CAPÍTOL
6
En Jacen es va aixecar suaument de l'abraçada
de la Força, com qui s'aixeca a poc a poc i a disgust després d'estar surant en
les càlides aigües d'una deu termal. Va fer una pausa abans d'incorporar-se del
tot al món de la quotidianitat, gaudint per un moment de la unitat luxuriant i
lluent de tots els éssers vius; i, després, es va posar el seu ego com qui es
posa un vestit; es va posar dins de si mateix, per així dir-ho, i va obrir els
ulls.
-Has tingut èxit? -li va preguntar la
Vergere.
Els bigotis com plomes de l'estrany ésser
flotaven agitats per una brisa estranya, per un vent carregat de calor i d'una
densa olor de restes orgàniques. Havien fugit de Coruscant en una nau de corall
yuuzhan vong, un navili d'interior resinós que semblava un gelat a mig fondre i
la ventilació feia olor de mitjons suats.
-Crec que els he trobat -va dir en
Jacen-. Vaig tocar a la meva mare, i sé que ella em va reconèixer. Però se'ns
va tallar el contacte de sobte, no sé per què. I crec que potser he arribat
fins al meu oncle... el meu Mestre, Luke. I he tocat breument a la meva germana
-Arrufà les celles, ja que aquell record neguitós pertorbava la sensació
d'harmonia que li havia produït la seva connexió amb la Força-. Però estava
mantenint un enfrontament... crec que una batalla contra els yuuzhan vong. Vaig
tallar la connexió per no produir-li una distracció que podria ser mortal per a
ella.
La preocupació per la Jaina li
rosegava la ment.
-Potser no ho hauria d'haver fet.
Potser hauria d'haver seguit amb ella, intentant enviar calma i força.
-Has pres una decisió, sense
coaccions -va dir la Vergere-. Que ara posis en dubte aquesta decisió, no només
és inútil sinó que és perjudicial. Aquests dubtes encadenen la ment a un cercle
sense fi d'especulacions inútils i d'autoacusacions. Has d'estar preparat per
viure les conseqüències de les teves decisions, siguin quines siguin.
-La cosa és diferent quan les
conseqüències van a recaure sobre la teva germana -va dir en Jacen.
La diminuta Vergere es va inclinar
cap a ell. Les articulacions dels seus genolls inverses van pujar per darrere
d'ella d'una manera estranya.
-L'ascensió o la caiguda d'una
civilització pot dependre d'una decisió presa en una fracció de segon. En un
dia hi ha molts segons. De quants segons et pots penedir? De quantes decisions?
-Només de les dolentes -va dir en
Jacen.
-I si no saps immediatament si la
decisió ha estat bona o dolenta? I si trigues cinquanta anys a descobrir la
resposta?
En Jacen se la va quedar mirant.
-Cinquanta anys -va dir-. Jo no tinc
ni vint. Cinquanta anys és un termini que no em puc ni imaginar.
Els ulls oblics de la Vergere llambrejaven
com les ones d'una superfície d'aigua freda i fosca. En la seva veu hi havia
una tristesa inextingible.
-Fa cinquanta anys, jove Jedi, jo
vaig prendre una decisió -va dir-. Les conseqüències d'aquesta decisió s'han
anat encadenant al llarg dels anys, fins ara. I encara no sé si la decisió que
vaig prendre va ser l'encertada.
-Quina decisió va ser aquesta? -va
preguntar en Jacen.
-La decisió que va provocar aquesta
guerra -va dir la Vergere. Una tremolor va recórrer les seves plomes-. Veuràs,
jo sóc responsable de tants combats, de tant patiment, de tanta mort. I tot per
una decisió que vaig prendre fa cinquanta anys a Zonama Sekot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada