Ylèsia (II)

Anterior

II 

La forma pàl·lida del creuer Ralroost surava en brillant contrast sobre les selves verdes de Kashyyyk que es trobaven per sota d'ell, amb la immaculada pintura blanca del seu casc com a prova que el creuer d'atac servia com a vaixell insígnia d'un almirall de la flota i es mantenia segons els estàndards que corresponien al seu rang. Al voltant del creuer s'agrupaven els elements de tota una flota -fragates, creuers, destructors estel·lars, vaixells de càrrega, naus-hospital, naus de suport, i vols de caces estel·lars en patrulla-, tots en formació i preparats per a la seva següent excursió en l'espai controlat pels yuuzhan vong.

En Jacen Solo va mirar els elements de la flota pul·lulant a través del finestral davanter de la llançadora. Els contorns dels vaixells de guerra semblaven d'alguna manera massa durs, massa definits, una mica alienígenes, mancades dels contorns més suaus de les formes de vida orgàniques a les quals s'havia acostumat mentre era presoner dels yuuzhan vong.

-Algú vol apostar? -va dir la veu de la seva germana-. On serà la pròxima incursió? L'espai Hutt? Duro? Yavin?

-M'agradaria veure Yavin de nou -va dir en Jacen.

-No un cop hagis vist el que els vong li han fet.

Es va tornar davant el to amarg de la veu de la Jaina. Ella estava dreta lleugerament darrere d'ell, la seva decidida mirada dirigida cap al Ralroost. Portava la insígnia de comandant fixa al coll del seu vestit d'uniforme, i un sabre de llum penjant del seu cinturó.

Yavin era la nostra infantesa, va pensar en Jacen. I els Yuuzhan Vong s'havien emportat aquesta infantesa, i a Yavin amb ella, i convertit la Jaina en una dona adulta, dura i trencadissa alhora, disposada a tot, i amb poca paciència per a qualsevol cosa que no fos conduir el seu esquadró contra el enemic.

L'Espasa dels Jedi. Això era el que l'oncle Luke l'havia nomenat en la cerimònia quan l'havia ascendit al rang de Cavaller Jedi. Un foc que cremarà als teus enemics, una foguera que guiarà als teus amics. Això era el que en Luke havia dit.

-Personalment, jo penso que serà l'espai Hutt -va dir la Jaina-. Els yuuzhan vong han estat al seu aire a l'espai Hutt durant massa temps.

La teva vida és inquieta i no coneixeràs mai la pau, encara que et beneiran per la pau que duràs a uns altres.

En Luke també havia dit això. En Jacen va sentir l'impuls de confortar a la seva germana, i va posar un braç al voltant de les seves espatlles. Ella no va rebutjar el toc, però tampoc el va acceptar: Jacen sentia com si el seu braç estigués envoltant una forma feta de duracer endurit.

En Jacen va pensar que no li importava si ella acceptava o rebutjava la seva ajuda. Ell li faria arribar la seva ajuda tant si ella volia com si no. En Luke li havia ofert la possibilitat d'escollir les seves assignacions, i ell havia escollit la que el posava prop de la Jaina.

Quan l'Ànakin va morir, i al mateix temps en Jacen va ser fet presoner pels yuuzhan vong, la Jaina s'havia permès deixar-se superar per la desesperació. El Costat Fosc l'havia reclamat, i encara que ella havia aconseguit escapar d'aquest abisme, seguia sent més fràgil del que a Jacen li hauria agradat. S'havia convertit en un espectre, posseïda per la mort, pels records d'en Chewbacca i l'Ànakin i l'Anni Capstan i tots els molts milers que havien mort. En Jacen s'havia horroritzat quan la Jaina li va dir que no esperava sobreviure a la guerra.

No es tractava de desesperació, insistia ella; havia vençut la desesperació quan va vèncer al Costat Fosc. Era simplement una apreciació realista de les probabilitats.

En Jacen havia volgut protestar que si esperes la mort, no lluitaràs per la vida. I per això es va oferir per a la missió amb la flota a Kashyyyk, decidit a què si la Jaina no lluitava al màxim per conservar la seva vida, ell lluitaria aquesta batalla en nom seu.

-Jo penso que Yavin és una bona aposta per al pròxim cop -va dir una altra veu-. Hem tingut esquadrons netejant invasors yuuzhan vong fora de la Ruta Hydiana, com si ens estiguessin preparant el camí. Aviat podríem trobar-nos avançant en aquesta direcció.

En Corran Horn va caminar pel finestral. El comandant de l'Esquadró Murri portava un malmenat uniforme de coronel que datava de les guerres contra l'Imperi.

-Yavin -va dir-, Bimmiel, Dathomir... algun lloc de per allà.

Un cortès xiuxiueig va assenyalar una discordança.

-Enz oblidem que tenim l'enemic enrere -va xiuxiuejar la Saba Sebatyne-. Zi prenem Bimmisaari i Késsel l'enemic quedarà partit en doz.

-Això seria una batalla important -va dir en Corran-. No tenim les forces per lluitar una batalla així.

-Encara... -va dir la Jaina, i a través del seu vincle de bessons en Jacen sentia el poder ferotge del seu càlcul. Probablement comptava amb el dia en què la Nova República tindria el poder per passar a l'ofensiva, i amb prou feines podia esperar.

L'Espasa dels Jedi volia colpejar al cor de l'enemic.

La llançadora va lliscar per la badia d'atracada del Ralroost i es va posar sobre el seu tren d'aterratge. El pilot droide, un cap i un tors de metall subjectat amb cables a la consola d'instruments, va obrir les portes de la llançadora. El seu cap va girar netament sobre les seves espatlles per mirar-los.

-Espero que hagin gaudit del seu passeig, Amos. Si us plau, vagin amb compte de no ensopegar en sortir.

Els quatre Jedi van sortir de la llançadora a la immaculada coberta de l'almirall Kre'fey. Dotzenes de persones es trobaven allà ocupades, muntant en aerocarretilles, o treballant en caces estel·lars. La majoria eren peluts bothans, però entre ells hi havia un bon nombre d'humans i altres espècies de la galàxia. En Jacen va ser sobtadament conscient que ell era l'única persona present sense uniforme militar.

Van caminar cap a la mampara, les comportes de seguretat obertes conduïen cap al centre de control de la nau. Sobre les portes obertes hi havia un senyal:

Què puc fer avui per fer mal als yuuzhan vong?

Aquesta era la que l'almirall Kre'fey deia la seva Pregunta Nombre U, que tothom sota el seu comandament havia de preguntar-se cada dia.

En uns moments, va pensar en Jacen, sentiria una resposta en aquesta pregunta.

En Jacen va aixecar el cap en travessar les comportes de seguretat, i en l'altre costat va veure la Pregunta Numero Dos d'en Kre'fey.

Com puc ajudar el meu bàndol a fer-se més fort?

La resposta en aquesta pregunta seria una mica més difícil de trobar.

Els quatre Jedi es van presentar davant Snayd, l'ajudant de l'almirall Kre'fey, que els va conduir a una sala de conferències. En Jacen va seguir als altres a l'interior, i en la tènue llum va veure en primer lloc a l'almirall bothan Traest Kre'fey, que destacava en virtut del rar color del seu pelatge, del mateix blanc brillant que la pintura del Ralroost. Quan els ulls d'en Jacen es van ajustar a la foscor de la cambra va poder veure a altres oficials militars, incloent al general Farlander, i a un altre grup de Jedi que es trobaven aquarterats en el creuer. Alema Rar, Zekk, i Tahiri Veila. En Jacen va sentir l'acollidora presència dels altres saludant-lo en la Força, i ell va enviar la seva pròpia càlida resposta.

-Salutacions! -En Kre'fey tornà les salutacions dels tres Jedi militars, i va avançar per estrènyer la mà d'en Jacen-. Benvingut al Ralroost, jove Jedi.

-Gràcies, Almirall.

Al contrari que altres comandants de l'exèrcit, en Kre'fey havia estat disposat a treballar amb els Jedi en el passat, i havia enviat una petició específica al Luke Skywalker demanant més guerrers Jedi.

-Espero que pugueu ajudar-nos en aquesta propera missió -va dir l'almirall.

-Per això som aquí, senyor.

-Molt bé! Molt bé. -En Kre'fey es va tornar cap als altres-. Si us plau, seieu. Començarem quan el Mestre Durron s'uneixi a nosaltres.

