Camí de destrucció (XIV)

Anterior

14

Hi havia un aire de celebració inusual en els passadissos de l'Acadèmia Sith. La Germandat de la Foscor havia aconseguit una victòria sonada sobre dels Jedi a Ruusan, i el goig del festí que en Qordis havia llançat per marcar la victòria penjava en l'aire. Durant les sessions d'entrenament, pràctiques, i lliçons, es podia escoltar els estudiants xiuxiuejant nerviosament mentre els detalls de la batalla eren compartits. Els Jedi de Ruusan havien estat completament escombrats, deien alguns. Altres insistien que el propi Lord Hoth havia caigut. Hi havia rumors que el Temple Jedi de Coruscant estava indefens, i que era només qüestió de dies abans que fos saquejat pels Lords Foscos dels Sith.

Els mestres sabien que molt del que s'estava dient era exagerat o imprecís. Els Jedi de Ruusan havien estat devastats, però una gran quantitat havien aconseguit escapar de la batalla. Lord Hoth no era mort; el més probable era que estigués reunint als Jedi per l'inevitable contraatac. I el Temple Jedi de Coruscant encara estava ben lluny de l'abast d'en Kaan i la Germandat de la Foscor. Sota les ordres d'en Qordis, però, els instructors permetien l'entusiasme dels seus aprenents sense vigilància pel bé de millorar la moral.

L'humor exultant a l'Acadèmia tenia poc efecte sobre en Bane, però. Hi havia portat tres setmanes de sessions regulars al tanc de bacta abans que es recuperés per complet de l'horrible derrota que en Sirak li havia infligit. La majoria de vegades una pèrdua en l'anell de duels només requeria un dia o dos en els tancs abans que l'estudiant estigués preparat per tornar a l'entrenament. Per descomptat, la majoria dels estudiants no perdien tan a males com ho havia fet en Bane.

Hurst s'alliberava amb els seus punys, i en Bane havia patit més d'un parell de severs cops quan creixia. Els càstigs de la seva joventut li havien ensenyat com tractar amb el dolor físic, però el trauma infligit per Sirak era molt pitjor que qualsevol cosa que hagués resistit a mans del seu pare.

En Bane va arrossegar els peus lentament baixant els passadissos de l'Acadèmia, encara que el seu pas mesurat era una elecció més que una necessitat. El descontentament persistent que sentia era insignificant. Gràcies als tancs de bacta els seus ossos trencats s'havien unit i els seus cops s'havien esvaït completament. El dany emocional, però, era més difícil d'invertir.

Un parell d'aprenents rient es van aproximar, entretinguts amb els èxits suposadament reals de la victòria dels Sith a Ruusan. La seva conversa es va aturar mentre s'apropaven a la figura solitària. En Bane va ajupir el cap per evitar trobar les seves mirades mentre passaven. Una va dir alguna cosa inintel·ligible, però el menyspreu en el seu to era inconfusible.

En Bane no va reaccionar. Estava tractant amb el dolor emocional de l'única manera que sabia fer-ho. La mateixa forma en què l'havia tractat quan era un nen. Es retirava cap a dins de si mateix, intentava fer-se invisible per evitar el menyspreu i les burles dels altres.

La seva derrota -tan pública i tan completa havia destruït la seva ja qüestionable reputació tant amb els estudiants com amb els mestres. Fins i tot abans del duel molts havien percebut que el seu poder l'havia abandonat. Ara les seves sospites s'havien confirmat. En Bane s'havia tornat un marginat a l'Acadèmia, defugit dels altres estudiants i ignorat pels mestres.

Fins i tot en Sirak l'ignorava. Hi havia derrotat al seu rival cap a la submissió; Bane ja no mereixia que s'adonés d'ell. L'atenció del zabrak, com l'atenció de gairebé tots els aprenents, s'havia tornat cap a la jove dona humana que havia arribat per afegir-s'hi poc després de la batalla de Ruusan.

El seu nom era Githany. En Bane havia sentit que ella havia estat una vegada una Padawan Jedi però havia rebutjat la llum a favor de Costat Fosc... una història prou comuna a l'Acadèmia. Githany, però, era de tot menys comuna. Hi havia jugat un paper integral en la victòria Sith a Ruusan, i havia arribat a Korriban amb la fanfàrria d'un heroi conqueridor.

En Bane no havia estat prou fort per atendre el festí de la victòria on Qordis havia presentat a la nouvinguda a la resta dels estudiants, però l'havia vist diverses vegades a l'Acadèmia des de llavors. Era sorprenentment bella; era obvi que molts dels estudiants homes la desitjaven. Era igual d'obvi que diverses de les estudiants dones estaven geloses d'ella, encara que mantenien el seu ressentiment ben ocult pel seu propi bé.

La Githany era tan arrogant i cruel com era atractiva físicament, i la Força era excepcionalment forta en ella. En només un parell de setmanes ja havia desenvolupat una reputació per aixafar aquells que es ficaven en el seu camí. No era de sorprendre que s'hagués tornat ràpidament una favorita d'en Qordis i els altres Lords Foscos.

Res d'això realment li importava, però. Ell caminava pels passadissos, amb el cap baix, obrint-se pas cap a la biblioteca localitzada en les profunditats de l'Acadèmia. Estudiar els arxius li havia semblat la millor manera de complementar els ensenyaments dels mestres en les primeres fases del seu desenvolupament. Ara l'habitació freda, silenciosa lluny sota les plantes principals del Temple li oferia el seu únic lloc de refugi.

Poc sorprenentment, l'enorme habitació estava buida excepte pels grups de prestatgeries apilades de manuscrits aleatòriament ordenats i llavors oblidats. Pocs estudiants es molestaven a anar-hi. Per què malgastar el temps contemplant la saviesa dels antics quan podies estudiar als peus d'un Lord Fosc real? Fins i tot en Bane hi anava només com a últim recurs; els Mestres no malgastarien el seu temps amb ell més.

Però mentre estudiava minuciosament els textos antics, una part d'ell que havia cregut morta va començar a despertar de nou. El foc intern -la ràbia ardent que sempre havia estat la seva reserva secreta s'havia anat. Tot i així, encara que només lleument, el Costat Fosc li va cridar, i en Bane es va adonar que no estava preparat per abandonar-se. I així es va lliurar a l'estudi.

No estava permès als estudiants retirar registres de la sala de l'arxiu, així que en Bane feia totes les seves lectures allà. Ahir finalment va completar un llarg i detallat tractat d'un Lord Sith antic anomenat Naga Sadow sobre els usos de l'alquímia i els verins. Fins i tot en això, havia trobat petits grans de saviesa profunda que havia reclamat per a si mateix. A poc a poc la seva saviesa estava creixent.

Caminava lentament amunt i avall de les files, mirant als títols i autors, esperant trobar alguna cosa útil. Estava tan immers en la seva recerca que no es va adonar de la figura fosca, encaputxada que va entrar en els arxius i estava en silenci a l'entrada, observant-lo.

La Githany no va dir ni una paraula mentre l'home alt, d'espatlles amples errava pels arxius. Ell era físicament imponent; fins i tot sota les seves túniques àmplies els seus músculs eren obvis. Concentrant-se com li havien ensenyat els Mestres Jedi abans que els traís, va ser capaç de sentir el poder del Costat Fosc en ell; era destacablement poderós en la Força. Tot i així no actuava com un home que fos fort o poderós. Fins i tot aquí, lluny dels ulls de qualsevol altre, caminava encorbat, amb les espatlles caigudes.

Això era el que en Sirak podia fer a un rival, es va adonar ella. Això era el que li podia fer si ella anava en contra seva i perdia. La Githany tenia tota la intenció de desafiar a l'agraciat millor estudiant de l'Acadèmia... però només una vegada que estigués segura que podia derrotar-lo en l'anell de duels.

Hi havia buscat a Bane esperant aprendre dels seus errors. En veure'l ara, feble i trencat, es va adonar que seria capaç d'obtenir quelcom més d'ell que només informació. Normalment estaria recelosa d'aliar-se amb un altre estudiant, particularment un de tan fort com Bane. La Githany preferia treballar sola; sabia massa bé com de devastadores podien ser les conseqüències d'una traïció inesperada.

Però l'home que va veure era vulnerable, exposat. Estava sol i desesperat; no estava en posició de trair a ningú. Ella podia controlar-lo, utilitzar-lo com fos necessari i despatxar-lo quan hagués acabat.

