a metres d'ell, la seva pròpia arma encesa. Una llança maragda en la foscor. Ella el va mirar, alerta.

-El krevaaki, ho pillo.

En Calician no es va dignar a respondre mentre zigzaguejava a través del laberint de mobles en la ruta més curta cap a la dona. La Cavaller Jedi va retrocedir, saltant d'escriptori en escriptori bolcat. Ella semblava voler parlamentar, esbrinar alguna cosa sobre ell i l'operació. En Calician va carregar cap endavant. Ell tenia les seves ordres.

I ara ell tenia la seva oportunitat. En veure la Jedi ajupint-se davant de la càmera de gas del celegià, el regent va girar un dels seus sabres làser i el va llançar cap a ella. La dona va començar a moure's, just com ell havia esperat, només per parar-se, colpejant l'arma llançada cap a terra amb la seva pròpia. Carregant, en Calician va llançar una altra, apuntant a un punt sobre el seu cap.

-No! -va cridar la dona, saltant per colpejar al petit sabre làser cap a fora abans que colpegés el tub-. Què estàs fent? Aixafaràs la càmera!

-Destruiré a la Jedi! -va cridar en Calician.

-I a tu, també, idiota! -Ella va llançar un polze cap al transpariacer.

En Calician es va quedar gelat per un moment, observant al cervell gegant anant amunt i avall en el gas tòxic. Ell va mirar a baix als quatre sabres làser enroscats en els seus tentacles. Sí, trencar el tanc els hauria matat a tots dos. I sí, no li importava. Estava destruint a la Jedi.

El regent va lliscar enrere un metre, elevant les armes amb diferents extremitats. Això no se suposava que fos el camí dels Sith, no el que recordava haver après. Els Sith no eren autodestructius. Ell havia pensat que era part d'alguna cosa més gran, abans, una cosa per la qual valia la pena retre la seva identitat. Però l'ordre implantada de la Dromika, l'havia urgit al seu propi decés, per protegir-la a ella i al seu germà.

No així, va pensar ell. Va fer un gest convidant a la Jedi a enfrontar-se a ell, ben lluny de la càmera del celegià.

-Ara estàs pensant-, va dir la Jedi, saltant sobre una taula i entrant en una posició defensiva.

En Calician es va llançar endavant, els tentacles colpejant amb els sabres làser cap enrere i endavant en un moviment oscil·lant. La Jedi va envestir poderosament cap avall, fent rebotar els sabres superiors abans de llançar la seva arma de nou cap amunt, socarrimant els seus circells facials. El regent va avançar de nou, només per trobar-la saltant àgilment cap a la seva dreta, forçant-li a girar per seguir-la. Com més es girava ell, més lluny es movia ella. El regent va grunyir. Moure's en cercles evitava que tragués més que dues de les armes que duia a la vegada en el moment.

El krevaaki girà enrere en l'altra direcció de cop i volta, esperant agafar a la Jedi amb la guàrdia baixa. Però en el seu lloc, ella es va moure cap a dins, agafant una de les seves extremitats sense armes amb la seva mà lliure i tirant. Desequilibrat, en Calician va caure...

... I es va trobar a ell mateix mirant amunt a un dels seus tentacles, mort i immòbil a la mà enguantada de la Jedi. Ella l'havia tallat en el seu camí avall.

No hi ha dolor, es va adonar en Calician. Era una de les extremitats de la seva closca mitjanera; aquell matí, ell no havia estat capaç de sentir res en ella, tampoc. Només el poder de suggestió de la Dromika havia restaurat el seu moviment. Ara la cosa estava morta de nou.

I així ho estaria ell, si no es movia. En Calician es va escapolir cap enrere mentre la Jedi avançava. La dona era massa forta. Ell tenia l'habilitat per destruir-la, profundament en els recessos dels seus records. Però necessitava direcció, just com les seves extremitats atrofiades necessitaven vida. Només hi havia un lloc per tenir totes dues.

-Jedi! -va dir ell, movent-se enrere cap a l'ascensor pel qual havia baixat.

-Així que pots dir alguna cosa a part de...

En Calician la va ignorar.

-Vas venir buscant nens, Jedi. He escoltat el celegià passar la teva ordre als sentinelles. -Ell va caminar dins el ascensor-. Si vols veure nens, segueix-me!

Les portes es van tancar darrere seu. Byllura seria, de nou, un parany.

Següent