En Jacen es va asseure en una butaca al costat de la Tahiri Veila, deixant que el cuir suau i llis abracés el seu cos. La petita Jedi rossa li va dedicar un somriure tímid, amb els seus peus nus girant sobre la catifa sota ella.

-Com ho portes? -va preguntar ell.

Els seus grans ulls amples van semblar pensatius mentre ella considerava la pregunta.

-Estic millor -va dir ella-. La fusió està ajudant molt.

La ferotge i impulsiva Tahiri havia estimat al germà d'en Jacen, l'Ànakin, i havia estat present a Myrkr quan l'Ànakin va trobar la seva heroica mort. Devastada per la mort de l'Ànakin, el seu ardent caràcter havia estat a punt d'apagar-se. S'havia tancat en si mateixa, i encara que havia continuat funcionant com a Jedi, era com si només estigués deixant-se portar. La seva personalitat impetuosa havia deixat pas a una jove dominada, ominosament callada.

Havia estat la Saba Sebatyne, la líder rèptil de l'Esquadró dels Cavallers Salvatges, compost íntegrament per Jedi, qui havia suggerit que la Tahiri hauria de ser enviada a Kashyyyk per unir-se a l'almirall Kre'fey. En Kre'fey volia tants Jedi com fos possible sota el seu comandament, per formar una fusió Jedi de la Força en el combat, amb tots els Jedi units entre si a través de la Força i actuant com un. La Saba insistia que la fusió de la Força ajudaria a una ment ferida a curar-se, conduint a un Jedi adolorit cap a la llum i la curació.

Pel que semblava la Saba havia tingut raó.

-M'alegra saber que estàs millorant -va dir en Jacen. La seva pròpia experiència amb la fusió, a Myrkr, havia estat més ambigua: si bé amplificava les habilitats Jedi, també engrandia qualsevol desacord que existís entre ells.

La Tahiri va oferir un somriure ràpid a Jacen i li va donar breument uns copets al braç.

-M'alegro que estiguis aquí, Jacen.

-Gràcies. Jo volia ser aquí. Sembla que és aquí on sóc necessari.

Volia experimentar la fusió de nou. Creia que podria ensenyar-li molt.

Les portes es van obrir lliscant, Kyp Durron va entrar, i de seguida l'estat d'ànim de la sala va semblar canviar. Algunes persones, va pensar en Jacen, portaven una mena d'aura amb ells. Si un es trobava amb la Cilghal, sabia de seguida que estava en presència d'una sanadora compassiva, i en Luke Skywalker irradiava autoritat i saviesa.

Quan un mirava a Kyp Durron, sabia que estava veient una arma enormement poderosa. En Jacen va desitjar no saber com d'erràtica que havia estat aquesta arma.

El Jedi, de cabell fosc i més edat, portava un uniforme d'estil de la Nova República sense cap insígnia, per mostrar que liderava un esquadró format només per voluntaris, que lluitava al costat de les forces militars però no era formalment una part d'elles.

Kyp i la seva unitat, la Dotzena, sempre havien seguit el seu propi camí. Ells no volaven amb Kre'fey perquè estiguessin sota les seves ordres, sinó perquè ells ho havien decidit així.

En Kyp i l'almirall van intercanviar les salutacions.

-Em sap greu arribar tard, almirall -va dir en Kyp. Va mostrar la tauleta de dades que portava en una mà-. Estava aconseguint els últims informes d'intel·ligència. I, uh... -dubtà-... algunes de les dades eren força interessants.

-Molt bé, Mestre Durron. -En Kre'fey es va tornar cap als altres-. El Mestre Durron ha presentat un pla d'acció contra l'enemic. Com està totalment en la línia de les nostres fites operacionals establertes pels almiralls Sovv i Ackbar, jo li he donat la meva aprovació provisional. Vaig pensar de presentar-lo davant els meus comandants superiors, i a vosaltres, comandants d'esquadró, per veure si tenien alguna cosa que afegir.

En Jacen mirà la Tahiri, sobresaltat. Ella era un comandant d'esquadró? Els seus peus tot just arribarien als pedals de control a la cabina d'un caça estel·lar.

I llavors, quan va comprendre el que acabava d'escoltar, intercanvià una ràpida mirada amb la seva germana. Els plans d'en Kyp Durron, en el passat, havien estat agressius en extrem; a Sernpidal havia enganyat la Jaina i l'exèrcit de la Nova República per destruir una nau matriu yuuzhan vong, deixant d'aquesta manera a innombrables yuuzhan vong encallats a l'espai intergalàctic, condemnant-los a una freda i perllongada mort.