Ell va agafar un llibre d'una de les prestatgeries i va caminar lentament sobre les taules. Ella va esperar que s'hagués assegut i comencés la seva lectura. Va prendre alè profundament i es va tirar enrere la seva caputxa, deixant que els seus llargs tirabuixons caiguessin per sota de les seves espatlles. Llavors va posar el seu somriure més seductor i es va moure.

En Bane acuradament va obrir les pàgines d'un volum antic que havia agafat de les prestatgeries dels arxius. Es titulava "Els Rakata i el Món Desconegut", i d'acord a la data era de feia gairebé tres mil anys estàndard. Però no era el títol o el tema el que li havia cridat l'atenció. Era l'autor: Darth Revan. La història d'en Revan era ben coneguda tant per Sith com per Jedi. El que intrigava a Bane era l'ús del títol de Darth.

Cap dels Sith moderns utilitzava el nom Darth, preferint la designació Lord Fosc. En Bane sempre havia trobat això confús, però mai havia preguntat als mestres sobre això. Potser en aquest volum d'un dels últims grans Sith a utilitzar la designació podria esbrinar per què la tradició havia caigut en desús.

Tot just havia començat a llegir la primera pàgina quan va escoltar a algú aproximar-se. Va mirar amunt per veure a l'aprenenta més nova de l'Acadèmia -Githany- caminant cap a ell. Estava somrient, fent que els seus trets característics ja destacables fossin encara més atractius. En el passat en Bane només l'havia vist des de la distància; de prop ella literalment treia l'alè. Mentre lliscava cap al seient al costat d'ell, el més lleu olor de perfum va delectar el seu nas, fent que el seu cor ja accelerat colpegés més ràpid.

-Bane -va murmurar ella, parlant baix fins i tot encara que no hi hagués ningú més en els arxius perquè se li molestés amb la seva conversa-. T'he estat buscant.

La seva afirmació li va agafar per sorpresa.

-Buscant-me? Per què?

Ella va posar una mà en el seu avantbraç.

-Et necessito. Necessito la teva ajuda contra Sirak.

La seva proximitat, el breu contacte amb el seu braç, i la seva seductora fragància va fer que li donés voltes el cap. Li va portar diversos moments esbrinar el que volia dir, però una vegada que ho va fer el seu sobtat interès en ell es va tornar obvi. Les notícies de la seva humiliació a mans del zabrak havien arribat les seves orelles. Hi havia anat per veure'l en persona, esperant poder aprendre alguna cosa que li evités caure víctima d'un fracàs similar.

-No puc ajudar-te amb Sirak -va dir ell, girant-se d'ella i enterrant la seva cara en el seu llibre.

La mà en el seu avantbraç suaument va prémer, i ell va mirar a dalt de nou. S'havia inclinat més a prop, i ell es va trobar a si mateix mirant just als seus ulls maragda.

-Si us plau, Bane. Només escolta el que he de dir.

Ell va assentir, sense estar segur de si seria tan sols capaç de parlar mentre ella estigués pressionant-lo tan a prop contra ell. Ell va tancar el llibre i es va girar lleugerament a la seva cadira per encarar-la millor. La Githany va fer un sospir agraït i es va inclinar lleugerament cap enrere. Ell va sentir una petita espurna de decepció mentre la seva mà lliscava des del seu braç.

-Sé el que t'ha passat a l'anell de duels -va començar ella-. Sé que tots creuen que en Sirak et va destruir; que d'alguna manera la derrota et va robar el teu poder. Puc veure que tu t'ho creus, també.

La seva cara havia pres una expressió de tristesa. No de pena, va quedar agraït. En Bane no volia això de ningú, especialment no d'ella. Però ella va mostrar una llàstima genuïna mentre parlava.

Quan ell no va contestar ella va prendre alè profundament i va continuar.

-S'equivoquen, Bane. No pots simplement perdre la teva habilitat de comandar la Força. Ningú de nosaltres pot. La Força és part de nosaltres; és part del nostre ésser. He escoltat informes del que li vas fer en aquell makurth. Això em va demostrar del que ets capaç. Va revelar el teu veritable potencial; demostrar que estaves beneït amb un do poderós. -Ella es va aturar. La seva mirada era intensa-. Potser creguis que has desaprofitat aquest do, o que l'has perdut. Però jo ho sé millor que ningú. Puc percebre el poder dins teu. Puc sentir-ho. Encara hi és.