Es deia que en Kyp havia canviat en els mesos transcorreguts des de llavors, i s'havia unit a l'Alt Consell que aconsellava al Cap d'Estat i vigilava les activitats dels Jedi. Però en Jacen estava preparat per a examinar acuradament qualsevol pla proposat per Kyp Durron abans de decidir-se a aprovar-lo.

En Kre'fey va abandonar el seu lloc al capdavant de la sala i es va asseure en una butaca amb aspecte de tron. En Kyp va inclinar el cap davant l'almirall, i després va examinar als altres amb els seus ulls foscos. En Jacen es va adonar de la fermesa de propòsit d'en Kyp, de la seva convicció.

També pensava que era bona idea ser caut davant la convicció d'en Kyp.

-Quan els Vong ens van atacar -va dir en Kyp-, ja els hi havien preparat el camí. Ja tenien agents col·locats, tant yuuzhan vong emmascarats com traïdors com la Viqi Shesh. I després de la nostra primera trobada amb els yuuzhan vong, l'enemic es va trobar que hi havia desenes de milers de persones disposades a col·laborar amb ells atacant i esclavitzant als seus conciutadans galàctics.

Va arronsar les espatlles.

-No pretenc especular per què la Brigada de la Pau i la seva mena ha escollit treballar amb els invasors. Potser alguns simplement són covards, potser alguns van ser comprats, potser alguns no tenien una altra opció. Jo suposo que la majoria d'ells són oportunistes que pensen que estan al costat guanyador. Però sí que sé això: fins ara no hi ha hagut cap càstig real per estar disposat a trair la Nova República i treballar amb els invasors. -Les llums ambarines de la sala van brillar als ulls d'en Kyp-. Proposo que infligim aquest càstig -va dir fermament-. Proposo que copegem a la Brigada de la Pau just al centre del seu poder. Dic que fem una incursió a Ylèsia, la capital, destruïm el govern col·laboracionista, i mostrem a tota la galàxia que hi ha un càstig per a la col·laboració amb els yuuzhan vong, i que el càstig és dur.

Hi va haver un moment de silenci, i en Jacen es va tornar de nou cap a la Jaina. Tenies raó, va pensar. Espai Hutt, després de tot.

Corran Horn va aixecar una mà.

-Quin tipus d'oposició podríem esperar?

En Kyp va estrènyer la tauleta de dades a la mà, i diversos holos presos clandestinament es van projectar a la paret darrere d'ell.

-No tenim cap presència permanent d'intel·ligència a Ylèsia -va dir-, però l'exportació més rendible d'Ylèsia és l'espècia brillestim, i diversos agents de la Nova República han explorat el planeta fingint ser tripulació dels vaixells mercants. Informen de pocs guerrers yuuzhan vong; la majoria dels vong a terra semblen ser membres de la casta dels administradors que ajuden a la Brigada de la Pau a dirigir el seu govern.

»No hi ha hagut cap flota yuuzhan vong en òrbita des de la conquesta original, encara que de vegades elements de la flota vong, principalment coralites i els seus transports, passen pel sistema d'Ylèsia de camí a alguna altra banda. El que tenim en canvi és el propi exèrcit de la Brigada de la Pau; els yuuzhan vong estan intentant convertir els brigadistes en un govern «independent», amb la seva pròpia flota. També estan fent servir els rèdits del brillestim per contractar mercenaris. Aquestes són les estimacions dels agents del que podem trobar-nos.

Més figures van aparèixer a la pantalla.

-Principalment caces estel·lars, una barreja heterogènia -va continuar en Kyp-. Hi ha més o menys una dotzena de naus capitals; Intel·ligència pensa que probablement estiguessin en dic sec en llocs com Gyndine i Obroa-skai quan els vong els van capturar. Els vong van completar llavors les reparacions amb el treball dels esclaus i van donar les naus als seus aliats.

-Sembla fàcil -va dir la Tahiri suaument a cau d'orella d'en Jacen-. Però jo ja no crec en allò fàcil.

En Jacen va assentir. Ell tampoc es podia permetre creure en allò fàcil.