En Bane negà amb el cap.

-El poder pot ser que estigui aquí, però la meva habilitat per controlar-lo s'ha esfumat. No sóc el que solia ser.

-Això no és possible -va dir ella, la seva veu suau-. Com pots creure això?

Encara que coneixia la resposta, va vacil·lar abans de contestar. Era una pregunta que s'havia fet a si mateix innombrables vegades mentre surava en el fluid ingràvid del tanc de bacta. Després de la seva derrota havia tingut multitud d'oportunitats d'esforçar-se amb la seva derrota, i finalment havia arribat a donar-se compte de què havia anat malament... encara que no de com arreglar-ho.

No estava segur de voler compartir la seva revelació personal amb una estranya virtual. Però a qui més li ho havia de dir? No als altres estudiants; certament no als mestres. I fins i tot encara que tot just coneixia la Githany, ella havia arribat a ell. Ella era l'única que ho havia fet.

Exposar la debilitat personal era una cosa que només un imbècil o un idiota arriscaria aquí a l'Acadèmia. Tot i així la dura realitat era que en Bane no tenia res a perdre.

-Tota la vida he estat conduït per la meva ràbia -va explicar ell. Va parlar baix, mirant cap a baix a la superfície de la taula, incapaç de mirar-la als ulls-. La meva ràbia em feia fort. Era la meva connexió amb la Força i el Costat Fosc. Quan Fohargh va morir, quan jo el vaig matar, em vaig adonar que vaig ser responsable de la mort del meu pare. El vaig matar a través del poder del Costat Fosc.

-I et vas sentir culpable? -va preguntar ella, de nou posant una mà suaument en el seu braç.

-No. Potser. No ho sé. -La seva mà era càlida; ell podia sentir la calor radiant a través de la tela de la seva màniga cap a la pell de sota-. Tot el que sé és que aquesta revelació em va canviar. La ràbia que em dirigia se'n va anar. I tot el que va quedar enrere va ser... bé... res.

-Dóna'm la teva mà. -La seva veu era tranquil·la, i en Bane va vacil·lar només un instant abans d'estendre el braç. Ella va agafar la seva mà amb les dues mans seves-. Tanca els teus ulls -li va ordenar ella, fins i tot mentre ella tancava els seus.

En la foscor es va tornar precisament conscient de com fermament havia apretat la mà: prement la carn tan fort que podia sentir el bategar del seu cor a través de les palmes de la mà. Era ràpid i ansiós, i el seu propi cor ja accelerat es va accelerar en resposta.

Va sentir un pessigolleig en els seus dits, quelcom més enllà del simple contacte físic. Ella estava aconseguint la Força.

-Vine amb mi, Bane -va xiuxiuejar ella.

Tot d'una va sentir com si s'estigués caient. No, no caient: enfonsant-se. Baixant en picat en un gran abisme, el buit negre dins del seu propi ésser. La freda foscor paralitzava el seu cos; va perdre tota sensació en les seves extremitats. Ja no podia sentir les mans de la Githany embolicades al voltant de les seves pròpies. Ni tan sols sabia si encara estava asseguda al seu costat. Estava sol en el gelat buit.

-El Costat Fosc és emoció, Bane. -Les seves paraules van arribar a ell des d'un llarg camí, lleus però inconfusibles-. Ràbia, odi, amor, luxúria. Això és el que ens fa forts. La pau és una mentida. Només hi ha passió. -Les seves paraules eren més fortes ara, prou fortes per ofegar el tamborineig del seu cor-. La teva passió encara hi és, Bane. Busca-la. Reclama-la.

Com en resposta a les seves paraules, les seves emocions van començar a brollar del seu interior. Va sentir ràbia. Fúria. Odi pur, polsant: odi cap als altres estudiants per excloure'l, odi cap als mestres per abandonar-lo. Més que a tots odiava a Sirak. I amb l'odi arribava la fam de venjança.

Llavors va sentir quelcom més. Una espurna; una espurna de llum i calor en la freda foscor. La seva ment es va precipitar i va agafar la flama, i per un breu instant va sentir el gloriós poder de la Força cremant a través d'ell una vegada més. Llavors la Githany va deixar anar la mà i se'n va anar, apagat-se com si merament ho hagués imaginat. Però no ho havia fet. Era real. Realment ho havia sentit.