En Kre'fey es va aixecar de la cadira.

-Excel·lent, Mestre Durron! -va dir amb una veuassa-. Assignaré recursos de la flota per a això, incloent naus interdictor; prou per assegurar que aquesta anomenada flota no pugui escapar! Quinze esquadrons de caces estel·lars! Tres esquadrons de naus capitals; superarem en nombre a l'enemic per tres a un! -va alçar una mà de pelatge blanc i llavors va tancar els dits junts, com si capturés una flota enemiga en el seu puny-. I llavors ens asseurem sobre l'enemic i esborrarem la seva capital des de l'òrbita.

En Jacen sentir una vacil·lació mental de cada Jedi a la sala. Fins i tot la cara d'en Kyp Durron reflectia incertesa.

La veu de la Tahiri va interrompre a l'instant.

-I què passa amb les baixes civils?

En Kre'fey va fer un gest de disculpa.

-La població d'Ylèsia és molt dispersa -va dir-. Els civils eren esclaus dels hutts, que treballaven en les plantes d'empaquetament de brillestim disperses per la regió, i ara són esclaus dels vong... o de la Brigada de la Pau, és difícil distingir-ho. La ciutat que els Brigadistes de la Pau estan fent servir com a capital es deia Colònia U, però ara és Ciutat de la Pau, i hi ha pocs esclaus allà. La majoria dels habitants de la ciutat són col·laboradors, i ells són culpables per definició.

En Kyp Durron va fer una mirada solemne a la seva tauleta de dades.

-Els últims informes informen de barracons d'esclaus per tota la Colònia U. Estan construint palaus per als líders de la Brigada de la Pau, i un edifici per allotjar el seu Senat. -Va fer una pausa-. I estaven excavant un refugi molt gran, per si de cas algú intentava un bombardeig orbital.

-La destrucció seria terriblement aleatòria -va dir la Tahiri.

En Kre'fey assentir, i després va caminar cap a ella i la va mirar amb el que semblava ser gran respecte.

-Jo estimo les tradicions Jedi de compassió amb l'innocent, i de combat personal precís amb un enemic -va dir-. Però la meva pròpia gent no té el vostre entrenament. Seria un perill massa gran enviar-los al planeta per separar l'innocent del culpable, i jo no vull perdre les bones tropes en una lluita en terra quan puc aconseguir la missió en la seguretat de l'òrbita. -En Kre'fey es va tornar cap a Kyp-. Tot el que aquest refugi requeriria és augmentar la potència de foc, i llavors els tindrem a tots ells d'un sol cop. -Els seus ulls van viatjar d'un Jedi al següent-. Recordeu amb qui estem tractant. Ells van destruir mons sencers sembrant-los amb formes de vida alienígenes des de l'òrbita. Penseu tan sols en el que van fer a Ithor. El que farem nosaltres és misericordiós en comparació. -Capcinejà tristament-. I aquests esclaus estaran morts de totes formes, en d'un any o dos, només per l'excés de treball.

En Jacen podia veure la lògica en l'argument d'en Kre'fey -i havia d'admirar a un poderós i important almirall de la flota que es molestava a embrancar-se en un debat seriós amb una joveneta de quinze anys- però també podia veure el revers de la posició d'en Kre 'fey. Matar civils era una cosa que feia l'enemic. El fet que els civils fossin esclaus feia les seves morts encara més injustes; les forces de la Nova República haurien d'estar alliberant als esclaus, perquè fins i tot si els hutts tornessin no tinguessin cap obrer per les seves maleïdes fàbriques...

-Llavors capturem al govern -va dir en Jacen, verbalitzant la idea al mateix temps que se li passava pel cap.

En Kre'fey el va mirar amb sorpresa.

-Jacen? -va dir.

En Jacen va alçar el rostre per mirar a Kre'fey.

-Si capturéssim al govern dels brigadistes, i els portéssim a judici i els desterraríem a algun planeta presó, no seria aquest un cop de propaganda més fort que simplement bombardejar-los? -Forçà un somriure-. Tots estaran en un refugi, cert? Com vostè diu, això hauria de facilitar les coses.