Va obrir els ulls cautelosament, com un home despertant d'un somni que temia oblidar. Per l'expressió a la cara de la Githany, ell sabia que havia d'haver sentit alguna cosa, també.

-Com vas fer això? -va preguntar ell, tractant sense èxit d'evitar que la desesperació es notés en la seva veu.

-El Mestre Handa m'ho va ensenyar quan estava estudiant amb ell en l'Orde Jedi -va admetre ella-. Vaig perdre el toc amb la Força un cop, igual que tu ho has fet. Jo encara era una noia jove quan va ocórrer. La meva ment simplement no podia albergar una cosa tan vasta i infinita. Va crear un mur per protegir-se a si mateixa.

En Bane va assentir, romanent ferventment en silenci perquè ella pogués continuar.

-La teva ràbia encara hi és. Com ho està la Força. Ara has de trencar els murs que has construït al seu voltant. Has de tornar al principi i aprendre com connectar amb la Força un cop més.

-Com faig això?

-Entrenant? -va respondre la Githany, com si fos obvi-. Com si no aprèn un a utilitzar la Força?

La lleu esperança que la seva revelació havia calat dins d'ell va morir.

-Els Mestres ja no m'entrenaran més -va murmurar ell-. Qordis ho ha prohibit.

-Jo t'entrenaré -va dir la Githany tímidament-. Puc compartir amb tu tot el que he après dels Jedi sobre la Força. I el que sigui que aprengui del Costat Fosc dels Mestres puc ensenyar-t'ho, també.

En Bane va vacil·lar. La Githany no era cap Mestra, tot i així havia entrenat com una Jedi durant molts anys. Probablement coneixia molt de la Força que seria nou per a ell. Al final aprendria més amb la seva ajuda que sense. I tot i així alguna cosa li molestava de la seva oferta.

-Per què estàs fent això? -va preguntar ell.

Ella li va fer un somriure tímid.

-Encara no confies en mi? Bé. No hauries. Només estic en això per mi mateixa. No puc derrotar a Sirak jo sola. És massa fort.

-Diuen que ell és el Sith'ari -va murmurar en Bane.

-Jo no crec en les profecies -contraatacà ella-. Però té poderosos aliats. I els altres aprenents zabracs d'aquí són completament lleials a ell. Si alguna vegada vaig a desafiar-lo, necessito algú al meu costat. Algú poderós en la Força. Algú com tu.

Els seus motius tenien sentit, però encara hi havia alguna cosa que li molestava.

-Lord Qordis i els altres mestres no aprovaran això -li va advertir-. Estàs corrent un risc horrible.

-Els riscos són l'única forma de clamar les recompenses -va contestar ella-. A més, no m'importa el que pensin els mestres. Al final aquells que sobreviuen són els que miren per ells mateixos.

Li va portar a Bane un segon adonar-se per què les seves paraules li sonaven tan familiars. Llavors va recordar l'última cosa que en Groshik li havia dit abans que abandonés Àpatros. Al final cada un de nosaltres està sol en això. Els supervivents són aquells que saben com tenir cura de si mateixos.

-Tu m'ajudes a recuperar la Força, i jo t'ajudaré contra Sirak -va dir ell, estenent el seu braç. Ella el va agafar en el seu, llavors es va aixecar per anar-se'n. Bane va mantenir la seva adherència, forçant-la a seure. Hi va haver una lluentor perillosa en els seus ulls, però ell no la va deixar marxar.

-Per què vas deixar als Jedi? -va preguntar ell.

La seva expressió es va suavitzar, i ella va moure el cap. Va estendre la seva mà lliure i la va posar suaument sobre la seva galta.

-No crec que estigui del tot preparada per compartir això amb tu.

Ell va assentir. No necessitava pressionar-la ara, i sabia que no s'havia guanyat el dret encara.

La mà sobre la seva galta va caure, i ell va deixar anar el seu braç. Ella li va donar una altra mirada avaluadora, llavors es va alçar i es va allunyar caminant amb passos bruscos, decidits. Ella mai va mirar enrere, però en Bane estava content amb seguir els seus malucs gronxant-se fins que va estar fora de la vista.