-En Jacen té una mica de raó -va dir en Kyp, mirant-lo per sobre de les espatlles d'en Kre'fey-. Si destruïm la Ciutat de la Pau, fem un anunci i després aquest s'oblida. Però si portéssim als traïdors a judici, això estaria a l'HoloRed durant setmanes. Qualsevol que estigués pensant a canviar de bàndol s'ho pensaria dues vegades, i qualsevol col·laborador s'estaria agitant en les seves botes.

-No només això -va dir en Jacen-, sinó que un equip podria aterrar a Ciutat de la Pau per convertir-se en la presència permanent de la nostra intel·ligència a la capital enemiga, i potser per organitzar la resistència allà.

L'allargat cap d'en Kre'fey va passar d'en Jacen a Kyp i de nou a Jacen. Es va acariciar pensatiu el pelatge blanc de la barbeta.

-Això requereix una missió més detallada; potser no comprengueu com més de detallada. Amb el pla original hi ha molt poques coses que puguin fallar. Arribem al sistema, ens enfrontem, obtenim la nostra victòria, i marxem. Si l'enemic és massa fort, ens retirarem sense lluitar. Però amb la idea d'en Jacen necessitaríem transports, naus de desembarcament, forces de terra. Si les coses en terra es torcessin, tindríem moltes baixes simplement per treure a la nostra gent d'allà. Si les coses sortissin malament sobre el planeta, podríem veure'ns obligats a deixar abandonats allà les forces de terra.

-Senyor -va dir la Jaina-, m'ofereixo a liderar les forces de terra.

L'Espasa dels Jedi, va pensar en Jacen, dirigint-se directa al cor.

En Kyp es va tornar cap a la Jaina, amb veu vacil·lant.

-Jo, uh -per una vegada a la vida en Jacen va tenir el privilegi de veure a Kyp Durron avergonyit-. Realment no crec que això sigui una bona idea, Escuradents.

Els ulls de la Jaina es van encendre, però la seva veu estava molt controlada.

-No has de ser tan protector amb mi, Mestre Durron -va dir.

La sorpresa va deixar parat a Jacen. Es va adonar que aquí hi havia una història, alguna cosa entre la Jaina i en Kyp que ell no havia sabut que existís.

Vaja, això sí que és interessant.

-Ep, no es tracta d'això -va dir en Kyp apressadament-. Simplement és que... -Consultà el seu datapad-. Les últimes notícies d'Ylèsia indiquen que tens una relació personal amb, ah, un dels nostres potencials presoners. -I, com la indignació de la Jaina augmentava, en Kyp es va tornar cap a Jacen amb la seva torbació aprofundida-. I en Jacen també, és clar.

-Jacen també? -va preguntar la Jaina, irada.

En Kyp va mirar de nou tauleta de dades i va arronsar les espatlles.

-La Brigada de la Pau acaba d'anunciar al seu nou president. Es tracta de, ah, el vostre oncle Thrackan.

La confusió va escombrar la cara de la Jaina.

-Això no té cap sentit -va dir en Jacen immediatament.

-Ho sento -va dir en Kyp-, sé que és un membre de la vostra família, però...

-No -va dir en Jacen-, no es tracta d'això. Jo no vaig a defensar a Thrackan Sal-Solo perquè sigui un oncle llunyà...

-Un oncle que és cruel com un slashrat i mesquí com un amorfoide umgullià -va afegir la Jaina.

En Jacen va prendre alè i va continuar, intentant fer veure la seva postura.

-Jo només volia assenyalar -va dir-, que no té cap sentit perquè en Thrackan és un xovinista humà. Sempre ha volgut governar Corèllia per poder expulsar a les altres espècies. Ell mai faria un tracte si això signifiqués que hauria de col·laborar amb una espècie alienígena.

En Kyp semblava dubtós.

-Suposo que la història podria ser falsa -va dir-, però està per tota l'HoloRed, completa amb imatges del vostre oncle prenent el jurament del seu càrrec davant del Senat de la Brigada de la Pau.

En Jacen va veure la cara de la Jaina endurir-se.

-Bé -va dir ella-, ara sí que he d'estar amb el grup de terra.

-Jo també, suposo -va dir en Jacen-. Serà... il·luminador... tornar a veure el cosí Thrackan de nou.

En Traest Kre'fey va mirar successivament a la Jaina i en Jacen, passant d'una a un altre i viceversa.

-He de dir -va dir-, que vosaltres dos pertanyeu a una família d'allò més interessant.

Següent