La Githany sabia que ell l'estava observant fer la seva sortida. Els homes sempre l'observaven; estava acostumada.

Després de tot, va sentir que la trobada havia anat bé. Per mig segon al final -quan ell havia rebutjat deixar anar el seu braç- s'havia preguntat si l'hauria subestimat. El seu desafiament l'havia agafat amb la guàrdia baixa; havia esperat a algú feble i servil. Però una vegada que havia mirat en els seus ulls s'havia adonat que estava aferrant-se a ella de desesperació i por. Una única trobada i ell ja no podia suportar deixar-la marxar.

Fins i tot encara que ella havia estat amb els Sith només poc temps, els camins del Costat Fosc se li van fer naturals. No sentia pena o llàstima per ell; la seva vulnerabilitat només li feia més fàcil de controlar. I al contrari que els Jedi, la Germandat de la Foscor recompensava l'ambició. Cada rival que feia caure provava la seva vàlua i elevava el seu estatus entre els Sith.

En Bane seria l'eina perfecta per fer caure als seus rivals, va pensar ella. Ell era increïblement poderós en la Força. Fins i tot més poderós del que s'havia adonat al principi. Havia estat sorpresa del poder que havia sentit al seu interior. I ara estava completament a la seva mercè. Ella només havia d'assegurar-se que seguia sent així.

El guiaria lentament, sempre mantenint-lo just per darrere de les seves pròpies habilitats. Era un joc perillós, però un que sabia que podia jugar bé. El coneixement era poder, i ella sola controlava quin coneixement obtindria ell. Li ensenyaria, el lligaria, el retorçaria a la seva voluntat, llavors l'utilitzaria per aixafar a Sirak. I llavors, si sentia que en Bane s'estava tornant massa poderós, ella el destruiria, també.

La nit havia caigut sobre Korriban; les torxes escopint llum exercien esgarrifoses ombres en els passadissos de l'Acadèmia. En Bane es va obrir pas a través d'aquests passadissos embolicat en una capa negra, poc més que una ombra ell mateix.

Estava prohibit que els aprenents deixessin les seves habitacions després del toc de queda, un dels passos que en Qordis havia donat per reduir les morts «inexplicables» que semblaven ser massa comunes en les acadèmies poblades d'estudiants rivals del Costat Fosc. En Bane sabia que si l'agafaven, el càstig seria sever. Però aquesta era l'única hora en què podia actuar sense por de ser vist pels altres estudiants.

Va caminar a través de la planta de dormitoris que albergava als estudiants fins que va arribar a les escales que portaven als nivells superiors i a les habitacions dels Mestres. Mirà ràpidament de costat a costat, mirant les ombres intermitents sobre els murs de pedra. Es va aturar, escoltant el so de qualsevol que pogués agafar-lo en els passadissos. Hi havia memoritzat les rutes dels sentinelles nocturns que patrullaven els passadissos després de la foscor; sabia que passaria gairebé una hora abans que tornessin en aquesta planta del temple. Però hi havia molts altres subordinats -personal de cuina, netejadors, encarregats- que servien a les necessitats de l'Acadèmia i podien estar vagant per allà.

Escoltant només silenci, va procedir a pujar les escales. Es va obrir pas ràpidament per l'habitació personal d'en Qordis, d'alguna manera alleujat de veure que fins i tot el Mestre Sith sentia la necessitat de tancar amb clau la seva porta a la nit. Va continuar passant una altra mitja dotzena de portes, detenint-se només quan va arribar l'entrada de l'habitació del Mestre d'espases.

Va colpejar una vegada amb suavitat, amb cura de no despertar els altres. Abans que pogués colpejar una segona vegada, la porta es va lliscar en obrir-se per revelar al twi'lek. Per mig segon, en Bane va pensar que havia d'haver estat a l'altre costat esperant-lo. Però això era impossible, és clar. El més probable era que els reflexos altament afinats del Mestre d'espases haguessin reaccionat al primer cop tan ràpidament que ja havia creuat l'habitació i obert la porta per a quan anava a arribar el segon cop.

Estava vestit amb un parell de pantalons, però el seu tors estava nu, mostrant el seu pit cicatritzat i tatuat. La seva expressió confusa confirmà la presumpció d'en Bane que el Mestre d'espases no sabia que havia de venir, i la velocitat amb la que va estendre el braç per agafar-lo i llançar-lo dins de l'habitació va confirmar les seves sospites sobre els seus extraordinaris reflexos.

Abans que en Bane tan sols s'adonés del que estava passant, la porta estava tancada amb clau darrere d'ell, segellant als dos junts a la petita habitació, fosca. El seu hoste va encendre un petit bastó de llum en un prestatge al costat del llit i es va girar per mirar al seu convidat sense invitació.

-Què fas aquí? -va xiuxiuejar ell, mantenint baixa la seva veu.

En Bane va vacil·lar, insegur de quant dir-li. Havia estat pensant en l'oferta de la Githany, i el que li havia dit. Havia decidit que ella tenia raó: havia de mirar per a si mateix si anava a sobreviure. Això significava que ell havia de ser qui abatés a Sirak, no ella.

-Vull que m'entreni de nou: -va murmurar en Bane-. Vull que m'ensenyi tot el que sap sobre l'art del combat de sabre làser.

En Kas'im negà amb el cap en resposta, però en Bane va pensar que percebia un breu dubte abans que ho fes.

-Qordis mai ho permetrà. Ha deixat molt clar que cap dels Mestres ha de desaprofitar més temps en tu.

-No vaig creure que hagués de respondre a Qordis -contraatacà en Bane-. No són tots els mestres iguals en la Germanor de la Foscor?

Era una apel·lació òbvia a l'orgull del Mestre d'espases, i el twi'lek fàcilment ho va reconèixer pel que era. Va somriure, entretingut pel desvergonyiment d'en Bane.

-És força cert -va admetre ell-. Però aquí a Korriban els altres Lords defereixen en Qordis. Evita... complicacions.

-Qordis no té per què saber-ho -va assenyalar en Bane, posant el seu cor en el fet que en Kas'im no l'hagués rebutjat obertament encara-. Entreni'm en secret. Podem veure'ns a la nit al sostre del temple.

-Per què faria això? -va preguntar el twi'lek, creuant els braços musculats-. Demanes els ensenyaments d'un Lord Sith, però què m'ofereixes a canvi?

-Coneix el meu potencial -va pressionar en Bane-. Qordis m'ha fet a un costat. Si tinc èxit ara, no pot emportar-se el mèrit. Si em converteixo en un guerrer expert per a la Germanor, Lord Kaan sabrà que vostè va ser qui em va entrenar. I si fracasso, ningú sospitarà mai que vostè va ser part d'això. No té res a perdre.

-Res excepte el meu temps -va contestar l'altre, rascant-se el mentó-. Has oblidat la voluntat de lluitar. Ho has demostrat contra en Sirak. -Els seus lekku estaven tremolant molt lleugerament, i en Bane s'ho va prendre com un senyal que, malgrat les seves paraules, estava considerant seriosament l'oferta.

De nou, en Bane va dubtar. Quant s'atrevia a revelar? Encara tenia planejat deixar a la Githany ensenyar-li sobre la Força i els camins del Costat Fosc. Però s'havia adonat que si ella era la seva única mestra, sempre estaria per sota d'ella en poder. I si volia ser ell qui abatís a Sirak, necessitaria a Kas'im per ajudar-lo... i necessitava evitar que ella ho esbrinés.

-La meva voluntat de lluitar ha tornat -va dir ell finalment, decidint no revelar la involucració de la Githany en la seva resurrecció sobtada-. Estic preparat per abraçar el poder del Costat Fosc.

En Kas'im va assentir.

-Per què estàs fent això?

En Bane sabia que aquesta era la prova final. En Kas'im era un Lord Fosc dels Sith. El seu talent i habilitats estaven reservades per a aquells que un dia s'alçarien i s'unirien als Mestres en la Germanor de la Foscor. Volia quelcom més d'en Bane per demostrar que estava realment preparat per això. Volia demostrar que Bane ho mereixia.

-Vull venjança -va contestar en Bane després d'una acurada consideració-. Vull destruir a Sirak. Vull aixafar-lo com un insecte sota el taló de la meva bota.

El Mestre d'espases va somriure en una satisfacció ombrívola davant la seva resposta.

-Començarem demà.

Següent